La creixent línia infranquejable: Gramenet

Data Estel·lar anada i tornada mitjhoreta Dissabte 20131026

Ni sabia que feien el IV Saló del Comic Social de Santa Coloma de Gramenet. L1 Estació Santa Coloma, girar cap al carrer que fa pujada. És allò. Jardins Can Sisteré: una fàbrica vella mig feta nova amb poca gràcia com si no tinguessin lloc. El que anomenen jardins és bàsicament terra de ciment. Estil metropolità amb sòl del carrer estil Plan E del Zapatero contra la crisi (el que sol haver-hi als passeigs marítims i als centres de les localitats).

M'ho van dir. M'ho penso. En el darrer moment me n'hi vaig. Arribo tot just començat.

Alfons López, els dels acudits de publico.es, parla sobre un parell de treballs: Color Café (ciència ficció, canvi climàtic i racisme) i un fulletó que és una historieta sobre el tema per a conscienciar contra la xenofòbia. Esdevé el centre de la reunió. Algú saluda quan el senyala.

Mar Carrera de SOS Racisme i Pol·len Edicions presenta l'acte i distribueix els torns de paraula. Inclús fa una pregunta al públic.  

López retrata un Estat de Benestar residual, on només les classes baixes (feia anys que no ho sentia) i algunes de les mitjanes (sempre diuen "les mitjanes") paguen impostos. La resta els evadeix. Sosté que no hi ha diners per pagar la despesa social civilitzada (adjetiu meu que en creativecommons) i que, per això, hi ha indígenes que s'empipen quan no reben un ajut social que sí rep un immigrant. 

Vaig passar de parlar, de contestar o de preguntar. Simplement, en un lloc així no es resol res, malgrat que hi havia força gent, com uns 25 i uns que anaven o venien, potser uns 30, dels quals un o dos d'origen immigrant extracomunitari (i a més hi havia almenys una persona que viu a un poble d'Extremadura, no immigrant extremenya com tants centeners de milers) .Són unes xifres gens menyspreables en quant a poder de convocatòria per a qualsevol ciutat de més cent mil habitants, on pot venir menys gent, i a més un vespre amb partit de Futbol Club Qatar i del Real Emirats, els de les samarretes xineses.

Carme Capdevila, de Santa Coloma Conviu, del Centre d'Acolliment de Santa Coloma, és una d'aquestes dones que intenten solucionar coses ficant-se elles mateixes en problemes... bàsicament estava espantada per l'auge de PlataformaxCatalunya (3 regidors i l'expectativa de rebre l'alcaldia en unes futures Eleccions), tot i que Alfons López pensava que encara hauria pogut ser pitjor amb la crisi (també és cert, digué quan hom ho pensava, que molt han marxat del país)... però encara estava més indignada per comprovar com passen coses com redades que l'Ajuntament socialista nega malgrat haver-hi evidències clares (hi han estat quan han passat), amb vigilància de tots els estrangers de certs carrers... els carrers i barris que no s'arreglen, mentre es llencen paletades de diners i ciment en el centre, que era el lloc tradicionalment en millors condicions. 

Digué una cosa que està passant arreu: hi ha rajoles del carrer que són les mateixes que les dels anys 70, quan es van urbanitzar els carrers, i que ara estan en greus condicions. Tan esquerdades estan les voreres com els habitants. S'està fent una barrera cada cop més física, i va citar un parell de carrers a partir dels quals començaria allò que fins als anys 90 en tantes contrades hom anomenava "la ciudad sin ley". 

Regidores i regidores socialistes neguen i s'enfaden si se'ls hi demostra:  llegeixi's el llibre biogràfic de Paul Preston, cap a la pàgina 800 per veure què va fer Franco quan es va destapar el cas de corrupció de l'oli, al qual un germanet seu estava implicat: va destituir el ministre d'Informació Fraga perquè la seva llei de premsa havia provocat que s'escampés aquell notícia).

I tenen un Tinent d'alcalde de Seguretat, Ordre Públic i Convivència. Tot junt: o policia o agent social, diu Capdevila.

El PSC (PSC-PSOE) no és l'únic cas, però sí el més perillós, de partit infiltrat netament per l'extrema dreta en les seves actituds i polítiques, en una caiguda que només els perjudica electoralment: es prefereix la marca de veritat i no la segona marca. 

Polítiques socials de capa caiguda, com sempre (Estat de Benestar mediterrani residual familista; Sping-Andersen, Flaquer), però a la xerrada només pensaven en clau de la crisi del 2008 en endavant.

Va parlar amb les paraules i l'entonació justa, Damián Campanario, guionista amb dibuix de Jordi Pastor (habitual guionista) del comic Khalid. Editat però no promocionat per Norma Editorial. A mi no em va estranyar perquè un va temps que sospita que el negoci editorial no està en vendre libres sinó en altres parts. Tota la promoció ve per contactes que tenen els autors. Estarien disposat a anar arreu. Explicació diàfana sobre com funciona un centre de joves immigrants problemàtics, amb antecedents per tràfic d'estupefaents ("jugar con drogas"), espais posats al mig del Raval perquè els nois puguin robar carteres als guiris i traficar amb drogues. L'entorn, per tant, no és l'adient, i la Generalitat ho sap de sobres. Una feina dura on pocs treballadors duren poc perquè a la carrera de Treball Social o d'Educació Social no t'expliquen què fer quan t'apunten amb navalles... hum...  i  centres pensats per 60 interns... que tothom sap que és mentida perquè, només arribar, comenten els companys que "las habitaciones son muy amplias... pondrán literas" i li contesta el director-endollat=càrrec de confiança d'un partit que "ni parlar-ne"... i trobar-se que, efectivament, en un parell d'anys, es passa a 120 intenrs, sense augmentar recursos humans, amb la mateixa quantitat de cuiners, d'educadors o de professorat. I amb una sala per fer classe a 30 de cop. I la pressió per fer informes escrits que diguin que els joves han fet cursets i pamplines. "Los políticos sólo piensan en cuatro años", digué Campanario, en tant que Capdevila havia comentat que cal actuar contra el racisme (ho assimilen a xenofòbia) a curt, mitja i llarg termini, i López va reblar amb un apunt de participació política (15M, DemocraciaRealJa, Democràcia 2.0, etc.): caldria augmentar el "feedback" (què potser s'ha apuntat a Ciencies Polítiques?) amb els polítics o tot se'n va a n'orris. Prèviament, havia dit que el sistema actual és el neoliberal, on tot es privatitza o es tanca si no dóna diners, i si aixo no s'entèn (i hom tem que la gent normal, vulgar, amb o sense estudis, NO ho entén).

Jordi Pastor va dir que ell era més aviat guionista però que li hauria costat molt fer aquest guió, en el sentit de documentar-se, etc, o de donar veu a tants actors: dos germans que són el punt de partida i d'arribada a una situació, els treballadors socials, policia, veïns.

No hi ha diners o s'ha retallat o coses així es van anar sentint tota l'estona. Inclús per part d'un professor de Secundària que deia que no podia demanar els alumnes que es compressin Astèrix i Cleopatra perquè no tenen ni els llibrs de text... i que a les biblioteques de Terrassa (que n'hi ha més d'una?) només tenen un exemplar. En realitat, no estava ben informat, tot i que altres li van intentar aclarir que es poden demanar prèstecs interbibliotecaris (per això serveix la Diputació i no només per col·locar càrrecs). També li van dir que hi ha uns diners per comprar material per a la biblioteca escolar o de l'institut, però es va entestar en aixo de les retallades... no ho compro. Que l'institut no vulgui llibres (els docents abominen d'ells) és un tema però que hi ha pressupost públic, sectorial potser per cicles o àrees (Matemàtiques, Educació Física, etc.) i que això és el mètode per comprar llibres o tebeos als instituts, és un fet. 

Ara bé, el que va quedar clar és allo que hom va sentir cap el 2005 a l'Institut d'Estudis Mediterranis (IEM) on un analista d'Egipte (de l'Egipte de Hosni Mubarak, no del que va venir després de les primaveres àrabs i la Plaça Tahrihr, pero que serà si fa no fa...). Es va dir que a Egipte i altres països on la gent no té accés a l'aigua potable no és perquè no n'hi hagi perquè sí que tenen camps de golf per als turistes (israelians, per exemple), sinó que és perquè seria aigua per als pobres (90% de la població, posem per cas)... i que LA POBRESA NO ES TROBA A L'AGENDA POLÍTICA d'aquells països.

Queda clar que, PER FI, ESPANYA, CATALUNYA, SANTA COLOMA DE GRAMENET, LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA S'INCORPORA, JA ERA HORA, A LES PRÀCTIQUES DELS PAÏSOS DEL SEU ENTORN.

Queda clar que hi ha por i censura i autocensura: jutges que no poden ser de SOS Racisme perquè un CGPJ penetrat per l'activisme ultradretà li ho prohibeix i d'altres que han de consultar no sigui cas que fer un pròleg per a un comic antixenofob els posi a la llista negra, amb l'afegit que els comissaris polítics totalitaris que maneguen centres en forma de directors (el que volen fer a escoles i instituts, amb la llei Wert, LEC o la llei Maragall) van amenaçant els treballadors dels mateixos centres amb despatxar-los i contractar-ne quaranta que esperen (llocs públics, on l'ètica hauria de funcionar), i on els propis docents compren els comics de Khalid amb els seus cèntims.. Mediadors que en realitat són agents de part de l'Ajuntament destinats a expulsar immigrants. Gent que treball en temes de xenofòbia que els veïns no els volen perquè els veuen a favor dels immigrants. Barreres creixents. Tan fàcil com va ser pujar les torres Cubics, sense problema de diners.

Poca gent mirant-se el mòbil.

De tornada, torno a veure la paradeta de fanzines. No m'aturo perquè no em refio dels metros i trens, que ja m'ha passat quedar-me una hora i mitja un dia de mig festa perquè no venien trens.

Estació de metro: malgrat ser del centre de Santa Coloma, no m'esperava tanta gent catalanoparlant.