Los Sabios

Data Estel·lar mimosina Dijous 20100325

Hubo un programa de tele a mediados de los años 80 que se llamaba Los Sabios. Era un concurso de preguntas y respuestas, juvenil. Como Saber y Ganar, pero con presupuesto. Ese programa tenía una mascota, MIM -Mi Inteligente Muñeco. Como sólo había una tele, TVE (1 i 2, pero la segunda cadena no se podía ver en muchísimos sitios), y TV3 era incipiente, cualquier cosa tenía mucha repercusión. No como ahora que nadie reconoce a Hannah Montana, Bart Simpson, Silas, el calvo de las carreras de coches, o Belén Esteban. Eso implica que había chicles rosados con cromos de MIM, muñequitos pequeños.

Ese programa lo daban los sábados por la tarde. Ahora dan Cine de Barrio.

Además del concurso, había unos dibujos animados, sobre MIM. En aquella época nos mentían como bellacos: nos hacían pasar por dibujos españoles, seguramente de BRB, lo que no era más que la típica serie japonesa bien hecha. Tenía un toque "Érase una vez..." (¡qué nivelazo! Ya puedo enlazarme con la propia maginoteca).

Por alguna razón, que no diré ahora para no enemistarme con un país que promueve la estulticia, ha salido  en la tele un pseudointelectual drogado de alcohol desvariando sobre el milenarismo muchas más veces que
los dibujos de MIM. La proporción es de infinito a una. Es mejorable. No es casual: está buscado por la élite política, intelecual, cultureta y social.

Mira qué habrá canales de tele y horas donde sólo salen estafadoras de timoconcursos (palabra creada por Internet, según parece), horas en las cuales repetir programas minoritarios de hace siglos. O poner programas nuevos... Pues no. No es casual. El objetivo es estafar y atontar.

Por eso uno se alegra de que alguien coja las cintas de vídeo beta, las digitalice y las cuelgue en Internet al alcance de todos. De paso, nos demuestra que esa tecnología -vídeo beta- de los años 80 no sólo sirvió para que Rambo y sus acólitos pulverizaran las conexiones neuronales de tantos niños que se convirtieron en lo que fueron después, la generación más cateta de la Historia.

Luego vendrá la tita Sinde con las rebajas, y se quejará de los derechos de propiedad. Léase un Le Monde Diplomatique de marzo del 2010 sobre los tratados secretos sobre lo intangible. Y habrá que replicarle que dónde ha estado todos estos años en los cuales su ministerio no ha adquirido y repartido a todos los ciudadanos un DVD con esa serie, o dónde ha estado RTVE...

Renfe: la web de la realitat no és de la Renfe

Data Estel·lar (de la premsa diària) Dimecres 20100324

Com que sempre sóc el que es queixa sobre els trens de rodalies... Ho faig perquè els conec, i perquè sé positivament que poden funcionar bé amb petits esforços.... doncs avui us poso una nota positiva.

Llegeixo al diari que un "estudiant de 21 anys", concepte vague i amorf, ha creat una web per informar sobre les incidències, és a dir, retards, als trens.

L'he mirada, i hi donaré un punt de confiança. La instal·laré al llistat de webs interessants d'aquí al costat.

Es pot veure una clara distribució per linies, colors, números i nom de les línies.


La web oficial de Rodalies Catalunya, ha passat desapercebuda... per exemple, el dia de la neu, ¿algú la coneixia? ¿Va sortir en els resultats destacats del Google? ¿Va sortir a les webs de notícies? ¿A la tele o a la ràdio?

Per als aficionats a la foreria, tenim transport.cat

Em nego a posar la web de Renfe perquè el dia de la neu (20100310), entre les 10 del matí i les 17 de la tarda... res, cap informació. Segurament ho van fer per rebuig al traspàs de Rodalies a la Generalitat o, a escollir, per la seva tradicional ineptitud i ineficàcia. En qualsevol dels casos, Renfe va tornar a dimitir de la seva funció pública.

Per no perdre el costum,  poso també una nota negativa... com és habitual, la Renfe té retards exagerats en les jornades prèvies a la Setmana Santa. Segurament són vagues il·legals convertides en avaries. N'hi ha hagut, en els darrers dies, a La Granada (estació on no paren gairebé trens però que afecta a tots els trens de la línia C4 Sud). També a la C4 Nord, on els trens de cap a les 8 del matí no passen a l'hora. I també a la C2 Nord, on els trens portaven retards de [ ] minuts, usant la pronunciació de la veu de les estacions. Destacable la llauna de sardines, metàfora coneguda per tothom, a la C4 Nord el dilluns al matí.

La previsió: atents als darrers dies abans a Setmana Santa i als primers posteriors, perquè es preveu un núvol d'esquadronsdelamort demanant bitllets.

Nota suplemetària: què passa amb els torns? De sempre, l'estació Barcelona-Plaça Catalunya té els torns mal posats: n'hi ha molts per sortir i pocs per entrar-hi. Però veig que aquesta particularitat s'ha anat estenent a altres estacions. Aquesta incomoditat i inefectivat (per què vull un bitllet que no puc picar perquè tots els torns tenen l'aspa i no puc accedir a les vies?), a la Plaça Catalunya quedava amagada sota la il·lusió que a l'altra banda els torns tinguessin via lliure... un es busca la vida i no sol anar a l'altre banda a picar el bitllet; a més, però, millor que les il·lusions romanguin sense ser esclafades contra la dura realitat.


A estacions on han posat torns en els darrers temps, ja es va notar que es reduïa la quantitat de gent que entrava a la via per unitat de temps, és a dir, acumulació als accessos, cues estúpides perquè abans no existien i pèrdues de trens (un tren pot trigar entre 8 y 65 minuts en passar, no és una freqüència de metro... en part per sort per als veïns de les vies i estacions perquè Adif i la Renfe no entenen el que és el descans dels veïns i posen els xiulets, músiques i altaveus mega-forts, i els trens no es compren dels més silenciosos tampoc, i les vies no estan adaptades a que no retombin edificis...R+D+i... sobre el paper però mai a la pràctica, "que inventen ellos"). A més, resulta que els torns (barreres d'accés i sortida a les vies, on s'ha de picar o cancel·lar el bitllet de tren) no són intel·ligents; són babaus. No saben discriminar quan hi ha gent que entra o surt, o quan és el moment de més afluència d'entrada o de sortida: o els informàtics no saben programar-los o els caps de compres d'ADIF no els han comprat així, però, en definitiva, són màquines defectuoses que no garanteixen el servei públic. Darrerament, ja m'he trobat amb cadenes de 6, 7, 8 torns, amb només un o dos en funcionament. De fet, l'altre dia, només funcionava un dels torns, i vaig veure venir un tren, obrir les portes i sentir els xiulets com que se n'anava... per sort un altre torn estava obert. Potser el cap d'estació, fart de tanta ineptitud, va decidir forçar-lo per als desesperats. Gràcies a això, vaig poder agafar un tren que, per cert, era l'anterior, perquè anava molt ple, és a dir, amb la gent de la seva hora i de la següent.

Sobre la nevada: encara no havia dit que els dies següents, les màquines de comprar bitllets no funcionaven. Això ja he vist que passa quan plou. "Casualitat", em deia... doncs no, era realitat.  Una de cada dos màquines noves que, quan plou, deixen de funcionar. Curiós.

Esther en Dolmen Europa: lo que va de ayer a hoy

Data Estel·lar artepremiada Dissabte 20100320

Seguramente tendría que estar haciendo otras cosas más productivas para mí pero me acabé de leer la revista Dolmen Europa#3, de Dolmen Editorial. Fecha: segunda mitad del 2009. 9.95€ ¿Alguien recuerda que se recomendaba hablar de "9 euros y 95 cents/céntimos" y no de "nueve con/coma noventaycinco"? Pues lo dijeron cuando impusieron el euro... no he escrito "implantaron" sino "impusieron" porque a mí nunca me preguntaron si lo quería, si sólo quería la moneda única y las políticas monetarias -políticas de oferta, de las que le gustan a la derecha, a los neoliberales, a los que tienen pasta larga- o si prefería la unión de las políticas económicas de demanda, para igualarnos al salario mínimo razonable y que permite vivir que tienen al Norte de los Pirineos. 

La revista Dolmen Europa surgió, más o menos, porque la Dolmen habitual se dedica a los cuatro superhéroes de siempre y a los tres dibujantes yankis habituales. Eso copa toda la revista. Sospecho que DC y Marvel deben de enviar dossieres de prensa, como otras empresas, también del mundo editorial, hacen con la prensa generalista, y con eso, igual que en las librerías una editorial compra metros de escaparate para promocionar el que tiene que ser su best-seller de la temporada, relegando a los competidores a estantes perdidos o incluso imposibilitando su acceso a la librería, lo mismo sucede en las revistas especializadas en comic, con un sobre-exceso de superhéroes en sus informaciones... seguramente muy estimado por los lectores habituales de superhéroes... aunque no me extrañaría que sustituyeran la lectura de los tebeos por los textos sobre los mismos (es lo que intuyo de varios comentarios internáuticos de los últimos diez años).

En algún sitio leí que "el que vale, vale, y el que no, al europeo". Salió una vez en alguna revista de finales de los años 1990 del siglo XX... Imagino que era una especie de broma privada de la etapa en que Forum existía y, como filial del Grupo Planeta, éste publicaba bien tebeos de superhéroes de Marvel. Ah, qué tiempos, cuando la traducción del nombre de un personaje no cambiaba a lo largo de una revista, tomo o volumen. Cuando había artículos y cartas respondidas por correeros y editores. Entonces, en un momento que quiero creer álgido probaron, como tantas editoriales antes y después, a publicar cosas europeas que solían durar un suspiro. Se suponía que el tebeo europeo estaba por detrás en ventas, pero no en calidad, pero sí en promoción, y en selección de títulos (que no todo va a ser culpa de los lectores ni de los superhéroes, que si vendes cosas invendibles, pues te las acabas comiendo).

Recurrentemente, se insiste en el tema europeo, circunscrito apenas a tebeos del Territorio Francófono Europeo (la parte francesa y valona) y a cosas italianas. Lo demás no es Europa para los editores.

Entonces ponen a la venta una revista para que los reportajes sobre lo europeo no quede perdido en las tiendas, no quede perdido en el Dolmen habitual y no quede perdido para unas editoriales que estaban agotando sus caladeros de superhéroes de varias editoriales, de slicesoflifes, de mangas, de series populares italianas... y que ya no sabrán ni qué ofrecer, porque incluso se atreven a publicar tebeos de risa españoles de éxito y que siempre han despreciado las editoriales, los autores de otras cosas, los críticos... pero no el público. 

Y el papel de Dolmen Europa está ahí: en dar a conocer lo que ya existe, con reportajes que a la vez son artículos de opinión subjetiva de fans, a lectores que conocen de qué va tal serie, a los que sólo les suena o a los que quieren pasar a otras cosas, porque no todo va a ser un artista neoyorquino que te explica el grave problema de que si corta las uñas no se las puede comer. 

La revista se hace sobre un papel que no sé definir. Es una especie, no de taplástico sino de un papel peor, como cartónplástico. Mi sugerencia es que pongan papel subrayable apto para rotus Pilots, porque este papel resbala mucho. Seguramente que un papel más normal reduciría el precio de esos estúpidos 10 euracos a unos razonables 4-6 euros. 

Tengamos en cuenta un competidor brutal de Dolmen Europa: los foros y blogs de Internet, mega-activos algunos y ultra-documentados otros. Cualquier cosa que se diga en Dolmen Europa la puedes encontrar a coste de teléfono+electricidad por Internet. Si a los 10 euros que cuesta esta revista le sumas el coste de transporte (lo que valga un billete de metro o autobús), dado que las librerías están alejadas de muchos sitios. A mí me salen a unos 30 minutos largos de cada una, y no estoy mal comunicado. Añádale el coste de tiempo y de almacenaje, que suelen ser costes ocultos... hablamos de la comodidad de Internet frente a otras propuestas.

Es cierto, sin embargo, que una revista como Dolmen Europa es como este blog: nunca sabes qué te puedes encontrar dentro. Es variada. Se nota un esfuerzo por esa variedad. Por eso me he comprado los tres números, claro. Y es la variedad que, por un lado no han solido tener las revistas especializadas en comic, desde mi punto de vista de ojeador en tiendas más que de comprador de cosas que me parecían "más de lo ídem", y por otro lado, y leyendo el propio artículo sobre la revista Cimoc  Con C de Comic (de Álvaro Pons, en p67, segunda columna hacia la línea 14): 

la dispersión y diversidad afectaba a la personalidad de la revista.

Claro. A mí precisamente me gusta esta diversidad. Y, sobre la dispersión, cualquier lector esporádico de la maginoteca puede hacer una tesis doctoral.

La cuestión es si esa diversidad realemente es un lastre para el común de los lectores, que querrían ver o sobretodo spirouadas o sobretodo cimocadas o sobretodo brugueriadas. 

En el otro punto de vista, la revista corre el riesgo de hacer un único reportaje sobre tal tema, y liquidarlo. Es decir, si se habla de Clásicos del Humor, pues con eso ya está todo lo de Bruguera dicho, prácticamente. O hablando una vez de Vance en el artículo de Van Hamme y XIII, ya no hay que volver a ese dibujante jamás. Y esa especie de reportajes-hitos que no se pueden tocar temo que sea más que una sensación, ayudada tanto por la necesidad de hacer artículos sobre tantos personajes, series y autores de los que nunca se suele hablar, y que son muy distintos entre ellos, con públicos que dudo empíricamente que hayan ido de Esther a Dylan Dog (bueno, yo he ido de Esther a Martin Mistère, lo digo por si vale). 

Osea, hay que dar a conocer cosas sobradamente conocidas para públicos específicos y eso impide a veces ir más allá de una visión general.

A la vez, no pueden dedicarse a dar visión posteriores más particulares porque hay una lista inmensa de cosas de las que hablar. 

Aprovéchese Internet. Supongamos una mentira: que todo el mundo tiene acceso a Internet. Y dejemos para eso que el lector, mediante algunas webs puestas al inicio de cada reportaje, lea lo básico sobre el personaje, serie o autor. Todo lo que son listados fiables, que ocupan mucho en una revista. Y dedíquese la revista a profundizar un poco. Es cierto: el lector se comprará la revista o la cogerá de la biblioteca... pero, a veces, antes de leerla, pasaría por cuatro o cinco webs, que leerá seguramente en diagonal. Pero ya tendrá un mínimo bagaje. Y, si ya conocía el personaje, serie o autor, puede pasar a algo más atractivo para él. 

Pero, en realidad, todo esto que he escrito hasta ahora no es más que un relleno para poner lo siguiente: ¿por qué ese nazismo tan gregariamente instalado en la sociedad española/catalana por el cual "la gordura", esto en la práctica la no-anorexia-activa-, el comer sólo kiwis, es algo destetable? Pues bien, hace unos meses, me plantee esto comentando cosas sobre Esther y Su Mundo, puesto que uno de sus personajes malos era físicamente definido porser gorda... Y eso mismo me lo encuentro en p43c3l11 (página, columna, línea) de Dolmen Europa, en el artículo titulado Purita Campos. Toda una artista donde se refiere el autor, Eduardo Serranilla Sanchis, a "la gorda de Doreen". Refleja exactamente lo que los autores querían, lo que implantaba una sociedad que promovía a la gente delgada, pero sobretodo a la gente que adelgazaba y, en definitiva, a solucionar el trabajo a las empresas téxtiles, para que sólo fabricaran tallas pequeñas. Así llegamos a hoy en día donde una conversación típica en una comida del trabajo, es "estoy a régimen", "tengo que mantener la línea" y "voy al Naturhouse". Gente con hambre, delgada, que desea pasar hambre y estar más delgada. No se dice jamás "la flaca de Esther" o "la delgada de Rita" porque estar delgado/flaco es tener buen tipo, cosa que realmente no concuerda con los hechos.

Lo que se hace, tristemente, como en tantos sitos es otorgar valores morales al aspecto físico importado de la aculturización dada por las películas estadounidenses del siglo XX. Los gordos son malos. Eso incluye desde el valor moral (Kingpin) hasta el de salud, en el que se basaría todo esto (obesidad mórbida, etc.). Pero, en realidad, desemboca y se percibe, en la obsesión por el "me sobran dos kilos" y otras imbecilidades similares que uno tiene que estar oyendo día tras día, semana tras semana y año tras año.

Sólo espero que en la Nueva Esther se trate este tema de otra manera. Pero lo dudo, por supuesto. O se hará alguna historia suelta sobre la anorexia o algo así, y a tomar viento. 

Por otro lado, el texto sobre Purita Campos es interesante: nos destaca la estupidez de tantos teóricos, de tantos críticos, que valoran una obra o un autor o una serie, según sus intereses personales. Así, Purita Campos, y tantos otros autores, han sido despreciados por hacer lo que hacían, independientemente de que dibujaran bien o fueran buenos narradores. Como no les gustaba, no eran superhéroes, no eran para adultos, no era lo que se llevaba en la moda de unos grupos que tiran del carro, pues había que ignorarlo. Así, durante décadas, comenzando por aquellos insoportables libros de Javier Coma, nada de esto aparecía. Ahora bien, cuando salió el shojo, todo eran parabienes... y la semejanza mínima entre Esther y cualquier shojo es evidente tanto a nivel gráfico como narrativo, como de en qué se fija el guionista, cómo el tipo de público que persigue. Peinados, vestidos, sentimientos, el plano emocional por encima del cinético, y un público femenino, entre infantil-adolescente-juvenil.

Dado que los críticos y teóricos suelen ser tíos han pasado de Purita Campos o de otras cosas. De la misma manera que durante décadas se ha pasado de citar a los autores de tebeos de risa que ahora se conoce como "clásicos del humor". Porque eran para niños y así s indicaba en las revista.

Otro rasgo de desprecio: contra el público femenino y el público infantil. 

Pero, claro, resulta que cuando aparecen los Simpson y otras cosas de humor inteligente (series, pelis, etc.), y uno revisa cuatro páginas cualesquiera de Vázquez, Segura, Cifré o Escobar y se dice... pero tampoco hay tanta diferencia, más allá del dineral que tienen las empresas audiovisuales transnacionales para imponer sus productos y ejercer el liderazgo de opinión.

El texto de Purita Campos es significativo de las aguas en las que se mueve Dolmen Europa. Es lo mismo que pasó con el artículo dedicado a Gil Pupila, de M.Tillieux. Lo que parece una explicación general, en realidad, se convierte sobretodo en publicidad de un próximo lanzamiento editorial en España (caso de Gil Pupila) y creando esa estado de opinion ("el ansiaaa") para que el lector de Dolmen Europa compre el Gil Pupila cuando salga  en unos meses (luego se pegan batacazos editoriales y quieren que nos sorprendamos, cuando ellos mismos no calibran lo que hacen)... o para promocionar álbumes ya existentes, y cuyo éxito aún sorprende a su propio editor. Si Esther y Su Mundo duró un par de décadas y varios países, se le dedican unas 2 columnas y media (sumado todo), mientras que a la nueva Esther, con dos años y un país, se le dedican unas 2 columnas, osea, casi lo mismo. Evidentemente, el impacto de una y de otra son distintos. Pero uno de los objetivos no explícitos en los editoriales de Dolmen Europa es de promocionar lo que ahora está a la venta. 

Eso implica olvidarse directamente de que te vayan a hablar de algo europeo que funcione en tal país o que tuviera impacto durante tal época. O está acompañado de su versión editorial actual o no ha existido en Dolmen Europa, y dudo que exista si esta revista tiene continuidad, cosa que el mismo Editorial de la p3 pone en duda... cosa que no me extrañaría porque la revista en sí me ha interesado... y eso suele implicar "exterminación".

No se habría hablado de Esther y Su Mundo sin esa edición de Glénat, de la misma manera que sólo la existencia de los Clásicos del Humor RBA . Sí, estoy de acuerdo con Miquel Esteba (p57c1L2) en que fue el acontecimiento editorial del año en cantidad y calidad, y aquel trabajo por el cual Antoni Guiral sí tiene que sentirse satisfecho: Guiral se convierte en el tercer editor Bruguera de importancia por números, tras Bruguera y Ediciones B, y el segundo en cuanto a variedad sólo tras la misma Editorial Bruguera; y recoge el testigo perdido de Armando Matías Guiu en su magnífica revista Bruguelandia, en un espíritu que el mismo director de Bruguera recogió en los Carpantas de la revista Superlópez (3 números de Bruguera), o desde la efímera Genios de la Historieta, dirigida por Jesús de Cos y con textos de Javier Coma -para tragarme mis palabras de antes... jajajaja-.

No quiero acabar este texto sin mencionar algo que a los internautas nos costaba saber: que IPC es ahora filial de DC. Tampoco sabíamos que tanta libertad, y tantos derechos de autor, y tanto "huy, los estadounidenses y la libertad por aquí y por allá", y resulta que, tomatomate, DC NO le reconoce los derechos de autora a Purita Campos (entiendo que tampoco a los heredero del guionista original, Phillip Douglas), ni le devuelve sus originales a la creadora gráfica. Esto lo extraigo del texto de Dolmen Europa.

Y entonces vuelvo a uno de mis temas: mientras la gente se queja, como si les fuera la vida, cuando no son ni dibujantes ni guionistas ni familiares, de que Bruguera no reconocía derechos de autor, y del mismo Guiral, en sus textos, se suele desprender como si fuera algo de origen franquista... tenemos que NO, que es algo habitual en todo el mundo, y no algo particular de aquí porque "Spain is different". La editorial es voraz y come autores para poseer marcas. 

Y al mismo tiempo, otra cosa de lo que la gente se queja: de por qué las editoriales españolas han cambiado nombres de personajes.... el caso de Esther... suerte que lo hicieron... sino a ver si hubieran podido publicar este personaje de nuevo, o si lo hubieran podido vender con éxito con otro nombre. Sospecho que haber mantenido el original "Patty" en la edición de Bruguera hubiera sido igual a que hoy no hubiera un "Nueva Patty", porque DC (IPC) se hubieran aberrronchado contra el rocaje vffivffo impidiendo su publicación. Y haberla llamado "Lorena y Su Mundo" a estas alturas, hubiera sido complejo para movilizar a las lectoras. Y ahí me pregunto si estos cambios de nombres propios no eran un estrategia editorial precisamente para tener algo a lo que aferrarse en una hipotética lucha legal por los derechos de los personajes entre Bruguera u otra  editorial española con la misma práctica, y la IPC de turno. Osea, que tal vez no hubiera sido sólo una adaptación para facilitar la comprensión, pronunciación y memorización del nombre de algunos personajes, sino un truco legal. De hecho, tras Bruguera, por cuestion de derechos legales del nombre de marca, MC tuvo que llamar  como  Pecosa a Esther: no me negará nadie que es difícil de identificar un nombre con el otro.

Civil War made in Spain: esto no se tiene que hacer un blog

Data Estel·lar ahívamos Dimarts 20100316

Mira que lo habré leído veces: que un blog que se precie no tiene que enlazar sin más a otros blogs. Pero que no me entra en la cabeza.

El DrCataclismo nos ofrece apuntarnos a un "tú, de qué lado estás" en lo que llama "Civil War made in Spain".

Sabiendo como aprendí hace poco que el Jabato es antepasado del Capitán Trueno, quien es antepasado del Corsario de Hierro, quien es antepasado de Trueno, de Iberia inc. Y que todos descienden del para mí desconocido Hombre Prehistórico, la verdad es que me sabe mal este enfrentamiento... pero, en realidad, eso los convierte en personajes más reales y familiares, en el sentido de que, si realmente fueran familiares se pelearían cada vez que se vieran. Añadiré a esta genealogía mi idea de que S. M. Sigrid de Thule habría sido descendiente del S.A.R. el  Príncipe Valiente, también conocido como Valiant o Val, hijo del rey Aguar de Thule.

La información de este último párrafo procede de una página británica llamada International Hero. En el momento de escribir esto localizo algo que me llama incluso aún más la atencion:  Omniverse, cuya idea el lector ya ha podido leer alguna vez en la maginoteca bajo la etiqueta Continuidad y Teoría del Cu.Cu (Campo Unificado y Cronología Universal). Atentos al Omnimap, un grafo de redes sociales que ya les gustaría a algunos sociólogos.

No menos cierto es que la espantosa portada de la nueva historieta del Capitán Trueno nos da un nuevo parentesco: Crispín es familiar del Capitán Trueno, puesto que ambos tienen la misma cara y, sobretodo, el mentón ambrosiano. Eso no sería raro, puesto que ambos son de origen noble, y era costumbre (y luego también) que las castas altas hicieran alianzas matrimoniales entre ellas. En concreto, Crispín es hijo del conde de Normandía... que el cronicón esté errado y sea de otro noble no importaría. El Capitán Trueno sería, según las versiones, hijo de algún noble de la Marca Hispánica, de los condados catalanes, del Empurdà, y con dos versiones, o hijo primogénito, mayor y heredero que cedió su herencia para recorrer el mundo, como caballero andante... o hijo no heredero quien, al no tener herencia de manera clara, decidió largarse a buscar fortuna. Como ya saben los truenófilos, y para los demás apenas será un destripe menor, esta historieta viene acompañada de polémica, puesto que Sigrid habría muerto, y me juego algo a que ni lo explican, que el Capitán Trueno tiene más de 50 años y vive, no en Thule, sino en Empúries (llamado Ampuries, en el nuevo manual de analfabetismo; no el castellanizado "Ampurias" ni el greco-latino "Emporion", ni el catalán "Empúries"). Varios truenófilos no lo ven bien. Y todo apunta a que sí es una especie de última aventura, además enmarcada en un contexto historicista, con cátaros y todo eso, cosa que nunca ha existido en el contexto de las aventuras del Capitán Trueno. Sus aventuras, como las del Jabato y las de tantos personajes pertenecían a una época imprecisa -la Edad Media, El Imperio Romano- pero no se marcaban momentos concretos. Así, por ejemplo, aparecen Ricardo Corazón de León y la toma de Accra/Akra/San Juan de Acre, pero también Gengis Khan/Cinjis Jan, que pertenece a varios años después, eso con pocos números de distancia. Todo es justificable y puede ser que se encontrara el Capitán con el gran conquistador y asesino antes de comenzar sus fechorías, pero no se incide en ello. Es una aventura y ya está. Seguro que entre ser anacrónico o ucrónico o equivocarse con las fechas y un exceso de celo histórico hay un punto intermedio.

En el otro bando de la Civil War española tenemos al Jabato. Juls, de frikisinside se coloca al lado del íbero.

Y añadiría muchas cosas más pero no paran de llamar al teléfono y a la puerta. Siempre pesados...

TBO: Isabel Bas

Data Estel·lar tbeístika Diumenge 20100314

"Sabía que te encontraría con los tebeos viejos".

Doncs sí. El que passa és que ara ha estat causat per la casualitat. Porto uns mesos rellegint tot el que tinc del TBO, cosa que indica que tampoc no tinc tanta cosa. I anava a començar les revistes en si mateixes. Per cert, no localitzo els pocs TBO2000 que tinc. Entretant, al nostre fòrum primigeni es parla d'una de les dues úniques dones dibuixants del TBO. Si no, poquetes més n'hi van haver.

I la primera revista que agafo per llegir, mitja hora abans d'escriure aquest missatge maginotècnic és el míticXD TBO Extra de Nadal en Català. Valia 30 pessetes. La portada és de Tha, però no la posaré perquè m'estimo guardar-la per un altre moment. És un número posat a la venda per al Nadal que va del desembre 1976 al gener 1977.

Segurament que tinc aquest com a primera de les revistes per llegir perquè, en no portar cap numeració, interpreto que és la primera. I sé que no va ser l'última del TBO.

Em pregunto si va existir un TBO Extra de Navidad en Castellano. El contingut podia ser gairebé el mateix, però potser la portada i la introducció haurien canviat. La portada fa referència a Barcelona, més per la part de que és en català que no per tenir una estampa nadalenca. La introducció fa referència, mitjançant un text d'Aurora Díaz-Plaja, al Nadal i la Literatura Infantil Catalana. Té a veure amb allò que vam comentar la revista Jordi, d'Editorial Bruguera. Cal posar sobre antecedents els lectors sobre coses que no s'han pogut explicar o publicar des dels anys 30, relacionades aquí amb el Nadal, algunes tradicions nadalenques i catalanes alhora, etc.

Tanmateix allò que ocupava mitja revista a Jordi, al TBO Extra de Nadal en Català ocupa una cara i no dóna temps a explicar-ho tot. Són coses que, en castellà, ja estaven assumides al llarg d'anys i anys de veure-ho als tebeos, sentir-ho a la ràdio o veure-ho al cinema o la tele. No sé fins a quin punt calia donar aquestes explicacions pedagògiques en comptes d'engegar directament i tampoc no sé quina eficàcia teniren o quin objectiu buscaren.

A la pàgina 7 de la revista ens trobem, tot d'una, amb la tira còmica Client aprofitat. L'autora és Isabel Bas

La feina d'Isabel Bas la va explicar la seva filla a latiacomforo: agafaven el tren de Terrassa a Barcelona per lliurar els originals. Abans de sortir d'Ediciones TBO passava pel magatzem, on li donaven la revista de la setmana i alguna altra que no tingués.

La senyora Isabel Bas encara dibuixa, si cal al 2010. Però també es dedica a l'arab, el romanès i altres llengües; ha fet artesania... va ser campiona d'Espanya de ping-pong... Entra plenament en la categoria de ninotaires polifacètics, junt amb Escobar i d'altres.

Isabel Bas va dibuixar també per a L'Infantil la sèrie Els ye-yes.

No estic descobrint res de nou. Copipego de latiacomforo. Però és que quedava molt pobre posar aquí aquesta tira i a córrer. 

Sobre l'estil. A mi em recorda alguns il·lustradors anglesos. No sé precisar més, i segurament no va tenir cap influència conscient, i probablement ni inconscint. Hi ha un punt de -em direu que no- costumisme femení: el doctor es veu com es posa la jaqueta, com va amb la bufanda. Es dibuixa el mànec de les marxes.

El guió és plenament quotidià, a l'estil TBO... però molt més modern, tant pel cotxe com pel preu que es dóna (centenars de pessetes de viatge). La historieta acaba bé, senxe "chascos", al contrari del que havia estat la tònica de la historieta espanyola tant a Bruguera com al TBO, com segurament a Editora Valenciana, en molts casos. Potser, acabada la postguerra, i acabant-se el desarrollismo no calia que tot acabés malament. O igual té a veure amb que és un número de Nadal i l'editor ha seleccionat historietes que no acabin estrepitosament malament.

P.S: Bas, no Das

Catalunya El país de los sombreros mexicanos

Data Estel·lar lliscant Dimarts 20100309

Si me n'alegro del dia d'ahir és d'haver escrit el missatge que vaig fer, sobre la neu

perquè vaig dir el que hores després va passar: el desastre no anunciat pels mitjans de comunicació ni pel govern, i que no va ser gestionat pels ajuntaments, que va afectar a molta gent i que em va afectar a mi...

A mitjanit del 20100308, l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, era entrevistat al programa Àgora de TV3, on va dir que potser no era dia per haver sortit al carrer.

Al dia següent, ja va dir que als països civilitzats (que els intel·lectuals del règim anomenen "desenvolupats") s'aturen les activitats, no s'hi va a treballar, els governs recomanen no sortir de casa.

Al  programa 59'' de TVE-2, es va entrevistar a Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, és a dir, de torres elèctriques, ferrocates, renfes, autopistes, carreteres i peatges, i, per tant, el responsable i un dels desapareguts (em van dir que a la ràdio deien que els del govern s'havien barallat entre ells i per això no va sortir cap conseller i van enviar a un secundari, un secretari d'ICV i un parell d'alts càrrecs, un dels quals, ni sabia català ni sabia expressar-se... però a tots els altres se'ns demana tenir el Certificat C, idiomes, do de gents i noséquantes coses més... ah, els endolls, què bons que són! I allà cobrant més en un mes que els altres en un any).

Poso el vídeo però m'hauria agradat haver posat només el trossos clau.

59 segons: Joaquim Nadal

En Joaquim Nadal té una cosa bona i és que s'ha après tota l'hermenèutica tècnica d'obres públiques sense que sembli que la insereix de manera forçada. Una altra cosa bona és que sembla un paio normal quan forma part de les élites gironines des del Renaixement. Un germà és un alt càrrec del mateix govern. Un altre ha estat director del Periodico de Catalunya, durant els anys 00, coincidint amb els governs Maragall-Montilla, convertint l'única premsa progressista en el Periódico de Fatxalunya, colpejant tothom que no pensés com el corrent dretà dels socialistes, contra els independentistes d'esquerres, els d'ERC, els ecologistes o els d'ICV, o altres grups afins, lectors habituals d'aquest diari. Aquesta tendència sembla haver canviat, gens curiosament amb el canvi de direcció. Així podíem llegir un titular del diumenge previ a la nevada: "Racisme de segona generació", posant el dit a la nafra almenys al titular, i contra la progressiva criminalització que estava fent el Periódico del fet immigrant, després d'anys previs (amb la direcció prèvia a Nadal) de dir tontament "com de bons que són els immigrants, pobrets nostres". 

Els arguments que van donar els governants, i el propi Conseller Nadal, van ser demolidor per falsos, per allunyar-se de les responsabilitats (ell és un dels majors responsables) i per culpabilitzar de forma sibil·lina els ciutadans, treballadors que havien d'anar a la feina perquè, com ell mateix va acabar confirmar, cap el final de l'entrevista, en paraules aproximades: "hauríem pogut dir als ciutadans que no sortissin de casa seva el dia de la nevada però això hauria molestat les empreses, i amb raó". I AMB RAÓ. 

El govern havia debatut. Sembla ser que si no va aparèixer un conseller i va sortir un Secretari General d'una Conselleria, en Joan Boada, podria haver estat perquè s'havien barallat entre ells. La raó, sospito, és aquest "I AMB RAÓ"...  Aquí queda clar que el Conseller Joaquim Nadal, capità del PSC (PSC-PSOE), baró territorial de Girona, gran capgrós del partit... es posa a defensar els putrefactes interessos a curt termini de les empreses perquè no perdessin ni un dia, ni unes hores, de feina. Que, si la neu s'hagués fos durant el dia, que s'hagués treballat, i els empresaris no s'enfadessin per perdre productivitat competitivat, les patronals per no perdre competitivitat, i el govern de Catalunya i Espanya demostrar que són del G-9, del G-20, dels millors de món... 

Durant el dia, Catalunya, amb les 33 torres d'electricitat caigudes, vergonyosament defensat pel director general de Fecsa-Endesa (dient al programa de Josep Cuní, a TV3, del divendres 20100312,  que les infrastructures són millors que les que Endesa posa a altres llocs d'Espanya... així que, compte, companys) va quedar clar que està per darrera d'Alemanya, Canadà, Rússia, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Noruega, Polònia, Estònia, Lituània, Letònia o Japó, llocs on sol nevar amb força però on no cauen les torres. 

La llum va desaparèixer de la província de Girona. Potser va ser el típic xantatge, com el que van fer a l'estiu. El xantatge per demostrar que la Línea de Molt Alta Tensió (MAT) és necessària... però sense soterrrar, també hauria caigut. I, a més, aquesta electrificació només serviria per a portar electricitat a Marroc o a Andalusia, no per a Girona, o a per a l'AVE. Com a usuari de Renfe Rodalies (que ara ja no són "Cercanías", hui, quin gran canvi), sé que això de l'AVE no és més que un altre robatori per part de la Renfe i des seus còmplices. 

L'Alcalde de Barcelona va ser preguntat a mitjanit entre el dia de la nevada i el següent, al vídeo insertat, si es pot veure. "I avui què?" I va respondre: "Que avui potser s'hauria d'haver dit que la gent es quedés a casa". Doncs, mira, nen, tu tens una tele local (Barcelona Televisió), que s'anuncia com a "televisament incorrecte" (anuncis març 2010), tu tens una ràdio, tu tens accés a la COM Ràdio... i tu, com a Alcalde-President, pots fer Bans: "Ban de l'Alcalde-President recomanant/obligant a la gent a que torni a casa". Al dia següent, preguntat de nou, se'l veia molest per allò que no va fer (obligar la gent que es quedés a casa), i sembla que va dir que "als països avançats s'aturen les activitats en casos d'emergència".

Curiosament, l'única activitat que va aturar de veritat va ser la de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), d'on es va fugir de la Zona Franca on tenen la seu com una cursa de rates. Magnífic, senyors de l'Ajuntament, de PSC i d'ICV-EUiA, gràcies per deixar sense comunicació els transports urbans.

Això va ser cap a les quatre de la tarde, quan la nevada al rodal de Barcelona feia que les petjades desapareguessin del terra en uns 10 minuts. 

Vistes així les coses, i amb TMB fugit, cosa que significa que ni cadenes als autobusos ni magatzem ni reforç de mitjans de transport... ni tenien tractors ni llevaneus ni màquines similars per sortir dels aparcaments per tornar a casa.... vistes així les coses, amb l'empresa d'autobusos més potent de Catalunya no complint amb les seves obligacions... com no volem que funcionessin els Sarbus (empresa que es va fer famosa durant el Franquisme pel nul servei que donava a Sabadell, i que va ser, per sort, substituïda a principis dels 80, amb PSUC/IC, d'Antoni Farrés, per la cooperativa TUS, que sí que va funcionar, almenys parcialment durant la nevada) . Com volen que funcionessin els Sagalés. 

Els Sarbus tenen una competència ferotge per tenir els conductors més maleducats de Catalunya. Solen escridassar aquell usuari que vol baixar dintre de Sabadell, com si tothom hagués de saber que això és il·legal, perquè si no se'ls hi acaba el xollo. Doncs aquests autobusos no funcionaven entre Barcelona i Sabadell, això vol dir, que no funcionaven a Cerdanyola ni a Barberà ni a Badia. Això pel que fa al Vallès Occidental. 

Significa que aquests autobusos no tenen cadenes. Que els seus conductors no estan experimentats. Que no serveixen. 

Els Sagalés tenen el xollo de les rutes del Vallès Oriental, per simplificar-ho... Aquí el tema va ser força pitjor. Sense donar cap explicació, els autobusos funcionaven malament cap a Barcelona, procedents de Caldes de Montbui. Ara bé, no tornaven des de Barcelona. Fins a les quarts de nou o de deu de la nit, no van començar a tornar cap a Caldes aquests autobusos en grups de dos, arribant gairebé buits a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) en el seu trànsit cap al Vallès Oriental. Cap a cinc i vint de la tarda, a la parada de La Llagosta (Vallès Oriental), hi havia gent que deia que havien agafat l'últim autobús cap a Caldes o cap a Parets, tant se val, perquè en realitat es tractava de l'últim autobús que sortiria de Barcelona en tres hores... perquè Sagalés va donar ordres secretes als conductors per esbandir-se, per abandonar el servei i els usuaris, els clients que paguen. On estava el govern que no va estar obligant manu militari a complir el seu comès a aquestes màfies empresarials? Estem parlant, tant en Sarbus com en Sagalés, d'empreses que, si existeixen, és gràcies a les subvencions públiques (per això posa "Transports Públics de Catalunya"). 

Les parades d'autobús, si tenen un pal amb la indicació o si tenen una marquesina és gràcies a que ho hem pagat els contribuents, i no gràcies a la deixadessa tradicional i gasivera de les empreses de transport, hereves de tots els defectes que tenien al Franquisme, i als quals m'he referit de passada fa uns paràgrafs. 

Vaig estar-me dues hores aturat sota una d'aquestes marquesines que hem pagat els contribuents, mentre nevava, deixava de nevar, es feia de nit, i els autobusos anaven cap a Barcelona però no tornaven cap a Sabadell... i per què? Per què en cap moment cap autobuser no va dir-me: "compte, que no funciona res"? Entretant, gentusa pagada per nosaltres sembla ser que estaven escalfats a Barcelona dient que la gent no sortíst. Són les sis de la tarde, i fa dotze hores que ho havien dit. Després em vaig estar unes altres dues hores aturat.

En Joan Boada, d'Iniciativa per Catalunya, sembla ser, segons un resum televisat que vaig veure després, que estava dient que la gent no sortís. I això em fa reflexionar: ja hauríem de saber que els socialistes estan venuts al capital, gran, mitjà i petit... Però no sabia que els comunistes estaven regalats al capital. Surt molt més barat, és clar.  No li diem a la gent que no vagi a la feina, però sí li direm que no en torni. 

Va passar un autobuser d'un minibús, entre La Llagosta(Renfe) i Santa Perpètua de Mogoda. Sembla ser que és un autobús que només va a l'estació. No es va aturar el primer cop. No es va aturar el segon cop... Només quan jo vaig alçar el braç com si fos un taxi de les pel·lis de detectius, al cap d'hora i mitja, aquell poca-solta va aturar-se. No va ser capaç de dir-me que no funcionava res. Potser perquè no ho sabia... però sí que sabia el que, als autobuser, els hi havia dit l'empresa Sagalés: que es busquessin la vida, que fessin el que poguessin. I no va ser capaç, si no és per la meva iniciativa, d'aturar-se i dir-me que em duia al centre de la localitat. Total, per què?

A la parada de la gasolinera de Santa Perpètua de Mogoda, hi havia gent cap a Sabadell (entre 8 i 10 persones), cap a Sentmenat (4 o 5) i cap a Caldes (5 o 6) o Palau-Solità i Plegamans. Alguns van trucar al telèfon de Sagalés... no van respondre mai. Talment com si es tractés de trucar a la Renfe o a Endesa, Sagalés tampoc no va respondre. No es va dignar a posar cap informació a la parada, una parada important, en un moment d'emergència. Ningú no sabia res. 

Si l'autobuser de la línea interior de Santa Perpètua no tenia ni idea i va passar d'aturar-se, veiem què deien els autobusers que, cap a les vuit de la tarda, en grups de dos, i buits (potser havien anat a vessar en agafar tota la gent del desastre que era la gran parada d'autobusos de Fabra i Puig, a Barcelona, o la de Sants). Tots anaven cap a Caldes... però calia preguntar: "va hacia Sabadell?" I et deien que "no", como si fos una cosa que tothom havia de saber, "Y ¿cuándo pasará el de Sabadell?" "No lo sé", volent dir, "no m'importa". La gent comentava que la carretera cap a Sabadell (coneguda com la de "la Panrico"), i que entre els anys  2004-2006 van decidir complicar convertint-la en la sortida de l'AP-7 i lligada a la C-17, cap a Vic, aquesta carretera (Sabadell-Mollet), en el tram de Santiga (Ripollet, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, al seu pas per Polinyà, estaria tallada... potser era així.

Al migdia, el xicot d'una companya de feina la trucava per dir que sortia de la feina, a Santiga. Cap a les dues de la tarda, és a dir, dues hores més tard, trucavan dient que encara estava en aquell tram. La nevada començava a fer-se forta. 

Malauradament per a l'abandonament de Sagalés, empresa que, dies després, encara vol cobrar com si res els seus clients, i a la qual no li han tret la llicència d'activitat, resulta que la carretera estava més neta que mai. Només un diumenge a les tres de la tarda podia estar tan buida. No hi havia neu, com no hi havia ja ni als aslfalts de  La Llagosta, La Florida ni Santa Perpètua. Hi havia la sensació del terra mullat per una tempesta d'estiu, amb grans bassals en alguns indrets molt concrets, com just al davant de la gasolinera-parada d'autobús, per on els cotxes passaven a tota pastilla, sense mirar que hi havia humans a la vora. 

Un parell de dies més tard, amb més calma, me'n vaig adonar d'un altre cosa molt greu: l'autobús que fa la ruta de Sabadell no arriba a Barcelona ni a Badalona. El recorregut que fa és fins al supermercat de La Florida (barri-urbanització pertanyent a Santa Perpètua de Mogoda), perquè encara és Vallès Occidental, però així dóna servei als habitants de La Llagosta, que són la vorera següent, en aquesta estúpida legislació sobre transports interurbans que fa que un s'adoni que encara hi ha duanes internes al propi territori català como si estiguessin abans de les revolucions liberals, a l'Antic Règim feudal. Tot aquest trajecte, des de les sis de la tarde era absolutament practicable. De fet, des de les cinc fins a les sis de la tarda, els cotxes funcionaven en tots dos sentits, així com camions, camionetes, trailers, apart dels autobusos -amb retard- que anaven cap a Barcelona. 

Aquí veiem com Sagalés va mentir descaradament cap a les 18h.

Copio per quan ho censurin tenir-ho aquí: 

9 de març de 2010
Us informem de l'estat de situació dels serveis regulats i dels transports escolar operats per Sagales, Barcelona Bus, Castellà, Transbages, ManresaBus i Autobusos de Granollers:

Vallès Oriental:
Tots els servei regulars funcionen plenament excepte als municipis de Sant Quirze de Safaja i Santa Maria d'Olò (al Bagès).
Línia Barcelona - Vic totalment re-establerta.
La línia Mataró-Granollers-Sabadell totalmente re-establerta.
Els serveis urbans de Granollers i Mollet funcionen amb normalitat.
Transport Escolar: Suspès a les escoles públiques i en funcionament als col•legis privats. La previsió per a demà dia 10 es de ple funcionament de tots els transports escolars.

 Només he copiat la part que ens afecta per aquest text. Cal dir que el fracàs de la comarca com a ens vertebrador és clar: no hi ha autobusos que vagin des d'un extrem fins a la capital (Granollers). Que no funcionaven els autobusos m'ho van confirmar al dia següent. "me vino a buscar mi novio a Mollet para ir a Granollers", després d'una llarga estona esperant.

Per altra banda, la línia de Sabadell no va funcionar entre les sis i les deu tocades de la nit. Si no, en aquest interval de quatre hores, jo hagués agafat un dels autobusos d'aquesta línia restablerta.Els autobusers, a més, desmentint la web, deien que no funcinaven bé "però que anaven passant", cosa que era falsa, mentida, o que indicava que l'empresa, igual com van fugir i no es van posar en contacte amb usuaris que els trucaven, van decidir no posar-se en contacte amb els conductors. Perquè imagino que els autobusers, apart de Cadena Dial, també reben via ràdio o via telèfon informació de l'empresa. Potser Sagalés va fer com aquell taller de Montcada, que va envia un parell d'obrers a fer tasques a la zona de Vic... van tornar quan nevava força per trobar-se que el taller estava tancat, que no els havien avisat per mòbil ni  missatge de text, ni els havien deixat obertes les portes de l'armari de la roba, i així es van quedar sense cartera, sense carnet d'identitat ni de conduir i amb la roba bruta de la feina de tot el dia, enmig de la neu i buscant un autobús per arribar a un lloc impossible amb el monopoli Sagalés -Canovelles-. Per tant, només calia que els autobusos, cap a les sis realment funcionessin de forma adient a Mollet per arribar a Granollers i Canovelles, cosa que ja sabem que no va ser així.

Això vol dir que van incomunicar tots els viatgers que, des de Barcelona o des del rodal havien d'arribar a Sabadell. Sospito que això ho van fer amb altres localitats grans. Ni Sarbus ni Sagalés ni Renfe. 

La web de la Renfe no informava, entre les 9 i les 17h, sobre cap incidència a les seves línies. Ara bé, la web del Periódico, i no la dels altres diaris (Avui, La Vanguardia) ni mitjans (324) no informava sobre que no funcionaven les línies de rodalies. De fet, en aquesta conxorsa mediàtico-política i de nefasta gestió, només es comunicava de retards -parlem de les 16h45' de la tarda, quan la notícia es podia llegir) a totes les línies excepte la R2 (abans C2, línea verda, Sant Vicenç de Calders-Sants-Sant Celoni-Maçanet Massanes). Mitja hora més tard, les estacions de la R2 deien que no funcionava cap línia, que no s'esperava que funcionessin i que només hi havia trens llançadora cap a l'Aeroport. Només funcionava la R2 Sud (de Barcelona Sants a Sitges i Sant Vicenç de Calders). Però resulta que els trens ja no funcionaven bé des de més d'una hora abans, és a dir, que a les 15:30h, la Renfe, a la R4 Nord (abans C4), ja deixava llençats els viatgers, com fan sempre, entre les estacions de Torre Baró-Ciutat Meridiana-Vallbona i Montcada-Bifurcació... Mai no arriben a aturar-se a l'estació, com a impediment perquè la gent abandoni els trens, com si els donessin diners per segrestar gent. La Renfe Rodalies, ara comandada per Joaquim Nadal, continua amb els seus abusos contra els clients que paguen els seus preus abusius. Aquell tren, típic, sense espai, sense oxigen, sense aire, sense seient... dues hores... per fer un trajecte de mitja. Un d'aquests premis nobels que hi ha a la Renfe va dir que les vies s'havien congelat. És clar, per això no funcionen mai ni el Transiberià ni les línies escandinaves ni les alemanyes, ni les canadenques, ni les peruanes sobre els Andes. Per això només hi ha trens en llocs càlids, de bon clima, on no hi neva ni plou... a la panxa del bou és l'únic lloc on podrien posar línies de rodalies els de la Renfe.

Tampoc no van funcionar les líniies de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), que són uns trens similars a la Renfe però més similars als metros (amb menys seients encara). Ja he dit algun cop que, tot i la menor quantitat de crítiques, els ferrocates no són pas millors que els de la Renfe, si tenim en compte que el número de línies es força menor, que gran part dels trajectes són dintre de Barcelona, sota terra, com un metro, i que van ser objecte d'una gran reestructuració cap a finals dels anys noranta. La línia S1 o S2, tenen un trajecte molt complicat, hui, sí, passar l'autopista entre Valldoreix i Sant Cugat, per anar cap a Terrassa o Sabadell, per exemple. 

L'avaria de la Renfe, segons es deia, a la web de notícies, era típica: "una avaria a Sants". De fet, amb tot el morro van deixar passar gent, és a dir, cobrant-los, a Sants, quan ja no funcionaven els trens. Llavors van posar el típic missatge d'avaria. Estem parlant de la típica "avaria a Sants" que ha fet famosa la Renfe al llarg dels anys, i no de res provocat per la nevada. Tanmateix, va haver-hi una avaria a Maçanet-Massanet, que afectava als trens cap Girona. No quedava clar si aquesta avaria tenia a veure amb la caiguda de les torres (a ells se'ls hi van caure dues, al altres, 33).

Estar llençat a una carretera, en un carrer, sense moure's cap a cap banda, perquè ni els trens ni els autobusos funcionen, jo li dic "estar abandonat a la carretera", però un tal Joan Boada, sembla ser que, a la mateixa hora en que se'm glaçaven els peus molls i que els autobusos no s'aturaven, deia que no hi havia ningú abandonat. Hora i mitja més tard vaig descobrir que no era pas l'únic abandonat... tots a la parada de la gasolinera de Santa Perpètua de Mogoda... i veient passar una vegada i una altra els dos cotxes de Protecció Civil, el dels Mossos d'Esquadra i els de la Policia Local... que mai, en cap moment, ni per casualitat, no es van dignar a aturar-se, total, igualment cobraran aquest mes, per informar-nos, dir-nos que no passaria cap autobus, que si ens calia alguna cosa, que si teníem fred podríem anar a tal lloc... ni que fos per dir-nos que a Santa Perpètua era festa. 

Protecció Civil va demostrar ser un cos inútil, ineficaç, inservible. Només vàlid per actuar com a comparsa a la Cavalcada de Reis. 

La Policia Local de Santa Perpètua de Mogoda només em va demostrar que, amb ells, no em calen delinqüents. L'Ajuntament de Santa Perètua no va moure ni un dit per ningú.

I els Mossos d'Esquadra? No ens podíem esperar res d'ells. I així continuem.

Els polítics, i els seus portaveus, com Enric Marín, periodista portaveu d'ERC, al Periódico de Catalunya, es va desganyitar per culpar els ciutadans, en una estratègia massa sobada. Els culpables van ser ells. I cadascuna de les actuacions que van fer des de les quatre de la matinada que a Sant Feliu de Guíxols va començar a nevar, a les set i vuit del matí, que deien que nevava però no es volien mullar, ni els periodistes, tants editorials que fan quan és per defensar els seus interessos mediàtico-empresarials, ni els polítics, amb tants llacet blaus que es posen a la solapa per qualsevol futesa, no van ser capaços de prendre la iniciativa, de  dir que la gent no sortís de casa. D'aconsellar compte. De fer notar que més valia esperar-se mitja hora, o que millor sortir abans de la feina, d'ordenar a les empreses a aturar l'actvitat a migdia. De preparar una operació sortida esglaonada i en condicions, amb autobusos i trens preparats, amb policies cada cent metres, amb grues, amb màquines llevaneus, amb tractors, amb cadenes per als pneumàtics i policies aturant tothom qui no portés cadenes. I els ajuntaments, amb tones de sal, d'aquesta sal de les dessaladores que ningú no sap què fer-ne... D'haver tancat les escoles, o d'haver enviat brigades municipals a netejar camins per evitar relliscades, caigudes, ensurts... L'exemple de La Llagosta: dos policies vestits amb una ratlla taronja on posava "Protecció Civil" va ser l'únic servei que es va donar pels carrer. Semblaven sortit d'una capsa de playmobils llevaneus, un amb una pala i l'altre amb una escombra... inútl, amb això, que ja havia provat jo quan apenes nevava era impossible netejar el carrer o els accessos.

Al dia següent, van comprovar com ni Barberà ni Montcada i Reixac ni La Llagosta ni Barcelona ni Santa Perpètua ni les parades d'autobusos ni els accessos a les estacions de Renfe, CAPs (ambulatoris), escoles, instituts... ni tenien sal ni se'ls hi va retirar la neu, amuntegant-la al costat, ni molt menys el gel... el perill invisible. Per a aquests ajuntaments, amb els seus alcaldes i alcaldesses amagats no hi havia cap problema.

Com no n'hi havia a les seves webs la tarda de la neu. Així, ni la web municipal de Barberà del Vallès ni la de La Llagosta ni la de Sabadell... no anunciaven res de neu ni de problemes ni de consells ni recomanacions ni ordres. Campi qui pugui. Que cadascú se salvi per si mateix. És el missatge dels Ajuntaments.

Curiosament, si bé la web de Barberà no sabia res sobre la neu, el butlletí mensual de propaganda de l'Ajuntament treuria posteriorment una portada sobre una nevada inexistent sobre la qual no calia avisar els dies anteriors als conciutadans sobre els riscos i consideracions de la nevada de la gent que viu, treballa, dorm i va a treballar a una altra localitat, en definitiva, de tota aquella població que fa ús dels transports, serveis, carrers, carreteres, autopistes i accessos a una localitat qualsevol. Podria pensar que aquest escrit servirà per fer que els decisors i implementadors reconsideressin en un futur les decisions i implementacions... però, vaja, que això sí que seria tota una novetat en aquest país.

A La Llagosta no s'esmenta la neu, al seu web. És clar, no se'n van adonar, com es clar per la nul·la actuació que va fer aquest ajuntament sobre aquest tema.

A Santa Perpètua de Mogoda només estaven per la festa local. Es veu que cap cosa no els pot destorbar. Els ciutadans, aquests pesats, que sempre es queixen.

A Mollet del Vallès només van donar la notícia de "Torna la normalitat, després de l'episodi de neut". No hi ha, per descomptat,  informació sobre el que passava "durant", ni consells ni res... La tònica és la de seguir els missatges de la propaganda política, que va fer famosos en Goebbels, i que van estar reactivats per Miguel Ángel Rodríguez i el seu "España va bien" del PP i el "doberman" i resta de missatges del PSC de la mà de Miquel Iceta. Com pot tornar a la normalitat una ciutat que mai no ha estat en situació d'anormalitat?

És exactament el mateix missatge que va sortir al dia següent a la web de Montcada i Reixac. Com que potser el tècnic de comunicació ha acabat el curs de Marketing i Comunicació Política, aquí s'afegeix alguna informació del tipus: "la policia local diu que vagin amb compte", o "informin-se a la seva escola si esta oberta". A) Els carrers ja haurien d'estar nets, per la sal prèvia o posterior neteja (mànegues d'aigua, etc.) i B)aquesta web és el lloc adient, apart de la ràdio municipal corresponent, per indicar si hi ha escola o no, perquè l'Ajuntament hauria de teneri les dades.

Els diaris locals, com Diari de Sabadell, van optar els dies següents per fer una lectura folklòrica, posant les fotos més fàcils que van fer des de la pròpia redacció. Col·laborà amb la desinformació.

Em diuen que van posar sal en algun carrer de Barberà. Puc donar fer que no calia caminar sino patinar al dia següent. Això vol dir que l'Ajuntament no va fer res... com és habitual. Va passar del tema. 

L'única web municipal on hi havia informació sobre la neu era la de Badia: ajormanent de les activitat del sdia de la Dona Treballadora per causa de la neu. Toma ya...A l'Ajuntament de Badia ningú no va pensar que hi havia gent treballant a fora, perquè segurament que es pensen que tothom treballa als seus grans locals comercials, i als seus laboratoris, que són l'enveja del món, o al polígon industrial on s'hi fabriquen les plaques i bateries solar que estan millorant el planeta... Badia és exactament una ciutat-dormitori on només hi ha blocs de pisos de gent que, en un 99% treballen a fora, tret que estiguin  a l'atur.

A Sabadell només van optar per informar sobre l'avançada de la recollida d'escombraries... com si algú se n'adonés d'això.

A Barberà del Vallès, on la nevada va anar acompanyada d'una tempesta de trons, la web no en fa esment. Tothom sap que a Barberà no hi ha cap problema mai. 

Es parla molt sobre la importància d'Internet. El dia de la neu era un d'aquests dies on hauria pogut servir. Ni molt menys tothom fa el mateix horari de feina, ni molt menys tothom treballa a la mateixa localitat on dorm (totes les localitats esmentades són, al seu desgrat, ciutats-dormitori per a la majoria dels seus habitants), ni molt menys tothom té accés a Internet a la feina... però sí és cert que molta gent fa l'horari de matí, que molta gent va cap el matí i torna entre les sis i les nou del vespre cap a casa, tema repetit als butlletins ràdiofònics de que hom anomena "informació de servei públic"... Això significa que dir, a la web de Sabadell, que els Sarbus no funcionen o que els trens no funcionen o que hi ha molta neu, etcètera, hauria servit per informar els sabadellencs que treballen fora de Sabadell en horari diürn i que tenen accés a Internet a la feina... inclús via mòbil, que eixampla la gent que es pot informar... o que els que estan al taller i no tenen Internet podrien haver preguntat als de l'oficina "mira'm la web de Sabadell a veure què diu"... Però el problema és que això cal pensar-ho... i cap polític ni cap tècnic municipal o supramunicipal no té cap interès ni llunyà ni proper en pensar una cosa que no costa diners... perquè si costa diners, té una subvenció al darrera i la poden agafar... però no se'ls hi va acudir donar informació útil als badiencs, barberencs, cerdanyolencs, sabadellencs, llagostencs, perpetuencs, molletencs, etceterencs que són a fora del municipi

Després, els alcaldes sense llum, des del de Viladecavalls fins als de la Costa Brava, que van aparèixer al programa del Cuní del divendres matí... es planyien per no haver estat informats pel Govern de la Generalitat... però ¿què potser els ajuntaments o els consells comarcals van fer alguna cosa? Què potser van avisar els seus veïns que anessin amb compte? Surt més a compte plorar després que decidir abans, no sigui que qui em plori sigui de la CECOT o d'una empresa "de tota la vida" i em jugui l'alcaldia per decidir...

Com es torna a casa? Caminant.. comencem a caminar 6 km. "Con pan se hace el camino", va dir un que va desaparèixer en la nit, amb un company. Ja havien estat sense autobús a L'Hospitalet, van agafar uns metros infernalment plens. Per fi, un autobus els va dur de Barcelona a Santa Perpètua... Van trucar el telèfon que sortia, segons em van dir, a la parada de taxis... i va sonar el telèfon que hi havia a dintre d'una cabina de la parada de taxis! Això és un servei públic, sí, senyor. Un gran aplaudiment per als taxistes de Santa Perpètua de Mogoda!!!

 Trucar algú, si pots... però, entretant, s'ha dit per les teles i ràdios, per aquests irresponsables, que la gent no agafi el cotxe. Quan ja no neva, quan els carrers i carreteres són nets, llavors els polítics, els tècnics, els decisors públics, decideixen abandonar a la seva mala sort els que quedin, aquells als quals no es va avisar ni a les set ni en cap altre hora, aquells als quals es va deixar abandonats, tot i havent pagat impostos, és a dir, havent-los pagat el seu sou, tot i estar al carrer passant fred i humitat, es diu, davant les càmeres, que no se sorti en cotxe... Un truca i ha de convèncer de que el vinguin a buscar... els taxistes de Santa Perpètua van mentir durant tot el vespre, dient que vindrien en deu minuts o en un quart d'hora, els de Sabadell o de Barberà es van negar a venir... això m'indica que els taxistes, com jo sempre he sospitat cobren molt, moltíssim, que el seu esforç és mínim respecte les seves tarifes... la carretera, neta; els conductors, experts, amb centenars de milers de kilòmetres; els vehicles, nous, de gamma alta, cuidats, i sense avaries... i entenc que saben posar cadenes. Però van passar... I cap autoritat, cap, no els va obligar a fer els serveis, igual que cap autoritat no va dir-los als mossos d'esquadra: per on passis, pregunta, o passa per tal lloc i dugue'ls al seu poble (parlem de distàncies de 6-10 kilòmetres entre les localitats de les que parlo). I

Igualment, per què els autobusos buits que anaven cap a un lloc determinats no podien traslladar el passatge cap a l'autobús el davant... Els autobusos cap a Caldes venien de Barcelona en grups de dos (i segurament el lector pot canviar això per algun exemple que conegui). Situació d'emergència, sense autobusos en algun sentit i autobusos buits. Es pot agafar el passatge de l'autobus del darrera, passar-lo al del davant, i encara queda força llocs buits, i agafar un grup dels que esperen l'autobus, que van cap a una destinació i dur-los. Així, es podien haver buidat les parades d'autobus sense servei, haver evitar que la gent es congelés durante 4 hores. Un tiu comentava que es podrien haver enviat autobusos fins al darrer lloc on podien arribar els autobusos, entenent que hi podien haver trajectes tallats, cosa que es va demostrar falsa, i traslladar gent amb minibusos o amb autobusos de mida normal i recorreguts més curts. Ja, i haver-ho de pensar! Ells estan per cobrar, home! 

Afegit el 2010316: avui m'assabento que els FGC cap a Sabadell, que no funcionaven, es dedicaven a repetir mecànicament i falsa que en tants minuts s'arreglaria. La persona a qui li he sentit ha dit que va encaminar-se a Fabra i Puig. Va acabar agafant el tren de la Renfe, que anava, per descomptat, molt ple. Ho diu utilitzant el típic vocable "inhumà"; però això és típic de la Renfe des del 1997 en certes èpoques de vagues il·legals, així que no m'afecta aquest vocabl i menys sabent com solen anar de plens els FGC, on un pot no seure des de la Plaça Catalunya, primera estació cap a Sabadell, en mitja horeta llarga de trajecte. Molt més rellevant em sembla la informació que va dir sense que jo li preguntés: que, cap a quarts de nou y les nou, no paraven de sortir autobusos cap a Caldes (els mateixos que jo veia arribar mitja hora més tard, evidentment, a Santa Perpètua), que no sortien cap a Sabadell (reconfirmació: els de Sarbus no funcionaven; i els Sagalés no anaven cap a Sabadell des de Barcelona, com no hi van mai, que jo sàpiga, perquè el que fan es arribar a l'Intermarché -crec que des del març-abril 2010 serà BonPreu- de La Florida, i llavors torna enrera. Encara més: "els autobusos de Caldes anaven buit, potser amb 15 persones"... Parlem que sortien de Barcelona (inici del recorregut al Passeig Sant Joan; parada important: Fabra i Puig, plena a vessar de gent) i els autobusos ja duien tan poca gent com quan jo els veia a Santa Perpètua de Mogoda. No és que s'haguessin durant el camí, fins a Montcada o La Llagosta, cosa que jo pensava en tant que factible, sinó que ja anaven buits. I aquí estem en el de sempre: ni les torres elèctriques van caure per la neu, ni els conductors es van quedar atrapats per la neu, ni les escoles i instituts van romandre obertes o d'altres van tancar per la neu en zones urbanes sense problemes de mobilitat... tot plegat va ser una nefasta, nul·la, incorrecta, gestió d'allò que afecta la col·lectivitat. L'autobús buit a Fabra i Puig... i on és el cap de coses carreterils de Sagalés, Sarbús, Ajntament de Barcelona, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya o aquest tipus perillós, en Miguel Sebastián, que diu que no té res a dir, essent ministre... on eren? No eren a Fabra i Puig? No veien el gran embolic que allà hi havia? No hi havia telèfons, si no eren allà, ni missatges de mòbil? No hi havia ningú que digués... de cada quatre autobusos, un per a Caldes, un per a Sentmenat, un per a Sabadell, un per a Palau... o un per a Granollers...? I omplir els autobusos, descol·lapsant la parada d'autobusos (no sóc redundant, que allà n'h caben molts, potser cent, d'autobusos)... i buidar la "inhumana" catifa de gent que hi havia a l'estació de Sant Andreu Arenal d'allà baix mateix, a uns quants esglaons... No importava: ja havien treballat, ja havien produït... ja no eren necessaris... fins la propera jornada laboral que s'espabilessin, mentre no es refredessin a zero graus a les  nou de la nit... ho dic per ells, perquè ja se sap que una baixa enllaça amb la cua de l'atur per als empresaris i caps de personal d'aquest país amb l'aquiescència i reverència de totes les autoritats democràticament elegides. És a dir, la gestió, des de Fabra i Puig o per telèfon, des del Passeig Sant Joan... o des de la parada d'autobusos de Sants... era senzillíssima. Només calia voluntat. Perquè, d'altra banda, neu ja no n'hi havia, des de les set de la tarda a les carreteres.

Total, que al final, vaig a tornar a casar cinc hores i mitja després d'haver sortit de la feina, sabent que ni els ajuntaments implicats van pensar en mi, o en qualsevol altre, ni els policies, ni les empreses de transport, ni l'ATM, ni el govern de la Generalitat. A nivell espanyol, la notícia, al teletext de TVE quedava oblidada en un quart lloc, darrera de la propaganda política de sempre (ZP entrevistat, loes al gran timonel, dir que els etarres són dolents i lletjos i aquestes coses que tant agrada al gran públic i que adorm consciències). Intereconosuya i NiteVeoninádelmundo continuaven amb el seu tertulianisme colpista de cada nit, sense interessar-se per les notícies de veritat. 

I, per tornar, vaig començar a caminar i em vaig trobar amb el cotxe d'un familiar, a qui havia trucat, però que no s'atrevia a sortir perquè els irresponsables que exigeixen adoració van dir que no sortissin. Va acabar conduint per la carretera de la Panrico, travessant el Ripoll, a quarts d'onze, sense cotxes, el terra mullat però sense perill, i millor que mai des del 1982, quan només el cotxe del meu pare coneixia aquella carretera local, amb un vehicle de l'any 96 amb més de 200000 km, i amb molta menys experiència que un taxista o un autobuser porucs però amb interès, habilitat, capacitat i eficàcia, cose que van demostrar-nos que no tenen ni els taxistes, ni  els autobusers, ni els policies ni els ajuntaments.

Hi ha hagut IRRESPONSABILITAT per part dels que tenen els sous més alts, polítics, tècnics de l'Administració, directius privats i empresaris,  i també per part de certa gent que, en llocs de feina de l'Administració o protegits com treballant a l'Administració, i en moments de crisi, van decidir córrer com les rates. 

Es va demostrar que Catalunya és un país que només serveix per al turisme de Sol i Platja, i que la seva capital és digna de ser-ho, per vendre barrets mexicans venuts per pakistanesos als turistes alemanys. És el que surt bé: vendre sol, que no cal pensar-lo ni fabricar-lo, posar la platja, que ja és allà, i fer que algú vengui una cosa fabricada a Xina, que es diu que no és correcte de vendre-la perquè no pega, però que en realitat és el que deixa diners i per això es deixa passar.

Els partits polítics, els polítics, els cossos i forces de seguretat, consellers, directors d'Endesa i Telefónica, regidors... van decidir que era la seguretat dels habitants sempre ha d'estar per sota de las dels seus interessos privats, personals, electorals i econòmics. 

I ara ja us podeu empipar que d'altres ens vam empapar.

"Dices tú de nieve", "dices tú de trenes" però no als butlletins informatius

Data Estel·lar Ni neva molt ni neva bé ni neva quan cal Dilluns 20100308

Bonica postal de la nevada (de Laspinturitasdelasus)

Està posada al missatge del dia següent (del matí, potser cap a les vuit), tot i que això és el màxim que es podia veure la tarda anterior després de les 18h, quan va parar de nevar i la neu començava a fondre's. Es tracta d'un camp d'aviació. Per on han passat quatre avions no hi ha neu. Els arbres no tenen neu. Només les muntanyetes tenen una porció de neu significativa. La via del tren es pot veure ¿Suficient per aturar tot el trànsit rodat i ferroviari?

A les 7 del matí tot just acabava de començar a nevar, segons semblava. Els cotxes es van posar blancs, així com alguns xiprers. La C58, entre Sabadell i Badia no anava més plena que altres vegades però la ràdio en destacava que anava aturada quan anava amb menys cotxes que qualsevol tarda... això parlant dels poquíssims, escadussers, minsos, ridículs bocins d'informació que les ràdios van donar entre les set i les vuit del matí. Es parla molt de la tele-escombraria però caldria començar a parlar, i molt, de la ràdio-escombraria, disfressada sota la capa de la ràdio de servei públic, on una gent que no és la gent de peu decideix què és servei i com i quan dura aquesta informació, sempre oferida en condicions lamentables: dura més l'anunci del patrocinador que el propi servei, la informació és clònica dia rera dia i generalmente no és informació perquè no aporta res. La neu es va anar aturant pel Vallès Sud cap a les vuit del matí. Però entre les set i les vuit, o entre les sis i les nou, el gruix de la informació no ha estat ni molt menys la situació de les vies de circulació, autopistes, carreteres, vies de trens... apenes han donat algun retall sobre un problema a la "R6" (20 minuts més tard hom s'assabenta que és la línea dels ferrocates d'Igualada, on estava havent-hi una nevada forta), "la R4 Nord" però, com s'hi veien passar trens, aquesta informació xocava, i és que, al cap de 10 minuts, en un altre butlletí et deien que era a la "R4 Nord al seu pas per Vacarisses". I parlaven com si Vacarisses ja estigués pegant a Manresa i no sortint de Terrassa, com allunyant geosocialment el problema als límits de la Regió Metropolitana. A la ràdio, aquesta avaria de Vacarisses ja estava solucinant-se, però a les estacions (a veure si puc parlar sobre la veu) l'avaria, mitja hora més tard, encara existia, i els trens "podien comportar retards d'uns minuts". 

Entretant, l'avaria de la R6 ("això no existeix", he dit), a Igualada, comportava retards de fins a 15'... que no és destacable, si no ho han estat mai interessant per a ser esmentats als butlletins horaris de les ràdios, com Catalunya Informació o Radio 5 Todo Noticias, els retards de la Renfe d'aquest estil o de més minuts, a les tardes entre gener i març del 2010 (per no parlar dels anys anteriors). 

La veu de la Renfe. Si recordem la veu que hi havia fins al 2009, quan hi havia una avaria o un endarreriment i la Renfe-ADIF-GIF-Ministerio de Fomento-tiu del bar tenien a bé de comunicar-nos-ho, la veu en castellà no era la d'un locutor d'aquells de tota la vida... en català, era la d'una persona que no té cap soltura per parlar aquest idioma. Estem parlant d'un servei públic, on cal que els missatges siguin vocalitzats correctament. 

