Doctor Who... o així es rifen els britànics de tot

Data Estel·lar quèpassaamim'agrada Divendres 20080509

Doncs resulta que a mi m'agrada la sèrie del Doctor Who...

Viatges en el temps... Ja n'he parlat més d'un cop...

Resulta que acabo de veure els episodis d'aquesta setmana... Jo passo d'emules i passo de veure la tele en directe i, per ara, passo de teles digitals... Jo m'ho gravo i ho veig quan puc, i repeteixo la mateixa escena set cops si cal.

I això vaig fer amb el parell d'episodis dedicats a La Bèstia (Satan i tot això). Títols: The Impossible Planet i The Satan Pit.

Primer de tot, les referències habituals en aquest blog. Una, a Solaris; segona, a la fisinada (i això hauria d'haver portat cua ja), tercera, a Hiperespacio.

Com que tenim temps per a parlar de la segona, en parlaré de la tercera: d'on surten els "forats negres" ("agujeros negros", "black holes"... pronunciaven "ouls">"jouls")? Doncs el Doctor ens dóna la solució: "pràcticament els van inventar al meu planeta". I els guionistes es queden tan panxos. A mi això és que m'encanta.

La primera. Per alguna raó que no puc concretar, he sentit que el planeta impossible, que es manté a l'espai sense ser empassat per un forat negre, té un misteri com el de Solaris... Aquí, però, el misteri principal -el perquè els humans es prenen molèsties de posar-se en perill i anar-hi, a aquell planeta llunyà- és resolt pel propi Doctor a la primera de canvi: és la curiositat humana. Ben mirat, el llibre de Lem -Solaris- també parla de la curiositat. La solarística és una ciència que avança i retrocedeix o pren diferents camins a causa de la curiositat de cada grup de científics. Així és durant anys i anys. A Solaris, el llibre ens vol parlar d'una possible amenaça mai no concretada, vinculada a la psicologia i els records dels habitants -científics- humans del planeta. Al planeta impossible, l'amenaá també és de caire psicològic... però es fa mortal i física de seguida. Al planeta que surt al Doctor Who, als confins de l'Univers, hi ha una Bèstia que diu que havia viscut abans de l'existència de l'Univers i que és trobada al forat més profund al centre del planeta. Així, al Doctor Who sabem més sobre la natura del misteri i del terror que suscita...

Ho deixo per ara.

Un altre episodi: Love and Monsters... és la manera britànica de rifar-se de les sèries tipus Perdidos o d'altres amb molts personatges interactuant, d'aquestes on han d'esbrinar un misteri molt misteriós i tot allò acaba en una gran divagació... En qüestió de deu o quinze minuts ens mostren una organització anomenada LINDA amb gent molt variada, que fan de tot. L'objectiu és trobar informació sobre el Doctor... però acaben fent berenars i un grup de música. N'hi ha per una sèrie... però tot ho eliminen, una mica a l'estil Dimensió Desconeguda... al final de l'episodi. Ple d'humor -no de pessigolles [cosquillas]-. I el protagonisme no és l'actor que fa de Doctor Who... sinó els personatges d'aquell episodi, que conformen un propi submón.

Res. Són cuatre comentaris...

Ah, sí... L'episodi de Satan donava més tensió que por... intriga... Per por, la que fa el llibre Formatge, de l'autor belga Willem Elsschot un llibre que em van dir que era còmic... Que a la portada posa que és tragicòmic... I que jo he trobat de terror: de què es la por, quines coses ens donen por... I un llibre, alhora, sobre la creació d'empreses. El salt al buit que vol dir muntar una empresa sense res vist com a por, com a afrontar la inseguretat. Això era per un altre missatge... però és que de vegades també sopo i tot.