Delaby, Murena, Tarraco

Data Estel·lar aleajactaest Dimarts 20140204

Vaig llegir al Periódico que havia mort Philip Delaby. Em va cridar l'atenció perquè ho posaven com una notícia més, tot i que era d'un autor d'historietes, cosa que generalment implica que o no se'n parla o ocupa una plana sencera.

Notícia sencera: un breu. 

Dijous, 30 de gener del 2014
El dibuixant belga Philippe Delaby, que va morir dimarts [20140128] als 53 anys, s'havia convertit en un dels noms destacats de la bande dessinée. Va destacar sobretot per la seva aportació al còmic de gènere històric gràcies a la seva premiada sèrie Murena, amb guió de Jean Dufaux, ambientada a l'antiga Roma i publicada a Espanya per Planeta DeAgostini.

 Això implica "normalització" de la historieta, en ser tractada com una altra notícia més.

En Delaby era el dibuixant belga que hi havia al darrere de la sèrie Murena. Era molt valorat per la seva feina detallista en els 18 àlbums de la sèrie de l'editorial Dargaud. És mencionat com un expert en l'Antiga Roma. No en va va rebre el Prix de la BD Historique del 2011... premis rars que tenen als països rars on en dibuixen, fabriquen i llegeixen

Opinió: realment no sé què és el que valora el lector normal ni normalment d'un comic. 

A Bodoi.info llegim que " Cet amateur de cinéma (qui s’inspirait d’acteurs pour façonner ses héros) se révélait très précis dans le dessin."

A Actualidadcomic.com diuen que: "Fascinado por Ingres y los maestros flamencos, aprende no sólo el dibujo sino también la pintura al óleo."

Això s'ha convertir en una malaltia comuna al món dels dibuixants. 

Puc repetir allò que diu Papelenblanco:  Puede que yo no sea la persona más adecuada para dar esta noticia

En aquest cas, l'equip maginotècnic habitual llegeix comics, però no llegeix Murena.

No és el nostre estil. El Perrito Piloto potser em mossegaria.

Ara bé, el darrer any i escaig (allò que els catalans de purasepa diuen añypicu) he estat força absorvit pels comics de romans o similars.

Entre d'altres pels d'un tal J.L. Vernal... qui va ser en certa manera el valedor i primer gran guionista de Delaby al 1993 amb una història gal·la. ¿Gal·loromana o romanogal·la?

en 1993, ese mismo año, se puso en imágenes Bran, escrita por JL Vernal, que cuenta la historia de una joven historia de la Galia.

Ah, és clar, que Vernal... en fi... el de Jugurtha, de qui en algun moment en podriém parlar, si no ho hem fet abans. No és de romans però bé que hi surt Roma. No és de gals però hi surten gals/celtes. Hauria de ser de númides o cartaginesos però, això ho enllesteixen ràpid. Surten mongols, escites, esteparis varis i xinesos però no és El Jabato...

Tot això ha fet que prestés atenció de cop a aquest traspàs d'un dibuixant d'un còmic força conegut, que es pot trobar fàcilment, entenent per aquest adverbi, que està a les Normacomics i altres llibreries d'aquestes que tenen peluixos d'Star Wars als aparadors.

Sembla ser que es tracta un altre cop d'una història ambientada al segle I després de Crist. I ja cansa que tota ficció romana hagi de passar entre el I a.C. i I d.C... i que a sobre cap d'aquestes ficcions tingui a bé tractar el tema de Tarraco, en esplendor en aquell primer segle de l'Era Cristiana. Dubto que a Murena hi surti la Colonia Urbs Triumphalis Tarraco. Suposo que haurem de fer alguna cosa algun dia.

Sembla ser que es tracta d'una altra conspiració. I els dibuixos semblen que tornen a ser foscos. El gust per la sang i el fetge i una certa brutalitat que va de refinada es mantenen per massa pàgines. Ara recordo per què no m'apropo a segons quines coses. En tinc prou amb les converses sòrdides que un sent a les hores de dinar a les feines.

Forta ha estat la influència de la sèrie de televisió sobre l'emperador Claudi... que també és un gruixut llibre. Robert Graves s'hi va guanyar la vida. La sèrie Jo, Claudi va ser emesa per TVE quan només hi havia aquella tele. Sembla que deixava pegats a la pantalla els telespectadors. Passades les dècades, sembla que la pantalla de la tele i també la dels ordinadors tenen la facultat de deixar pegat qualsevol només pel fet d'estar engegades.

No sé què faria la ficció romana sense Claudi, Neró i Agripina.

O sense l'assassinat de Juli Cèsar explicat per Shakespeare i reinterpretar per tants altres. Vegi's Thornton Wilder a Los Idus de Marzo. D'Alianza Editorial, és clar.

Sembla que els aqüeductes només ens interessen a una minoria, tot i que eren gràcies a ells que la civilització urbana romana era possible.