TBO: Isabel Bas

Data Estel·lar tbeístika Diumenge 20100314

"Sabía que te encontraría con los tebeos viejos".

Doncs sí. El que passa és que ara ha estat causat per la casualitat. Porto uns mesos rellegint tot el que tinc del TBO, cosa que indica que tampoc no tinc tanta cosa. I anava a començar les revistes en si mateixes. Per cert, no localitzo els pocs TBO2000 que tinc. Entretant, al nostre fòrum primigeni es parla d'una de les dues úniques dones dibuixants del TBO. Si no, poquetes més n'hi van haver.

I la primera revista que agafo per llegir, mitja hora abans d'escriure aquest missatge maginotècnic és el míticXD TBO Extra de Nadal en Català. Valia 30 pessetes. La portada és de Tha, però no la posaré perquè m'estimo guardar-la per un altre moment. És un número posat a la venda per al Nadal que va del desembre 1976 al gener 1977.

Segurament que tinc aquest com a primera de les revistes per llegir perquè, en no portar cap numeració, interpreto que és la primera. I sé que no va ser l'última del TBO.

Em pregunto si va existir un TBO Extra de Navidad en Castellano. El contingut podia ser gairebé el mateix, però potser la portada i la introducció haurien canviat. La portada fa referència a Barcelona, més per la part de que és en català que no per tenir una estampa nadalenca. La introducció fa referència, mitjançant un text d'Aurora Díaz-Plaja, al Nadal i la Literatura Infantil Catalana. Té a veure amb allò que vam comentar la revista Jordi, d'Editorial Bruguera. Cal posar sobre antecedents els lectors sobre coses que no s'han pogut explicar o publicar des dels anys 30, relacionades aquí amb el Nadal, algunes tradicions nadalenques i catalanes alhora, etc.

Tanmateix allò que ocupava mitja revista a Jordi, al TBO Extra de Nadal en Català ocupa una cara i no dóna temps a explicar-ho tot. Són coses que, en castellà, ja estaven assumides al llarg d'anys i anys de veure-ho als tebeos, sentir-ho a la ràdio o veure-ho al cinema o la tele. No sé fins a quin punt calia donar aquestes explicacions pedagògiques en comptes d'engegar directament i tampoc no sé quina eficàcia teniren o quin objectiu buscaren.

A la pàgina 7 de la revista ens trobem, tot d'una, amb la tira còmica Client aprofitat. L'autora és Isabel Bas

La feina d'Isabel Bas la va explicar la seva filla a latiacomforo: agafaven el tren de Terrassa a Barcelona per lliurar els originals. Abans de sortir d'Ediciones TBO passava pel magatzem, on li donaven la revista de la setmana i alguna altra que no tingués.

La senyora Isabel Bas encara dibuixa, si cal al 2010. Però també es dedica a l'arab, el romanès i altres llengües; ha fet artesania... va ser campiona d'Espanya de ping-pong... Entra plenament en la categoria de ninotaires polifacètics, junt amb Escobar i d'altres.

Isabel Bas va dibuixar també per a L'Infantil la sèrie Els ye-yes.

No estic descobrint res de nou. Copipego de latiacomforo. Però és que quedava molt pobre posar aquí aquesta tira i a córrer. 

Sobre l'estil. A mi em recorda alguns il·lustradors anglesos. No sé precisar més, i segurament no va tenir cap influència conscient, i probablement ni inconscint. Hi ha un punt de -em direu que no- costumisme femení: el doctor es veu com es posa la jaqueta, com va amb la bufanda. Es dibuixa el mànec de les marxes.

El guió és plenament quotidià, a l'estil TBO... però molt més modern, tant pel cotxe com pel preu que es dóna (centenars de pessetes de viatge). La historieta acaba bé, senxe "chascos", al contrari del que havia estat la tònica de la historieta espanyola tant a Bruguera com al TBO, com segurament a Editora Valenciana, en molts casos. Potser, acabada la postguerra, i acabant-se el desarrollismo no calia que tot acabés malament. O igual té a veure amb que és un número de Nadal i l'editor ha seleccionat historietes que no acabin estrepitosament malament.

P.S: Bas, no Das