Tebeografia bàsica per a biblioteques

Data Estel·lar descamisada Dimecres 20150225

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya té un catàleg de bibliografies temàtiques. Llibres de Nadal, Circ, Viatges... i també de tebeos.

El document és de l'any 2011 i s'intitula Comics. Bibliografia Bàsica, editat per la  Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural-Servei de Biblioteques. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Coordinat per Jordi Llobet Domènech. 

La Selecció de tebeos va a càrrec de Jaume Vilarrubí i Héctor Calvet membres del grup Biblioteca i còmic del COBDC.

Ells posen l'accent a la "ò". 

Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original

Encara no sé com enganxar un anagrama de Creative Commons.

No sé si recordeu d'un anterior article maginotècnics que, des d'una biblioteca, m'havien comentat que estaven ordenant els tebeos per àmbit geogràfic. Resulta que això és el que va aquest document, la qual cosa em duu a pensar que segueixen la mateixa regla. ¿És la millor? ¿La més clara? ¿La que millor ens permet trobar els tebeos que volem? Per a mi, encara és una novetat: no se sol veure que els tebeos de les biblioteques tinguin aquesta ordenació. 

Massa gent, massa lectors d'historietes encara es pensen que viuen, en plan Fanhunter, assetjats per un món cultural que els odia i els tem. Les biblioteques i els centres educatius odien els comics. Els noticiaris en malparlen... No és veritat. Mai no ha estat del tot veritat, o jo no me n'he trobat en aquesta situació. Ignorància. Manca de tebeos a les biblioteques, amagat a la zona de menys de 13 anys, limitats en tebeos "ben educats" (Astèrix, Tintín, Spirú, Lucky Luke, Mafalda)... però sempre n'hi ha hagut.

A les biblioteques universitàries -les úniques dignes de tal nom per volum de volums, comoditat, i tot això- sí que hi ha hagut tradicionalment (fins el 2006, que jo sàpiga) un desinterès total per la historieta. 

Un exemple: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): la Biblioteca de Comunicació disposava d'alguns exemplars de llibres i alguns tebeos. En un moment determinat, es va esbrinar que la clau era insertar el mot "Art" o "Comunicació" o similar a l'obra. Ara bé, recordo perfectament un bibliotecari que em va comentar: "disposem d'un gran fons de fanzines". No era fàcilment accessible. Més encara: més fàcil era arribar a les grans rodes de documentació magnètica no explotada (mai no en seria, d'explotada, ni mai no et deixarien accedir per explotar tu mateix) que als fanzines.

Els fanzines són revistes, és a dir magazines (revista amb moltes coses com un magatzem, caram) fetes per fans o aficionats. L'antònim és un prozine, una revista feta per professionals. S'havien fet des dels anys 60-70 (tot i que sempre se'n troben dels anys 30 en algun llogarret del planeta), amb l'eclosió de la cultura pop i la cultura juvenil. Un grup generacional es comunicava amb els seus membres mitjançant aquest òrgan de comunicació, amb codis propis, i amb temes i disseny gràfic aliè a les publicacions dels kioskos. Les impremtes caseres, les impremtes d'empreses locals o de barri, les màquines fotocopiadores i, des dels anys 90-00, l'ordinador amb impressora, i el mateix internet, permeten la seva expansió a camps diversos, des de qualsevol tipus de música a qualsevol tipus d'esbarjo, forma de vida o d'interès. 

Apart, la biblioteca esmentada va posar a disposició del públic totes les publicacions periòdiques, entre les quals... revistes d'historietes o revistes sobre historietes o il·lustració, etc.

Tant se val, al 2015, la majoria de biblioteques públiques tenen un fons de comics força ampli. Com que no és possible saber-ho tot, calen unes guies. D'això serveix la bibliografia del Servei de Biblioteques.

Va la  pena destacar un paràgraf sencer: 

[E]l treball té continuïtat amb la revisió del lot bàsic de còmics que ha de constituir el fons inicial de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. El volum de la col·lecció s’ha establert per a un municipi de 10.000 habitants, amb un fons total de 25.000 títols, d’acord amb els estàndards de biblioteca pública. El percentatge de la secció de còmics s’ha fixat en un 3 %, un valor que situa la proposta de lectura en un sostre de 750 títols i un mínim de 450. L’increment continuat de la demanda lectora de còmics a les biblioteques ha fet que l'equació s’hagi resolt en una opció intermèdia de 600 títols

 Aprenem el següent: una localitat de 10000 habitants té el doble de llibres: 25000. 

No sabem per quina raó, un 3% haurien de ser comics. Tampoc no sabem els altres percentatges.

Això dóna de 450 a 750 títols, anomenat "sostre". ¿Vol això dir que no poden haver-hi més? ¿Les biblioteques tenen un màxim del gènere o del format que sigui, de literatura de viatges, de poemaris, de bibliografies... i és prohibit ficar-n'hi, de més?

Sembla ser que les biblioteques tindrien uns 600 tebeos.

Us haig de dir que una recerca semblant a la que va el 2011, la va realitzar un membre de la maginoteca, un parell de dies, a veure què trobava. El carnet de les biblioteques dóna l'opció de buscar per la web de les biblioteques de la Diputació de Barcelona. I permet fer carpetes persanalitzades de la part del catàleg que un vulgui. Exemple: llibres que parlin de la jungla.

Aquest catàleg, pres com a llista bàsica, explica allò que diuen alguns lectors: "a les biblioteques només hi ha comics de cultureta" o gafapastes, com els hem anomenat en aquest blog.

Hi ha un biaix cap a obres del anys zerontes, cap algunes editorials.

Potser la versió moderna i adulta dels "comics ben educats". Els comics com cal, les novel·les gràfiques que cal llegir. Etc.

Així, podem trobar un excés d'obra d'intenció social i política, en relació amb conflictes tipus Afganistan, islamisme, guerra civil... ara bé, ¿no s'han dedicat a això tant els mitjans de comunicació com les biblioteques al marge dels tebeos? ¿És això el que interessa al lector adult o és el que interessa al prescriptor? Qui és el prescriptor i per quina raó escull això o allò? Sembla que les aventures, la fantasia o l'escapisme no serveix.

Podem discutir i molt: ¿Los Simpson són comic infantil quan van ser creats per a adults? 

Que s'hagi escollit Lo Mejor de Zipi y Zape, que recull historietes primitives, i no qualsevol tebeo dels germans bessons, potser és molt rebatible. 

A còmic infantil no hi ha superherois. Ni cap manga!

La classificació per edats no m'agrada. En general i en concret. 

El risc és prendre's aquesta bibliografia (tebeografia) com un motlle rígid: o això o res. Em temo si no passarà això més d'un cop

Cal recordar que no poc personal de les biblioteques (passo de nivells) han participat en cursos de formació específics sobre comic (un tal Antoni Guiral us en podria parlar). Vull dir que, com a col·lectiu, han tingut accés a més coneixements dels que sembla des de de fora. Suposo que amb la resta de gèneres/formats/literatures, el mateix.

En fi, agafat com a guia a partir de la qual cada biblioteca faci el seu catàleg, és una eina útil.