EEGG Nov 11: per fi conec gent que ha votat el PP

Data Estel·lar arrodonida 20111201

El 20111120 van haver-hi Eleccions Generals, cosa que vol dir que el ciutadà (individu censat i, per tant, de nacionalitat espanyola o assimilada amb tractats internacionals) va poder exercir el seu vot pressumptamente lliure, igual i secret, si no és que, ai làs,la Junta Electoral Central no s'oblidés de trametre-li la documentació per poder votar fora del país, si hagués estat el cas. La Junta Electoral es cobreix de glòria contínuamente, per exemple, amb l'exercici d'impedir la lliure expressió en allò anomenat El Juntazo per Democràcia Real Ja. És com quan van voler prohibir-nos anar amb enganxines de No a la Guerra quan es va botar Aznar.

Majoria Absoluta del partit de més extrema dreta que pugui entrar al Parlament, amb un candidat de qui les dues úniques coses que li he sentit dir en dues legislatures són: "soy Mariano Rajoy, candidato del Partido Popular" (això va ser quan el PP va perdre les Eleccions davant ZP i davant 10 milions de manifestants contra la Guerra d'Irak, quan el PP va manipular les notícies de l'atemptat del 11-M, per fer que fos ETA -organització que va optar per la seva estratègia de no mentir i va dir que "els atemptats semblava que portessin el segell de la resistència àrab d'Irak"... i la van encertar més que no pas el manipulador ministre de l'Interior a qui Aznar i la resta del PP van deixar sol- ).... L'altra cosa que li vaig sentir dir va ser al trist programa pseudodemocràtic de TVE Tengo una pregunta para usted, on va comentar que "anglès sí però català psé"... que vol dir que ni anglès ni res, i que ells es deuen al negoci de les productores en anglès. I prou, amb aquests atributs ha guanyat unes Eleccions.

Fins ara, em sobtava veure que el PP guanyava i creixia, també a Catalunya, però ningú no el votava. Tothom en deia pestes. Qui vota el PP? Qui vota l'Aznar? eren les grans qüestions. He conegut gent que ha votat de tot, o que s'ha abstingut en tot... De votants del PP, un que li vaig veure agafar la papereta un cop, i suposo que un parell d'afiliats que puguir haver conegut (dic jo que els afiliats voten el seu partit).

En aquesta ocasió sí que he conegut votants del PP... I m'han dit perles del tipus: "qué granuja el Artur Mas...yo he votado al pepé para castigar..." "Para castigar, ¿a quién?" (a mi, a tu, als que són com tu, pensava jo)... "no iba a votar por Zapatiestas" (expressió aproximada que volia ser mig acudit). Per tant, hi ha votants que haurien de votar esquerres que no voten en aquesta ocasió al PSC (PSC-PSOE), que esdevé plenament un partit antidemòcrata i de dretes (més que abans), com hem vist durant el 2010 i 2011, tant a Catalunya com a Espanya. Per comptes de fer-ho, han traspassat la paret de vidre i han anat cap el PP.


Si veiem les votacions a Catalunya, està clar que el PP augmenta els vots a les localitats metropolitanes, i ho fa PxC, el partit xenòfob i d'ultradreta oficial, que no li ha calgut ni fer campanya (fa un any que Anglada apenes surt a Canal Català: es nota que han amordassat a Carlos Fuentes). Sembla ser que a Vic no va obtenir més que un 2%. La competència ha estat dura: el candidat Duran i Lleida ha lluitat molt per obtenir el vot xenòfob, el vot racista i el vot ultra malparlant dels "mohammeds", recreant-se en l'estereotip. Un paio com aquest, que hauria d'estat ficat a la garjola per apologia de la mentida i per crear mala maror ha fet guanyar CiU per sobre del PSC a Catalunya (excepte Barcelona) en unes Elecciones Generals. Gairebé insòlit.

PxC és el primer partit extraparlamentari en una pila de localitats, les metropolitanes, obreres i castigades per l'atur, castellanoparlants, és a dir, muntades sobre immigrants que han vist rebre d'altres. També muntades sobre el fracàs escolar, el fracàs d'un sistema educatiu de nyiguinyogui, absolutament inútil per viure o conviure, pensat per quatre gafapastes i quatre intel·lectualoides, amb classes massificades per sobre de les ràtios legals (alumnes/aula) però, a més, amb un sistema d'instituts de secundària que agafen el pitjor del tardofranquisme amb munions d'alumnes i alumnes engarjolats amb més alumnes per aula que a Primària i amb una desvergonya institucional basada en "no tinc competències" i "no em paguen per això" que va que la incultura, el perill o el tràfic de drogues i el fumeteig de porros siguin habituals a les seves portes, a les quals  mai no veureu policies ni agents socials ni dintre ni fora impedint activitats contra la salut pública. Per tant, una gent ficada en presons col·lectives en barris que van ser creats per ser camps de concentració per a pobres, i a on s'hi fiquen nous presoners de fora del país. Perfecte per crear un entorn d'extrema dreta. Barris on es creu més en el tarot que en la ciència.

