20110720

Island, Island... és ara, és avui

Data Estel·lar Island no Iceland Dimarts 20110719

"Fins ara no hem vist res oficial d'aquesta revolta", diu el blog Transitem.

Canal 33. Nit del divendres al dissabte, 0h... dotze de la nit, mitjanit, d'un juliol, d'estranquis, quan gairebé no mira ningú, al canal que ningú no mira... un mes i mig que haguessin començat les manifestacions, protestes, revoltes, acampades... gairebé un mes després que els acampats haguessin aixecats els campaments... i més d'un any després dels fets més televisius d'Islàndia... Televisió de Catalunya deixa de prendre'ns el pèl i els diners públics i, per fi, posa un documental sobre Islàndia (Island, en islandès) sobre la Fallida del Capitalisme a Islàndia.

El trailer aquí. Potser l'idioma és suec, i no islandès...

Però no volen fer-ho bé... per reduir encara més un número minso de teleespectadors, el donen en islandès, a voltes en anglès, subtitulat en català... Podrien haver-lo traduït a l'estl documental, però no... A mi m'és igual, perquè em va agafar tot just al davant de la pantalla i m'hi vaig quedar, però no deixa de ser sospitós que es tradueixi tot, menys això, que era tan molest.

El documental és Déu Beneeixi Islàndia... d'Helgi Felixson, de Felixfilm. En islandès, GUD BLESSI ISLAND/GOD BLESS ICELAND... o Guð blessi Ísland.el vaig trobar un documental difícil d'entendre, amb massa coses no explicades... però és, alhora, l'únic document que he vist a la tele sobre Islàndia.


Què sabiem sobre Islàndia fins ara? Geisers; que no hi ha arbres perquè el fred, la neu, el vent i el terra glaçat dificulten que creixin (al documental se'n va veure, al menys, un, d'arbre); i que van matar un ós polar, potser en van ser dos, que anava sobre un iceberg. Això va se cap al 2008, i va marcar indefectiblement que Islàndia era una civilització en decadència. Només les civilitzacions decadents maten o maltracten animals per plaer i sense necessitat, com els toreros o els dels correbous. Un ós polar, perdut, nàufrag, espantat, feble, matat per uns covards amb les escopetes més modernes.

Ah, y el volcà, que els periodistes analfabetitzant, anomenaven "de nom impronunciable", i que va aturar el trànsit aeri europeu... sense que s'activés l'Estat de Setge. El primer volcà era  Eyjafjallajökull, al 2010... El segon volcà, al 2011, Grimsvötn, els mitjans de comunicació directament ja no van ni provar d'escriure el nom mai, per no pifiar-la i per no culturitzar una població que sembla que no ho mereixem, segons tots aquest líders d'opinió (sortit en un 90% del mateix cau).
Durant els 10 anys precedents, els islandesos ja havien fet prou el babau. S'havien venut l'ADN a una empresa privada perquè l'investiguessin. I de qui són els drets genètics?

I van fer un d'aquests miracles econòmics que tan agraden als neoliberals... i que van acabar amb la fallida del tres bancs més grans, tres, en tres dies...

Al documental surten els banquers, una gent força jove, com si ells no sabessin, com si per què ells haurien d'haver sabut que hi hauria riscos en les seves inversions especulatives... i al documental també surt una dada significativa: que la gent s'afartava de comprar cotxes cars, és a dir, la xulera, el neo-riquisme.


Però cal plantejar-se per què l'única que va sortir a Espanya, a Catalunya, va ser la de fer-es escarafalls perquè ¡¡¡ els islandesos no volen pagar el seu deute als bancs britànics!!! Què potser heu sentit problemes financers en aquests bancs britànics?

No recordo haver vist... Si van sortir, tot i ser molt televisives, no s'han tornat a repetir, unes imatges on la gent colpejava el cotxe del Primer Ministre, o aquelles altres on la gent es manifestava, gairebé feia guàrdia, davant de la seu d'un banc islandès... Revoltes al desembre. Arriba el gener de 2009. Es fa dimitir el Govern d'Islàndia.

No cal trobar gaires explicacions en una Mònica Terribas que va fer una bona feina com a entrevistadora - m'imagino que, sota algun pacte polític, els polítics es deixaven fer tota mena de preguntes perilloses per demostrar la seva democraticitat o alguna cosa acabada en "at"-, una Mònica Terribas que, des que mana a tota TV3, només veig que és un fiasco, que no hi ha cap tipus d'interès per les notícies, que amaga i tergiversa dades sobre els acampats, els indignats... o sobre Islàndia. Això no és Telemadrid, però ganes no en falten.

I ara, al bell mig del juliol del 2011, en cap de setmana, quan la gent fa caravana per anar a campings i apartaments de cap setmana, donen un documental sobre Islàndia amb gust de "Història passada", duna cosa que va passar fa molt de temps.

A TVE és lògic que no es parlés d'Islàndia... no podien dir alegrement que eren terroristes els que colpejaven el cotxe del Primer Ministre, perquè eren els ciutadans estafats per govern i banquers... ah, i, és clar, no sortia cap ministre espanyol agafant de l'orella un etarra, així que aquella era una notícia irrellevant.

Podia ser una notícia d'imatge impactant... però explicar parcialment el que havia passat significava dir que Catalunya, que a Espanya, estava passant el mateix... i posar-se contra els amics estafadors, això sí que no. Un no pot dir que els constructors, els especuladors immobiliaris, els promotors, els notaris que treballaven per als bancs, els bancs i banquers, el Banc Central (Banc d'Espanya, Banc Central Europeu), els empresaris, els polítics i les seves lleis perilloses... ho estaven fent tant malament com sabien o, inclús, en un exercici de superació, encara més i tot.

És un documental que no explica conseqüències. Tampoc al Canal 33 ningú no va venir després, dins del propi format "El Documental", programa on s'emmarca, a dir-nos si ara estan així o aixà. Calia que tot quedés lacat, o en formol. Endormiscat en la matinada, com si no sabéssim si va passar o no, però amb la idea que no havia de passar -la revolta, la demanda d'Eleccions ni de dimissions- a Catalunya.

Tard i malament: perquè uns quants sí van assabentar-se via Internet, i esquivant la censura dels mitjans de comunicació catalans i espanyols, que a Islàndia no és que no es volgués pagar perquè eren uns caradures, sinó que s'havien adonat que els estafadors eren els banquers i els polítics (a tot això, jo em preguntaria, qui va votar Haarde en el seu moment...). Així, a la Plaça Catalunya, durant l'Acampada del 15M, hi havia un espai anomenat Islàndia, reivindicant que el model era Islàndia, després de força mesos de veure un degoteig de comentaris dispersos titllant aquells morosos d'Islàndia com a revolucionaris... fins que, en alguna tertúl·lia de la ràdio, a algú se li escapa que a Islàndia tenen processat i gairebé engarjolat al Primer Ministre i als banquers... Islàndia ja era la gran influència a Catalunya, malgrat la censura deguda a TV3 i al 3Cat24 (canal de notícies que només parlaria d'Islàndia si el Barça C hi anés a fer un partit de pretemporada). El núvol revolucionari s'escampa, tot i que amb menys cridòria que el del volcà.

[COMPTE: QUE SEGUR QUE, SI PREGUNTEU O PARLEU AMB ELS VEÏNS, NO SÀPIGUEN RES D'AIXÒ, QUE LA INCULTURA ÉS UN VALOR EN ALÇA]
el músico y activista islandés [Torfason] llegó el 17 de junio a Barcelona para participar en la manifestación contra el Pacto del Euro que se llevó a cabo en esta ciudad. [amb una subscripció popular d'iniciativa individual van recollir diners per dur-lo a Palma de Mallorca]

(...)Torfason es considerado el impulsor de la revolución islandesa, después de que decidiera realizar una cacerolada frente al Parlamento de su país, junto a un centenar de personas, algo que repitió diariamente durante cinco meses, periodo en el que se fueron sumando muchas más personas indignadas con la crisis que estaba atravesando su país y que provocó la dimisión en bloque del Gobierno en enero de 2009. (...)

