El final del Diari de Sabadell

Data Estel·lar triàrica Dimecres 20180214

Em comenten que el Diari de Sabadell tancarà.

S'afegeix a la crisi de la premsa escrita: El País, el Grupo Zeta (El Periódico de Catalunya, Sport, Interviú, Tiempo... i van vendre Ediciones B a l'oligopoli transnacional Penguin Random House), etc, etc.

Com passa a la premsa... doncs NO es parla d'aquest fet tan transcendental al propi mitjà: la censura esdevé la gran norma a la premsa. El Diari de Sabadell NO diu que es tancarà o que ha despatxat el personal.

Trobo la notícia escrita pel corresponsal de notícies sabadellenques, Albert Segura, al Naciodigital de data 20180213. El Diari de Sabadell tancarà al març

 És un diari que no és un diari, i que gairebé mai no ho ha estat, de diari. No sé si als anys 1990 sortia 5 o 6 dies a la setmana. Entrat el segle XXI sortia 2 o 3 (la notícia en certifica 3) dies a la setmana, una d'elles el dissabte,.

[dades de Gran Enciclopèdia Catalana, no hi ha la petita ni la mitjana] Diari fundat el 1977.

Té l'origen en Sabadell , publicació sorgida arran del butlletí creat el 1942 per la Falange. L'any 1977 passà a Vallesana de Publicacions i es reformà d'acord amb el nou règim democràtic. Dirigit ininterrompudament des d'aquest any per Ramon Rodríguez Zorrilla, inclou articles en català i en castellà. L'any 2009 el tiratge era d'uns 9.000 exemplars i el nombre de lectors diaris superava els 30.000. Fins el gener de 2013 es publicava diàriament menys els diumenges i els dilluns, i a partir d'aquesta data passà a fer-ho només tres dies (dimarts, dijous i dissabte).
 

9000 exemplars i 30000 lectors en una localitat de 200000 habitants, i una àrea metropolitana de 300000 exemplars, donat que es pot localitzar el diari, en les gasolineres, hipermercats amb venda de premsa i algun kiosk que quedés viu o alguna llibreria-papereria de les localitats dels voltants. Simplement, és clar: no connectava amb el públic, i que no li donin les culpes a Internet.

 

Com em solien dir durant la dècada 2010: "ahora es como cuando mi padre lo compraba, que solamente salía el miércoles y el sábado".

El Diario de Sabadell va formar part de la Prensa del Movimiento, conglomerat de FET i de las JONS (el partit oficial però, en realitat, públic-estatal) de premsa local i comarcal de l'època de Franco. La Prensa del Movimiento va crear algun diari però, sobretot, va incautar les capçaleres esquerranes i liberals. També publicaben el Marca. Segons El País, al 1977 va ser privatitzat amb la mateixa plantilla i director. Sembla ser, però això no ho ha vist ningú (¿hemeroteca? anem a riure) era Sabadell des del 1942. Es va recuperar el del Diario de Sabadell de 1854, posteriorment catalanitzat com a "Diari de Sabadell". La Prensa del Movimiento es dissol políticament, és a dir, es privatitza, enmig d'una altra crisi económica (la del petroli del 1973, que afecta a Espanya a partir de 1975, segons els economistes), amb diaris deficitaris  i la, segurament menys important, que és que els directors i directius són de caire polític i amiguista més que no periodístic, cosa que, si fos tan important, no hi haura cap mitjà de comunicació ni cap empresa gairebé al territori espanyo, per no dir català.

El pasado sábado cambiaron de nombre y de titularidad dos periódicos comarcales editados hasta ahora por la «Delegación Comarcal de la Prensa del Movimiento de Cataluña».Se trata del periódico Sabadell, editado durante los últimos 35 años por la mencionada empresa estatal, recogiendo el nombre de un periódico aparecido en el año 1854. El cambio parece ser más formal que de fondo, ya que continúa la misma plantilla y el mismo director, pero la empresa editora tiene a partir de ahora el nombre de Vallesana de publicaciones, SA y presentándose como una empresa periodística privada.
Al mismo tiempo ha desaparecido el diario Mataró -periódico del Maresme- y en su lugar y sin ningún replanteamiento en cuanto su contenido sale a la luz Crónica de Mataró, con el slogan «periódico comarcal independiente». La empresa editora de este último periódico deja de ser la mencionada delegación comarcal de Prensa del Movimiento, para corresponder a Ediciones Mataró.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Martes, 5 de abril de 1977

Que un diari estigui escrit en català vol dir que la data del dia ho està, una antiga tradició que la maginoteca manté, com us n'haureu adonat.

Mai no ha valgut res... tot i que, segons hem sentit, potser inclús era millor durant la dictadura. Durant els anys 1990 i 2000 era un amuntegament de fotos de l'alcalde Bustos i d'ajuntaments comarcals. Amb això omplien qualsevol notícia.

De fet, no era estrany trobar una notícia local qualsevol sempre amb foto del seu ajuntament, que no pegava ni amb cola... i a sobre veure que era l'ajuntament d'una altra localitat. 

Sí que passen i passaven coses a Sabadell i al Vallès Occidental PERÒ SI UN DIARI CENSURA i és INCAPAÇ d'explicar res per la raó que sigui: incompetència o interessos de grups de pressió, doncs el favor del públic no el pot tenir... 

Conec alguna persona abonada a comprar sempre que pot aquest diari.. pel fet de sentir-se de la localitat... ara bé, fa dècades me'n vaig adonar que, si no vols assabentar-te d'alguna cosa, compra't el Diari de Sabadell... i es pot fer el mateix per a la majoria de capçaleres locals, més interessades en posar articles de bisbes contra l'avortament o en parlar d'una moda de New York que en parlar del que passa a la ciutat i als seus habitants, bàsicament aliens al Diari de Sabadell.

Els punts atractius eren veure alguna entrevista a gent rara en plan "Sabadellencs pel món". Un que va pedalejar per l'Antàrtida, l'altra que era una pintora que no va pintar res mentre va estar a Indonèsia... coses així. 

Durant una temporada dels anys 1990 hi va haver un apartat de fotos antigues, mig històric... el problema és el de sempre: per a l'elite només existeix una Espanya, una Catalunya i un Sabadell, i cap és el de la gent normal. Només existeix el Centre i no els barris. No existeixen altres localitats veïnes. No existeix res, en definitiva.

Llegeixo al Nació Digital el següient: 

L'històric Diari de Sabadell tancarà el proper mes de març. Així ho han confirmat fonts properes a l'empresa a NacióDigital, que marquen la data de darrera publicació per Dijous Sant.

El diari havia pres un rumb a empentes i rodolons en els darrers anys, però sembla ser que el seu recorregut acabarà, 41 anys després de la seva refundació (1977), aquesta propera Setmana Santa. En una reunió, el propietari del diari, Ramón Rodríguez Zorrilla, va comunicar a la plantilla la decisió de deixar de publicar el rotatiu.


Ho feia després de diverses onades d'acomiadaments i d'un darrer plantejament que preveia reduir les edicions actuals, tres setmanals, a tan sols una, previsiblement en dissabte, el dia que històricament ha tingut més tirada. Així, es va aprimar la plantilla i es va reduir la jornada dels treballadors, mesura que va ser seguida per una reducció dels salaris.

Fonts properes han confirmat la intenció de dur a terme una operació immobiliària que comptarà amb la venda de la capçalera i la seu del propi mitjà, situada al carrer Sant Quirze, tot plegat per una xifra que se situaria al voltant de l'1,5 milions d'euros. Ara, si una oferta de darrera hora no ho salva, el diari tindrà tristament els dies comptats, deixarà al carrer tots els 18 treballadors que confirmen la redacció i acabarà amb una de les capçaleres històriques del nostre país.

El tancament del Diari de Sabadell suposarà la pràctica desaparició del paper a la ciutat. Quedaran com a testimoni algunes revistes que es reparteixen de manera gratuïta, entre elles la publicació gratuïta Sabadell Informatiu, que des de finals de 2017 publica l'Ajuntament a través de Ràdio Sabadell.

Així, Sabadell es queda sense diari en paper, que se suma a la desaparició de la televisió d'àmbit local. Canal Català, l'hereva de Canal 50, va finalitzar les seves emissions a tot el territori l'any 2014, i des de llavors hi ha hagut altres iniciatives, com ara Canal 28, que emetia de manera fraudulenta a través d'ones hertzianes, i que també va haver de tancar.

 Ja va desaparèixer la Ràdio Sabadell cap el 1995. El seu dial va passar a ser el de la COM Ràdio, també finiquitada. Després va haver-hi una altra ràdio, no sé si municipal o no, muntada amb gent que semblava venir de l'entorn Bustos-Canal 50 (el cura, el cunyat...). El seu programa matinal va acabar cap el 2017, com a mínim el que començava a quarts de nou. No valia res, diguem'ho clar, és dur de dir-ho però no pots tenir una mena de tertúl·lia que només parla de si van haver-hi o no plans de soterrament dels FGC a Can Feu, o portar a fer propaganda de l'Hospital Taulí (i sense dir el principal: no funciona, es ineficaç, és deu cops més petit que les necessitats d'una ciutat de dos-cents mil habitants i els seu entorn, en total, tres-cents mils habitants). No es pot fer informació de trànsit només amb una dona que sembla que parla des de casa seva dient que el trànsit està molt malament al carrer Tres Creus perquè la gent duu els nens als col·legis del centre... perquè resulta que hi moltíssims altres carrers, escoles fora del centre i trànsit arreu dels barris i de les vies principals: Espronceda, C-58, Gran Via de punta a punta, Matadepera, B-140 (Carretera de Sabadell a Mollet que va cap a Can Roqueta i Torr-Romeu, AP-7, Polinya, Santa Perpètua de Mogoda...) , Sol i Padrís, Ronda Europa, etcètera, etcètera... però tornem al mateix: NOMÉS es vol que existeixi el Centre... és tot tan reduït que al final tot peta. Ara, la Ràdio Sabadell, que ja no servia per saber coses de Sabadell, bàsicament serveix per saber coses de Puigcerdà, perquè forma part de La Xarxa. De Local no en té res.

La tele local de Sabadell se la van carregar entre tots. Bàsicament va ser, des dels temps de Canal 50, un mitjà de propaganda per al Bustos, a qui TOTS els altres partits i candidats, van decidir que seria l'alcalde, en unes vergonyoses tertúl·lies-debats on només Manuel Bustos sobresortia una mica. Després ja va ser alcalde i la tele li va dedicar propaganda a tutiplén. Després, van tancar l'emissió. Els anuncis de la TUS es poden veure a El Punt Avui TV o a Canal Terrassa Vallès o un lloc d'aquests... el canal Terrassa... crec que només el nom el té de la localitat. El problema és que miren per la finestra i es troben que no viuen al Manhattan de les pel·lícules i no els hi agrada, així que opten periodísticament per no parlar del que hi ha.

Així, doncs, sembla ser que amb 2 milions d'euros pots tenir un diari a Sabadell... i que hi havia més de 18 treballadors allà, així que no hi havia excusa per no parlar de res, perquè sí que tenien gent per passejar i explicar coses de la localitat... potser tanquen massa anys tard. Dur de dir-ho, dur de llegir-ho...  però més dur era comprar-ho i veure que no han estat capaços de reflectir mai Sabadell ni el Vallès Occidental des del 1977.

Durant anys va servir per buscar ofertes de feina els dissabtes... a finals dels anys 1990 , ni això, perquè les ofertes eren o falses (cap control de qualitat per part del diari) o inexistents (això no era culpa del diari; el món canvia).