Està posada al missatge del dia següent (del matí, potser cap a les vuit), tot i que això és el màxim que es podia veure la tarda anterior després de les 18h, quan va parar de nevar i la neu començava a fondre's. Es tracta d'un camp d'aviació. Per on han passat quatre avions no hi ha neu. Els arbres no tenen neu. Només les muntanyetes tenen una porció de neu significativa. La via del tren es pot veure ¿Suficient per aturar tot el trànsit rodat i ferroviari?
A les 7 del matí tot just acabava de començar a nevar, segons semblava. Els cotxes es van posar blancs, així com alguns xiprers. La C58, entre Sabadell i Badia no anava més plena que altres vegades però la ràdio en destacava que anava aturada quan anava amb menys cotxes que qualsevol tarda... això parlant dels poquíssims, escadussers, minsos, ridículs bocins d'informació que les ràdios van donar entre les set i les vuit del matí. Es parla molt de la tele-escombraria però caldria començar a parlar, i molt, de la ràdio-escombraria, disfressada sota la capa de la ràdio de servei públic, on una gent que no és la gent de peu decideix què és servei i com i quan dura aquesta informació, sempre oferida en condicions lamentables: dura més l'anunci del patrocinador que el propi servei, la informació és clònica dia rera dia i generalmente no és informació perquè no aporta res. La neu es va anar aturant pel Vallès Sud cap a les vuit del matí. Però entre les set i les vuit, o entre les sis i les nou, el gruix de la informació no ha estat ni molt menys la situació de les vies de circulació, autopistes, carreteres, vies de trens... apenes han donat algun retall sobre un problema a la "R6" (20 minuts més tard hom s'assabenta que és la línea dels ferrocates d'Igualada, on estava havent-hi una nevada forta), "la R4 Nord" però, com s'hi veien passar trens, aquesta informació xocava, i és que, al cap de 10 minuts, en un altre butlletí et deien que era a la "R4 Nord al seu pas per Vacarisses". I parlaven com si Vacarisses ja estigués pegant a Manresa i no sortint de Terrassa, com allunyant geosocialment el problema als límits de la Regió Metropolitana. A la ràdio, aquesta avaria de Vacarisses ja estava solucinant-se, però a les estacions (a veure si puc parlar sobre la veu) l'avaria, mitja hora més tard, encara existia, i els trens "podien comportar retards d'uns minuts".
Entretant, l'avaria de la R6 ("això no existeix", he dit), a Igualada, comportava retards de fins a 15'... que no és destacable, si no ho han estat mai interessant per a ser esmentats als butlletins horaris de les ràdios, com Catalunya Informació o Radio 5 Todo Noticias, els retards de la Renfe d'aquest estil o de més minuts, a les tardes entre gener i març del 2010 (per no parlar dels anys anteriors).
La veu de la Renfe. Si recordem la veu que hi havia fins al 2009, quan hi havia una avaria o un endarreriment i la Renfe-ADIF-GIF-Ministerio de Fomento-tiu del bar tenien a bé de comunicar-nos-ho, la veu en castellà no era la d'un locutor d'aquells de tota la vida... en català, era la d'una persona que no té cap soltura per parlar aquest idioma. Estem parlant d'un servei públic, on cal que els missatges siguin vocalitzats correctament.
La veu de la Renfe després dels traspassos. Dos grans esdeveniments, que són dos grans canvis de gran contingut en la gestió pública han succeït arran del traspàs del trens de Rodalies de l'Administració General de l'Estat a la Generalitat de Catalunya (mentre es pensen com privatitzar-ho tot, que és el que tenen en ment des de fa 15 anys... a veure si li donen a FCC o a qui). El primer d'aquests canvis és passar de la "C" blanca sobre fons vermella la R blanca sobre fons taronja clar
Segurament algú tindrà algun amic amb un xiringo de publicitat, imatge corporativa i un altre que sigui comercial de pintures. El color taronja s'assembla -no és igual però no és diferent- al del trens regionals (Catalunya Exprés, etc.) i amb els de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o ferrocates car en aquest cas es tracta d'una absorció de Renfe Cercanías per part de FGC via la imatge corporativa)
L'estació de Montcada i Reixac-Santa Maria (R4 Nord) va ser demolida (un edifici petit, antic, remoledable en tant que agradable a la vista i d'estil ferroviari tradicional, impensable en un país que l'única tradició que pensa conservar és la d'assassinar acarnissadament toros -però no toreros ni apoderats-). En fer nova aquesta estació, han posat els nous símbols. La resta d'estacions, inclosa la remoledada, durant el 2009, de Barberà del Vallès, continuen amb els símbols antics.