La veu de la Renfe després dels traspassos. Dos grans esdeveniments, que són dos grans canvis de gran contingut en la gestió pública  han succeït arran del traspàs del trens de Rodalies de l'Administració General de l'Estat a la Generalitat de Catalunya (mentre es pensen com privatitzar-ho tot, que és el que tenen en ment des de fa 15 anys... a veure si li donen a FCC o a qui). El primer d'aquests canvis és passar de la "C" blanca sobre fons vermella la R blanca   sobre fons taronja clar  

Segurament algú tindrà algun amic amb un xiringo de publicitat, imatge corporativa i un altre que sigui comercial de pintures. El color taronja s'assembla -no és igual però no és diferent- al del trens regionals (Catalunya Exprés, etc.) i amb els de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o ferrocates car en aquest cas es tracta d'una absorció de Renfe Cercanías per part de FGC via la imatge corporativa)

L'estació de Montcada i Reixac-Santa Maria (R4 Nord) va ser demolida (un edifici petit, antic, remoledable en tant que agradable a la vista i d'estil ferroviari tradicional, impensable en un país que l'única tradició que pensa conservar és la d'assassinar acarnissadament toros -però no toreros ni apoderats-). En fer nova aquesta estació, han posat els nous símbols. La resta d'estacions, inclosa la remoledada, durant el 2009, de Barberà del Vallès, continuen amb els símbols antics. 

Destacaré que a mi m'agrada el símbol de la C invertida en tant que em suggeria un rodal (en tant que són trens de rodalies). Un donar a la volta a un punt. Inclús fa anys pensava que estava pensat en Barcelona, perquè els trens giren al voltant d'aquest punt, per tot arreu menys per un anomenat "mar". Després vaig aprendre que hi havia rodalies -de veritat i no de joguina- a llocs com Madrid, i que el símbol era el mateix. Aquesta estació, Montcada i Reixac-Santa Maria, és un exemple del que vull dir amb "absorció per imatge corporativa". Sembla més una estació tipus Valldoreix, UAB, etc... estacions amb sensació ordenada però també sense personalitat.

El nou anagrama i el nom "Renfe Rodalies" (ja no Renfe Cercanías) és realment l'únic gran traspàs que se n'ha fet, no ara, sinó quan el virrei Morlán parlava en castellà de "RodaliAs" i mai de "Cercanías". Aquest símbol

L'altre gran canvi l'he sentit amb la veu de Vacarisses. Allà on hi havia una veu que parlava català sense soltura, amb fort accent castellà, ara hi ha una veu que parla castellà amb fort accent català. Grans canvis en la gestió d'aquest país són això. En comptes de posar locutors de veritat, es posa al primer que passa per allà però que s'adigui sòciolingüísticament al nivell d'incultura al qual ens volem apropar més. "Ens volem"...vull dir, "es volen".

I ja està, perquè en data 20100308, els trens van bruts a l'estil del 2001-2002, és a dir, ha tornat la moda d'enganxar xiclets a uns seients. A d'altres hi ha unes taques que tant pot ser de greix de màquina, d'embotits o d'orina, i que no se sap mai si és una taca eixuta o xopa. Això ja va passar a l'època cap al 2004. I ara se n'afegeix un altre tipus de brutícia, que jo encara no tenia control·lada, la dels esglaons d'entrada, on hi ha porqueries variades, burilles, papers de caramels... 

És a dir, que tres mesos després del traspàs, la cosa a la Renfe Rodalies segueix malament. [Editat: octubre 2010: com que segueix igual, va pitjor. La neteja no ha millorat. Han eliminat trens a la chita callando en hores punta, i han tornat a posar trens petit d'un vagó. Setembre i Octubre fatal. Mitjan d'octubre 2010: estacions on es queden 50 persones sense pujar als trens per falta d'espai. Hi pugen només 70-100 persones per estació. I això que s'han perdut viatgers. Es confirma que el Transport Públic NO és una opció]

El cas és que, dels problemes de la nevada a les vies de trànsit rodat ni ferroviaria, no se n'ha parlat la ràdio ni la tele, el 324 amb imatges de futbol com sempre, i passo de parlar d'aquells mitjans de comunicació de masses però no d'informació que només saben parlar de toros i d'Espanyes que [es] trenquen

Si haguessin agafat al cap d'ETA, que els deu contractar el govern per fer-se propaganda, tot el matí i tot el migdia i tota la tarda i tot el vespre, n'hauríem d'haver sentit a parlar...

Però dir que el trajecte en cotxe entre Mataró i Mollet del Vallès és de 3 hores i mitja per carretera-autopista un dia que ha nevat però tampoc no tant. Parlar que des de Palautordera els camins estan impracticables... això no. Dir que no hi ha greus problemes a les carreteres del Vallès Occidental Sud però que cal anar amb compte, que passa un tren de cada quatre, que no és greu però que cal tenir-ho en compte... fer un seguiment de veritat, d'això es passa. 

RAC-1, la ràdio de La Vanguardia, al programa El Món a Rac-1, va començar el seu presentador, Jordi Basté, ha agrair els oients per "haver-se convertit en reporters", la informació dels quals rarament passava per antena, és a dir, l'estil de sempre, de filtrar la informació i guardar-la... però ¿per què les ràdios no paguen periodistes? Si en aquest país a les empreses treballés la quantitat de gent segons la feina que hi ha, no hi hauria atur.

Però per què no es donava la informació ni en aquelles cadenes on hi ha xarxes municipals, com la COM... Per què, en un territori on poca gent té la fortuna de treballar on dorm, no s'ha donat prioritat a la informació viària i meteorològica, més enllà de lamentar-se perquè plogui o nevi, més enllà de repetir els butlletins del RACC (una mena de privatització per la part del de sempre, del gastar poc, "perquè com que ja ens ho fan"), aquells butlletins repetitius i avorrits, amb els quals un desconnecta en comptes d'interessar-se per la informació.

Algunes notes agafades aquell dia: un tal Rafael Olmos, de qui va dir que era "Subdirector General de Protecció Civil" però que en altres llocs apareix com a Director General de la Policia de Catalunya... en altres llocs, apareix el iaio que no sap parlar, Josep Ramon Mora... si tinc apuntat un nom com "Rafael Olmos", que resulta que existeix com a nom propi que estava vinculat dramàticament a la Consellera d'Interior d'ICV-EUiA... és perquè el van citar així a la tele o la ràdio (no tinc anotat a on... té pinta de 3-24 o de Rac1 o Catalunya Ràdio). De primer, que no sabia parlar: "s'està comportant més o menys como..." no "com"). Quan un cobra una pasta i mitja, com a mínim, "como" a mínim, ha de tenir el nivell C de Català, que és el que demanen als que fan fotocòpies. a les 11h30', Boada, Secretaria General d'Interior, i gran cap del partit polític ICV diu alguna cosa incoherent amb voluntat de ser una ordre: ""no creieu que ¿caura més neu? a Girona, Barcelona o Tarragona" (aquesta frase és rara perquè jo mateix no l'entenc)... però el que sí que va quedar clar és quan diu: "que es quedin a casa? No. Seria una irresponsabilitat per part nostra". Ara bé, el Pla Neucat va ser activat a les 11h30' del matí... i es va dir: que no se circuli. Ho van fer amb tota la grandíssima irresponsabilitat i amor al gran capital: que els treballadors surtin a les feines i es quedin a la ratera catalana de carreteres mal fetes, autopistes de peatge col·lapsades, autobusos amb els autobusers i els seus amos fugits (tot havent cobrat)... el que sigui perquè no es perdi ni un dia sencer de feina, que els nostres pobrets empresaris volien canviar-li el descapotable al nen mentre pensen amb deliri en un ERO per atemorir la plantilla. Els comunistes i els comentaristes: venuts al Gran Capital. La irresponsabilitat va ser deixar-nos a punt de morir de fred i gana per afalagar i llepar els empresaris, i per avarícia. Més d'una escola va dormir amb els alumnes i mestres posats.

Però hi ha per tant? Hi ha per donar la sensació de molèstia tal que t'obligui a fer un missatge. N'hi ha per tant? 

N'hi ha, en el sentit següent: què curiós que quan la informació meteorològica pot afectar a anar o no a la feina, els mitjans de comunicació públics i privats sempre opten per no dir res, no sigui cas que la gent es quedi a casa per principi de prudència. Cost-benefici: més valen 100 accidents més que 100 persones que no vagin a la feina, o que surtin més tard de casa per veure si escampa, perquè la majoria de gent no viu i treballa al mateix lloc, molt al contrari, els recorreguts són d'entre quinze i quaranta-cinc minuts, no a la mateixa localitat, o en polígons industrials variats, allunyats dels centres urbans o dels llocs residencials. El fet d'haver permès durant mig segle una mala organització geo-laboral i la por a l'absentisme laboral, més que als accidents in itinere o a la seguretat dels ciutadans, fa que tota informació relativa a la climatologia i les vies de comunicació sigui censurada.

Ja passa, des dels anys 90, com a mínim, amb la informació del temps per als caps de setmana, on sempre s'intenta amagar que pugui ploure, no sigui cas que els hotelers i restauradors no facin caixa... quan es un fet que qui ha de sortir surt tant ser val el temps que hi hagi. No farà mai mal temps un cap de setmana, si no és de comú acord amb el sector turístic, hoteler i de la restauració. 

Entre setmana, passa que es pot dir que plou, però no passa res. Mentre a França els camions eren aturats per la climatologia, a Espanya, és a dir, a Catalunya, no passava res, quan sí que passava o podia passar. 

Aturar els camions a la part Sud dels Pirineus és posar-se en contra els poderosos empresaris del transport... repetixi's la frase amb la resta de sectors productius. Passa per sobre de la seguretat, de la prudència i del dret a la informació veraç, àmpla i constrastada aquella paraula maleïda, "la productivitat", que a casa nostra significa "que l'assalariat s'estigui moltes hores a la feina a disposició d'una gent que no té ni idea de gestionar".

Ah, i no he parlat de la Meridiana (Barcelona) sense semàfors.


Ni de les 3 hores de cotxes aturats a l'AP-7, com a mínim entre Sant Sadurní i la Sortida 25 (el peatge de Martorell, com sempre, és el nus central dels embussos a Catalunya). La causa va ser un accident múltiple amb 8 - a mi m'han dit 10- cotxes implicats. A les 11 de la nit encara hi havien problemes de trànsit, després de moltes hores. Sospito que les conseqüències de l'accident encara es devien de notar al matí del dilluns, encara que no nevés. Informació que caldria haver donat amb certa explicació. Van obrir els peatges per causa d'això? Què va! A cobrar, Acesa (Abertis, que és com dir que a La Caixa (Criteria CaixaCorp), ACS (Florentino Pérez, el multieuronari oficial d'Espanya)




Això sí. No tothom ho va passar tan malament, però tot depenia de si et governava un inútil o una persona amb el cap sobre les espatlles. Inclús hi va haver alguna empresa amb seny que va optar per tancar, per si de cas. Com és allò? Una gota no fa oceà.

A córrer.