(...)desde el pasado mes de abril, Islandia está elaborando una nueva Constitución en cuyo proceso pueden participar los ciudadanos que lo deseen a través de las redes sociales en Internet, de forma que el Consejo encargado de elaborar la Carta Magna está publicando semanalmente los borradores en una página web, donde los usuarios pueden hacer comentarios, así como a través de una cuenta en Facebook y Twitter.
es la primera Constitución open source, en la cual participan todos sus ciudadanos utilizando herramientas digitales

Per descomptat, els tres primers paràgrafs citats aquí dalt surten del 20Minutos, diari que lògicament cap periodista ni intel·lectual ben pensant pot veure, perquè diuen que és sensacionalista (i sobretot gratuït). M'agradaria saber si algunes institucions estan col·laborant en fer ben visible l'ADN per esborrar del mapa el 20Minutos.

Quantes notícies o pàgines ha dedicat El Periódico de Catalunya, entre setembre del 2010 i juny del 2011 a Islàndia? Una o cap? Cap o cap-ni-una? Per què El Periódico de Catalunya només ens ha parlat d'Islàndia, dintre de les notícies de les Acampades, però mai abans? Es pensa el director del Periódico que no té cap responsabilitat en el descrèdit de les institucions? S'ho pensa Mònica Tèrribas? (i parlem dels mitjans honorables... tela els altres)

Haarde era el Primer Ministre, liberal, que va passar de prendre mesures contra una catàstrofe que començaven a anunciar... Per quina raó hauria d'haver-se oposat al Mercat, que era la seva religió? Al documental surt dient que dimiteix perquè li han trobat un tumor maligne... però en aquest enllaç es pot llegir que va anar a fer alguna conferència sobre que Irlanda estava pitjor que Islàndia... és a dir, que estem malalts quan convé. I, quan convé, fem conferències per cobrar-les bé, perquè no havíem cobrat suficient abans per pagar-nos els advocats. ¿És factible, legal, ètic, posar a la garjola un cabdill polític que porta el seu poble a la misèria, a la fam, o a la guerra?

¿Es poden ficar a la presó polítics, banquers, empresaris... periodistes que no han fet la seva feina? Que han fet just tot el contrari a la seva feina?

Pitjor que Haarde fou Oddsson, per descomptat, cap del Banc Central d'Islàndia des del 2005... no sé si us sona la figura del esgarriacries disfressat de banquer central. Va ser Oddson qui va pressionar fortament (com un tal MAFO) al Primer Ministre. Oddsson va tenir una trajectòria política de primer ordre que va acabar enfonsant els islandesos (alcalde de Rejkiavik anys 1982-1991, Primer Ministre 1991-2004). Havia escrit dues obres de teatre de títols adequats: Per al Benefici de Mon País i Conxorxes Islandeses. He buscat per Internet, però no veig que estigui traduït ni al català ni al castellà. Tant de bo pogués anar a alguna llibreria i demanar aquests llibres.

Els taurons financers islandesos eren coneguts com a Víkings de les Finances... [el traductor catetet de la versio catalana escriu "viquin", perquè la lletra "k" no pertany al nostre entorn kultural]... d'igual manera cutre com hem sentit anomenar els olipolis espanyolos sortits de privatitzacions en mercats protegits, per tant, empreses molt grans i amb molts diners, com a "conquistadores d'Amèrica"...

Les conseqüencies directes són l'interès per emigrar als Estats Units d'Amèrica, a Califòrnia, cosa difícil, o a Noruega...

Els banquers islandesos donen fins i tot peneta... però un segon més tard un cal que se n'adoni que eren gent posada per gestionar els estalvis de cents de milers de persones, i que van guanyar molt, i que van acceptar les prebendes.

