Lloc: Montjuïc
Activitat: Saló del Manga Barcelona.
Número: XIX: icspaletics Saló del Manga.
- dijous 20131031: Castanyada, Allhallows’Eve o Halloween; records dels morts en general. També és el Dia la Reforma protestant: el 15171031, Martin Luter va penjar les 95 tesis a la porta de l'Església de Wittenberg, a Lutherstadt-Wittenberg (land de Sachsen-Anhalt... si us plau, no els traduïu, no sigue catetets). Amb allò criticava la hipocresia de la jerarquia catòlica (el de sempre) que condemnava o perdonava pecats usant el nom de Déu indegudament a canvi de diners (compra d'indulgències). Entenc que a dia d'avui deu mil Martin Luters haurien fet el mateix amb els telepredicadors estadouniquens i d'altres llocs, fatxes imflats de pasta, que viuen com maharajàs i de manera tan immoral (demanant penes de mort i bombes per tot arreu) com aquells criticats per Martin Luter.
- divendres 20131101: Tots Sants, els vius visiten els morts als cementiris, familiar; la data celta = gal·la, els Samain; fins l'any 1000 dia des Màrtirs Cristians 13 de maig, que havia incorporava el culte als avantpassats, els lars i tot això.
- dissabte 20131102 (dia de Difunts, social, els morts visiten els vius; al respecte, tradició japonesa en un Astroboy dels primers, publicat per Glénat a mitjans anys zerontes),
- diumenge 20131103. Cojncideix aquest any amb el Dipavali (Deepavali Dīpāvalī o दीपावली ) hindú (que duraria realmente 5 dies) i adaptada al sintoisme, budisme i sikh: il·luminar (encesa d'espelmes i fanals) i netejar la casa (en part semblant a tradicions de Tots Sants), a més de vestir roba nova o neta. Se celebra la victòria de Krishna contra el dimoni Naraka (dia Naraka Chaturdasi). Hi ha alguna diferència de calendari lunar amb el Diwali però no l'acabem d'entendre (un altre any serà). Això a Catalunya, perquè sembla que a Malàsia és el dia anterior.
Al programa Divendres de TV3 van fer una explicació el dimarts 20131029 sobre les tradicions catalanes, més oblidades que res, vinculades a Tots Sants, a la Castanyada (per als romans, una fruita de totes les temporades, i precedent de la patata en menges al forn). I, sense voler entendre que el Halloween és poderós perquè és una festa de disfresses que surt a les pel·lis, com tantes actituds que la gent fa només perquè surt a les pel·lis iankis, cosa que a Hollywood saben des que a la dècada de 1910 es van adonar que es venien més productes estadounidencs als països que veien el seu cinema. Als Estats Units hi ha una cultura popular i tradicional real, alhora basada en el tradicionalisme alemany, perquè van tenir molt immigrants d'allà, i els alemanys tenen molta cura amb les seves tradicions. Per exemple, no tirarien a terra tots els edificis antics ni els posarien un gratacels lleig al costat ni un supermercat distant en estètica cinc-cents anys.
http://www.tv3.cat/videos/4736051/La-castanyada-a-Porrera-Part-2
En aquest context, el Saló del Manga (dossier de premsa) segueix inserit en la idea de ser un Halloween-Carnestoltes amb tebeos basat en Bola de Drac i aquest any Captain Tsubasa (Oliver i Benji).
Volem recordar a tota la gent que té por dels cementiris, que no hi ha ni tombes al terra, tret dels panteons dels fabricants industrials i rics oficials, i que no hi ha zombies, morts vivents ni coses d'aquestes. Són carrers amb blocs de pisos anomenats nínxols amb poms de flors i rètols anomenats làpides, que tenen noms i/o cognoms. Generalment, algun xiprerer (símbol d'hospitalitat, encara que m'havien dit que surt la imatge d'una calavera partint en dos una bellota dels xiprer... proveu, que n'hi ha als jardins com a arbustos separadors), i pocs bancs per seure, poques papereres, poques fonts per netejar la làpida o posar aigua a les flors si són naturals, i poques escales (hauria de ser un sistema fixat davant els nínxols... que és més perillós que pujar treure coses del magatzem d'una nau industrial).
El Saló del Manga comença bé, amb un potent cartell d'Antonio Vizcaino.
Ara bé, les activitats són, en fi... que em temo que ens haurem de conformar amb les colles disfressades.
El més interessant és el dissabte 20131102 12:30. Conferència : 400 aniversari d'intercanvis entre Espanya i Japó. L'Ambaixada Hasekura per Ángel Ferrer. Organitza: Consolat General de Japó.
Sí, que si Abella Maya (una ludoteca), que si aerografia i cinema... però... fer cua per això... no ho veig clar.
De nou, allò que ocupava tant d'espai de propaganda de menjar japonès amb totes les pudors ficant-se per tot arreu... Que no faci gaire calor o patirem. ¿Sortida de fums? I què més? L'altre cop va venir Ferran Adrià, doncs ara la Ruscalleda. Un país on sempre hi ha els mateixos cobrant a tot arreu. Què m'expliqui cuinamoltdecasaidemonhortet però al Japó. Molt tradicional. Molta hipocresia. Ni tradicional ni popular ni famliar (tret del negoci). Gens interessant.
I esports "japonesos": beisbol (com a Cuba), grassos pegant-se (com a Cuba no), prims pegant-se... no, és un estil de vida i una filosofia. Doncs molt bé.
Porten a Yoichi Takahashi, creador del Capità Tsubasa (Oliver y Benji, Campeones, allàvanconelbalóenlospiesyningunolospodràdeeeeetenertantantarantantántupantallaamiga)... perquè el Sabadell va ser comprat per un japonès i hi van posar uns murals. No entenc el negoci d'anar-se'n a l'altra punta de planeta a comprar un equip de futbol que no et diu res i que a més és de quarta categoria des del 1987. Com allò que fan els petrolladres o els mafiossos russos que no ajuden a sortir de la pobresa els seus conciutadans però compren equips britànics.
També sona bé: El diumenge 20131103 16:30. Taula Rodona: Mangakas espanyols versus Mangakas Japonesos
Però sempre em quedarà al cap una mega-mesa-rodona de fanziners-otakus superbenpresentada i entretinguda d'un saló del manga de finals del zerontes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada