Mangaka Dickens

Data Estel·lar tostonazzi Dijous 20120322

2012: any de celebració sobre el mangaka Charles Dickens

Al gener del 2012 ens vam sorprendre de veure totxacs de Dickens, d'històries que NOMÉS EDITORIAL BRUGUERA havia tingut la decència de fer-nos arribar mitjançant les JOYAS LITERARIAS JUVENILES (altrament anomenada Grandes Aventuras, etcètera, ja saben vostès de què parlo, perquè va sortir a l'examen de la primera avaluació de Primer).

Dickens, conegut com a ploramiques, es desvetlla sovint com un humorista i un fabricant de personatges. Sí, col·legues, de nou em veig en l'obligació de fer esment del Doctor Who, serie de BBC-Wales (ha, us imagineu una sèrie de TVE-Galiza?... ai que me parto, amb tots els colpistes bramant pel dispendi de no fer les coses com ells, que són Déu, manen...). Allà, recordant força les pel·lis espanyoles del tipus que un dia amb un col·lega vam acabar titllant de "comèdia coral franquista" (gran època aquella, la de Vaz Tovarich, no ho vulguin entendre, perquè no estaven encara matriculats a la meva vida), resulta que un personatge pot aparèixer en una porci´od'un episodi, per esdevenir absolutament imprescindible. Els personatges de l'episodi de l'autopista eterna, o el del Titanic de l'espai, són dos exemples clars, amb personatges carismàtics. N'hi ha d'altres. El mateix John Lumic o en Pete Tyler. I una pila que veiem en un episodi...

Casualitat? No. És perquè primer va existir el Dickens fabricant de personatges.
A més, hi va haver els britànics que van fer una activitat inaudita: llegir els contes de Dickens... segurament que perquè no eren detestables, i segurament perquè les editorials els van anar publicant i eren localitzables. Galdós, on ets? No sento ni veus d'ultratomba. El mateix passa, en un altre àmbit, que a mi, però, m'interessa, algú ha vist sovint edicions diverses i atractives de les Quatre Grans Cròniques o d'alguns llibres de Ramon Llull, més enllà d'aquell que obliguen per Selectivitat? Resposta: a totes les llibreries de BCN i resta: NO, MAI, RES. Al 2012 hi ha un llibre blau sobre El Llibre de les Meravelles: has de saber que existeix per trobar-lo...mai no veuràs la resta de la col·lecció, perquè n'hi ha, de números anterios... I en dos dies ja no hi serà. Evidentement, la poca influència que aquests autors i d'altres haguessin pogut tenir, s'esvaeix, tot el contrari de Dickens i Doctor Who... És clar que l'única influència que hi ha a la ficció àudiovisual espanyola és de La Regenta, que no és ni la primera espanyolada que es va fer... és el totxo que tothom que ha fet una carrera de lletres s'ha hagut de llegir a la Secundària. I no és casualitat que així sigui. I no és casualitat que els autors que creen personatges i que puguin tenir un sentit divertit siguin purgats de les lectures obligatòries. És pura ideologia dolenta.

L'inrevès del que, com veiem amb dades, ha passat a Gran Bretanya amb Dickens, o als Estats Units d'Amèrica amb Mark Twain o amb Baum (El Màgic d'Oz). Allò que allà es valora, i que aquí arriba com a gran producte estranger, ve a ser allò que aquí i fet aquí s'ignora amb mala idea.

Així doncs, cal congratular-se en aquest cas pel colonialisme cultural que suposa la industrialització britànica del segle XIX en tant que ens serveix per tenir accés a Dickens i perquè, com que ve d'on ve, d'un paradís capitalista, per tant podrit, les mateixes institucions educatives i governamentals l'admeten com a influència vàlida i ens ofereixen una guia de lectura sobre Dickens,  força interessant, la qual inclou llibres descarregables... POR CIERTO, COMO EN CATALUÑA ESTÁ PERSEGUIDO EL CASTELLANO, HAY ENLAZADA INFORMACIÓN EN CATALÁN Y EN CASTELLANO.