Quins llibres...? és una selecció de llibres infantils i juvenils duta a terme per l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Més ben valorat i distribuït que conegut o llegit, en aquestes ironies de la realitat, el recull s'ha estat realitzant des de 1962 en castellà i des del 1977 en català. La versió catalana incorpora llibres en català. Amb la Transició, s'institucionalitza primer amb el Ministeri d'Educació i Ciència i, un cop transferides les competències d'ensenyament a la comunitat autònoma, el llibre passa a ser distribuït per la Generalitat de Catalunya.
Així doncs, estem parlant de què pensen sobre els llibres adients per als menors d'edat i en edat escolar les institucions públiques amb una subrogació en un entitat privada de caire cultural i associacional.
El recull de llibres és molt ampli, les explicacions i recomanacions són per tot arreu, la divisió per edats és odiosament extrema. Un docent no podria dir que no sap quins llibres dur a la biblioteca d'aula o recomanar els pares i mares.
Havia tingut la possibilitat de llegir versions anteriors del Quins Llibres...? en paper però el contenidor blau avança molt més ràpid que un, així que només vaig poder aconseguir finalment el Quins llibres...? Selecció de libres infantils i juvenils 2003-2007, de tapes violetes, confeccionat pel Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, publicat per Associació Rosa Sensa i Fundació Propedagogic, en una primera (única?) edició de gener 2009, ISBN:978-84-95988-42-3.
Interessant l'evolució de la tasca feta a les primeres pàgines per Teresa Colomer: d'entrar en un lloc petit i atapeït de llibres nous fins a un país on hi ha xarxes telemàtiques de recerca i discussió, d'haver pogut llegir gairebé tot a un ventall inassumible.
A les ciències socials, sovint interessa més el que no hi és. No hi ha comics. Estem parlant de la dècada dels zerontes, quan hi ha un cada cop més ampli ventall d'obres autòctones o importades, i amb una creixent varietat temàtica. És l'època que els comics entren amb força a les biblioteques municipals, i que aquestes comencen a existir i funcionar de veritat, fora dels antics i foscos llocs als centres de les localitats. S'obren a barriades construïdes cinquanta o setanta anys enrera, on no hi havia cap centre cultural digne de tal nom. Bars sí.
També els zerontes són l'època de l'adveniment de la novel·la gràfica com a nou fenomen.
Igualment hi ha les reedicions (Marvel, etc.), hi ha els personatges tipus Superlópez que expliquen de manera ràpida, lleugera i entenidora, apart de ben explicada, situacions que es donen a la societat.
Doncs el resum és que Rosa Sensat no es va assabentar. Ni tampoc la Generalitat de Catalunya-Departament d'Ensenyament (CiU) o d'Educació (durant el govern PSC-ERC-ICVEUiA).
Son els anys que la col·lecció Mestres de l'Humor (Zipi i Zape, Mortadel·lo i Filemó, Superllopis), entra a les escoles amb comercials... un material no citat a Quins llibres...? però que es venia força bé segons comentaven, i que havia dormit l'injust somni del palet oblidat en un magatzem durant vint anys.
Res d'això no té interès per ser destacat en aquesta selecció en cap any, ni tampoc en el quinquenni 2003-2007.
Hi ha alguna menció a Goscinny... no per Lucky Luke o Astèrix... sinó per llibres tipus Petit Nicolàs.
Hi ha apartats de narració en imatges però sempre el·ludeixen les historietes. No sembla, per tant, un oblit, sinó un desinterès vers la narració en imatges o amb imatges dels tebeos.
A la secció de material per als 12 anys, l'apartat "12a 9 Geografia, biografia, història" recomana els llibres il·lustrats d'Àlix:
Morales, Rafael; Martin, Jacques: Egipte (I). Barcelona. Glénart, 2004 (Els viatges d'Àlix).
Bona sort si trobeu l'editorial GlénaRt. Ídem en el volum Egipte (II).
També es citen llibres de dibuixos de Pilarín Bayés, però és de l'olla, i sí que pot sortir arreu, com la de les Tres Bessones.
A la secció de material per als 15-16 anys, veiem que s'obre amb l'epígraf "15a A Àlbums" i que citem a continuació:
Tot i que no ens hem dedicat a l'anàlisi dels còmics, en presentem tres que creiem que són excel·lents i ideals per llegir-los a partir d'aquesta edat: Maus, Relat d'un supervivent, d'Art Spiegelman, que tracta l'holocaust. I també hi ha els còmics de caràcter més autobiogràfic com Nunca me has gustado, de Chester Brown, que parla de l'etapa de l'adolescència; i els quatre àlbums de Persèpolis, de Marjane Satrapi, clara denúncia del fanatisme religiós i la repressió fonamentalista.
Ningú s'hauria imaginat aquestes recomanacions. N'estic segur. Segurament que el gust de la lectura de comics s'estimula al màxim amb aquests tres.
Compte: hem passat del no-res a aixo. De no recomanar cap tebeo a posar als 15 anys obres per a adults que sàpiguen llegir comics i que no estiguin depressius.
El resum és que els nens i nenes no han de llegir comics, tret de coses molt serioses.
En els llibres hi ha més varietat, és a dir, que no tots són d'aquest caire fosc.
Per tant, dues causes més de la sempiterna crisi de la historieta són:
- cap presència al món dels prescriptors.
- mala selecció de les poques obres. Jo no les considero aptes per a aquestes edats. Una altra cosa és que cadascú llegeixi el que vulgui. Però obligar o incitar (i si la senyu ho diu...) això és tan letal com aquelles bírries de la Literatura de la Selectivitat.
- Ni les editorials apareixen amb el nom correcte: era Glénat i no Glénart (ni Renard). Igual els sonava més francès.
També és cert que recordo certa conversa amb un editor i alguna altra amb algun divulgador... insistint sobre el tema d'arribar a les escoles o instituts (tan fàcil com enviar un catàleg o un pdf per correu electrònic) i notar que millor que no, que preferien queixar-se al seu petit món.
Lògicament, el recorregut d'obres seria més llarg si entressin en cicles, aules, seminaris de llengua i literatura, biblioteques escolars, esplais, extraescolars, etc. Inclús saldar podria ser més rendible. I els volums emmagatzemats serien menors.
També es rebria retroalimentació del receptor, perquè els docents en parlen i volen ser escoltats (cobren per això i s'enfaden quan alumnes o adults no fan que sí els escolten), així que diuen què els interessa a ells, a l'assignatura, al projecte educatiu i als alumnes, temes tots que permetrien afinar el producte a una editorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada