Si cada cop que mor un dibuixant cal fer un missatge no guanyarem per a entrades dels blogs. Sembla molt solemne i molt institucional... però si els blogs només serveixen per fer el lloro, per repetir copipegant el que diu una nota de premsa, és que ha perdut tota la seva raó d'ésser.
Se'ns va vendre que un blog era un "diari de bitàcora"... com el d'Star Trek: "diari del Capità. Data estel·lar trestresnouvuitcincpomacuatre (disculpeu, però em surt el Doctor Who per tot arreu). Arribant al sistema bisolar de cumulusnimbus hem trobat una delegació ramoniana que demanava asil a la Federació. Ara bé, segons sembla al seu planeta hi ha una una espècie humanoida anomenada jenifiarians que volen impedir aquesta acció a causa del que diu el seu llibre sagrat. Per la primera directiva no podem intervenir en afers interns culturals de planetes de codi cinquè... així doncs, farem com sempre, i farem com que no ho sabem... em queden 40 minuts d'episodi per solucionar-ho" "Blibbliblib" "Primer? Aquí, el Capità Picard, què? "Què de què?" "Què de què de què" "Ara hi vaig, Ríkard, i com no passi res em sentirà". Val... dades objectives i personals alhora. Això és el que jo entenia...
Per tant, ¿té sentit parlar sobre el decés de Moebius o de Muntanyola sense aportar-hi cap més dada?A mi ja em serveix el que es diu a cementiri de pneumàtics.
Veja'm: per a mi gairebé ja se n'ha dit força cosa (en français, à l'original).
Però es repeteix tot molt... sobretot allò de "la llarga malaltia", anomenada càncer
En quin món estem? Al món preindustrial abans de la revolució sanitària on ha d'haver-hi tabus supersticiosos per no empestar-se si un diu el nom de la malaltia.
"M va morir d'un atac de cor/cardiopatia". No es diu: "M va morir d'una mort sobtada"
"M va morir en un accident de cotxe/de trànsit". No es diu: "M va morir fora de la llar"
"M va morir després d'una llarga malatia"... No: cal dir: "M va morir de càncer de tal cosa".
I fent un repàs dels obituaris em trobo amb al desagradable sorpresa que se'ns diu que Moebius/Jean Giraud tenia 73 anys (74 segons les fonts), que era un gran dibuixant, el Picasso del comic... i que va morir d'una llarga malatia, quan tot sabem que és càncer... quan tots hauriem de saber que hi ha tractaments i que no tothom mor de càncer, ni immediatament ni "en una llarga agonia", que és al que va esment això de "llarga malaltia"... que hi ha remeis, que hi ha cures paliatives, que hi ha extiparcions i aturades exitoses. I que hi ha gent que hi mor... però el que també es vol amagar és que tothom mor... tothom morim... al punt que hom neix comença a morir, es diu als llibres de text com a exemple de la figura estilística anomenada "paradoxa". I que, al món industrial, modern, postindustrial, postmodern, eliminada per ara la mortaldat infantil, i eliminades per ara una pila de malalties infeccioses, són les malalties com les cardiopaties, les causades per una alimentació indeguda d'origen agroindustrial i els càncers, les que es fan camí en el pòdium de les morts. Tampoc no se'ns hauria d'amagar que una de les primeres causes de mort és la dels accidents de trànsist, però ningú no amaga que aquesta hagi estat causa de mort en tal o qual individu públic o privat.
Le Monde, per exemple, no parla de les causes de la mort, tret que "une longue maladie", en pugui ser considerar com a tal. I, en fi, el miops o els que tenen la pressió alta o els que tenen reuma o psoriasi, que poden durar anys i anys i anys... és a dir que tenen llargues malalties... no solen morir per causa. La longitud o longevitat d'una malaltia no és causa de morbilidad directa, que jo sàpiga.
Le Figaro també opta per la por supersticiosa. No cita la malaltia en cap dels dos articles que he trobat.
A l'abans esmentat blog Cementiri de Pneumàtics sí que es diu el mot "càncer". Igualmente, a 1001BD.
Ara bé, o millor dit, ara malament: no he estat capaç de trobar quin càncer. A què afectava. Per què era causat. En un lloc he llegit que feia lustres que el patia.
Podem pensar que això ho fan sempre pel "dret a la intimitat", però ja he dit que això no passa en altres causes de mort.
I l'efecte que té és de considerar empestats i comdenats els cancerosos. I NO és així. És un efecte pervers el que s'aconsegueix en aquest cas amb el llenguatge políticament correcte. Aporta desesperança en comptes de realitat.
El Mundo només fa referència a la seva activitat professional. Fals: parla de la seva drogadicció a Mèxic. Està ben vist parlar de drogues però no de càncer. Curiós.
Els obituaris d'El País solen ser especialment prolixos i pesats, al menys a la versió en paper. Però ja passa a El País que un no sap de què parlen fins dos dies després d'haver-lo llegit. En aquest cas, no desentona amb el seu estil, i realment és la notícia que dóna més dades, en aquest segment copiat perquè vegi el lector l'estil dels obituaris d'El País:
Ayer todos ellos —la persona Jean Henri Gaston Giraud, los dibujantes Gir y Moebius— fallecieron por la mañana en París a los 73 años. El cáncer contra el que luchaba desde hace lustros pudo finalmente con el cuerpo alto, fibroso, espigado de uno de los más impresionantes talentos del siglo XX: el eco de su obra traspasó las viñetas y llegó al cine y a la filosofía.Diu: "el cancer contra el que luchaba". Aquesta metàfora s'empra massa. Com si un tingués una mena de voluntat contra el refredat o contra l'acné, que el permetés véncer. Sé que no es una visió copiada de la sèrie Érase una Vez... La Vida, perquè jo diria que ja s'usava llavors i abans, apart que dubto que molts estilistes de llibres d'estils de diaris s'hagin inspirat en les batalles dels glòbuls blancs de Kira i Pedrito.
Los Angeles Times aporta una dada més:
Jean Giruad had been in declining heath in recent months and the last few years have been a struggle between his restlessly creative mind and his profound vision problems
No ha estat una mort sobtada. Havia anat perdent la salut, entenc que greument, entrelínes, els darrers mesos... i a més patia problemes de visió. Caldria contextualitzar aquesta dada: ¿és causada per "la llarga malaltia" que anomenarem "càncer" per economia de llenguatge? ¿o té una altra causa? Quina? Si és independent, és realment dur per a un dibuixant això de perdre greument la visió. O no? No s'hauria d'haver destacat això en algun altre diari o blog, donat que sí té a veure amb la professió?
Per cert, també ha mort l'espia soviètic (irani-armeni) Gevork Vartanian, qui va salvar la vida a Stalin, Churchill i Roosevelt durant la Conferència de Teheran. "comenzó a trabajar en los servicios de inteligencia a los 16 años en Teherán, donde descubrió a unos 400 espías que trabajaban para el régimen nazi, y después se trasladó a Londres, donde reclutó a muchos agentes para la URSS." Això mai no ens ho havien explicat a les pel·lis iankis... però tampoc a les russes.
I el darrer toc Moebius: la SINCRONICITAT: EL SIGNIFICAT DE LES COINCIDÈNCIES. Per si algú hi creu en les coincidències.
I mites i herois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada