Catalunya El país de los sombreros mexicanos

Data Estel·lar lliscant Dimarts 20100309

Si me n'alegro del dia d'ahir és d'haver escrit el missatge que vaig fer, sobre la neu

perquè vaig dir el que hores després va passar: el desastre no anunciat pels mitjans de comunicació ni pel govern, i que no va ser gestionat pels ajuntaments, que va afectar a molta gent i que em va afectar a mi...

A mitjanit del 20100308, l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, era entrevistat al programa Àgora de TV3, on va dir que potser no era dia per haver sortit al carrer.

Al dia següent, ja va dir que als països civilitzats (que els intel·lectuals del règim anomenen "desenvolupats") s'aturen les activitats, no s'hi va a treballar, els governs recomanen no sortir de casa.

Al  programa 59'' de TVE-2, es va entrevistar a Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, és a dir, de torres elèctriques, ferrocates, renfes, autopistes, carreteres i peatges, i, per tant, el responsable i un dels desapareguts (em van dir que a la ràdio deien que els del govern s'havien barallat entre ells i per això no va sortir cap conseller i van enviar a un secundari, un secretari d'ICV i un parell d'alts càrrecs, un dels quals, ni sabia català ni sabia expressar-se... però a tots els altres se'ns demana tenir el Certificat C, idiomes, do de gents i noséquantes coses més... ah, els endolls, què bons que són! I allà cobrant més en un mes que els altres en un any).

Poso el vídeo però m'hauria agradat haver posat només el trossos clau.

59 segons: Joaquim Nadal

En Joaquim Nadal té una cosa bona i és que s'ha après tota l'hermenèutica tècnica d'obres públiques sense que sembli que la insereix de manera forçada. Una altra cosa bona és que sembla un paio normal quan forma part de les élites gironines des del Renaixement. Un germà és un alt càrrec del mateix govern. Un altre ha estat director del Periodico de Catalunya, durant els anys 00, coincidint amb els governs Maragall-Montilla, convertint l'única premsa progressista en el Periódico de Fatxalunya, colpejant tothom que no pensés com el corrent dretà dels socialistes, contra els independentistes d'esquerres, els d'ERC, els ecologistes o els d'ICV, o altres grups afins, lectors habituals d'aquest diari. Aquesta tendència sembla haver canviat, gens curiosament amb el canvi de direcció. Així podíem llegir un titular del diumenge previ a la nevada: "Racisme de segona generació", posant el dit a la nafra almenys al titular, i contra la progressiva criminalització que estava fent el Periódico del fet immigrant, després d'anys previs (amb la direcció prèvia a Nadal) de dir tontament "com de bons que són els immigrants, pobrets nostres". 

Els arguments que van donar els governants, i el propi Conseller Nadal, van ser demolidor per falsos, per allunyar-se de les responsabilitats (ell és un dels majors responsables) i per culpabilitzar de forma sibil·lina els ciutadans, treballadors que havien d'anar a la feina perquè, com ell mateix va acabar confirmar, cap el final de l'entrevista, en paraules aproximades: "hauríem pogut dir als ciutadans que no sortissin de casa seva el dia de la nevada però això hauria molestat les empreses, i amb raó". I AMB RAÓ. 

El govern havia debatut. Sembla ser que si no va aparèixer un conseller i va sortir un Secretari General d'una Conselleria, en Joan Boada, podria haver estat perquè s'havien barallat entre ells. La raó, sospito, és aquest "I AMB RAÓ"...  Aquí queda clar que el Conseller Joaquim Nadal, capità del PSC (PSC-PSOE), baró territorial de Girona, gran capgrós del partit... es posa a defensar els putrefactes interessos a curt termini de les empreses perquè no perdessin ni un dia, ni unes hores, de feina. Que, si la neu s'hagués fos durant el dia, que s'hagués treballat, i els empresaris no s'enfadessin per perdre productivitat competitivat, les patronals per no perdre competitivitat, i el govern de Catalunya i Espanya demostrar que són del G-9, del G-20, dels millors de món... 

Durant el dia, Catalunya, amb les 33 torres d'electricitat caigudes, vergonyosament defensat pel director general de Fecsa-Endesa (dient al programa de Josep Cuní, a TV3, del divendres 20100312,  que les infrastructures són millors que les que Endesa posa a altres llocs d'Espanya... així que, compte, companys) va quedar clar que està per darrera d'Alemanya, Canadà, Rússia, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Noruega, Polònia, Estònia, Lituània, Letònia o Japó, llocs on sol nevar amb força però on no cauen les torres. 

La llum va desaparèixer de la província de Girona. Potser va ser el típic xantatge, com el que van fer a l'estiu. El xantatge per demostrar que la Línea de Molt Alta Tensió (MAT) és necessària... però sense soterrrar, també hauria caigut. I, a més, aquesta electrificació només serviria per a portar electricitat a Marroc o a Andalusia, no per a Girona, o a per a l'AVE. Com a usuari de Renfe Rodalies (que ara ja no són "Cercanías", hui, quin gran canvi), sé que això de l'AVE no és més que un altre robatori per part de la Renfe i des seus còmplices. 

L'Alcalde de Barcelona va ser preguntat a mitjanit entre el dia de la nevada i el següent, al vídeo insertat, si es pot veure. "I avui què?" I va respondre: "Que avui potser s'hauria d'haver dit que la gent es quedés a casa". Doncs, mira, nen, tu tens una tele local (Barcelona Televisió), que s'anuncia com a "televisament incorrecte" (anuncis març 2010), tu tens una ràdio, tu tens accés a la COM Ràdio... i tu, com a Alcalde-President, pots fer Bans: "Ban de l'Alcalde-President recomanant/obligant a la gent a que torni a casa". Al dia següent, preguntat de nou, se'l veia molest per allò que no va fer (obligar la gent que es quedés a casa), i sembla que va dir que "als països avançats s'aturen les activitats en casos d'emergència".

Curiosament, l'única activitat que va aturar de veritat va ser la de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), d'on es va fugir de la Zona Franca on tenen la seu com una cursa de rates. Magnífic, senyors de l'Ajuntament, de PSC i d'ICV-EUiA, gràcies per deixar sense comunicació els transports urbans.

Això va ser cap a les quatre de la tarde, quan la nevada al rodal de Barcelona feia que les petjades desapareguessin del terra en uns 10 minuts. 

Vistes així les coses, i amb TMB fugit, cosa que significa que ni cadenes als autobusos ni magatzem ni reforç de mitjans de transport... ni tenien tractors ni llevaneus ni màquines similars per sortir dels aparcaments per tornar a casa.... vistes així les coses, amb l'empresa d'autobusos més potent de Catalunya no complint amb les seves obligacions... com no volem que funcionessin els Sarbus (empresa que es va fer famosa durant el Franquisme pel nul servei que donava a Sabadell, i que va ser, per sort, substituïda a principis dels 80, amb PSUC/IC, d'Antoni Farrés, per la cooperativa TUS, que sí que va funcionar, almenys parcialment durant la nevada) . Com volen que funcionessin els Sagalés. 

Els Sarbus tenen una competència ferotge per tenir els conductors més maleducats de Catalunya. Solen escridassar aquell usuari que vol baixar dintre de Sabadell, com si tothom hagués de saber que això és il·legal, perquè si no se'ls hi acaba el xollo. Doncs aquests autobusos no funcionaven entre Barcelona i Sabadell, això vol dir, que no funcionaven a Cerdanyola ni a Barberà ni a Badia. Això pel que fa al Vallès Occidental. 

Significa que aquests autobusos no tenen cadenes. Que els seus conductors no estan experimentats. Que no serveixen. 

Els Sagalés tenen el xollo de les rutes del Vallès Oriental, per simplificar-ho... Aquí el tema va ser força pitjor. Sense donar cap explicació, els autobusos funcionaven malament cap a Barcelona, procedents de Caldes de Montbui. Ara bé, no tornaven des de Barcelona. Fins a les quarts de nou o de deu de la nit, no van començar a tornar cap a Caldes aquests autobusos en grups de dos, arribant gairebé buits a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) en el seu trànsit cap al Vallès Oriental. Cap a cinc i vint de la tarda, a la parada de La Llagosta (Vallès Oriental), hi havia gent que deia que havien agafat l'últim autobús cap a Caldes o cap a Parets, tant se val, perquè en realitat es tractava de l'últim autobús que sortiria de Barcelona en tres hores... perquè Sagalés va donar ordres secretes als conductors per esbandir-se, per abandonar el servei i els usuaris, els clients que paguen. On estava el govern que no va estar obligant manu militari a complir el seu comès a aquestes màfies empresarials? Estem parlant, tant en Sarbus com en Sagalés, d'empreses que, si existeixen, és gràcies a les subvencions públiques (per això posa "Transports Públics de Catalunya"). 

Les parades d'autobús, si tenen un pal amb la indicació o si tenen una marquesina és gràcies a que ho hem pagat els contribuents, i no gràcies a la deixadessa tradicional i gasivera de les empreses de transport, hereves de tots els defectes que tenien al Franquisme, i als quals m'he referit de passada fa uns paràgrafs. 

Vaig estar-me dues hores aturat sota una d'aquestes marquesines que hem pagat els contribuents, mentre nevava, deixava de nevar, es feia de nit, i els autobusos anaven cap a Barcelona però no tornaven cap a Sabadell... i per què? Per què en cap moment cap autobuser no va dir-me: "compte, que no funciona res"? Entretant, gentusa pagada per nosaltres sembla ser que estaven escalfats a Barcelona dient que la gent no sortíst. Són les sis de la tarde, i fa dotze hores que ho havien dit. Després em vaig estar unes altres dues hores aturat.

