Mentre alguns temen una nova rebaixa de drets laborals per aquells que encara en tenen, en el dia dels/de les treballadors/es, un servidor es dedicava a buidar el correu electrònic. Allà m'hi trobí (=vaig trobar, aquesta forma verbal no és usada per ningú) amb una entrevista que es va fer a l'editor Joan Navarro.
Diu algunes coses interessants:
- Glénat España és l'única supervivent d'un grup de filials europees creades per Glénat, amb un crèdit destinat a expandir les indústries culturals franceses.
- La línia clara vuitentera (dels anys 80) no venia res. Li pot agradar molt però és impublicable. És la primera vegada que llegeixo això, en referència a aquells "grrrrans" autors. Contínuament, hem sentit que hi ha uns autors excel·lents, insuperables, que escombren tot el que s'ha fet fins llavors. Generalment, desapareixen sense deixar rastre per aquell tipus curiós que un dia, no immediatament, però sí un dia, decidiria comprovar si realment valien tant la pena. No diu per què la línia clara no té bons resultats comercials.
- L'èxit de Navarro amb el manga va ser a)contractar un comercial d'origen japonès per negociar amb els editors japonesos; b)publicar respectant la versió original ("imitando a nuestros amigos, los cangrejos", que escriuen a Dragon Fall).
- L'Editorial Glénat va patir una patacada cap el 1995, dos anys després d'haver-se creat (al 1993). L'ajut de l'editor francès -Jacques Glénat- va ser crucial. És una època de crisi de la historieta en general. Per recordar-ho, la gent va passar de dir que "els nens ja no llegeixen tebeos perquè veuen la tele", a dir "perquè juguen a vídeojocs".
- Un cop l'editorial no té perill d'enfonsar-se econòmicament, decideixen que poden publicar alguns volums d'autors clàssics o històrics. Per exemple, Víctor de la Fuente o Àngel Puigmiquel. Sembla ser que això no és rendible (ell parla de la "Fundació Navarro", com si edités a fons perdut). Recordem que es pot vendre de tot si hi ha publicitat en els llocs adients. No, no he parlat del 3xl.net.
- Esther y su Mundo es ven sola. en parlo al final, val?
- L'important, diu, no és tant publicar coses rares, sinó assegurar-se que un domina els costos de la resta d'elements: el cost de producció que segurament que serà d'una empresa externa (això ho dic jo): impremta, paper; el cost de la logística : magatzem i transport.
- És nacionalista català. Això és important per comprendre algunes idees o frases que pugui llençar en xerrades, conferències i demés. Sembla ser que això marcaria el perquè editar en català a Glénat. Hum... Jo hi afegiria un punt de marketing i d'anàlisi d'un mercat, el juvenil, vinculat a la institucionalització que està patint (alguns diran que "gaudint") el món de la historieta. Una biblioteca adquirirà tebeos perquè ara està ben vist... però preferirà els tebeos en català perquè ens trobem davant de bibliotecas públiques (pressupost públic, del govern). A més, el Sector de l'Educació, que mai no ha llegit tebeos, per descomptat, ara resulta que n'és fan, i vol que els minyons i minyones llegeixin còmics per aprendre, ai, no, per "treballar", que ara tot "es treballa", coses de profit. Que llegeixin un llibre però amb imatges, que ja hi haurà una guia pedagògia per al/a la mestre/a perquè sàpiga quines preguntes fer. L'oci juvenil sol ser en castellà però la llengua vehicular de l'ensenyament és el català. Els sectors econòmics, empresarials, i el sector de l'esbarjo, frisen per poder incorporar el català, així doncs, allà hi tenim un nínxol de negoci ben bo i sense explotar, apart del Cavall Fort i el Treztevents, vistos com massa infantils, per no dir "massa institucionalitzats" (són els còmics que hi ha a les escoles de tota la vida). I, això sí que ho diu, hi ha la gran plataforma d'anime que és TV3/K3/3xlnet (és tot el mateix) que fa que els manga del mercat no siguin pas desconeguts per al públic objectiu.
- Alhora és considerat el gran editor espanyol, el que està "reindustrialitzant" el còmic. La paraula "indústria" és un lloc comú que s'aplica als tebeos quan es vol dir: "gran producció organitzada" (això també ho dic jo).
- Al seu pare i la seva escola "progressista" no els hi agradaven els tebeos, així que va haver d'amagar durant anys 3000 o 4000 exemplars en llocs inverosímils, dels quals només ens cita l'armari de guardar la roba d'hivern a l'estiu (i viceversa). Jo... jo... crec que no en tinc tants. Eso le dio una gracia especial a coleccionar tebeos, diu.
- Intenta (ho aconsegueix?) que els gustos personals no es posin per sobre dels interessos de l'empresa. Per simplificar-ho, ja es va enfonsar la revista Cairo. Potser és simplificar massa.
Esther y su Mundo és vigent: "¿el tema del sujeto, de la historieta, es revisable? Bueno, pues en el caso de Esther y su mundo, sí. Su carácter folletinesco sigue estando vigente."
Sí, com diria algú: "es un tebeo de chicas"... talment com els shojo. Amb la particularitat positiva que sempre és possible que l'autora d'Esther et vingui a un Saló a signar, mentre que encara és hora que vingui una autora shojo (o inclús, shonen) ni al Saló del Manga. Per tant, hi ha un vincle entre lector(a) i autor(a) més gran que amb un autor(a) japonès(a).
"Nosotros tuvimos las puertas de El Corte Inglés cerradas toda la vida. Y Esther y su mundo las ha abierto. Y fenómenos como Esther o como el último Giménez te sitúan muy bien en FNAC. Y cuando te sitúan en FNAC, otros establecimientos siguen detrás."
I els altres establiments que segueixen al líder són les llibreries Abacus, que van ignorar la historieta fins a entrat el segle XXI. L'excepció, sempre, és Tintín, alguna cosa d'Astèrix, i Mafalda amb algun àlbum de Quino que ningú no comprava.
Una cosa de la qual no tenia ni idea: cal omplir l'espai que estan deixant els CD i els DVD amb alguna cosa "cultural". Hi fiquen els comics. Realment, no he vist que hi hagi menys metres dedicats a l'audiovisual. Gairebé que el que em sembla que retrocedeix des de fa temps és la part escrita.
"Creo que hay que dejar de pensar en la mentalidad monopolista que ha imperado en el sector del cómic desde la época de Bruguera, que no paró hasta hundir a Toray y a toda su competencia".
Que hi havia tendència al monopoli en temps de Bruguera és evident... però realment va enfonsar a l'Editorial Toray? Jo diria que va subsistir fins als anys 80. Com a mínim, pocs anys abans de la desaparició de Bruguera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada