Oi que es publica comic en català?

Data Estel·lar noisdelpreu Dimarts 20120327

Veja'm. Sabem que hi ha hagut molts autors catalans a la historieta, tot i que, per causes diverses, censura de la llengua o interès de negoci, han publicat més aviat en castellà. Uns quants van publicar en català... i uns quants que volien publicar en català els hi van dir que no: ho va fer la redacció de llestos del Cavall Fort amb autors que els sonaven massa a Bruguera, la qual cosa és una manera com una altra d'exercir una censura i una llista negra. Comparem amb l'interès d'editorials dels anys 50, contínuament contractant guionistes i dibuixants d'altres indrets, editorials o escoles, per fer-se la competència, amb Ambrós a Editora Valenciana en abandonar el Capitán Trueno, per aconseguir un èxit similar, o amb Quesada o altres a editorials barcelonines, tipus Hispano-Americana o Toray o la mateixa Bruguera... diferents formes d'aproximació a l'edició de comics entesa com a negoci. Per tant, hi ha hagut tebeos en català, però en podrien haver hagut més, i la culpa d'això no ha estat, des del 1979, per culpa d'un iaio lleig que sortia a les monedes.

Veja'm... hi ha grans obres de la literatura gràfica (gran paraulot) que s'han publicat en català. D'altres mai... però hi ha un interès per no defallir. Glénat España (des del 2012, EDT) ha estat l'editorial que més tebeos ha editat en català, i més variats, per descomptat inclosos mangues (per descomptat, spill-over o vessament dels dibuixos animats de 3XL/33). També Norma s'hi ha afegit. En part en haver entrat en el sistema de subvencions, cosa que existia per a llibres dels de "només lletres" però que els editors de tebeos no sabien que el podien fer servir, o potser els van afegir a les convocatòries de subvencions... perquè cada dos o tres dies surt una versió diferent. Traduccions d'obres estrangeres. Publicació d'allò que l'entorn gafapasta  intel·lectualoide diu que cal llegir i que arriba a fer barroeries com que els alumnes de l'ESO estiguin obligats a llegir obres per a adults, com Maus o d'altres. Una deformació total per part de docents, prescriptors i editors, que no és positiva. Voler fer llegir coses inadequades per edat o formació és contraproduent o simplement irrellevant: no s'aproparan més als comics.

Sobta potser el cas d'Ediciones B, donat que els seus tebeos són els més populars, i que els seus dibuixants havien estat la majoria catalans, sovint d'origen lingüístic. Ibáñez ho va comentar en una magnífica entrevista al Canal 33 a finals dels anys 90: no es venien. No hi havia negoci. Es van fer els Mestres de l'Humor però no eren comprats. Cal afegir la inexistència d'aquests àlbums cars a les botigues entre 1989 i 1991. En canvi, a partir del 2004 es van poder veure, a preus més lògics, entre 3 i 5 euros, saldats arreu, en botigues, paradetes de mercadillos (no vulguin que escrigui "mercadets") o en catàlegs per a escoles. Algú els va amagar per fer el negoci real quan li convenia. Això implica que a Ediciones B-Grupo Zeta hi ha hagut un descontrol total sobre la seva producció, que ha marcat negativament l'esdevenidor dels comics populars en català, siguin Mortadel·lo i Filemó, Zipi i Zape, Superlópez o d'altres que podrien haver arribat, en format de traduccions de tebeos antics o en format d'obres noves. Res de nou, veient com de malament sol funcionar de cara al públic una editorial de tebeos. I tantes altres empreses de béns i serveis.

Ara bé, hi ha qui no desfalleix, i ho torna a intentar. És el cas del grup de webs vinculat a comicat, pàgina que dóna publicitat a iniciatives sobre tebeos en català. 

El Catàleg de Comics en Català... em sona que ja en vaig fer esment fa molts missatges.

