Kim i Kim

Data Estel·lar quepaaasssii Dimarts 20111220

2011: quants cops he dit que sortim a mega-esdeveniment per setmana? No dóna temps a recuperar-se d'un, ja no dic pair ni molt menys analitzar, quan en tenim un altre.

Rajoy i la seva ideologia d'ultradreta financera que col·lideix amb la ideologia ultradretana financera d'Artur Mas (augmenten els preus dels serveis bàsics, del transport col·lectiu alhora que baixen sous mileuristes de funcionaris, alhora que regalen milions d'euros a empreses privades que només frisen per despatxar gent).... mor un altre dels seus, Kim Jong-Il, i posen al tercer hereu de la monarquia comunista de Korea del Nord, amb els diaris insultant-lo, a ell i al pare, en comptes de descriure o d'analitzar allò que no saben, la fam eterna i les morts associades a Korea del Nord, la despesa militar increïble amb l'antiecològica amenaça nuclear, usada com a moneda de canvi diplomàtica vora l'Alaska ianki, i els imperis rus i xinès... i els periodistes dient que si té "la cara com una lluna plena" i altres coses. No veig que critiquin tant els dictadors amics del règim (el de Guinea Equatorial o tants d'atres), com no veiem que critiquin l'estètica de dictadors internacionals, com els que han manat sempre al FMI o al Banc Mundial o a l'OMC o a la Comissió Europea, o altres institucions antidemocràtiques en estils, comportaments, presa de decisions i participació de la ciutadania implicada. Es veu que alguns són lletjos quan convé. El rei comunista Kim Jon-il semblava un Papa de transició, però va durar força (tant com Rajoy o com Almunia o com Alfonso Guerra o com Artur Mas, que ja hi eren en aquelles èpoques), i no ha endegat pas tantes guerres. És a dir, que en el pacificòmetre, guanya el règim nordkoreà, per sobre d'algun premi Nobel com Obama o que algun defensor de la llibertat i la pau com Aznar o Zapatero. I en la pràctica d'afavorir els actors que xuclen del pot, estan a la par. Això sí, a Korea del Nord, hi ha un milió de soldats, és a dir, un milió de funcionaris directes, és a dir, un recolzament gran o una forma de guanyar-se la vida ben bona. I, de mentides, entre el  Zuche, Sálvame, el Estatut d'Autonomia o la Constitucióquesehandonatentretotsells, digueu-me on n'hi ha més.

Una visió un pèl idealitzada de Kim Jong-Il. Gairebé tan comunista com els xinesos, segurament.Els vull veure a tots aquests jerarques al comunisme de veritat... sortien tots cames ajudeu-me a veure quan veiessin que calia fer redistribucions, que que no els endolls es reduïen i que calia igualtat i no elitismes. Aquest enllaç anomena "antiimperialista" a Milosevic (qui volia crear, ¿no ho va aconseguir?) crear un imperi serbi sobre els cadàvers dels bosnimusulmans, dels croats i d'altres. De fet, aquest blog té tota una etiqueta sobre Korea del Nord. Guai. Un blog que confon ser comunista amb no tenir capacitat crítica. Li convindria llegir a un tal Marx, tal i com han fet els grans capitalistes.

Sobre el racisme com a ideologia de Korea del Nord, cosa que ja vaig notar fa anys, i més en llegir Pyonpyang. De totes maneres, conforme vaig sabent coses sobre Àsia, jo diria que el nacionalisme-racisme està força estès a Àsia: són els millors en tot. Semblen iankis.

El gran personatge que hi ha és el català Alejandro Cao de Benós e Ley y Pérez o Chngunim Chonsa o Cho Sun Il (Corea es Una)... ens estem perdent Korea del Nord quan tenim un tiu d'aquí allà. Deu ser apassionant la seva feina. Només un espanyol o un català poden tenir la sang freda/caradura de defensar qualsevol cosa, els importi o no. Potser es una qualitat i jo no ho sabia. Españoles en el mundo: Korea del Norte. El Mikimoto -ai, no, que ara es diu Miquel Calçada- ja el va entrevistar.

Per tant, sembla que tot col·liga en un breu espai de temps...

... però venia a parlar de...

 [afegitó]
Data Estel·lar kimèrika 20111222: volia trobar info sobre l'editorial D&Q, editorial de tebeos fent fets... com els de Moomin. Ehem!

De passada, diré que això del sistema de mercat amb empreses privades és mentida. De fet, aquesta editorial fa coses ben fetes, no per talent propi exclusivament, sinó per subvencions del Govern de Canadà:

Drawn & Quarterly acknowledges the financial support of the Government of Canada through the Book Publishing Industry Development Program (BPIDP), the Supply Chain Initiative, and the Canada Council for the Arts for our publishing activities.

No és res que jo no sabés, però trobo que cal recordar-ho a tota aquella gent que estigui en trànsit de ser convençud per la propaganda neoliberal, sigui la dels governs de la ultradreta financera que hi ha a Catalunya i a Espanya, o sigui la propaganda més insidiosa i esquiva dels seus periodistes portamveus (vegi's un estúpid article d'opinió aparegut a El Periódico de Catalunya que tergiversava amb total coneixement de les dades la forma d'accés i de no accés a la docència en instituts i escoles públiques)


A més, però, em trobo amb un comentari, traducció a l'anglès i enllaç a l'article original en francès del canadenc Guy Delisle, que tots coneixem bé (qu'on connais bien). I resulta que el títol de l'article és molt similar al de la maginotec (Kim i Kim, data: 20111220): Kim, Kim et re-Kim, a Comme ci, Comme ça
... i coincidim en la data: 20111220. Fantàstic... fantasticgràfic, hauria de dir...

Per cert, això de Kim sembla que és un nom o cognom molt habitual a àmbdues Korees.