Dia Mundial de l'Art... Seqüencial

Data Estel·lar Sic Seq Divendres 20160415

L'Art Seqüencial és la definició mínima que Scott McCloud fa servir per a allò que hom anomena comic, tebeos, historietes, manga... Està basat en la definició de Will Eisner qui en va fer un llibre... força interessant perquè combina text i pàgines d'historieta. En McCloud va més enllà perquè tot el llibre és amb vinyetes, amb historieta, i em va enganyar: vaig pensar que assistiria a una creixent aparició de tebeos-assaig o de tebeos explicatius, i no només narratius. Suposo que part del meu escepticisme de parpelleig d'actor de telecomèdia provindria d'això: que les novel·les gràfiques no són més que ginys narratius, amb una narrativa maldestra plena de text com si fos una página de Makinavaja, difícil de seguir i que no expliquen quelcom sinó que, sovint, gairebé sempre, expliquen el "seu quelcom personal", la seva vivència com si fos la veritat revel·lada, cosa gens estranya, pensant-ho bé, perquè el context original d'aparició són uns Estats Units d'Amèrica plagats de telepredicadors i sectes protestants variades, amb "oficis religiosos" i una conversió en religió de qualsevol producte de consum. Així, teniu la creació de mercats captius, hipnotitzats i sotmesos: aparicions de grans popes -mot religiós- i gurus -mot quasi-religiós, místic i filosòfic- de la informàtica que ens diuen com es viurà a partir del dia en què es posi a la venda el nou telèfon mòbil o el nou sistema operatiu de la regladetres.

Al seu llibre Understanding Comics (moltes versions en castellà, cap d'elles en català; jo tinc la prime, la d'Ediciones B, que se subitulava al 1993: El Arte Invisible, una joia), McCloud fa aquesta definició a base d'escurçar-ne unes quantes de més complicades. Ell volia una definició el més àmplia possible, que abarqués el màxim. Ho va aconseguir.

Embolicar una definició fins a fer-la tan complexa que sigui més fàcil anar-se a la paraula rara original, al neologisme, ha estat tota una professió i una professó de fe per a científics, estudiosos, autors d'obres de divulgació, llecs que es creuen que fen-t'ho difícil queda més culte... i filòlegs (vegi's diccionaris de la RAE durant segles, o l'espantós i abominable de l'Enciclopèdia Catalana, diccionari al qual hi vaig quan vull no entendre un borrall).

Fa gràcia saber que, de manera explícita, hi ha unes Jornades d'Estudi de l'Art Seqüencial a Tarragona.

Interessant introducció al comic per a l'escola per Cristina Figueredo.

Sobre Understanding Comics, no será la primera vegada que digui que és dels millors tebeos que he llegit mai. No dels millors libres sobre comics ni dels millors comics sobre comics, sino dels millor comics en general. No t'hi perds, està ben pensat, és atractiu, pots tornar-hi enrera o endavant quan vulguis (perquè als tebeos EL LECTOR mana), pots llegir-ne fragments dispersos. Suprem. Astiberri el té publicat però no és per qualsevol lector.

Hum. He hagut de convertir en JPG una imatge de PNG oberta amb LibreOffice que primer me la volia desar en ODG. La informàtica ens estalvia moltes feines, diuen.

Algú va aconseguir penjar una imatge PNG en un blogger: quina sort!

I a més té idees fantàstiques com la Piràmide o Tetraedre o The Big Triangle (El Gran Triangle). A l'enllaça a la página de l'autor i aquí de DualComic

http://dualcomic.com/falsepositive/scott%20mccloud%20image%20triangle.jpg

Segons la web adolf.cat 

... copio del tot.. Hum. ¿també es pega el dibuix? Quines coses! Aprofitem-ho!

art seqüencial
arte secuencial

Terme artístic utilitzat a partir del 1987 per a denominar aquelles obres, independentment del seu estil o tècnica, compostes per dues o més imatges. Poden explicar una acció, un espai de temps, ser la repetició d'una mateixa imatge amb variacions, expressar contraposició d'elements, etc. (1)
(1) Aquest terme encara no té gaire difusió, però l'incloem perquè cada cop proliferen més aquest tipus d'obres, tant en el món de l'art i del disseny, com en els mitjans de comunicació. L'autor d'aquest Glossari és l'artista que va utilitzar aquesta denominació per primera vegada.

