Idees Museu de la Historieta

Data Estel·lar sapselqueésres? Divendres 20070222

Segons Kapdigital, es veu que l'anunci de fer aquest Museu de la Historia i la Il·lustració el va fer el Conseller de Cultura (conegut al programa Polònia com "el calbu d'Esquerra" pel Montilla fet pel Sergi Mas) Joan Manuel Tresserras i GajuEl Conseller dels tebeos
Diari Avui:

"compromís, adquirit públicament pel vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i pel mateix Tresserras -que hi té un interès personal-, de tirar endavant la creació del museu"

El President Montilla invisible

El President Montilla que tothom coneix. Foto d'un blog
QUE, PER DESCOMPTAT, PARLA DE SUPERLÓPEZ: EL SEÑOR DE LOS CHUPETES
i enllaça amb la pàgina de sempre
És per demostrar que no em surto del tema, perquè no em banegin...
ai, no, calla, si el blog és meu i puc fer el que vulgui,
inclús allargar tant com em doni la gana els peus de foto, fins que siguin pedestals de foto.

Sembla ser que el 20070210, el diari El Punt ja va donar la notícia. I també l'Avui
També dóna la notícia El Mundo.

Hace muchos años que tengo en la cabeza un museo del cómic imaginario para el que he ido haciendo adquisiciones --cuenta--. No habrá problemas para que esas adquisiciones vayan al museo de verdad si es serio y coherente. ¡Pero mi colección del Capitán Trueno no me la quita nadie!" [Joan Navarro]

Sembla ser que l'ànima del projecte pot ser en Joan Navarro, el famós col·leccionista, a no confondre amb el famós editor ni el famós bloguer. Ell cediria gran part de la seva col·lecció a un museu. Recordo una conferència feta la FNAC, cap al 2004, any anomenat per alguns com "l'Any Bruguera" (així li van dir dibuixants -¿n'eren?- del TBO, que estaven davant meu davant la cua i a qui, malauradament no vaig saber reconèixer, i que es queixaven que s'haguessin oblidat del TBO en l'actualitat). En aquella conferència, Navarro va demanar fer amb l'Arxiu Bruguera (l'Arxiu de Parets del Vallès, N-152) el mateix que amb l'Arxiu de Salamanca: demanar-lo perquè el tornessin. Per sort no va prosperar perquè llavors si que no es tindria mai. Així, doncs encara hi ha esperances -vanes, per descomptat- de poder accedir a l'arxiu Bruguera. El reportatge, fet per Ramon Vendrell, un periodista especialitat en frikades però de les de veritat, obre la porta a que un futur Museu de la Historieta i la Il·lustració podria tenir part del fons Bruguera.

I aquí és on em comença a bullir el cap: LOCALITZACIÓ DEL MUSEU. A Barcelona es pensen que són el centre del planeta, per tant segurament que, de prosperar la idea, acabaran entaforant el museu en un lloc tant barceloní com inaccessible des de fora de la bonica (és un dir) Ciutat Comtal.

Per tant, primera necessitat: CAL QUE EL MUSEU ESTIGUI EN UN LLOC ACCESSIBLE des de fora de Barcelona. A la vora d'una estació de tren, per exemple. Si és Barcelona, és evident que el lloc que més sona és la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra o un edifici fabril similar de la zona de Sant Andreu, si no és que ja han especulat amb tots els terrenys i antigues fàbriques per fer monstres de ciment.

seguramente estará en Barcelona, si bien L'Hospitalet también ha mostrado su interés por acogerlo. (El Periódico de Catalunya)

En qualsevol cas, el lloc triat hauria d'estar ben comunicat amb el centre de Barcelona. (Avui)

Fixeu-vos que jo dic: "ben comunicat amb fora de BCN" però els centralistes parlen a la inversa: "ben comunicat amb el centre de BCN". Jo sóc descentralitador.

Si no es fes cas d'aquesta premissa, però mantenint la localització barcelonina, caldria buscar un lloc rellevant. Per exemple, un edifici antiga seu d'alguna editorial. Evidentment, a mi em ve al cap "Camps i Fabrés, número 5" (seu de l'Editorial Bruguera, barri/vila de Gràcia, pel que sembla, tot està a Gràcia) però podria ser qualsevol altre lloc. En un edifici així, es podria tenir una planta (jajajaja, com si això hagués de tenir-ne, gaires de plantes) dedicada a veure com era una editorial del segle XX, per exemple. Així es podria jugar, no només amb la part artística sinó amb la part d'Història, Economia, Organització empresarial, Societat.

De totes maneres, la meva opció és fer el Museu de la Historieta fora de Barcelona. La mateixa notícia parla de L'Hospitalet de Llobregat. Es tracta d'un lloc perfecte, en el sentit que donaria valor a la segona ciutat catalana per número d'habitant (mig milió). Faria ciutat front de Barcelona, localitat a la qual és pegada. L'H celebra des dels anys 90 el Saló del Manga. A més, es podria aprofitat tota la part en ruïnes i ruïnosa de l'edifici on hi ha la millor tebeoteca, a la Biblioteca Tecla Sala.

"No tendría sentido que fuera solo para enfermos del cómic", diu Carles Santamaria.

La meva idea es basa en la del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. Es tracta d'una fàbrica a dins de la qual tenim la reproducció dels elements que hi havia en una fàbrica tèxtil (com moltes de les que hi havia a Terrassa o Sabadell). Hi ha tot un recorregut que ens porta des del passat: com es feien abans els vestits, fins a arribar a com tota la fàbrica funcionava amb vapor alhora (immens, és immens). Posteriorment, veiem el procés de tints, els despatxos tèxtils, i màquines de vapor. Evidentment, per als còmics potser no caldria ni molt menys tant d'espai. Però la idea m'agrada perquè superem, com demana la notícia, que no sigui només per a aficionats a la historieta, sinó que té un valor en si mateix com a procés de fabricació d'un producte del segle XX.

L'ambit del cartellisme, les Arts Gràfiques, etc. tenen un espai clar en tot aquest procés. Té moltes possibilitats tant de cara als mitjans de comunicació (en seria una important font de documentació gràfica) però també tindria una important vessant en l'àmbit de l'Educació infantil, primària i secundària. I a ningú no se li pot escapar el gran atractiu universatari que en comporta. Com sempre, penso en la part sociològica, o politològica, però ja he esmentat la part d'anàlisi històrica tant de llargs períodes com de segments de la nostra Història, la part econòmica, de semiologia, comunicació (desentrallar els codis de la comunicació amb imatges en un món cada cop amb més trampes visuals)... o la part artística. Deixo la part artística una mica separada perquè és en la que primer ens fixem quan parlem de la Il·lustració.

I vaig més enllà. El patrimoni, només en el camp de la historieta és tan ampli, que em pregunto si no seria millor tenir una petita xarxa de museus, una altra vegada imitant el Sistema del MNacTEC (Museu Nacional Ciència i Tècnica de Catalunya) que uneix diferents museus sobre el mateix tema (Revolució Industrial, Ciències, Tècnica).

En aquest sentit, trobo que una seu del Museu hauria d'estar en algun lloc del Vallès Oriental. La causa és la quantitat immensa de ninotaires que hi han viscut o hi han nascut. Sembla que, per alguna raó, des d'Escobar (Zipi i Zape) fins a Folch i Camarassa (guionista de Massagran, dibuixat per Madorell), passant per una plèiade de dibuixants del TBO, i el propi arxiu Bruguera de Parets del Vallès, tots s'hi han concentrat en aquesta comarca. Els dos llocs que se m'acudeixen com seus museístiques serien, o bé Granollers, o bé Parets del Vallès. Granollers és considerada la localitat d'Escobar (tot i que podria ser alguna localitat veïna) i, a més, és la capital de la comarca. Parets del Vallès... és on hi ha l'arxiu Bruguera, bé que en una nau industrial a la N-152. Repto al decisor públic a que anomeni "Museu N-152" al Museu de la Historieta.

L'altra localitat que podria ser seu seria Cornellà de Llobregat. La raó de pes que addueixo és la de tenir una continuada tasca tebeística, per exemple, amb el seu Concurs Ciutat de Cornellà, des de fa molts i molts anys.

Fins ara, he explicat sobretot com fer un museu visitable. No he parlat de la part oculta, del procés de catalogació però és que considero que, amb poc o molt material, un museu ha de ser visitable i -quina hora és?huuum, que ja som al segle XXI?- un museu ha de ser tocable. Per tant, cal poder veure originals, revistes, cartells, il·lustracios, esbossos i cal poder, en la mida del possible, TOCAR-LOS, LLEGIR-LOS, POSAR-LOS A L'ABAST DEL PÚBLIC. Potser que toquin facsímils, però que la gent se'n faci una idea de què és allò, de quines tècniques s'utilitzaven, que s'embrutin amb tinta xinesa mentre intenten reproduir tal o qual dibuix.

I la tasca important, potser més que un necessari inventari general del rebost, és expandir les exposicions fora del museu, perquè material n'hi ha per aturar vint trens (res de nou, el que passa a Renfe Rodalies cada setmana)... i, a més, intentar reeditar o potser DVDitar o posar a Internet material de la historieta; o donar facilitats a les editorials perquè ho reeditin. Aquí, penso, sobretot, en coses introbables, molt antigues, una mica això que ha fet Navarro a Glénat amb Apel·les Mestres (Cuentos vivos) amb Àngel Puigmiquel (El ladron de pesadillas). I un no menys interessant llistat d'obres i originals d'autors encara vius, amb els quals es podrien pactar la seva cessió d'originals i la seva publicació (pagant, evidentment, els drets que els hi pertoca d'una vegada per totes).

Navarro parla a la notícia del fons de Toray o del de Toutay... caram, és que hi ha molts tresors del carambolo perduts ningú no sap on i sense fer servei a la societat, ni al propietari.

Entretant, per al proper Saló del Còmic que algú s'enrecordi de fer una excursió al MUSEO DEL CÓMIC DEL CASTILLO DE MONTjUÏCH. Horari: 10 a 14h. Tiene que estar supercerca de donde hacen el Salón

Sé que això no tindrà cap repercussió, no només perquè aquest blog està perdut en l'hiperespai sinó també perquè en aquest país tot està ja decidit, la gent escollida, el preu fet i la botiga tancada des de fa lustres.


... Però m'agrada poder-ho dir. També he parlat d'en Pervez Musharraf i tampoc no tindrà gaire influència. Predicció: 3 setmanes per a la fi del pobre Musharraf.