Per si no n'hi havia prou, van patir -és la paraula- la desregulació del mercat laboral, alhora que una facilitat per obtenir diners per causa de la construcció. Tota formació, apart de tota educació, van ser esbandides de ple d'aquests barris -parlem de centenars de milers de persones-, i la xuleria del nou ric van ser acompanyades de la crisi capitalista del Capitalista que els capitalistes preparaven des de feia anys: atur en massa, i oblit que així van viure ells o els seus pares i mares durant els anys 80. L'oblit ha estat molt determinant: oblit de ser o haver estat immigrant; oblit de saber que no sempre hi ha hagut mòbils, i que encara més, fins a l'any 90 igual no tenies ni telèfon fix; oblit de quan l'any 79 es va tenir el primer cotxe i no t'havies esperat mai que en tindries ni un patinet... oblidar que s'ha estat pobre i oblidar que encara se n'és... i a sobre no voler ser responsable d'aquest oblit.

Vaig anar a una xerrada explicativa sobre les Eleccions. Ho comentaven: Botella, Marcet i Sauret. Alhora, per què veieu el que es la ineficiència barcelonina, n'hi havia una altra xerrada sobre el mateix al Col·legi de Periodistes. Diguem-ho clar: vaig anar a a bona, a la dels politòlegs i sociòlegs.

Ells no van tractar el tema dels "Mercats". Això em va sobtar: "el suec" (entenc que el Primer Ministre de Suècia) va dir cap el gener del 2011 que "era l'hora dels mercats i no dels polítics". Bàsicament, que els polítics i els partits no podrien fer res. De fet, tot està supeditat als interessos econòmics privats dels amiguets de Merkel i Sarkozy, representants de la gran banca privada que ha provocat la crisi amb males inversions i pitjors decisions. En canvi, van dir que la mala gestió de la crisi -retallar a final de període quan s'ha de premiar, o "regalar pollastres" als votants- ha estat clau: un veritable Manual de Com Perdre les Eleccions, segons en Joan Botella.

Es parla de la dispersió del vot socialista. I es diu que ha anat en part al PP (cosa que confirma la meva anècdota del principi). Però, en Botella, amb qui no m'esperava estar-hi tant d'acord en tantes coses, sospitava que no ho veia tan verosímil: que un articulista anomenat César Molina havia fet un article a El País parlant sobre on havia anat el vot socialista. I, entre allò del diari i el que ell analitzava de les dades: si el PSOE ha baixat un 15% i l'abstenció puja un 2%, IU ho fa un 3%, CiU un 1%, UPD un 3% y el vot blanc i nul un altre 1 o 2%... quedaria un 5%, dels quals, deia, potser uns cent mil votants haurien anat al PP però d'altres s'haurien mort, perquè el PSOE és el partit amb més votants de més edat. Molt suggerent.


Per contra, el PP és la primera força escollida per 1/3 dels nous votants. El PP, segons sobretot en Sauret, ha estat pujant sense interrupcions des de 1982 (AP, Galícia). En un moment donat, cap el 1990-1993 van aconseguir unir l'Est i l'Oest (Galícia i Múrcia), en una continuïtat territorial mai no perduda, i ara han arrabassat el que quedava. Tot i això, compte, perquè han guanyat però en certs llocs tradicionals, com València, han perdut vots (tot i guanyar).

El que tampoc no es va dir és la influència d'una immensitat mediàtica d'ultradreta que malparla contínuament amb insídies, mitges veritats, moltes mentides, moltes dades incontrastables, d'altres incontestables, però sempre contra el PSOE i contra ZP, i contra Catalunya i contra tot allò que no representa les essències de l'Espanya Una, Gran i Zombi, sinó que, a més, han aconseguir catapultar una segona marca per als que no volen votar al PP: es tracta d'UPD, amb gran participació de C's en la figura d'Albert Rivera per allò del fet diferencial català. És a dir, treure vots -molt intel·ligent, ho reconec- al PSOE fent que els desencantats que sempre poden haver-hi en algun partit o altre en el govern, i en el cas del PSOE al govern, molts, que votesin un partit com cal, espanyolista de veritat... i no definit entre dreta i esquerra, per tant, de dretes, i liderat per una excandidata socialista basca, per tant de dretes i espanyolista excloent (la vam sentir parlar durant força temps tant a Euskadi com a Europa o per ser líder del PSOE, com per no tenir una opinió en aquest sentit).