ADOLF
"QUADRE-MANIFEST DE L'ART SEQÜENCIAL" 1989
Oli, llapis, fotografia, fotopintura, polaroid, collage, i diversos objectes enganxats
Fons d'Art Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Potser el concepte és de 1987, tot i que el llibre de Will Eisner és de 1985: Comics and Sequential Art

És el llibre vermell de Norma Editorial.: El cómic i el arte secuencial

Evidentment allò és un tebeo: l'art seqüencial pot adoptar moltes formes i mitjans, per més que el mé conegut durant el segle XX i XXI (fins 2016) sigui paper o imitació del mateix (pdf, jpg, cbr,, formats digitals que imiten la pàgina en paper en crear o en publicar i llegir).

Per tant, està molt bé que el 15 d'abril sigui el Dia Mundial de l'Art (aquest article està fet el 20160415) i que l'Escola d’Art  i Superior  de Disseny Pau Gargallo hagi escollit una obra d'Art Seqüencial per a tots aquells i aquelles que volen creure, que creuen, que pensen, que opinen o que que saben que el Comic és Art, forma part de les Art, és el Novè Art.:

El banner seleccionat en aquesta edició és el de Pablo Pineda de 1r del CFGS de gràfica impresa

 Felicitats per a l'autor.

La institució Pau Gargalllo és:

 un centre  Públic  depenent  de la Generalitat de Catalunya i integrat  en l’ESDAP (Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya).de Barcelona hagi escollit la imatge de 

Sobre l'autor no he trobat més informació: es tracta d'un alumne del Grau Superior de Gràfica Impresa. Val la pensa fer un cop d'ull a les imatges dels altres participants.

A mi això de que el Comic sigui Art era un debat que em feia molta gràcia antigament, però ara no em tanta il·lusió, si no va acompanyat de tebeos que m'agradin, i vist que això de ser dibuixant, guionista i coses xules és impossible. 

No és pràctic. No serveix de res, tret d'alguns que han aconseguit entrar-hi, igual que els pintes que han entrat al circ un cop que es considera art, per fer coses que moltes vegades desmunten el que era el circ o el que els del circ feien o volien fer o el públic estava interessat a pagar per veure. De vegades, no serveix per fer més respectable aquella activitat sinó per restingir-la i atorgar-la gràciosament a quatre escollits pels déus de la insaculació.

 Torneu a mirar la imatge de Pablo Pineda.. ¿No us crea una sensació d'inquietud? A mi em recorda a certes imatges de Max (Francesc Capdevila). Aquell ull gegant inquisidor que ara no trobo per Internet... crec que surt a Bardín el Hiperrealista...

Una cosa així:

Torneu a dalt. Sí, un altre cop ¡La pupil·la es dilata! de la tercera imatge a la segona.

M'he fixat en aquells "no són ulls" (no són pipes) després de la primera publicació de l'article. L'he mirat a veure si quedava bé... i

Tu pupila se dilata, te delata  explica que:

Ante una emoción positiva, nuestras pupilas se dilatan. Y lo hacen todavía más ante emociones negativas.

 També es dilaten les pupil·les quan hi ha menys llum.

Igual és casual o igual l'autor ho sabia. O igual la idea era merament mostrar un canvi d'aspecte: ull cluc, ull obert, ull obert amb la pupil·la dilatada.  Però queda bé i ens passem la vida llegint estudis i texts atribuint trets inversemblant a les obres d'art.