Programa de ràdio sobre historieta a Ràdio Terrassa: Comicficció 

Revista tarragonina de comics i surrealisme: Deliropolis. Tarragona i els comics... hum... de què em sona això?.

Per Tutatis: subcultura i opinió en català.

Web de Marvel en català: com algú va escriure cap el 2011: el comic en català té una mancança de publicacions populars. Ni Marvel ni DC... i jo afegeixo, ni Ediciones B/TBO/Valenciana han estat mai publicats en català, o s'ha fet de manera molt reduïda Se n'ha traduït comic del TFE o japonès o grans obres presumptament imprescindibles...  El recorregut és similar al del programari informàtic: una gent voluntariosa, tot i que no m'estranyaria gens ni gota que cobressin per aquest voluntarisme, que ja ens coneixem, això sí, gent aliena a l'empresa matriu, va fent adaptacions i traduccions o informacions.

Un d'aquests enllaços em duu a ciutatoci i a l'obertura d'una botiga tintinaire  prop de la Sagrada Família... curiosamente, sóm al 2012... i, entre les seves activitats, "organitzaran tallers extraescolars dirigits a ensenyar i descobrir de forma original i didàctica els grans temes i episodis del segle XX als centres educatius amb alumnes des de 3r de primària a 4rt de la ESO. Al local també s'hi programaran exposicions, xerrades," Potser no li diu res a ningú, però durant l'any 2000 vaig proposar una idea similar a un lloc d'aquests d'ajuntaments, cursos de formació laboral, feinateques, en fi, aquests llocs que rebien diners del Fons Social Europeu i que servia perquè amics dels partits poguessin treballar en feinetes de la seva localitat mentre els aturats hi anaven a perdre el temps en una formació falsa en què no hi creia ni l'ajuntament ni les empreses (que mai no permetien que ningú hi anés a fer pràctiques no sigui que els hi treguessin el negoci) ni res. Doncs bé... en un moment determinat que calia donar un exemple de possible empresa a algú se li acut dir de posar una llibreria de tebeos. És clar: parlar de llibreries és pitjor que parlar de tsunamis a les ciutats catetopolitanes de l'entorn de Barcelona. Tothom està molt ufà d'haver fet cursos, seminaris, carreres o "mòduls" o ensenyaments secundaris diversos sense haver-se mirat un llibre, a base de copiar, amb els profes mirant cap a Roma mentre això es fa. Llibres? Puagh. Com va dir un regidor de Cultura a l'any 1995: "no calen biblioteques perquè Internet està a punt d'arribar". 

En aquest context, la rebuda d'un exemple a una aula de formació ocupacional va ser gèlida per part del docent. La cara dels docents sol ser més expressiva que les panxes dels ossos amorosos. La seva deia: "quina bestiesa", evidentment amb paraulotes, que està millor vist. 

Afegit un: es poden fer exposicions o coses per a, no sé, ajuntaments, centres culturals (centres cívics) o escoles... això es va veure encara més extraterrestre.

Què calia? Diners. A la vista ho veiem. De fet, passats els anys hi ha proves que el gran negoci és vendre coses a escoles o instituts, públics, concertats o privats. Un altre gran negoci, al qual anomenen "consultores" consisteix a fer classes facilones d'Excel. El món de l'ensenyament, sigui bàsic o de formació permanent, com a negociet.

Me n'alegro que aquella idea que es va donar en un curs de formació realment fos realitzable, i m'entristeix comprovar com la mentalitat catetopolitana pot ser tan tancada. Catets de ciutat al segle XXI.

Afegiré aquesta gran idea: la col·lecció virtual de cromos en català El Món del Comic, a la plataforma Ilustrum. No us perdeu els comentaris de darrera els ilustrums, amb traducció d'alguns noms que sempre hem vist escrits en castellà o anglès, potser per primer cop a la vida. De res. I L'Univers de Tintín.1811. 

En el moment d'escriure aquestes línies, la col·lecció del Comic i la de Tintín es troben exclusivament en català, la qual cosa és una fita històrica.