Eleccions el mateix dia

Data Estel·lar ximixurresca Dimecres 20141231

Programa La Rambla de Barcelona Televisió (BTV), presentat per Daniel Domenjó. un expresentador de L'Informatiu de TVE-Catalunya. És una tertúl·lia amb els de sempre. En origen semblaria que hauria d'estar centrada en temes barcelonins, locals, però això deu estar prohibit per alguna norma. Tampoc la tertúl·lia que feia Carlos Fuentes al canal local de Sabadell parlava de la ciutat ni de la comarca. Tampoc parlen gaire d'afers locals la majoria de regidors que escriuen blogs, twits o articles per a la premsa local o per a la publicació municipal de l'Ajuntament. 

Dia: 20141229. 

Una tertul·liana, diria que periodista d'El Punt-Avui, va replicar a un altre (diria que a un del PP) que era il·legal fer coincidir dues eleccions alhora. Es referia a que hi haurà Elecciones Locals i Autònomiques (excepte a les comunitats autònomiques de l'article 151, no "comunidades autónomas", senyor Mas-Colell, no faci més el préssec, és a dir, Andalusia, Euskadi, Galícia o Catalunya). 

Dubto molt que hi hagi una prohibició expressa de fer coincidir Eleccions. 

Ho comprovo: LOREG, Llei Orgànica de Règim Electoral General (la que s'aplica a Catalunya de manera supletòria en tant que no hi ha hagut temps des de 1980 de fer una llei pròpia... que a la dreta catalana li funciona bé la llei amb efectes majoritaris a les circumscripcions de pocs habitants o burgs podrits a les quals 10000 vots poden aturar fins a 200000 vots barcelonins). 

Article 15 de la LOREG:

Artículo 15

1. En el supuesto de que se convoquen simultáneamente varias elecciones, las Juntas Provinciales y de Zona que se constituyan serán administración competente para todas ellas.

2. El mandato de las Juntas Provinciales y de Zona concluye cien días después de las elecciones.

3. Si durante su mandato se convocasen otras elecciones, la competencia de las Juntas se entenderá prorrogada hasta cien días después de la celebración de aquéllas.

 "Suposant que es convoquessin simultàniament eleccions vàries..." Això implica que NO ESTÀ PROHIBIT QUE SE CELEBRIN eleccions de diferent àmbit: andaluses i locals, generals i locals, etc.

A la primavera del 2015 hi haurà Eleccions Autonòmiques i Municipals. 

Seran les següents 13 comunitats autònomes: Asturias, Cantabria, Navarra, Castilla y León, La Rioja, Comunitat Valenciana, Comunidad de Madrid, Castilla-La Mancha, Región de Murcia, Canarias, Illes Balears, Aragó i Extremadura. A més, Ceuta i Melilla, considerades ciutats autónomes, també Ceuta i Melilla, s'afegeixen a la resta d'autonomies en tant que tenen Estatut d'Autonomia, el preàmbul de cadascun diu

Con su aprobación, Melilla [Ceuta, en el seu cas] accede a su régimen de autogobierno, gozando de autonomía para la gestión de sus intereses, integrándose y completando el sistema autonómico que se ha desarrollado a partir de la Constitución Española.

Per tant, 15 ens intermitjos que podem anomenar comunitats autònomes faran Eleccions Autonòmiques.

Tots els municipis d'Espanya en faran, d'Eleccions Municipals. No només alcaldes-presidents i regidors sinó tambe ens municipals que agrupen molts municipis: diputacions provincials (com la cabdal Diputació de Barcelona, sense la qual podrien plegar el 90% dels municipis barcelonins; potser és l'Administració més completa i ben gestionada de totes) i els consells comarcals. Les Eleccions de diputacions provincials i de consells comarcals són, malauradament, de segon grau o indirectes, és a dir que depenen de l'agrupament de resultats locals per a escollir la seva composició. Això resta legitimitat. Ens agradaria veure els resultats d'eleccions directes comarcals o provincials. Per cert, de les vegueries res de res. Recordem com CiU va torpedinar el procés tant com va poder, etc, etc.

Compte, perquè en aquests ens municipals,  també hi ha Eleccions a les Juntas Generales de Álava, Bizkaia y Gipuzkoa, és a dir, elecciones a 16 comunitats autònomes. A Euskadi no són eleccions autonòmiques però les juntes generals (les províncies) tenen tant de poder com el govern autonòmic. Això en fa directament 16 autonomies en moviment electoral.

Queda el dubte de si haurà Eleccions Autonòmiques a Andalusia de manera anticipada. Això en faria 17.

Por haver-hi un interès tàctic per no fer coincidir diferents Eleccions perquè se sap que el comportament electoral és diferent si es pensa en clau local, en clau autònomica (nacional de Catalunya) o general (Eleccions Generals al Congrés i al Senat convertides des del temps de Felipe González, tristament, de facto en Eleccions Presidencials per a Espanya).

Només a nivell mediàtic, el debat electoral, les frases destacades dels politics pensades per a les Eleccions Autonòmiques i Municipals, passarien per sobre de missatges estrictament en clau catalana o, tal i com sonen les coses des del 2010, independentistes. La irrupció de temàtica social, econòmica o d'altres temes per sobre del tema del dret a decidir posarien a prova la idea de la "desconnexió psicològica de tot allò que ssoni a Espanya" com es proclama des d'aquestes files. 

O més clarament:. que Podem/Podemos tindria més repercussió. O els missatges tipus "què fem amb el fracking", etc. 

Per tant, tàcticament a Catalunya i altres comunitats que poden regular quan fer la data electoral, intentaran no agrupar-se amb altres elecciones per tal de no ser arrossegades en debats externs a la comunitat. 

Per exemple: en quants casos  les Eleccions Municiapals no han castigat injustament equips de govern municipal que han treballat bé però que perden perquè creix una altra opció política a nivell espanyol (posem, el Partit Popular) o la crisi d'un partit a nivell general els fa perdre posicions locals (de nou, el PSOE durant els anys 90; o el PSC als anys 2010; o el PSUC durant els 80). Això, repeteixo, independentment de la gestió local o del debat local que no arriba per manca de mitjans i de voluntat . 

Si des de 1979 no s'ha volgut crear mitjans per transmetre els debats locals és perquè no hi ha hagut voluntat: les tertúl·lies de les teles locals, com hemdit a l'inici, en són un exemple: ni la BTV ni Badalona Televisió ni l'antiga Televisió de Sabadell-Canal50 ni Televisió Sant Cugat en parlen de temes locals, si no de forma escadussera.

Si ens anem a les ràdios. Ràdio Barcelona-Cadena SER és la productora de programes a nivell espanyol per a la SER però no una cadena local ni metropolitana, si entenem que Barcelona no acaba on la ciutat canvia de nom (expressió de Paco Candel). Ràdio Sabadell és una cadena que entén, igual que el Diari de Sabadell, que l'única actualitat local és la del Centre d'Esports Sabadell. Les tertul·lietes són sobre temes foscos, incomprensibles si no et mous pels cenacles paraintel·lectuals del centre de Sabadell. Aqui sí que no hi ha res més enllà de la Plaça de la Nova Creu o del bosc de Can Deu, per no dir que no hi ha res ni molt abans d'arribar-hi. La resta de ràdios locals, ho són de nom, però el contingut és ràdiofórmula musical sense debat, sense gairebé informació local i sense crítica o autocrítica ni recerca o investigació. 

Per tant, el tema local que hauria de ser més proper al ciutadà resta opac, tapat, amagat, esborrat per taques d'incompetència periodística local o per voluntat enfosquidora i així la democràcia local resta mutada en oligarquies locals no només empresarial o aristocràtica sinó tant de tècnics o polític-tècnics locals com de gent que pul·lul·la pels centres cívics, fundacions i casals municipals adequats posats per endolls familiar i que donen molta importància a sigles raríssimes d'ens que no duen enlloc.

I el gran poder mediàtic dels temes catalans o espanyols passen per sobre dels locals. De manera similar, l'agenda política i mediàtica espanyola es fa un lloc no pas petit en l'agenda catalana, sovint convertida de manera més artificial que res, sobretot des del 2010, en un monotema sobre el dret a decidir i la independència i la imposició de fer que cadascú es retrati sobre el que pensa sobre això. En canvi, els periodistes-portamveus polítics no pregunten per saber l'opinió de cadascú sobre temes socials, sobre les hipoteques, el banc dolent, la reforma laboral, els sous o la limitació o ampliació de velocitat, l'origen de l'energia o l'estat dels transport. Com a molt, que parlin sobre l'IVA cultural o sobre la pirateria i descàrrega de pel·lis, musica i llibres.

Si no vols enfonsar-te amb el teu partit en crisi, i pots decidir quan fer Eleccions i que sigui més tard, seria lògic no fer-les coincidir

Els nous estatuts de la Comunitat Valenciana, Aragó, Castilla y León, Extremadura i Balears o Navarra permeten canviar la data per no coincidir amb les Eleccions Municipals. Problema: poden avançar-les, és a dir, fer-les de manera anticipada, però no ho faran perquè la crisi del PP les afecta igualment. Avui dia els convé aguantar el màxim, a veure si durant el 2015 poden millorar les perspectives electorals. Apart, sospitem fàcilment batalles polítiques dintre del partit i entre institucions (Estat, Autonomies) acusant uns i altres d'insolidaritat, de malbaratar diners, indisciplina o deslleialtat. Quan passi, digueu que va ser la maginoteca qui primer en va posar els peròs.

Si no hi ha Eleccions Catalanes juntament amb les Locals no serà per cap prohibició sinó per tàctica electoral.