En Joan Boada, d'Iniciativa per Catalunya, sembla ser, segons un resum televisat que vaig veure després, que estava dient que la gent no sortís. I això em fa reflexionar: ja hauríem de saber que els socialistes estan venuts al capital, gran, mitjà i petit... Però no sabia que els comunistes estaven regalats al capital. Surt molt més barat, és clar.  No li diem a la gent que no vagi a la feina, però sí li direm que no en torni. 

Va passar un autobuser d'un minibús, entre La Llagosta(Renfe) i Santa Perpètua de Mogoda. Sembla ser que és un autobús que només va a l'estació. No es va aturar el primer cop. No es va aturar el segon cop... Només quan jo vaig alçar el braç com si fos un taxi de les pel·lis de detectius, al cap d'hora i mitja, aquell poca-solta va aturar-se. No va ser capaç de dir-me que no funcionava res. Potser perquè no ho sabia... però sí que sabia el que, als autobuser, els hi havia dit l'empresa Sagalés: que es busquessin la vida, que fessin el que poguessin. I no va ser capaç, si no és per la meva iniciativa, d'aturar-se i dir-me que em duia al centre de la localitat. Total, per què?

A la parada de la gasolinera de Santa Perpètua de Mogoda, hi havia gent cap a Sabadell (entre 8 i 10 persones), cap a Sentmenat (4 o 5) i cap a Caldes (5 o 6) o Palau-Solità i Plegamans. Alguns van trucar al telèfon de Sagalés... no van respondre mai. Talment com si es tractés de trucar a la Renfe o a Endesa, Sagalés tampoc no va respondre. No es va dignar a posar cap informació a la parada, una parada important, en un moment d'emergència. Ningú no sabia res. 

Si l'autobuser de la línea interior de Santa Perpètua no tenia ni idea i va passar d'aturar-se, veiem què deien els autobusers que, cap a les vuit de la tarda, en grups de dos, i buits (potser havien anat a vessar en agafar tota la gent del desastre que era la gran parada d'autobusos de Fabra i Puig, a Barcelona, o la de Sants). Tots anaven cap a Caldes... però calia preguntar: "va hacia Sabadell?" I et deien que "no", como si fos una cosa que tothom havia de saber, "Y ¿cuándo pasará el de Sabadell?" "No lo sé", volent dir, "no m'importa". La gent comentava que la carretera cap a Sabadell (coneguda com la de "la Panrico"), i que entre els anys  2004-2006 van decidir complicar convertint-la en la sortida de l'AP-7 i lligada a la C-17, cap a Vic, aquesta carretera (Sabadell-Mollet), en el tram de Santiga (Ripollet, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, al seu pas per Polinyà, estaria tallada... potser era així.

Al migdia, el xicot d'una companya de feina la trucava per dir que sortia de la feina, a Santiga. Cap a les dues de la tarda, és a dir, dues hores més tard, trucavan dient que encara estava en aquell tram. La nevada començava a fer-se forta. 

Malauradament per a l'abandonament de Sagalés, empresa que, dies després, encara vol cobrar com si res els seus clients, i a la qual no li han tret la llicència d'activitat, resulta que la carretera estava més neta que mai. Només un diumenge a les tres de la tarda podia estar tan buida. No hi havia neu, com no hi havia ja ni als aslfalts de  La Llagosta, La Florida ni Santa Perpètua. Hi havia la sensació del terra mullat per una tempesta d'estiu, amb grans bassals en alguns indrets molt concrets, com just al davant de la gasolinera-parada d'autobús, per on els cotxes passaven a tota pastilla, sense mirar que hi havia humans a la vora. 

Un parell de dies més tard, amb més calma, me'n vaig adonar d'un altre cosa molt greu: l'autobús que fa la ruta de Sabadell no arriba a Barcelona ni a Badalona. El recorregut que fa és fins al supermercat de La Florida (barri-urbanització pertanyent a Santa Perpètua de Mogoda), perquè encara és Vallès Occidental, però així dóna servei als habitants de La Llagosta, que són la vorera següent, en aquesta estúpida legislació sobre transports interurbans que fa que un s'adoni que encara hi ha duanes internes al propi territori català como si estiguessin abans de les revolucions liberals, a l'Antic Règim feudal. Tot aquest trajecte, des de les sis de la tarde era absolutament practicable. De fet, des de les cinc fins a les sis de la tarda, els cotxes funcionaven en tots dos sentits, així com camions, camionetes, trailers, apart dels autobusos -amb retard- que anaven cap a Barcelona. 

Aquí veiem com Sagalés va mentir descaradament cap a les 18h.

Copio per quan ho censurin tenir-ho aquí: 

9 de març de 2010
Us informem de l'estat de situació dels serveis regulats i dels transports escolar operats per Sagales, Barcelona Bus, Castellà, Transbages, ManresaBus i Autobusos de Granollers:

Vallès Oriental:
Tots els servei regulars funcionen plenament excepte als municipis de Sant Quirze de Safaja i Santa Maria d'Olò (al Bagès).
Línia Barcelona - Vic totalment re-establerta.
La línia Mataró-Granollers-Sabadell totalmente re-establerta.
Els serveis urbans de Granollers i Mollet funcionen amb normalitat.
Transport Escolar: Suspès a les escoles públiques i en funcionament als col•legis privats. La previsió per a demà dia 10 es de ple funcionament de tots els transports escolars.

 Només he copiat la part que ens afecta per aquest text. Cal dir que el fracàs de la comarca com a ens vertebrador és clar: no hi ha autobusos que vagin des d'un extrem fins a la capital (Granollers). Que no funcionaven els autobusos m'ho van confirmar al dia següent. "me vino a buscar mi novio a Mollet para ir a Granollers", després d'una llarga estona esperant.

Per altra banda, la línia de Sabadell no va funcionar entre les sis i les deu tocades de la nit. Si no, en aquest interval de quatre hores, jo hagués agafat un dels autobusos d'aquesta línia restablerta.Els autobusers, a més, desmentint la web, deien que no funcinaven bé "però que anaven passant", cosa que era falsa, mentida, o que indicava que l'empresa, igual com van fugir i no es van posar en contacte amb usuaris que els trucaven, van decidir no posar-se en contacte amb els conductors. Perquè imagino que els autobusers, apart de Cadena Dial, també reben via ràdio o via telèfon informació de l'empresa. Potser Sagalés va fer com aquell taller de Montcada, que va envia un parell d'obrers a fer tasques a la zona de Vic... van tornar quan nevava força per trobar-se que el taller estava tancat, que no els havien avisat per mòbil ni  missatge de text, ni els havien deixat obertes les portes de l'armari de la roba, i així es van quedar sense cartera, sense carnet d'identitat ni de conduir i amb la roba bruta de la feina de tot el dia, enmig de la neu i buscant un autobús per arribar a un lloc impossible amb el monopoli Sagalés -Canovelles-. Per tant, només calia que els autobusos, cap a les sis realment funcionessin de forma adient a Mollet per arribar a Granollers i Canovelles, cosa que ja sabem que no va ser així.

Això vol dir que van incomunicar tots els viatgers que, des de Barcelona o des del rodal havien d'arribar a Sabadell. Sospito que això ho van fer amb altres localitats grans. Ni Sarbus ni Sagalés ni Renfe. 

La web de la Renfe no informava, entre les 9 i les 17h, sobre cap incidència a les seves línies. Ara bé, la web del Periódico, i no la dels altres diaris (Avui, La Vanguardia) ni mitjans (324) no informava sobre que no funcionaven les línies de rodalies. De fet, en aquesta conxorsa mediàtico-política i de nefasta gestió, només es comunicava de retards -parlem de les 16h45' de la tarda, quan la notícia es podia llegir) a totes les línies excepte la R2 (abans C2, línea verda, Sant Vicenç de Calders-Sants-Sant Celoni-Maçanet Massanes). Mitja hora més tard, les estacions de la R2 deien que no funcionava cap línia, que no s'esperava que funcionessin i que només hi havia trens llançadora cap a l'Aeroport. Només funcionava la R2 Sud (de Barcelona Sants a Sitges i Sant Vicenç de Calders). Però resulta que els trens ja no funcionaven bé des de més d'una hora abans, és a dir, que a les 15:30h, la Renfe, a la R4 Nord (abans C4), ja deixava llençats els viatgers, com fan sempre, entre les estacions de Torre Baró-Ciutat Meridiana-Vallbona i Montcada-Bifurcació... Mai no arriben a aturar-se a l'estació, com a impediment perquè la gent abandoni els trens, com si els donessin diners per segrestar gent. La Renfe Rodalies, ara comandada per Joaquim Nadal, continua amb els seus abusos contra els clients que paguen els seus preus abusius. Aquell tren, típic, sense espai, sense oxigen, sense aire, sense seient... dues hores... per fer un trajecte de mitja. Un d'aquests premis nobels que hi ha a la Renfe va dir que les vies s'havien congelat. És clar, per això no funcionen mai ni el Transiberià ni les línies escandinaves ni les alemanyes, ni les canadenques, ni les peruanes sobre els Andes. Per això només hi ha trens en llocs càlids, de bon clima, on no hi neva ni plou... a la panxa del bou és l'únic lloc on podrien posar línies de rodalies els de la Renfe.

Tampoc no van funcionar les líniies de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), que són uns trens similars a la Renfe però més similars als metros (amb menys seients encara). Ja he dit algun cop que, tot i la menor quantitat de crítiques, els ferrocates no són pas millors que els de la Renfe, si tenim en compte que el número de línies es força menor, que gran part dels trajectes són dintre de Barcelona, sota terra, com un metro, i que van ser objecte d'una gran reestructuració cap a finals dels anys noranta. La línia S1 o S2, tenen un trajecte molt complicat, hui, sí, passar l'autopista entre Valldoreix i Sant Cugat, per anar cap a Terrassa o Sabadell, per exemple. 

L'avaria de la Renfe, segons es deia, a la web de notícies, era típica: "una avaria a Sants". De fet, amb tot el morro van deixar passar gent, és a dir, cobrant-los, a Sants, quan ja no funcionaven els trens. Llavors van posar el típic missatge d'avaria. Estem parlant de la típica "avaria a Sants" que ha fet famosa la Renfe al llarg dels anys, i no de res provocat per la nevada. Tanmateix, va haver-hi una avaria a Maçanet-Massanet, que afectava als trens cap Girona. No quedava clar si aquesta avaria tenia a veure amb la caiguda de les torres (a ells se'ls hi van caure dues, al altres, 33).

Estar llençat a una carretera, en un carrer, sense moure's cap a cap banda, perquè ni els trens ni els autobusos funcionen, jo li dic "estar abandonat a la carretera", però un tal Joan Boada, sembla ser que, a la mateixa hora en que se'm glaçaven els peus molls i que els autobusos no s'aturaven, deia que no hi havia ningú abandonat. Hora i mitja més tard vaig descobrir que no era pas l'únic abandonat... tots a la parada de la gasolinera de Santa Perpètua de Mogoda... i veient passar una vegada i una altra els dos cotxes de Protecció Civil, el dels Mossos d'Esquadra i els de la Policia Local... que mai, en cap moment, ni per casualitat, no es van dignar a aturar-se, total, igualment cobraran aquest mes, per informar-nos, dir-nos que no passaria cap autobus, que si ens calia alguna cosa, que si teníem fred podríem anar a tal lloc... ni que fos per dir-nos que a Santa Perpètua era festa. 

Protecció Civil va demostrar ser un cos inútil, ineficaç, inservible. Només vàlid per actuar com a comparsa a la Cavalcada de Reis. 

La Policia Local de Santa Perpètua de Mogoda només em va demostrar que, amb ells, no em calen delinqüents. L'Ajuntament de Santa Perètua no va moure ni un dit per ningú.

I els Mossos d'Esquadra? No ens podíem esperar res d'ells. I així continuem.

Els polítics, i els seus portaveus, com Enric Marín, periodista portaveu d'ERC, al Periódico de Catalunya, es va desganyitar per culpar els ciutadans, en una estratègia massa sobada. Els culpables van ser ells. I cadascuna de les actuacions que van fer des de les quatre de la matinada que a Sant Feliu de Guíxols va començar a nevar, a les set i vuit del matí, que deien que nevava però no es volien mullar, ni els periodistes, tants editorials que fan quan és per defensar els seus interessos mediàtico-empresarials, ni els polítics, amb tants llacet blaus que es posen a la solapa per qualsevol futesa, no van ser capaços de prendre la iniciativa, de  dir que la gent no sortís de casa. D'aconsellar compte. De fer notar que més valia esperar-se mitja hora, o que millor sortir abans de la feina, d'ordenar a les empreses a aturar l'actvitat a migdia. De preparar una operació sortida esglaonada i en condicions, amb autobusos i trens preparats, amb policies cada cent metres, amb grues, amb màquines llevaneus, amb tractors, amb cadenes per als pneumàtics i policies aturant tothom qui no portés cadenes. I els ajuntaments, amb tones de sal, d'aquesta sal de les dessaladores que ningú no sap què fer-ne... D'haver tancat les escoles, o d'haver enviat brigades municipals a netejar camins per evitar relliscades, caigudes, ensurts... L'exemple de La Llagosta: dos policies vestits amb una ratlla taronja on posava "Protecció Civil" va ser l'únic servei que es va donar pels carrer. Semblaven sortit d'una capsa de playmobils llevaneus, un amb una pala i l'altre amb una escombra... inútl, amb això, que ja havia provat jo quan apenes nevava era impossible netejar el carrer o els accessos.

Al dia següent, van comprovar com ni Barberà ni Montcada i Reixac ni La Llagosta ni Barcelona ni Santa Perpètua ni les parades d'autobusos ni els accessos a les estacions de Renfe, CAPs (ambulatoris), escoles, instituts... ni tenien sal ni se'ls hi va retirar la neu, amuntegant-la al costat, ni molt menys el gel... el perill invisible. Per a aquests ajuntaments, amb els seus alcaldes i alcaldesses amagats no hi havia cap problema.

Com no n'hi havia a les seves webs la tarda de la neu. Així, ni la web municipal de Barberà del Vallès ni la de La Llagosta ni la de Sabadell... no anunciaven res de neu ni de problemes ni de consells ni recomanacions ni ordres. Campi qui pugui. Que cadascú se salvi per si mateix. És el missatge dels Ajuntaments.