Nota sobre la policia: un dels protagonistes del documental és un policia, fill de policia... molt diferent de la xuleria d'ulleres negres agraïts de ser sota les botes d'un aprenent de dictador.

La idea que va calant en alguns entorns és que NO S'HA DE RESCATAR GRÈCIA. Sembla molt insolidari, fins que ens adonem que la paraula "rescatar" vol dir "condemnar" els grecs i Grècia. Seria rescatar quatre bancs pollosos francesos (alguns amb historial delictiu) i alemanys. I els grecs no estan essent rescatats, sinó enfonsats, comdemnats, a la misèria, a perdre llocs de treball, a perdre poder adquisitiu, o, diguem-ho clar, a ser pobres. Quant més rescatats, més enfonsat. Es rescata la idea més espantosa d'Europa, es rescata l'euro, es rescata el preu de les accions dels bancs alemanys i francesos, es rescata l'oligarquia, i no es rescata, sinó que es condemna tota la resta. L'habilitat dels Inicus en tergiversar les paraules és gran: quan el FMI parla de Rescatar vol dir donar diners als seus compinxes, i esclafar l'alè dels que han treballat. Per tant, quan Islàndia diu:

" Islandia decidió no rescatar a los bancos y liberarse del yugo de las instituciones financieras internacionales;"

"l Islandia decidió no rescatar a los bancos. En vez de que los contribuyentes pagaran las deudas privadas de bancos nacionales y extranjeros, el pueblo islandés decidió que debían ser los acreedores los que pagaran estas deudas, yendo así en contra de la idea difundida en todo el mundo de que los bancos son demasiado grandes para dejarse caer (y que si caen se llevan al país por delante). Después de pasar un período difícil, la valentía de Islandia ha dado resultados y este año se proyecta un 3% de crecimiento para un país que había sido asolado por los malos manejos de los bancos."
 Stiglitz diu que el model islandès basat en que els creditors paguin és bo, mentre que el model islandès de rescatar els bancs privats és el pitjor model. És l'únic economista premi Nobel a qui sentim piular; els altres Premis Nobel estaran prenent el Sol a les Illes Cayman, esperant que no hi hagi tractats d'extradició.

I es diu al títol de l'article que Islàndia és un país independent i sobirà, potser l'únic

Una visió sobre que no hi va haver censura, i dient que "(encertadament)" la legislació espanyola prohibeix el referèndums sobre temes econòmics o de tributs:

"¿debía someterse a referéndum la deuda? En España, la ley establece (acertadamente) que no puede hacerse un referéndum sobre cuestiones económicas o de tributos ya que, lógicamente, la gente siempre optará por la opción que implique pagar menos. Sin embargo, el concepto de "impuestos" se basa precisamente en que, aunque nadie quiere pagarlos individualmente, todos nos beneficiamos luego de las prestaciones que con ellos se financian. Así que la democracia directa suele ser mala consejera en estos casos."

Ens diu que els deutes privats de bancs amb entitats estrangeres són i han de ser considerats com a tributs i deute públic. És exactament la visió que ha imperat.
Si no es poden fer referèndums sobre temes econòmics, apagui a 'nem-se'ns, perquè tot acaba tenint un rerefons econòmic. Cas claríssim: el referèndum sobre l'OTAN, organització el cost de la qual NO ens surt de franc, però que, a sobre, desmenteix el fet que la gent optés per pagar menys... perquè va optar per seguir pagant l'OTAN.

L'autor del blog esmentat diu parlar sense cap prejudici ideològic. Evidentment, parla des de pressupòsits neoliberals dels de "mercat sí, però rescat públic quan calgui" o "democràcia sí, però tot en excès és dolent, que igual es vota alguna cosa dolentota".

I confon "revolució" amb aldarulls o amb tallar caps. Suposo que és una versió extensa. Hi ha parts de la seva anàlisi que es poden salvar, des del meu punt de vista, i per això poso l'enllaç



+info sobre Islàndia a Caladeloshumos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada