L'Ocell de Foc: lletra, espasa i legitimació dinàstica?

Data Estel·lar llegida Diumenge 20140706

Van bé les tardes de calor sense son ni feina si un vol tenir temps per llegir. 

L'Ocell de Foc és una novel·la d'Emili Teixidor, un gran escriptor, potser intel·lectual i tot, no tan llegit com sembla.

Coneixent una mica altres escrits, la història del noi anomenat Ocell de Foc no pot anar d'una altra manera. ¿Trobador, monjo o guerrer? 

Ens trobem a l'Edat Mitjana. En Jaume I és un infant que tot just s'ha escapat del castell de Montsó (Monzón... veure Juanfran Briones)... val, jo aquestes coses no les entenc. Quina vigilància feien els monjos guerrers? ¿El cuidaven o el tenien empresonat? Com és que, amb onze anys, ajuda o lidera guerrers a Osca? 

És una novel·la juvenil, i tant el protagonista, l'amic o l'hereu de la Corona són de la mateixa edat, uns nens per a l'època actual, uns joves adults a l'època medieval... i durant el segle XX, a aquesta edat una immensa majoria de nens i nenes ja treballaven, potser des dels tres anys, i segur des dels nou o deu, com a ajudants del que fos. Així que la història, si hagués arribat a centres d'ensenyament de les rodalies de Barcelona hauria estat molt esclaridora, entenidora i propera: és el que feien ells, els seus germans, els coneguts que no anaven a escola o que l'havien abandonada (sempre un terç abandona els estudis, tant a l'EGB, com a l'ESO, amb qualssevol de les lleis educatives). Posem en dubte que aquesta novel·la arribés a aquests llocs. 

Més aviat va quedar ancorada en les zones de les quals s'hi parla, i la comarca de l'autor. El comarcalisme com a mal és un bon nom per a un reportatge.

Per veure que Emili Teixidor coneix la societat,  al contrari que molts sociòlegs i demògrafs, cobrant i amb llibres, heus ací una pregunta i una resposta:

F.B.V. A l'obra la majoria de les dones treballen, i això encara sobta.
E.T. Jo aquí a Barcelona sentia: "Ara que la dona s'ha incorporat al mercat de treball"... Però aquesta gent en quin país viuen? Des del segle XIX que la dona treballa a les fàbriques, totes les fàbriques tèxtils de les conques del Ter i del Llobregat estaven plenes de dones, totes les dones de pràcticament tots els pobles hi treballaven, i els homes treballaven en altres feines o en càrrecs d'importància, de responsabilitat, que se'n diu. I, en un cert tipus de fàbriques, encara segueix pràcticament igual.

Un altre grup que notaria proximitat serien els alumnes que vivien en escoles internes de cures. Durant el Franquisme, l'Església tenia el monopoli virtual sobre l'educació formal, i tenien escoles de les habituals o internats (un de cada tants germans hi anava). Hi ha molta proximitat entre el segle XIII i el XX.

 

De la mateixa edat que els lectors i basat en fets històrics indiscutibles, el mestratge propi d'Emili Teixidor inserta gotes de cultura, literatura medieval dels joglars que poden inventar però bàsicament repeteixen cançons d'èxit o poemes trobadorescos, i els trobadors alfabetitzats que saben escriure i componen les seves obres, o  sobre els poetes, que són els que només escriuen en llatí...  hi fica esdeveniments històrics, constantment i sense que gairebé un noti els fils. 

Sense molestar hi fan un cameo Jaume Roig, el de L'Espill o Llibre de les Dones... i li roba una idea a l'Ocell de Foc... si fem servir el terme sorgit de la propietat intel·lectual però que era desitjat antigament: ser copiat és ser reconegut. En surt algun altre literat, apart de Martí i Pol (el que dóna nom a les escoles dels ajuntaments sociates dels anys 00), que era amic de Teixidor. Miquel Martí i Pol fa una poesia, trista, per descomptadíssim, per al llibre. Tot això incrustat però sense molestar el lector, que ja és molt.

Els càtars del Llenguadoc han patit un genocidi a mans, com no, de l'Església Catòlica de Roma, i de la noblesa feudal i la monarquia franceses, que s'esten cap el Sud catalanoaragonès. La segona generació ha d'optar per continuar la lluita contra l'invasor o esdevenir súbdits del proper Rei d'Aragó, en Jaume I (hauria de ser en Jacme I, segons l'escriptura medieval). 

Camins, monestirs, castells, pobles, fortaleses, la pesta, les cançons, el menjar, l'orde de cavalleries... tot queda esmentat de forma tan verista com enginyosa amb evocadors noms de conte que podrien ser reals: Rocabruna i Rocablanca.

El protagonisme, tot i ser una narració en primera persona, no reposa sobre un personatge, sinó que necessàriament hi ha coprotagonistes contínuament: el Cec de Cabrera, el monjo vell i mut, l'Arnau, en Roc Destraler, tots són protagonistes quan toca dels seus episodis, i l'Ocell de Foc n'esdevé un més. 