Curiosament, si bé la web de Barberà no sabia res sobre la neu, el butlletí mensual de propaganda de l'Ajuntament treuria posteriorment una portada sobre una nevada inexistent sobre la qual no calia avisar els dies anteriors als conciutadans sobre els riscos i consideracions de la nevada de la gent que viu, treballa, dorm i va a treballar a una altra localitat, en definitiva, de tota aquella població que fa ús dels transports, serveis, carrers, carreteres, autopistes i accessos a una localitat qualsevol. Podria pensar que aquest escrit servirà per fer que els decisors i implementadors reconsideressin en un futur les decisions i implementacions... però, vaja, que això sí que seria tota una novetat en aquest país.

A La Llagosta no s'esmenta la neu, al seu web. És clar, no se'n van adonar, com es clar per la nul·la actuació que va fer aquest ajuntament sobre aquest tema.

A Santa Perpètua de Mogoda només estaven per la festa local. Es veu que cap cosa no els pot destorbar. Els ciutadans, aquests pesats, que sempre es queixen.

A Mollet del Vallès només van donar la notícia de "Torna la normalitat, després de l'episodi de neut". No hi ha, per descomptat,  informació sobre el que passava "durant", ni consells ni res... La tònica és la de seguir els missatges de la propaganda política, que va fer famosos en Goebbels, i que van estar reactivats per Miguel Ángel Rodríguez i el seu "España va bien" del PP i el "doberman" i resta de missatges del PSC de la mà de Miquel Iceta. Com pot tornar a la normalitat una ciutat que mai no ha estat en situació d'anormalitat?

És exactament el mateix missatge que va sortir al dia següent a la web de Montcada i Reixac. Com que potser el tècnic de comunicació ha acabat el curs de Marketing i Comunicació Política, aquí s'afegeix alguna informació del tipus: "la policia local diu que vagin amb compte", o "informin-se a la seva escola si esta oberta". A) Els carrers ja haurien d'estar nets, per la sal prèvia o posterior neteja (mànegues d'aigua, etc.) i B)aquesta web és el lloc adient, apart de la ràdio municipal corresponent, per indicar si hi ha escola o no, perquè l'Ajuntament hauria de teneri les dades.

Els diaris locals, com Diari de Sabadell, van optar els dies següents per fer una lectura folklòrica, posant les fotos més fàcils que van fer des de la pròpia redacció. Col·laborà amb la desinformació.

Em diuen que van posar sal en algun carrer de Barberà. Puc donar fer que no calia caminar sino patinar al dia següent. Això vol dir que l'Ajuntament no va fer res... com és habitual. Va passar del tema. 

L'única web municipal on hi havia informació sobre la neu era la de Badia: ajormanent de les activitat del sdia de la Dona Treballadora per causa de la neu. Toma ya...A l'Ajuntament de Badia ningú no va pensar que hi havia gent treballant a fora, perquè segurament que es pensen que tothom treballa als seus grans locals comercials, i als seus laboratoris, que són l'enveja del món, o al polígon industrial on s'hi fabriquen les plaques i bateries solar que estan millorant el planeta... Badia és exactament una ciutat-dormitori on només hi ha blocs de pisos de gent que, en un 99% treballen a fora, tret que estiguin  a l'atur.

A Sabadell només van optar per informar sobre l'avançada de la recollida d'escombraries... com si algú se n'adonés d'això.

A Barberà del Vallès, on la nevada va anar acompanyada d'una tempesta de trons, la web no en fa esment. Tothom sap que a Barberà no hi ha cap problema mai. 

Es parla molt sobre la importància d'Internet. El dia de la neu era un d'aquests dies on hauria pogut servir. Ni molt menys tothom fa el mateix horari de feina, ni molt menys tothom treballa a la mateixa localitat on dorm (totes les localitats esmentades són, al seu desgrat, ciutats-dormitori per a la majoria dels seus habitants), ni molt menys tothom té accés a Internet a la feina... però sí és cert que molta gent fa l'horari de matí, que molta gent va cap el matí i torna entre les sis i les nou del vespre cap a casa, tema repetit als butlletins ràdiofònics de que hom anomena "informació de servei públic"... Això significa que dir, a la web de Sabadell, que els Sarbus no funcionen o que els trens no funcionen o que hi ha molta neu, etcètera, hauria servit per informar els sabadellencs que treballen fora de Sabadell en horari diürn i que tenen accés a Internet a la feina... inclús via mòbil, que eixampla la gent que es pot informar... o que els que estan al taller i no tenen Internet podrien haver preguntat als de l'oficina "mira'm la web de Sabadell a veure què diu"... Però el problema és que això cal pensar-ho... i cap polític ni cap tècnic municipal o supramunicipal no té cap interès ni llunyà ni proper en pensar una cosa que no costa diners... perquè si costa diners, té una subvenció al darrera i la poden agafar... però no se'ls hi va acudir donar informació útil als badiencs, barberencs, cerdanyolencs, sabadellencs, llagostencs, perpetuencs, molletencs, etceterencs que són a fora del municipi

Després, els alcaldes sense llum, des del de Viladecavalls fins als de la Costa Brava, que van aparèixer al programa del Cuní del divendres matí... es planyien per no haver estat informats pel Govern de la Generalitat... però ¿què potser els ajuntaments o els consells comarcals van fer alguna cosa? Què potser van avisar els seus veïns que anessin amb compte? Surt més a compte plorar després que decidir abans, no sigui que qui em plori sigui de la CECOT o d'una empresa "de tota la vida" i em jugui l'alcaldia per decidir...

Com es torna a casa? Caminant.. comencem a caminar 6 km. "Con pan se hace el camino", va dir un que va desaparèixer en la nit, amb un company. Ja havien estat sense autobús a L'Hospitalet, van agafar uns metros infernalment plens. Per fi, un autobus els va dur de Barcelona a Santa Perpètua... Van trucar el telèfon que sortia, segons em van dir, a la parada de taxis... i va sonar el telèfon que hi havia a dintre d'una cabina de la parada de taxis! Això és un servei públic, sí, senyor. Un gran aplaudiment per als taxistes de Santa Perpètua de Mogoda!!!

 Trucar algú, si pots... però, entretant, s'ha dit per les teles i ràdios, per aquests irresponsables, que la gent no agafi el cotxe. Quan ja no neva, quan els carrers i carreteres són nets, llavors els polítics, els tècnics, els decisors públics, decideixen abandonar a la seva mala sort els que quedin, aquells als quals no es va avisar ni a les set ni en cap altre hora, aquells als quals es va deixar abandonats, tot i havent pagat impostos, és a dir, havent-los pagat el seu sou, tot i estar al carrer passant fred i humitat, es diu, davant les càmeres, que no se sorti en cotxe... Un truca i ha de convèncer de que el vinguin a buscar... els taxistes de Santa Perpètua van mentir durant tot el vespre, dient que vindrien en deu minuts o en un quart d'hora, els de Sabadell o de Barberà es van negar a venir... això m'indica que els taxistes, com jo sempre he sospitat cobren molt, moltíssim, que el seu esforç és mínim respecte les seves tarifes... la carretera, neta; els conductors, experts, amb centenars de milers de kilòmetres; els vehicles, nous, de gamma alta, cuidats, i sense avaries... i entenc que saben posar cadenes. Però van passar... I cap autoritat, cap, no els va obligar a fer els serveis, igual que cap autoritat no va dir-los als mossos d'esquadra: per on passis, pregunta, o passa per tal lloc i dugue'ls al seu poble (parlem de distàncies de 6-10 kilòmetres entre les localitats de les que parlo). I

Igualment, per què els autobusos buits que anaven cap a un lloc determinats no podien traslladar el passatge cap a l'autobús el davant... Els autobusos cap a Caldes venien de Barcelona en grups de dos (i segurament el lector pot canviar això per algun exemple que conegui). Situació d'emergència, sense autobusos en algun sentit i autobusos buits. Es pot agafar el passatge de l'autobus del darrera, passar-lo al del davant, i encara queda força llocs buits, i agafar un grup dels que esperen l'autobus, que van cap a una destinació i dur-los. Així, es podien haver buidat les parades d'autobus sense servei, haver evitar que la gent es congelés durante 4 hores. Un tiu comentava que es podrien haver enviat autobusos fins al darrer lloc on podien arribar els autobusos, entenent que hi podien haver trajectes tallats, cosa que es va demostrar falsa, i traslladar gent amb minibusos o amb autobusos de mida normal i recorreguts més curts. Ja, i haver-ho de pensar! Ells estan per cobrar, home! 

