Diccionari català-amazigh

Data Estel·lar nohaydossinuno Dilluns 20090302

He trobat una pàgina sobre un idioma que hauríem d'anar sabent perquè és la tercera llengua més parlada a Catalunya: l'amazigh (a la web li diuen "amazic"): es tracta d'un diccionari visual català-amazigh


Els imazighen són els habitants de la Tamazga, que curiosamente coincideix gairebé amb l'àrea geogràfica que coneixement amb l'afrancesat nom de "Magrib" o "Magreb".

La identitat imazighen està recuperant-se després d'un tradicional oblit, deserció per part de les élites socials i marginació històrica. Això està passant tant a Algèria (els conflictes de la Cabília tindrien un origen en la qüestió identitària) com al Marroc. En aquest país es diu que la mare del rei és amazight; el que no diuen és que és molt difícil destriar qui és o no és d'origen amazight.

Amazight seria allò que havíem conegut com a "berber", mot sembla que d'origen despectiu que faria referència als bàrbars del Sud (bàrbar per al Nord, bèrber per al Sud; això és el que havia llegit alguna vegada fa molt de temps).

En algun cas he sentit a algun marroquí dir el següent, tot acabats d'arribar: "el meu fill no s'acaba d'entendre amb la majoria dels nens marroquins d'aquí parlen català-marroquí"... No és que barregin català (llengua pressumptament usada a l'escola) i "marroquí" (àrab dialectal marroquí). Volia dir que parlen amazight.

Per tant, quan les Administracions i les empreses les poques vegades que s'adrecen als immigrants perquè enviïn diners a Marroc passant pel seu banc, ho fan en àrab (a més, segurament en àrab oficial, clàssic, inaccessible per a les capes populars), no es que s'estiguin apropant gaire a la població que habita al nostre país, no.

La consideració social de l'idioma amazight al propi Marroc, entre els marroquins imazighen és nul·la: més valdria no saber aquest idioma, diuen. Tot i així, és el que parlen gran part de la població.
Per tant, seria més convenient adreçar-s'hi en el seu idioma que no en àrab (l'idioma de la religió, no de la vida quotidiana, idioma que només sap aquells pocs marroquins i menys marroquines que han anat a escola).

Així doncs, aquesta iniciativa, com d'altres converteix Catalunya en un dels llocs del món de més promoció d'aquest idioma desconegut. I no és casualitat, sinó interès polític, el fet que aquest idioma i aquesta cultura siguin desconegudes. I això no és dir gaire perquè, fulletons en idiomes que no siguien català, castellà, anglès (a les estacions de metro i algunes d'Adif en obres), poca cosa. El següent idioma que s'utilitza és el xinès o l'àrab. En alguns casos, quan hi ha fulletons en molts idiomes, cas de les preinscripcions escolar no és clar que hom pugui trobar les explicacions en amazight.

Una de les gràcies d'aquesta llengua és que, des de dintre mateix del moviment cultural, proposen utilitzar l'alfabet llatí. Això solucionaria l'accés a la llengua escrita per part d'una massa de població, tant emissor del missatge (empreses, bancs, Administracions Públiques) com d'uns receptors (els marroquins) que, tot i el seu origen magrebí resulta que han estat escolaritzat aquí, en caràcters llatins. Tant els fills que van a les escoles d'aquí, com les mares que van a les escoles d'adults són dos casos claríssims de gent que parlaran en la seva vida quotidiana en amazight, idioma que els pot resultar més proper, però que estan acostumats a llegir en català o castellà amb alfabet llatí.

En fi, són aquestes propostes meves que mai no duen enlloc. (son estas propuestas mías que nunca llevan a ningún lado).