Data Estel·lar Autodefinida Dissabte 20070503
PQSET: Però Quiénes Son Estos Tipos... Un d'aquests epígrafes que invento i oblido de continuar.
Avui, però, llegeixo el blog de Víctor Mora... I allà ens explica qui va ser ell abans de ser l'autor del Capitán Trueno... I qui i com era el redactor en jefe, Rafael González
No crec que ho faci millor que ell però, per por a que tota aquesta informació interessant i fins ara inèdita desaparegui intentaré fer una petita ressenya.
Rafael González: redactor en cap d'Editorial Bruguera. Artífex del que algú va anomenar l'Escola Bruguera. Hi ha qui diu que no només va saber contractar o crear les capçaleres adequades sinó que inclús va crear alguns dels personatges més emblemàtics de la postguerra. Periodista provinent de la derrota bèl·lica més absoluta i, per tant, de la misèria, Rafael González opta per dedicar-se només a l'empresa que l'ha contractat. El seu nebot, Francisco González Ledesma dirà que potser es va passar però també el justifica per les vicissituds prèvies. Mora el descriu com antifranquista. També és cert que el propi Mora ha parlat de l'editorial Bruguera com una empresa purament capitalista que va, però, contractar molts repressaliats, molts republicans.
En Víctor Mora escriu que Rafael González era:
Havia creat el míticXD i desconegut avui dia Inspector Dan
Rafael González decideix. Aquesta és la seva funció principal. Diu qui, què i com dibuixarà. Quin estil cal seguir, quina tendència cal imitar... Cifré imiti als argentins de Rico Tipo, la resta imitin a Cifré; vostè també Vázquez... Però Vázquez li fa gràcia, tot i que li faci l'enganyifa del plec de fulls amb historietes endarrerides però que només té dibuixats els dos fulls de dalt (el timo de la estampita versió Vázquez). Li acabarà dient als nous, a Ibáñez, que imitessin a Vázquez... i a Franquin, un dibuixant belga que fa molta gràcia. Publicar a l'estranger? Miri, l'humor d'aquí és molt nostre, no ens entendrien, li diu a Ibáñez... però l'empresa s'internacionalitzarà.
Als anys 70, al final de la seva carrera s'enfronta amb els nous aires que entren a l'editorial. Per exemple, amb Jan (almenys, això és el que de vegades se sol dir).
Com decideix Rafael González. Sempre he pensat que m'hauria agradat haver-lo vist... Gràcies a Víctor Mora, que ens permet entrar al seu despatx:
PQSET: Però Quiénes Son Estos Tipos... Un d'aquests epígrafes que invento i oblido de continuar.
Avui, però, llegeixo el blog de Víctor Mora... I allà ens explica qui va ser ell abans de ser l'autor del Capitán Trueno... I qui i com era el redactor en jefe, Rafael González
No crec que ho faci millor que ell però, per por a que tota aquesta informació interessant i fins ara inèdita desaparegui intentaré fer una petita ressenya.
Rafael González: redactor en cap d'Editorial Bruguera. Artífex del que algú va anomenar l'Escola Bruguera. Hi ha qui diu que no només va saber contractar o crear les capçaleres adequades sinó que inclús va crear alguns dels personatges més emblemàtics de la postguerra. Periodista provinent de la derrota bèl·lica més absoluta i, per tant, de la misèria, Rafael González opta per dedicar-se només a l'empresa que l'ha contractat. El seu nebot, Francisco González Ledesma dirà que potser es va passar però també el justifica per les vicissituds prèvies. Mora el descriu com antifranquista. També és cert que el propi Mora ha parlat de l'editorial Bruguera com una empresa purament capitalista que va, però, contractar molts repressaliats, molts republicans.
En Víctor Mora escriu que Rafael González era:
rubio, de unos cuarenta años, con ojos aguados que no siempre miraban a los tuyos al hablarte -ojos de hombre tímido a quien le ha costado vencer su timidez- y recortado bigote inglés.
Havia creat el míticXD i desconegut avui dia Inspector Dan
Rafael González decideix. Aquesta és la seva funció principal. Diu qui, què i com dibuixarà. Quin estil cal seguir, quina tendència cal imitar... Cifré imiti als argentins de Rico Tipo, la resta imitin a Cifré; vostè també Vázquez... Però Vázquez li fa gràcia, tot i que li faci l'enganyifa del plec de fulls amb historietes endarrerides però que només té dibuixats els dos fulls de dalt (el timo de la estampita versió Vázquez). Li acabarà dient als nous, a Ibáñez, que imitessin a Vázquez... i a Franquin, un dibuixant belga que fa molta gràcia. Publicar a l'estranger? Miri, l'humor d'aquí és molt nostre, no ens entendrien, li diu a Ibáñez... però l'empresa s'internacionalitzarà.
Als anys 70, al final de la seva carrera s'enfronta amb els nous aires que entren a l'editorial. Per exemple, amb Jan (almenys, això és el que de vegades se sol dir).
Com decideix Rafael González. Sempre he pensat que m'hauria agradat haver-lo vist... Gràcies a Víctor Mora, que ens permet entrar al seu despatx:
Le di el trabajo que llevaba: un adaptación de El amigo Frirz, de Erckmann-Chatrian, que habías concebido para aparecer en dibujos con un texto debajo. "¡Demasiado texto!" sentenció inmediatamente el Sr. González. "Le aseguro que no se puede quitar una sola palabra", dije yo temerariamente. "¿Qué no?". Sacó una parker y empezó a tachar. Sencillamente eliminaba la "paja". La admiración mató mi indignación.És a dir que era implacable però sabia el que es feia. D'alguna manera, trobo que fa la feina que ha de fer un editor: fer que es segueixin certes pautes (tot i que potser a Bruguera en tinguessin massa, de pautes). Això explica part de l'èxit de Bruguera. Rafael González: l'home que va definir la historieta espanyola durant tres décades llargues.
1 comentari:
- Le aseguro que no se puede quitar una sola palabra
- ¿Qué no?
Sacó una parker y empezó a tachar.
Gloriosa escena. :D
Rafael González tendría que estar considerado a la altura de Stan Lee.
Publica un comentari a l'entrada