El coprotagonisme més ample és el de l'Ocell de Foc i l'Arnau, companys al monestir. 

Acostumats a l'ensopiment de l'ultraprotagonisme d'arrel estadounidenc de tantes pel·lis iankis, on un ho fa i ho resol tot sol, amb un origen ideològic clar: l'individualisme metodològic, l'individu com a centre de l'univers, l'autoria individual com a eix de tot, contra els grups, que anonimitzen, que fan un col·lectivisme comunista contra el que es lluita de manera explícita fins el 1991 i en silenci des de després... arribar i veure que cadascú té un paper tan important que explica part del puzzle d'una història i que el cop d'efecte enginyós, però també sagnant (potser hi té a veure), no el fa el protagonista oficial, sinó un altre... és una sensació molt agradable.

No sé... és possible que vostès siguin els únics protagonistes de la seva vida, però n'hi ha que són secundaris o extres. 

Hi ha una gran quantitat de vocabulari, no ja medieval, sinó segurament usual fa uns anys però oblidat per TV3.

És un llibre publicat al 1972. Suposadament era una epoca, el Franquisme, tant amb censura política com eclesial i per a la literatura infantil i juvenil, i a més amb grans dificultats de publicar en català. Això és el que he llegit sempre, però la darrera part la posarem en entredit fins a obtenir-ne proves contundents. 

Aquest llibre parla de la Catalunya medieval pre-imperial. Es fa alguna referència a Espanya, però com a ens geogràfic (els càtars fugen a Catalunya altres llocs d'Espanya). Es parla de la senyera barrada (no diu "quatri-barrada" però ara ja sé que el número de barres variava durant molt de temps, i això ho explica, per exemple, Espejo al seu llibre sobre Leonardo i l'heràldica de Vinci altres llocs). És a dir, tant pot ser una estratègia per evitar problemes amb la senyera catalana i el simbolisme nacionalista català contra el qual lluita l'espanyolisme franquista, com una mera referència històrica. 

Ara bé, en arribar al final, i tenint en compte el context de 1972, amb el Tardofranquisme albirant-se i amb el Príncep d'Espanya, ungit pel dictador Franco però representant la legitimitat dinàstica borbònica secular, potser és que hi ha un doble sentit: en Joan Carles I de Borbó i Borbó-Dues Sicílies neix al 1938; l'Emili Teixidor neix al 1933. D'edats semblants, neixen pel volts d'una guerra i pertanyen a la següent generació, que decideix si continuar-la o passar pagina. Potser tenim un paral·lelisme entre Jaume I, recorrent les seves terres a la novel·la i conquerint castells, i en Joan Carles iniciant la seva campanya de relacions públiques amb viatges per Espanya, i el trobador Ocell de Foc identificat amb el lletraferit Emili Teixidor...

Tatxem 1972 perquè resulta que l'Editorial Cruïlla anota aquest any com el de la primera edició però el blog del nom de l'escriptor parla de 1969...que és l'any en què Joan Carles és designat per la Llei de Successió del dictador.

Qui podria ser el Vescomte bandoler, el Vescomte de Peguera?

I l'adaptació a la historieta... que no va ser el guionista de Lavínia 2016 o La Guerra dels Poetes?

La història recorda una mica a d'altres antigues, per la inserció d'altres contes al mig, per bé que són en forma de records dels personatges que permeten muntar un puzzle. Una opció moderna de fer la història podria ser en forma de joc de rol, o de vídeojoc on el jugador pogués ser un dels personatges, amb part de la informació, per haver d'aplegar-la tota. Els camins per obtenir-la tota són diferents segons cada rol, i per a alguns és més fàcil o la saben des de l'inici, tret de com és que es parla de com dos vailets sortiren del monestir quan només ho féu un.

Costa entendre per quina raó no hi pel·lícules d'aquesta novel·la, o una sèrie de televisió... és a dir costa si no sabéssim que no existeix més que en algunes ments malaltisses el concepte de "sector de la ficció àudiovidual", reduït a "ficció" tot el sector. De fet, gairebé que millor que no se'n faci cap versió en cinema o tele, vist el que un no hauria d'haver vist.

D'igual manera, té elements que recorden, ja no sé si per casualitat o per plagi de la producció de BRB, a Ruy el Pequeño Cid. Que si els escolans, que si tal... Una sèrie de dibuixos animats hauria estat bé. Per quina raó TV3 no en fa encarregar una als anys 80 o 90, quan allò del Mil·lenari de Catalunya? Potser perquè la seva ideologia i simpaties polítiques, desconegudes, introbables, no estiguessin a prop de CiU? El PSC es va acomiadar oficialment d'ell quan li va passar una cosa molt important al 2012..

 

Si aquest més només pots llegir un llibre sobre trobadors enclaustrats en monestirs amb bandolers carismàtics, que sigui L'Ocell de Foc, per Emili Teixidor.