Data Estel·lar retromanga Dilluns 20131021
Tot i que només és a partir de mitjans del anys 90 quan es publiquen manga a Espanya, amb la victoriosa però tardia entrada de Bola de Drac en català i les seves fotocòpies (abans, durant i molt després), sempre surt aquella discussió sobre els primers manga. Que si El Víbora al 1981, que si Candy, Candy a Bruguera al 1984... que si Mazinger Z o Heidi o Marco... hei, no, que el primer no era ni d'estil manga i era dels habitualment espantosos Estudis Beaumont, i els altres potser, en la versió bona, eren del primer mangaka ibèric, Jan (el de Superlópez, que si no ho dic, us perdeu), iberomanga, el primer gaijin?
Del Zipi y Zape, 600, desembre 1984.
Ara bé, al 1980, ja es va publicar ¡tatxan! una imatge del Capità Harlock... que no veuríem a TV3 fins el 1985, en aquelles entretallades sèries que feien al Fes Flash!, i que un atribuia a que es perdia episodis, fins que darrerament se n'ha adonat que forma part de la misèria del govern de Convergència i Unió, que es reflectia també als dibuixos animats, segurament importats d'Itàlia, com anys després les sèries de Tele5, com Campeones (Oliver y Benji), Supercampeones, Juana y Sergio (Dos Fuera de Serie), Rémi (de la novel·la Sense Família)...
Al Zipi y Zape, 442, de finals de 1988, en concret 19801229. tenim la historieta El Carnaval de Lita, de la sèrie italiana comunament anomenada El Diario de Lita. A Cavall Fort és El Diari de l'Estefi. Creada per Grazia Nidasio per a Il Corriere dei Piccoli
Son historietes aparentment senzilles, de dues o quatre pàgines, però amb un contingut molt elaborat. Com que aquí ningú no sabia quie era Harlock, a p2v2, la traductora Montserrat Vives l'anomena Capitán Pirata. I surt una nau espacial i tot, però que no s'assembla a la que jo recordo de l'anime ni la que tinc al manga. I a la primera pàgina no anomenen tampoc pel seu nom a un altre robot japonès.
Així, doncs, de nou Bruguera s'avançà lustres a la resta dels editors.
No? Com que no? Però si clarament és... De la revista on surt la historieta: Zipi y Zape: Los excesos son peligrosos.
Doncs, caram... llavors, si no és un anime ni un manga ni La Batalla de los planetas (Comando G) ni Milkibar ni Robin Robot... no sé... però és un dibuix molt manga. De mechas (mechanical, no de perruqueria)..
Per cert, que també Campeones va tenir un comic no manga i inclús una mena de serialització a raó d'una pàgina diària al Periódico de Catalunya (cap el 1991), força infumable, on hi havia un segrest que no s'acabava mai i que no em sona d'haver vist, per sort, a l'anime.
El Fes Flash! era el programa infantil contenidor que barrejava algun concurs incomprensible amb nens, una cosa molt rara anomenada Fes Vídeo Flash! on uns alumnes catalans gravaven en vídeo vagi a saber què, en una època (1984) on gairebé ningú no tenia càmeres de gravar (una cosa que mai no vaig comprovar que estigués gaire estès). Segurament per això mai no sortia cap barri conegut sinó pobles de la Catalunya profunda. Tampoc no podia un saber que això formava part del programa ideològic d'un partit d'arrels rurals carlines, capaç de construir piscines públiques immenses en llogarrets de 300 habitants però de vetar casals d'avis en localitats "mentre estigui l'alcalde socialista", indicant que mai no donaria serveis socials més enllà d'allò estrictament obligat a tot l'hinterland barcelonès i tarragonès..
Potser algú recorda els ninots/mig-ossets taronja i groc que parlaven amb totes les síl·labes barrejades seguides de pa, pe, pi, po o pu, segons convingués. Deien Si-pi-Na-pa volen dir: "cine" però en realitat es referien a dibuixos animats. També apareixia el Tortell Poltrona i la seva sèrie muda i en blanc i negre, Poltrona Express, que va passar repetir-se cap el 1990 a Frecuencia Pirata, a TVE-2, un programa amb diàlegs, vocabulari i personatges plagiats de l'estil Ibáñez ("jefe, jefe, jefe"). Free-cueeen-cia pi-i-raa-taa ees laa máas baarata que tú-ú po-odrás en-contrar-trar... com si fos car trobar freqüències de ràdio o tele amb la rodeta o el buscador automàtic.
El Doctor Soler i un altre Poltrona, que s'assemblava a l'altre però era diferent, com menys brut: en Claret Poltrona, sembla ser. Eren com humans petits o una cosa així. No quedava clar. En aquelles èpoques, als programes infantils de TV3 res no quedava gens clar, tot i que eren força imaginatius (o potser per això).
Ara veig que el director era Xavier Berraondo, a qui coneixíem pel Telenotícies, i uns poquets perquè havia fet els textos de Tintín, Detective a la revista Tintín d'Editorial Bruguera de l'any 1981.
Anunci del Zipi y Zape, 466, 19810615
Per casualitat, el missatge va molt bé com a pròleg al Saló del Manga de BCN 2013(ex-L'H).
Em sembla que hem refregit algunes imatges recentment bloguejades. Així també veieu com funcionava l'Editorial Bruguera de manera pràctica. ;p
2 comentaris:
- Rescatem sèries perdudes d'altres països, apareixen capítols del "Dr Who" a l'Àfrica i aquí no podrem veure mai l'Oliana Molls en condicions? Potser ens avergonyiríem ara d'aquella Barcelona pre olímpica, que ha estat part de la nostra història.
Els ninots que comentes de "Fes Flash" eren els Pel•luts, un de taronja o color carbassa i l'altra groc i els acompanyava un joveníssim Pep Guinyol que els cuidava, amb les seves corbates i el.làstics tant dels 80. Quants records! Amb el Senyor Cordills i la Cotorra d'Andorra.
Ai! Potser algun dia, com "El Planeta Imaginari", "La Cucafera" i "Les Aventures del Nas i el Carota", de les que si no fos perquè les he vist, diria que varen ser un somni molt dolç de la cultura!
Enhorabona Sr Magín!
No, ara, sinó que en aquells dies també em costava recordar els noms.
Es pot fer un blog només amb el Fes Flash.
Pep Guinyol: actor còmic a qui molts anys em va sobtar veure a La Casa de los Líos fent mossèn o una cosa així. I que va tenir un grup musical, "Ambtainer" ("con... tainer" en català").
Del Planeta Imaginari... què podem dir... el millor programa d'imaginació que mai no veurem.
La Cucafera em sona de nom, però sempre veia episodis repes o el final. I del Nas i la Carota, ho sento, però, no em sonen. Potser podries fer-nos cinc cèntims.
Oliana Molls: les tres sèries: haurien de ser recuperables. I, per què no? continuables. La primera sèrie seria com un Fes Video Flash més elaborat, amb llegendes, oi?
Publica un comentari a l'entrada