Afegit el 2010316: avui m'assabento que els FGC cap a Sabadell, que no funcionaven, es dedicaven a repetir mecànicament i falsa que en tants minuts s'arreglaria. La persona a qui li he sentit ha dit que va encaminar-se a Fabra i Puig. Va acabar agafant el tren de la Renfe, que anava, per descomptat, molt ple. Ho diu utilitzant el típic vocable "inhumà"; però això és típic de la Renfe des del 1997 en certes èpoques de vagues il·legals, així que no m'afecta aquest vocabl i menys sabent com solen anar de plens els FGC, on un pot no seure des de la Plaça Catalunya, primera estació cap a Sabadell, en mitja horeta llarga de trajecte. Molt més rellevant em sembla la informació que va dir sense que jo li preguntés: que, cap a quarts de nou y les nou, no paraven de sortir autobusos cap a Caldes (els mateixos que jo veia arribar mitja hora més tard, evidentment, a Santa Perpètua), que no sortien cap a Sabadell (reconfirmació: els de Sarbus no funcionaven; i els Sagalés no anaven cap a Sabadell des de Barcelona, com no hi van mai, que jo sàpiga, perquè el que fan es arribar a l'Intermarché -crec que des del març-abril 2010 serà BonPreu- de La Florida, i llavors torna enrera. Encara més: "els autobusos de Caldes anaven buit, potser amb 15 persones"... Parlem que sortien de Barcelona (inici del recorregut al Passeig Sant Joan; parada important: Fabra i Puig, plena a vessar de gent) i els autobusos ja duien tan poca gent com quan jo els veia a Santa Perpètua de Mogoda. No és que s'haguessin durant el camí, fins a Montcada o La Llagosta, cosa que jo pensava en tant que factible, sinó que ja anaven buits. I aquí estem en el de sempre: ni les torres elèctriques van caure per la neu, ni els conductors es van quedar atrapats per la neu, ni les escoles i instituts van romandre obertes o d'altres van tancar per la neu en zones urbanes sense problemes de mobilitat... tot plegat va ser una nefasta, nul·la, incorrecta, gestió d'allò que afecta la col·lectivitat. L'autobús buit a Fabra i Puig... i on és el cap de coses carreterils de Sagalés, Sarbús, Ajntament de Barcelona, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya o aquest tipus perillós, en Miguel Sebastián, que diu que no té res a dir, essent ministre... on eren? No eren a Fabra i Puig? No veien el gran embolic que allà hi havia? No hi havia telèfons, si no eren allà, ni missatges de mòbil? No hi havia ningú que digués... de cada quatre autobusos, un per a Caldes, un per a Sentmenat, un per a Sabadell, un per a Palau... o un per a Granollers...? I omplir els autobusos, descol·lapsant la parada d'autobusos (no sóc redundant, que allà n'h caben molts, potser cent, d'autobusos)... i buidar la "inhumana" catifa de gent que hi havia a l'estació de Sant Andreu Arenal d'allà baix mateix, a uns quants esglaons... No importava: ja havien treballat, ja havien produït... ja no eren necessaris... fins la propera jornada laboral que s'espabilessin, mentre no es refredessin a zero graus a les  nou de la nit... ho dic per ells, perquè ja se sap que una baixa enllaça amb la cua de l'atur per als empresaris i caps de personal d'aquest país amb l'aquiescència i reverència de totes les autoritats democràticament elegides. És a dir, la gestió, des de Fabra i Puig o per telèfon, des del Passeig Sant Joan... o des de la parada d'autobusos de Sants... era senzillíssima. Només calia voluntat. Perquè, d'altra banda, neu ja no n'hi havia, des de les set de la tarda a les carreteres.

Total, que al final, vaig a tornar a casar cinc hores i mitja després d'haver sortit de la feina, sabent que ni els ajuntaments implicats van pensar en mi, o en qualsevol altre, ni els policies, ni les empreses de transport, ni l'ATM, ni el govern de la Generalitat. A nivell espanyol, la notícia, al teletext de TVE quedava oblidada en un quart lloc, darrera de la propaganda política de sempre (ZP entrevistat, loes al gran timonel, dir que els etarres són dolents i lletjos i aquestes coses que tant agrada al gran públic i que adorm consciències). Intereconosuya i NiteVeoninádelmundo continuaven amb el seu tertulianisme colpista de cada nit, sense interessar-se per les notícies de veritat. 

I, per tornar, vaig començar a caminar i em vaig trobar amb el cotxe d'un familiar, a qui havia trucat, però que no s'atrevia a sortir perquè els irresponsables que exigeixen adoració van dir que no sortissin. Va acabar conduint per la carretera de la Panrico, travessant el Ripoll, a quarts d'onze, sense cotxes, el terra mullat però sense perill, i millor que mai des del 1982, quan només el cotxe del meu pare coneixia aquella carretera local, amb un vehicle de l'any 96 amb més de 200000 km, i amb molta menys experiència que un taxista o un autobuser porucs però amb interès, habilitat, capacitat i eficàcia, cose que van demostrar-nos que no tenen ni els taxistes, ni  els autobusers, ni els policies ni els ajuntaments.

Hi ha hagut IRRESPONSABILITAT per part dels que tenen els sous més alts, polítics, tècnics de l'Administració, directius privats i empresaris,  i també per part de certa gent que, en llocs de feina de l'Administració o protegits com treballant a l'Administració, i en moments de crisi, van decidir córrer com les rates. 

Es va demostrar que Catalunya és un país que només serveix per al turisme de Sol i Platja, i que la seva capital és digna de ser-ho, per vendre barrets mexicans venuts per pakistanesos als turistes alemanys. És el que surt bé: vendre sol, que no cal pensar-lo ni fabricar-lo, posar la platja, que ja és allà, i fer que algú vengui una cosa fabricada a Xina, que es diu que no és correcte de vendre-la perquè no pega, però que en realitat és el que deixa diners i per això es deixa passar.

Els partits polítics, els polítics, els cossos i forces de seguretat, consellers, directors d'Endesa i Telefónica, regidors... van decidir que era la seguretat dels habitants sempre ha d'estar per sota de las dels seus interessos privats, personals, electorals i econòmics. 

I ara ja us podeu empipar que d'altres ens vam empapar.