Destacaré que a mi m'agrada el símbol de la C invertida en tant que em suggeria un rodal (en tant que són trens de rodalies). Un donar a la volta a un punt. Inclús fa anys pensava que estava pensat en Barcelona, perquè els trens giren al voltant d'aquest punt, per tot arreu menys per un anomenat "mar". Després vaig aprendre que hi havia rodalies -de veritat i no de joguina- a llocs com Madrid, i que el símbol era el mateix. Aquesta estació, Montcada i Reixac-Santa Maria, és un exemple del que vull dir amb "absorció per imatge corporativa". Sembla més una estació tipus Valldoreix, UAB, etc... estacions amb sensació ordenada però també sense personalitat.
El nou anagrama i el nom "Renfe Rodalies" (ja no Renfe Cercanías) és realment l'únic gran traspàs que se n'ha fet, no ara, sinó quan el virrei Morlán parlava en castellà de "RodaliAs" i mai de "Cercanías". Aquest símbol
L'altre gran canvi l'he sentit amb la veu de Vacarisses. Allà on hi havia una veu que parlava català sense soltura, amb fort accent castellà, ara hi ha una veu que parla castellà amb fort accent català. Grans canvis en la gestió d'aquest país són això. En comptes de posar locutors de veritat, es posa al primer que passa per allà però que s'adigui sòciolingüísticament al nivell d'incultura al qual ens volem apropar més. "Ens volem"...vull dir, "es volen".
I ja està, perquè en data 20100308, els trens van bruts a l'estil del 2001-2002, és a dir, ha tornat la moda d'enganxar xiclets a uns seients. A d'altres hi ha unes taques que tant pot ser de greix de màquina, d'embotits o d'orina, i que no se sap mai si és una taca eixuta o xopa. Això ja va passar a l'època cap al 2004. I ara se n'afegeix un altre tipus de brutícia, que jo encara no tenia control·lada, la dels esglaons d'entrada, on hi ha porqueries variades, burilles, papers de caramels...
És a dir, que tres mesos després del traspàs, la cosa a la Renfe Rodalies segueix malament. [Editat: octubre 2010: com que segueix igual, va pitjor. La neteja no ha millorat. Han eliminat trens a la chita callando en hores punta, i han tornat a posar trens petit d'un vagó. Setembre i Octubre fatal. Mitjan d'octubre 2010: estacions on es queden 50 persones sense pujar als trens per falta d'espai. Hi pugen només 70-100 persones per estació. I això que s'han perdut viatgers. Es confirma que el Transport Públic NO és una opció]
El cas és que, dels problemes de la nevada a les vies de trànsit rodat ni ferroviaria, no se n'ha parlat la ràdio ni la tele, el 324 amb imatges de futbol com sempre, i passo de parlar d'aquells mitjans de comunicació de masses però no d'informació que només saben parlar de toros i d'Espanyes que [es] trenquen
Si haguessin agafat al cap d'ETA, que els deu contractar el govern per fer-se propaganda, tot el matí i tot el migdia i tota la tarda i tot el vespre, n'hauríem d'haver sentit a parlar...
Però dir que el trajecte en cotxe entre Mataró i Mollet del Vallès és de 3 hores i mitja per carretera-autopista un dia que ha nevat però tampoc no tant. Parlar que des de Palautordera els camins estan impracticables... això no. Dir que no hi ha greus problemes a les carreteres del Vallès Occidental Sud però que cal anar amb compte, que passa un tren de cada quatre, que no és greu però que cal tenir-ho en compte... fer un seguiment de veritat, d'això es passa.
RAC-1, la ràdio de La Vanguardia, al programa El Món a Rac-1, va començar el seu presentador, Jordi Basté, ha agrair els oients per "haver-se convertit en reporters", la informació dels quals rarament passava per antena, és a dir, l'estil de sempre, de filtrar la informació i guardar-la... però ¿per què les ràdios no paguen periodistes? Si en aquest país a les empreses treballés la quantitat de gent segons la feina que hi ha, no hi hauria atur.
Però per què no es donava la informació ni en aquelles cadenes on hi ha xarxes municipals, com la COM... Per què, en un territori on poca gent té la fortuna de treballar on dorm, no s'ha donat prioritat a la informació viària i meteorològica, més enllà de lamentar-se perquè plogui o nevi, més enllà de repetir els butlletins del RACC (una mena de privatització per la part del de sempre, del gastar poc, "perquè com que ja ens ho fan"), aquells butlletins repetitius i avorrits, amb els quals un desconnecta en comptes d'interessar-se per la informació.
Algunes notes agafades aquell dia: un tal Rafael Olmos, de qui va dir que era "Subdirector General de Protecció Civil" però que en altres llocs apareix com a Director General de la Policia de Catalunya... en altres llocs, apareix el iaio que no sap parlar, Josep Ramon Mora... si tinc apuntat un nom com "Rafael Olmos", que resulta que existeix com a nom propi que estava vinculat dramàticament a la Consellera d'Interior d'ICV-EUiA... és perquè el van citar així a la tele o la ràdio (no tinc anotat a on... té pinta de 3-24 o de Rac1 o Catalunya Ràdio). De primer, que no sabia parlar: "s'està comportant més o menys como..." no "com"). Quan un cobra una pasta i mitja, com a mínim, "como" a mínim, ha de tenir el nivell C de Català, que és el que demanen als que fan fotocòpies. a les 11h30', Boada, Secretaria General d'Interior, i gran cap del partit polític ICV diu alguna cosa incoherent amb voluntat de ser una ordre: ""no creieu que ¿caura més neu? a Girona, Barcelona o Tarragona" (aquesta frase és rara perquè jo mateix no l'entenc)... però el que sí que va quedar clar és quan diu: "que es quedin a casa? No. Seria una irresponsabilitat per part nostra". Ara bé, el Pla Neucat va ser activat a les 11h30' del matí... i es va dir: que no se circuli. Ho van fer amb tota la grandíssima irresponsabilitat i amor al gran capital: que els treballadors surtin a les feines i es quedin a la ratera catalana de carreteres mal fetes, autopistes de peatge col·lapsades, autobusos amb els autobusers i els seus amos fugits (tot havent cobrat)... el que sigui perquè no es perdi ni un dia sencer de feina, que els nostres pobrets empresaris volien canviar-li el descapotable al nen mentre pensen amb deliri en un ERO per atemorir la plantilla. Els comunistes i els comentaristes: venuts al Gran Capital. La irresponsabilitat va ser deixar-nos a punt de morir de fred i gana per afalagar i llepar els empresaris, i per avarícia. Més d'una escola va dormir amb els alumnes i mestres posats.
Però hi ha per tant? Hi ha per donar la sensació de molèstia tal que t'obligui a fer un missatge. N'hi ha per tant?
N'hi ha, en el sentit següent: què curiós que quan la informació meteorològica pot afectar a anar o no a la feina, els mitjans de comunicació públics i privats sempre opten per no dir res, no sigui cas que la gent es quedi a casa per principi de prudència. Cost-benefici: més valen 100 accidents més que 100 persones que no vagin a la feina, o que surtin més tard de casa per veure si escampa, perquè la majoria de gent no viu i treballa al mateix lloc, molt al contrari, els recorreguts són d'entre quinze i quaranta-cinc minuts, no a la mateixa localitat, o en polígons industrials variats, allunyats dels centres urbans o dels llocs residencials. El fet d'haver permès durant mig segle una mala organització geo-laboral i la por a l'absentisme laboral, més que als accidents in itinere o a la seguretat dels ciutadans, fa que tota informació relativa a la climatologia i les vies de comunicació sigui censurada.
Ja passa, des dels anys 90, com a mínim, amb la informació del temps per als caps de setmana, on sempre s'intenta amagar que pugui ploure, no sigui cas que els hotelers i restauradors no facin caixa... quan es un fet que qui ha de sortir surt tant ser val el temps que hi hagi. No farà mai mal temps un cap de setmana, si no és de comú acord amb el sector turístic, hoteler i de la restauració.
Entre setmana, passa que es pot dir que plou, però no passa res. Mentre a França els camions eren aturats per la climatologia, a Espanya, és a dir, a Catalunya, no passava res, quan sí que passava o podia passar.
Aturar els camions a la part Sud dels Pirineus és posar-se en contra els poderosos empresaris del transport... repetixi's la frase amb la resta de sectors productius. Passa per sobre de la seguretat, de la prudència i del dret a la informació veraç, àmpla i constrastada aquella paraula maleïda, "la productivitat", que a casa nostra significa "que l'assalariat s'estigui moltes hores a la feina a disposició d'una gent que no té ni idea de gestionar".
Ah, i no he parlat de la Meridiana (Barcelona) sense semàfors.
Ni de les 3 hores de cotxes aturats a l'AP-7, com a mínim entre Sant Sadurní i la Sortida 25 (el peatge de Martorell, com sempre, és el nus central dels embussos a Catalunya). La causa va ser un accident múltiple amb 8 - a mi m'han dit 10- cotxes implicats. A les 11 de la nit encara hi havien problemes de trànsit, després de moltes hores. Sospito que les conseqüències de l'accident encara es devien de notar al matí del dilluns, encara que no nevés. Informació que caldria haver donat amb certa explicació. Van obrir els peatges per causa d'això? Què va! A cobrar, Acesa (Abertis, que és com dir que a La Caixa (Criteria CaixaCorp), ACS (Florentino Pérez, el multieuronari oficial d'Espanya)
Això sí. No tothom ho va passar tan malament, però tot depenia de si et governava un inútil o una persona amb el cap sobre les espatlles. Inclús hi va haver alguna empresa amb seny que va optar per tancar, per si de cas. Com és allò? Una gota no fa oceà.
A córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada