No sé si recordeu els intel·lectuals i els polítics i els apostillants, tertul·liants, prescriptors aquells que diuen que "dreta i esquerra són conceptes passats de moda". També diuen no sé què del mur de Berlí que es va ensorrar. Blablabla. El resultat sempre és que ells cobren més i els altres cobrem molt menys o no cobrem.
En aquest sentit, veus els debats electorals, les notícies i les declaracions de ministres i consellers i poden xerrar de qualsevol inconcrenció però mai de com han suprimit drets econòmics, socials, laborals...
¿Sabeu que hi ha gent cobrant 400€ i fent dues feines? Amb estudis universitaris acabats, evidentment.
¿Sabeu que hi ha hagut gent de fundacions i qüelgos varis vinculats al sector públic que han estat cobrant per sota del declarat mínim per a l'Administració Pública amb càrrecs polítics en teoria de gestió administrativa que sí que cobraven el que volien i més?
Apart de la degradació habitual de les condicions laborals, la reforma laboral del sector privat (o d'empreses públiques regulades com el sector privat) també hi ha hagut una reforma laboral del sector públic. Els assalariats d'un lloc i de l'altre són convenientment separats, escindits pels mitjans de comunicació que segueixen una lògica capitalista de divideix venç però també per una il·lògica de sindicats que opten per no fer cas del que passa a una banda i altra del públic i del privat.
En plenes Eleccions Generals llegeixo una convocatòria el dia següent que hagi succeït. I això no és nou: porto tot el 2015 furgant per Internet i molts calendaris i agendes d'organitzacions de suposat combat i participació política activa només posen el que han fet i mai el que faran. Passa amb gairebé tot el vinculat als Podemos catalans locals, per posar un gran exemple.
La convocatòria era per al 20151215 per part de IAC, CCOO-Àrea Pública i UGT. La informació es troba al dia següent. Segurament la intenció era dir que es fan coses però que ningú que no sigui de l'olla no hi vagi a molestar. Tot això fa que les convocatòries, poca força que tenen, menys en tinguin. Ara bé, la massa i quadres estan més comprovat.
També hi ha un manifest amb les demandes:
De fet, tothom ha renunciat als drets. I conforme van votant partits retalladors de drets encara més. "Increment salarial de l'1%". Que no es desgastin per a això.
¿Assemblees als centres de treball? Pintoresc. Suposo que ha succeït en alguna dimensió alternativa.
Què diu la poca gent de sindicats que es digna a parlar sobre temes laborals? Fa anys que diuen que "l'Administració", que hauria d'anomenar-se el Govern de la Generalitat de Catalunya àlies CiU+ERC amb el xantatge del PP de Rajoy i Montoro i l'amenaça dels euromíssils de la Troika, en arribar a una "mesa de negociació" (no es diu taula, no, perquè no cal que sigui una taula físicament), la resposta a tot és "NO". CiU+ERC es van dir JuntsPelSí però només saben dir NO.
Totes les dretes han abaixat sous (molts de ridículs), drets laborals, han truncat carreres laborals, de fet han fet malbé cohorts senceres de gent formada. I allà continuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada