Al 2008, algú que tindria un amic al Ministeri de Foment va aconseguir que li donessin un contracte de vés-te'n a saber quants milions per subsituir els bonics rellotges antics de les estacions per uns rellotges de basar xinès.
Es tracta d'uns rellotges lletjos i, sobretot, que impedeixen de saber quina hora és, perquè no es veuen els números, si és que n'hi ha, i perquè les busques ("las agujas del reloj") són indistingibles entre elles i massa semblants als palets que marquen les hores. En fi, un altre nyap de la Renfe/ADIF/GIF/Ministeri de Foment. O un altre frau, perquè aquests rellotges els hem pagat els ciutadans que paguem impostos (n'hi ha que no paguen perquè defrauden).
Hauria estar bé de posar-ne a estacions on no n'hi havia, de rellotges. Exemple: estació de La Llagosta... on cap al maig-juny del 2008, i fins entrat setembre, els nous rellotges marcaven les 12 hores (sempre he entès que eren les dotze del migdia però igual eren de la nit).
En altres llocs, han destruït, un cop més, part de la petita història que uneix el dia d'avui amb un de fa dècades. És el que van fer eliminant el rellotge de l'estació de Cerdanyola del Vallès o de Barberà de l'ídem. Podrien haver arreglat aquells rellotges, bonics, antics, clàssic, d'estació, però preferiren treure'ls i vendre-se'ls a qualsevol col·leccionista privat, o vendre el metall a pes, o... és igual, com que són estacions per gentussa, què més dóna...
I van posar els rellotges nous.
I en una d'aquestes estacions, durant els mesos de setembre i octubre, fins a finals d'octubre, del 2008... durant uns 50 o 60 dies, una cara del rellotge va donar una hora, i l'altra donava una hora cada segon...
Això va passar, com mínim fins el 20081021, perquè ho vaig comentar a gent que encara no se n'havia adonat. De fet, poca gent s'hi fixa en res.
Alguns podrien pensar que és una avaria, subsanada en apenes dos mesos... D'altres poden pensar que és una manera com la Renfe ens ajuda a pensar sobre el pas del temps.
Nuestras vidas son los ríos que van a parar al mar...
Potser és una manera de reflexionar sobre el nostre paper a la vida. Tota la vida esperant trens.
Potser és un toc d'atenció a aquells que critiquem si la Renfe Rodalies va malament o no: no és que els trens arribin tard, sinó que el temps passa massa ràpid.
En definitiva, aquí teniu un vídeo que acaba en l'hora de la tarda en què vaig gravar-ho. Si el vídeo es veu, acabaré de descobrir un nou sistema de bloguejar.
Es tracta d'uns rellotges lletjos i, sobretot, que impedeixen de saber quina hora és, perquè no es veuen els números, si és que n'hi ha, i perquè les busques ("las agujas del reloj") són indistingibles entre elles i massa semblants als palets que marquen les hores. En fi, un altre nyap de la Renfe/ADIF/GIF/Ministeri de Foment. O un altre frau, perquè aquests rellotges els hem pagat els ciutadans que paguem impostos (n'hi ha que no paguen perquè defrauden).
Hauria estar bé de posar-ne a estacions on no n'hi havia, de rellotges. Exemple: estació de La Llagosta... on cap al maig-juny del 2008, i fins entrat setembre, els nous rellotges marcaven les 12 hores (sempre he entès que eren les dotze del migdia però igual eren de la nit).
En altres llocs, han destruït, un cop més, part de la petita història que uneix el dia d'avui amb un de fa dècades. És el que van fer eliminant el rellotge de l'estació de Cerdanyola del Vallès o de Barberà de l'ídem. Podrien haver arreglat aquells rellotges, bonics, antics, clàssic, d'estació, però preferiren treure'ls i vendre-se'ls a qualsevol col·leccionista privat, o vendre el metall a pes, o... és igual, com que són estacions per gentussa, què més dóna...
I van posar els rellotges nous.
I en una d'aquestes estacions, durant els mesos de setembre i octubre, fins a finals d'octubre, del 2008... durant uns 50 o 60 dies, una cara del rellotge va donar una hora, i l'altra donava una hora cada segon...
Això va passar, com mínim fins el 20081021, perquè ho vaig comentar a gent que encara no se n'havia adonat. De fet, poca gent s'hi fixa en res.
Alguns podrien pensar que és una avaria, subsanada en apenes dos mesos... D'altres poden pensar que és una manera com la Renfe ens ajuda a pensar sobre el pas del temps.
Nuestras vidas son los ríos que van a parar al mar...
Potser és una manera de reflexionar sobre el nostre paper a la vida. Tota la vida esperant trens.
Potser és un toc d'atenció a aquells que critiquem si la Renfe Rodalies va malament o no: no és que els trens arribin tard, sinó que el temps passa massa ràpid.
En definitiva, aquí teniu un vídeo que acaba en l'hora de la tarda en què vaig gravar-ho. Si el vídeo es veu, acabaré de descobrir un nou sistema de bloguejar.
Casualidad lo del tren que se va.
Tal vez sea un efecto schonpenhariano de base comtiana pero, como Sincrón no puedo decir nada seguro.
4 comentaris:
Ací a Castelló, en les estacions dels pobles xicotets els rellotges estan tots fets merda, no va cap. En canvi a Castelló, a Vila-Real, a Sagunt, a València... No en falten de rellotges, no.
Al vídeo, el temps pasa una mica depressa, no?
El vídeo no està trucat. El rellotge, tot just instal·lat, va funcionar així durant uns dos mesos. El van arreglar però, un parell de dies després de fer aquest article, tornava a funcionar igual de ràpid.
Compara amb la velocitat de moviment del tren que hi ha al costat (va ser casualitat que hi aparegués aquest altre element però està bé per poder comparar).
Pues la verdad es que es contraproducente, porque si ya llegan tarde los trenes, si el tiempo pasa tan rápido parecera que la espera es eterna. Es que estos de renfe no saben ni cagarla... Eso sí, el ave una maravilla tú.
Debía de ser todo un show ver el relojillo ese en directo.
Ací a Castelló en l'estació de RENFE tenim un rellotge gegant:
http://www.castello.es/archivos/187/Estacion_FFCC_01.jpg
Fixeu-vos a l'esquerra de l'edifici. Eixe no ha fallat mai.
Publica un comentari a l'entrada