Emili Teixidor a Andelkrag 1939

Data Estel·lar al meu aire Dissabte 20140705

Al meu aire. 

M'és molt difícil trobar informació a aquella pregunta que tan poc els agrada perquè, sembla de babaus, però va al moll de l'os (no de l'ós... Artús): com se t'acudeix tot això?

I associada és i com ho documentes. I en què et bases?

Doncs des del maig i fins el juliol de 1939, Hal Foster llença una terrible història, plena de romanticisme en un sentit literari de principis del segle XIX, on els personatges s'enfronten al seu destí, que és el destí de la civilització, de la humanitat i del món. La defensa de la fortalesa assetjada pels huns: Andelkrag, on un grup de cavallers que són guerrers i trobadors són l'última linia de defensa d'un món que es tan medieval com, tot i que no ho sembli llatí i bàrbar-germànic. Lluiten sense amoïnar-se en una guerra perduda davant de l'enemic més poderós de tots, riuen, canten i fan àpats sense aliments... 

Valdria molt la pena sentir en algun documental què sentien els lectors setmanals. Com ho veien i ho percebien? Com una altra història d'aventures inacabables? O com alguna cosa més? ¿Vibraven igual o més?

Des de la primera vegada que vaig llegir aquestes pàgines notava que hi havia alguna cosa d'amagada. Vaig pensar, i ho segueixo afirmant en part, que Hal Foster avisava al món del que venia: 19390901 començarà la Segunda Guerra Mundial. Els nazis acabaran amb la civilització imperfecta amb una brutalitat insospitada en gent que va tan ben vestida... però els huns no van ben vestits...pero de fet el 19390315 Txecoslovàquia ja ha desaparegut sota Alemanya i Albània es pressa d'Itàlia  el 19390401,, i Polònia ja es troba amenaçada. Que es parli de la seva protecció només pot fer recordar la prèvia annexió dels Sudets de Txecoslovàquia a Alemanya el 19381030. La Segona Guerra Mundial havia començat i ningú no se n'adonava... potser en Foster.

Ara bé, aquestes invasions encara no eran tan brutals. Albània no oposa resistència i la Werhacht nazi tampoc no en troba a la mateixa Praga, malgrat el desànim txec, i després d'haver impulsat la independència d'Eslovàquia.

Quina visió d'Espanya es tenia i es té a l'exterior, mantinguda per l'eficaç i trist Turismo de España? Sol, fiesta, playas y toros. 

Aquesta és l'opció que ha prevalgut més: Hal Foster fa una versió de la caiguda de l'Espanya republicana sota les urpes dels nous bàrbars: la coalició franquista anomenada "falangistes" o "nacionals", els feixistes italians i els nazis alemanys. Ja va parlar de com els mateixos nazis es van espantar davant la brutalitat dels comandaments franquistes que afusellaven tothom per no haver de mantenir presoners o per evitar que tornessin a les armes, com van influir en els bombardejos de Guernika... en fi, que els nazis eren uns passerells front els tradicionalistes franquistes, ultra-catòlics (de boca), carlins, falangistes, militars que defensaven els seus privilegis, la gran burgesia i una aristocràcia que vivia en una vida de luxe i absentisme. 

Els bailaors, els amics de la festa, defensaven de manera confusa, pot ser, la democràcia occidental i també els drets dels treballadors (socialistes, comunistes, anarquistes) en una dura guerra de tres anys. Potser és aquest enfrontamente entre el mite de "com són els espanyols" i la realitat del moment d'una guerra moderna, industrial i politicament rebuscada amb un únic objectiu aconsegui, com era l'aniquilació total de l'enemic roig-separatista-ateu-masó-quenosómnosaltres, el que fa que existeix aquest Andelkrag, amb el brigadista internacional Príncep Valent de Thule incorporat al bàndol perdedor.

L'aventura duu dates des de 19390507 (ultima franja). Un mes abans, el 19390401, Franco escriu la frase més important, i sempre insuficientment valorada (caldria saber qui la va escriure i sintetitzar tan magistralment per tot el que comporta): "En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado". N'hi ha qui en fa brometa sobre la sintaxi, però els efectes de l'emissió radiada o publicada en premsa o en cartells devia de ser fulminant, tranquil·litzant i eufòric, malgrat que el temps negués la darrera oració: la guerra mai no va acabar.

Amb quina antel·lació devia d'escriure el guió i dibuixar Hal Foster? A Tebeosfera parlen de "molta antel·lació" en relació a que allò publicat al 1980 s'havia lliurat al 1979. Però llavors Foster feia, per al dibuixant oficial, uns esborranys (millors que la resta de dibuixos acabats dels altres). 

Això implica que al 1939 dibuixava amb menys d'un any d'antel·lació. Si era un mig any, al novembre de 1938, 19381116, hi va haver la batalla de l'Ebre, per la qual, els republicans eren derrotats militar, demogràfica i geograficament. Potser significativament són zones oblidades només marcades pel silenci i per gran obres, com pantans o centrals nuclears a major glòria de les capitals.

Madrid, el 19381198, havia celebrat el segon any de resistència, abandonada i donada per perduda pel govern republicà des del principi. El poble es defensava, sense necessitat dels governants i sense aliments, i amb la voluntat de fer vida normal. Potser en Foster s'hi basava exactament en això.

Barcelona, 19390126: els italians van per davant dels franquistes, que han avançat en un mes per Catalunya. Comença l'exili de 300000 perdedors (i això són els que poden fugir perquè tenen pel·les o coneguts al govern)

Així i tot, la majoria del territori espanyol encara no està conquerit per Franco... però la imatge és que han guanyat. Andelkrag ha caigut. Les morts i els presoners de guerra desmentien la il·lusió Negrín i el govern republicà d'una "pau honorable" (cal ser molt estúpid i força criminal per fer creure a la població en això, i a sobre són reivindicats).

L'aventura de Foster es publica des del 19390507, tres dies després que Espanya es retiri de la Societat de Nacions, i el mateix mes que es fan grans desfilades per la victòria.

El final arriba publicat el 19390716, el diumenge anterior a la festa franquista esdevinguda festa nacional del 18 de juliol, on es commemora el cop d'Estat anomenat "Alçament Nacional". ¿I això no és delicte? ¿Prescriu? Segurament que sí, perquè tota la jurisprudència apunta a que sobretot prescriuen els delictes de les elites.

Ara bé, resulta que vaig començar a llegir un llibre d'Emili Teixidor. Es tracta d'un gran escriptor -amb una frase descriu un monestir per a qui no n'hagi vist mai cap- que només es va prendre en consideració quan va fer la novel·la Pa Negre perquè era per a adults i tristona (fa referència el títol a la fam dels anys 40), i en bona part perquè es va fer una pel·li. . El menyspreu i el menysteniment que se sol tenir a Catalunya (i a Espanya) per la Literatura Infantil i Juvenil és inversament proporcional a la qualitat d'obres, escriptors o il·lustradors. Què n'hem de dir?, si no és que sigui paral·lel, sinó que és el mateix problema de la historieta.

Emili Teixidor és de la formiga Piga i la màquina de lligar boira. D'alguna manera (o d'unes de determinades perquè no vull, ehem, que aquest article s'allargui), ens han furtat l'escriptor Emili Teixidor. 

La novel·la de la qual parlo és L'ocell de foc. Algú la va abandonar perquè, total, és per a joves, i jo ni llegeixo en general i molt menys coses per marrecs... Per aixo la tinc, perquè em caure de gratix. 31ª edició, cosa que indica que és desconeguda perquè només s'ha recomanat en segons quins instituts (en conec que van optar per escombraries). I en això, per exemple, ens l'han furtat: qui pot anar a buscar una novel·lar d'un autor si no en coneix ni tres, de títols?... en bona part perquè és un autor de LIJ, perquè vagi vostè a buscar un Pérez-Reverte, i segur que l'hi indiquen o vostè en coneix, del tot o gairebé, alguns noms dels seus totxos.

És responsabilitat dels editors i dels prescriptors...però és que aquests són periodistes que menyspreen el món infantil i juvenil i tot ho veuen per un prisma de "ser adults" i només parlen dels no-adults quan ells en tenen a càrrec.

El llibre parla dels càtars... un altre cop... i el vaig encetar perquè era de l'Edat Mitjana, però no em pensava que coincidís amb allò explicat abans. Parla de Jaume I, del castell templer de Monsó, de Muret... i dels trobadors... A les pàgines 114-115 es parla dels trobadors de les corts de Besiers, Tolosa, Carcassona o Montpeller... i com feien poemes i jocs d'enginy i cançons mentre els guerrers procedents del Nord, dels francesos i alemanys que volien conquerir Occitània per robar terres i tresors, fer-se'n els amos i dir que eren uns grans croats sense haver de fer el viatge Orient Mitjà, molt mes llunyà i perillós. 

Potser, per tant, Hal Foster es basés en aquesta història medieval i occitana i càtara, la de Pere II el Catòlic, rei d'Aragó i cunyat del comte de Tolosa, Ramon VI, i que va anar a Roma per aconseguir resoldre el conflicte sense guerra de manera infructuosa perquè quan un vol guerra l'altre ja pot dir pau que hi haurà matança. Els càtars i els catòlics de la zona convivien, i els segons generalment no denunciaven els primers davant dels catòlics de Simó de Montfort, l'assassí procedent de Île-de-France, de la zona de París, per tant, i per tant un agent expansionista del regne francès contra el sud. El rei Pere II va anar a defensar el seu vassall i va morir a la batalla de Muret o Murèth, del 12130912, que va ser el final per victòria militar i genocidi dels albigencs (d'Albi, on hi havia més càtars), una religió considerada heretgia del cristianisme i que es basava en traces de la dualitat del bé i el mal de Zoroastre (o de Manes...  el seu maniqueïsme-9... i a veure si d'aquesta mandanga no n'ha anat plena la Religió Catòlica, les protestants, i les altres... el que passa és que és molt còmode per envair, matar i fer genocidis per quedar-se amb les propietats dir que ho manen Déu i el Papa còmplice de mentir i assassinar i robar i de prendre el nom de la divinitat en va.

O potser és una barreja de tot plegat: els catalans i el occitans derrotats a Murèth el 1213, com ho seran al 1939 els mateixos catalans, que faran la ruta a França com la van fer els càtars a la inversa sis-cents anys enrera. es corts occitanes trobadores, per bé que ascètiques (no mengen carn ni derivats dels animals com ous i llet en la mesura del possible) i que defensen els seus súbdits fins al punt de posar-se el vescomte de Carcassonna, Ramon Roger Trencavel com a ostatge a canvi de la vida dels súbdits, els quals només poden sortir amb roba a la qual els roben fins i tot els botons. Com Negrín negocia una "paz honrosa" però que esdevé un altre genocidi i humiliacions als espanyols que vivien en localitats no conquerides per Franco però que anhelaven la pau després de tres anys, i que acaben en presons, fent serveis militars de càstig (dos o tres anys més, etc.) o en camps de concentració o d'esclavitud, d'on surten, a cost zero de la mà d'obra, algunes de les grans constructores i empreses adjudicatàries d'obra pública que cotitzen a l'Ibex-35 i donen llum a la marca España, com lladres anglesos, francs o alemanys esdevenen ambos, com en Simó de Montfort, de terres, conreus, castells i altres propietats immobiliaries al Llenguadoc-Rosselló (Occitània).

Els de Carcassona en defensa trobadoresca com Madrid resisteix dos anys intentant fer vida normal.

Les coses que no serveixen de res em senten molt bé.