Això sí, en Botella va dir que, tot i que Downs i altres teòrics diuen, i a la facultat es repeteix ("em sembla que veig alumnes i exalumnes"... no ho diria per mi, dic jo) com el catecisme, que a les democràcies avançades es tendeix a competir pel centre polític... en realitat, la dreta porta molts anys a tot arreu aclarint el seu missatge, front una esquerra giocchipreziosi (va dir una altra expressió similar que no recordo), una esquerra fluixa, que sí que tendeix a aquest centrisme. La dreta, a Canadà, els Estats Units (el Tea Party, amb gent que va a les manifestacions literalment armats, i res més lluny de les meves intencions que aconsellar-vos el mateixm contestat per un hahaha), a l'Europa de l'Est, a França... és més contundent, més dura i més radical. Abans, la dreta italiana era la democràcia cristiana avorrida i suau... després va ser Berlusconi. I aquí va citar la campanya de Duran i Lleida contra els homosexuals, els mohammads, o fins i tot els bisbes, i això que és el líder d'un partit democristià (de boca). .

El discurs de l'esquerra és a la defensiva: mantenir, no tirar enrera...

Això de com és la dreta, entronca amb allò de l'Intereconoseva o de la Fox ianki. No tenen por a dir les coses. Per contra, ZP, si una cosa ha demostrat és tenir por: una contínua, irreversible i desmoralitzant por. Va treure les tropes d'Irak... i punt. I amb la perspectiva un pensa que no ho va fer per valentia i per executar un acte democràtic i humanista, donat que s'ha mantingut a Afganistan i va bombardejar Líbia... va treure les tropes d'Irak per por... als atemptats islamises, a una socavació de la seva legitimitat per part de 9 o 10 milions de manifestants que ho havien fet contra Aznar i als quals podrien afegir-se votants peperos... i la resta ha estat por... fins arribar a aquesta setmana, on ordena, sol·licita, prega, implora que Franco surti de la Vall dels Caiguts... només Franco, no José Antonio... ni els esclaus de la gran piràmide, no sigui cas que en fem un gra massa... i fa una decisió en temps de descompte, quan no pot prendre decisions, quan està en funcions, en compter d'haver agafat tractors i retroexcavadores en temps que n'hi havia tantes en marxa (=a l'Era de la Gran Especulació Immobiliària 1999-2009) i haver destapat totes les tombes. No ho va fer per por, i va deixar caure al Jutge Garzón que investigava tot allò de les tombes... Por, una por eterna... que ha enfonsat el seu partit. Por i paràlisi. Tot allò que els altres partits de dretes i que els mitjans de comunicació de la dreta no tenen: ni por ni paràlisi.

Cal una cadena d'Interecononostres d'esquerres. Amb missatges igual de fàcils i planers.

En Sauret i en Marcet, per la seva part, van explicar que les Eleccions actuals són més aviat una continuació de les de l'any 2000 (majoria d'Aznar), mentre que les del 2004 i 2008 serien dues excepcions. A sobre es van atrevir a dir que la majoria social era d'esquerres... És irreal, tenint en compte els resultats tant vistos a l'engrós com vistos per localitats... Quan el primer partit és el PP, el tercer és UPD, o el primer és CiU, i el segon o el tercer és el PP... o el primer extraparlamentari és PxC... és evident que alguna cosa ha canviat, o igual sempre ha estat així. Que l'Era de la Gran Especulació va ser una de les pitjors coses, que la Selecció Espanyola guanyi partits no ha estat bo, que la gent sigui tan analfabeta de vocació i que això sigui promogut per tots els mitjans de comunicació possibles, des de les carpes, les discos i els instit i fins a les cadenes de tele i ràdio... doncs dóna resultats així. Però és que, a més, quan un parla amb la gent i sent les seves opinions, i les dóna o no, i veus el seu tren de vida, les seves aspiracions i els seus interessos, la total anòmia... no són d'esquerres i ni ho saben, així que és lògic que es voti el que es vota. Si algun dia la majoria social era de centre-esquerra, això ja ha passat a pitjor vida.

Sobre la influència del 15M: cap. Ni tampoc en els partits que se'n deien hereus. Donen per mort el 15M, però a mi això em sembla prematur. De fet, en Marcet es va assabentar el mateix diumenge electoral que hi havia campanya per al vot nul per al Senat (10% de vot de càstig entre blanc i nul), i no tot era per error a l'hora de marcar els candidats, ni molt menys. És a dir, desconeixen els investigadors o analistes el moviment que hi ha a Internet, eficaça o no, amb incidència a curt, mig o llarg termini, i el moviment fora. De totes maneres, curiòsament, a Málaga entra per IU un líder del 15M. És a dir, que alguna influència sí. Sobretot, diuen, "com que no tenia cap ni voluntat de tenir participació electoral, no han tingut ressò". Recordare aqull partit anomenat "Otro Mundo es Posible", basat en l'slogan dels altermundialitzadors de la primera meitat dels anys 00 amb cap resultat. O Hartos.org. Però, alhora, tampoc no van parlar de la reforma electoral antidemocràtica que va impedir que els partits petits es presentessin arreu, és a dir, que els van dissoldre abans de començar.

N'hem parlat a La Maginoteca durant tot el 2011: Campanyes privades explicant el vot en blanc, el vot nul, demanant el seu vot... els partits tipus Escons en Blanc (EB), Pirates.cat o Anticapitalistes.org o el mateix PACMA (en creixement total)... webs i blogs aliens al tema polític però posicionant-se i donant informació sobre Islàndia, sobre el 99% o sobre el 15M... I les enquestes del CIS i del CEO (el Cis català) donen aprovacions del 65-70% per part de la població al 15M, tot i que els analistes miraven de manera escèptica aquestes manifestacions. Té una explicació clara: són de l'eix socialista o del règim del torn, així que minimitzaven o suprimien tot allò que no volien. Com ja vam sentir als anys 90, a qui després va ser director del CEO, malparlant sobre l'assamblearisme perquè no deixarien fer classes, una vegada que van guanyar a les eleccions de la UAB.

Però,compte, les enquestes (¿preguntes amb resposta induïda? diuen que no, que eren espontanis, hum): no surten destacats els ciutadans que demanes més democràcia, sinó els que volen feina o acabar amb l'atur (sense saber si estan a l'atur, ep!) o acabar amb la crisi (des d'un sol país amb una economia integrada en un continent... què mal ha fet la premsa i la tele i la ràdio i les intitucions públiques i les escoles i els instituts quan no expliquen que això és impossible, que l'economia és mundialitzada i que les decisions monetàries procedeixen del Banc Central Europeu i no del ministre d'Economia espanyol). I que inclús els mateixos simpatitzans del PSOE no estaven satisfets amb el seu partit, ni creien que els ajudaria...

Quan es creuaven dades entre "crisi" i "Espanya" (eixos económic i nacionalista) guanyava sempre el PP... i per "defensar Catalunya", CiU... El PSOE o el PSCe no era ben vist ni entre els seus.

De fet ,el PP guanya als 52 municipis més poblats. I deixa de ser un partit mal vist en sectors que no el votarien. Una cosa està clara: a Múrcia i València els voten sempre... deuen sucar ben sucats tothom... deuen repartir pastissos i pasta a dojo.

Sobre l'abstenció: és igual el que passi: hi ha un 25% d'absteció estrucutral., de gent que no vota. Un 10% seria abstenció que vota segons li rota. I en aquestes Eleccions, segons una interpretació de Sauret, l'abstenció hauria pujat un 8% real.

Sobre el vot blanc i nul: la primera vegada que veig que se'n parla sense que el públic ho hagi de preguntar, es diu que tampoc no ha pujat tant i que alguna altra vegada hauria estar més gran. Jo dic: sumi vostè els vots a partits malauradament extraparlamentaris i sumi vostè els vots en blanc i els d'Escons en Blanc.

En realitat, segons certa enquesta d'intenció directa de vot del CEO (mal presentada al Telenotícies però "cuinada" després per Sauret, "perquè les enquestes s'han de cuinar"), els partits no haurien d'haver fet ni campanya a Catalunya: els resultat sortien gairebé clavats.


La meva interpretació de les Eleccions -desconec si està previament escrit a La Maginoteca- és que ha passat el que estava escrit, perquè és el mateix que a Portugal. Un mes abans de les Eleccions, la gent -el jovent, segons se sol dir- es va vincular en xarxa mitjançant missatges de mòbil i van fer manifestacions per impedir que la crisi la paguessin els pobres... a les Eleccions va guanyar la dreta, la dreta de la dreta i la dreta que no es vol dir dreta perquè es diuen socialistes però que la setmana del 20111201 s'abstenen en comptes de votar contra les retallades que maltractaran encara més els portuguesos de rendes baixes altrament dits pobres. O el mateix que ha passat a Tunis o a Líbia o a Egipte: que han guanyat les dretes nacioalistes, després que la resta de gent es mobilitzés.

Nota final: suposadament Sauret té una web amb tot de dades molt molones: no l'he trobada