20131030

Icspaletics Saló del Manga 2013

Data Estel·lar gaxú-gaxú Dimecres 20131030

Lloc: Montjuïc
Activitat: Saló del Manga Barcelona.
Número: XIX: icspaletics Saló del Manga.

Dates

  • dijous 20131031: Castanyada, Allhallows’Eve o Halloween; records dels morts en general. També és el Dia la Reforma protestant: el 15171031, Martin Luter va penjar les 95 tesis a la porta de l'Església de Wittenberg, a Lutherstadt-Wittenberg (land de Sachsen-Anhalt... si us plau, no els traduïu, no sigue catetets). Amb allò criticava la hipocresia de la jerarquia catòlica (el de sempre) que condemnava o perdonava pecats usant el nom de Déu indegudament a canvi de diners (compra d'indulgències). Entenc que a dia d'avui deu mil Martin Luters haurien fet el mateix amb els telepredicadors estadouniquens i d'altres llocs,  fatxes imflats de pasta, que viuen com maharajàs i de manera tan immoral (demanant penes de mort i bombes per tot arreu) com aquells criticats per Martin Luter.                                                                         
  • divendres 20131101: Tots Sants, els vius visiten els morts als cementiris, familiar; la data celta = gal·la, els Samain; fins l'any 1000 dia des Màrtirs Cristians 13 de maig, que havia incorporava el culte als avantpassats, els lars i tot això.
  • dissabte 20131102 (dia de Difunts, social, els morts visiten els vius; al respecte, tradició japonesa en un Astroboy dels primers, publicat per Glénat a mitjans anys zerontes), 
  • diumenge 20131103. Cojncideix aquest any amb el Dipavali (Deepavali Dīpāvalī o दीपावली ) hindú (que duraria realmente 5 dies) i adaptada al sintoisme, budisme i sikh: il·luminar  (encesa d'espelmes i fanals) i netejar la casa (en part semblant a tradicions de Tots Sants), a més de vestir roba nova o neta. Se celebra la victòria de Krishna contra el dimoni Naraka (dia Naraka Chaturdasi). Hi ha alguna diferència de calendari lunar amb el Diwali però no l'acabem d'entendre (un altre any serà). Això a Catalunya, perquè sembla que a Malàsia és el dia anterior.


Al programa Divendres de TV3 van fer una explicació el dimarts 20131029 sobre les tradicions catalanes, més oblidades que res, vinculades a Tots Sants, a la Castanyada (per als romans, una fruita de totes les temporades, i precedent de la patata en menges al forn). I, sense voler entendre que el Halloween és poderós perquè és una festa de disfresses que surt a les pel·lis, com tantes actituds que la gent fa només perquè surt a les pel·lis iankis, cosa que a Hollywood saben des que a la dècada de 1910 es van adonar que es venien més productes estadounidencs als països que veien el seu cinema. Als Estats Units hi ha una cultura popular i tradicional real, alhora basada en el tradicionalisme alemany, perquè van tenir molt immigrants d'allà, i els alemanys tenen molta cura amb les seves tradicions. Per exemple, no tirarien a terra tots els edificis antics ni els posarien un gratacels lleig al costat ni un supermercat distant en estètica cinc-cents anys.

http://www.tv3.cat/videos/4736051/La-castanyada-a-Porrera-Part-2


 

En aquest context, el Saló del Manga (dossier de premsa) segueix inserit en la idea de ser un Halloween-Carnestoltes amb tebeos basat en Bola de Drac i aquest any Captain Tsubasa (Oliver i Benji). 

Volem recordar a tota la gent que té por dels cementiris, que no hi ha ni tombes al terra, tret dels panteons dels fabricants industrials i rics oficials, i que no hi ha zombies, morts vivents ni coses d'aquestes. Són carrers amb blocs de pisos anomenats nínxols amb poms de flors i rètols anomenats làpides, que tenen noms i/o cognoms. Generalment, algun xiprerer (símbol d'hospitalitat, encara que m'havien dit que surt la imatge d'una calavera partint en dos una bellota dels xiprer... proveu, que n'hi ha als jardins com a arbustos separadors), i pocs bancs per seure, poques papereres, poques fonts per netejar la làpida o posar aigua a les flors si són naturals, i poques escales (hauria de ser un sistema fixat davant els nínxols... que és més perillós que pujar treure coses del magatzem d'una nau industrial).

El Saló del Manga comença bé, amb un potent cartell d'Antonio Vizcaino.




Ara bé, les activitats són, en fi... que em temo que ens haurem de conformar amb les colles disfressades. 

El més interessant és el dissabte 20131102 12:30. Conferència : 400 aniversari d'intercanvis entre Espanya i Japó. L'Ambaixada Hasekura per Ángel Ferrer. Organitza: Consolat General de Japó.

 Sí, que si Abella Maya (una ludoteca), que si aerografia i cinema... però... fer cua per això... no ho veig clar.

De nou, allò que ocupava tant d'espai de propaganda de menjar japonès amb totes les pudors ficant-se per tot arreu... Que no faci gaire calor o patirem. ¿Sortida de fums? I què més? L'altre cop va venir Ferran Adrià, doncs ara la Ruscalleda. Un país on sempre hi ha els mateixos cobrant a tot arreu. Què m'expliqui cuinamoltdecasaidemonhortet però al Japó. Molt tradicional. Molta hipocresia. Ni tradicional ni popular ni famliar (tret del negoci). Gens interessant. 

I esports "japonesos": beisbol (com a Cuba), grassos pegant-se (com a Cuba no), prims pegant-se... no, és un estil de vida i una filosofia. Doncs molt bé.

Porten a Yoichi Takahashi, creador del Capità Tsubasa (Oliver y Benji, Campeones, allàvanconelbalóenlospiesyningunolospodràdeeeeetenertantantarantantántupantallaamiga)... perquè el Sabadell va ser comprat per un japonès i hi van posar uns murals. No entenc el negoci d'anar-se'n a l'altra punta de planeta a comprar un equip de futbol que no et diu res i que a més és de quarta categoria des del 1987. Com allò que fan els petrolladres o els mafiossos russos que no ajuden a sortir de la pobresa els seus conciutadans però compren equips britànics.

També sona bé: El diumenge 20131103 16:30. Taula Rodona: Mangakas espanyols versus Mangakas Japonesos

Però sempre em quedarà al cap una mega-mesa-rodona de fanziners-otakus superbenpresentada i entretinguda d'un saló del manga de finals del zerontes.

20131026

La creixent línia infranquejable: Gramenet

Data Estel·lar anada i tornada mitjhoreta Dissabte 20131026

Ni sabia que feien el IV Saló del Comic Social de Santa Coloma de Gramenet. L1 Estació Santa Coloma, girar cap al carrer que fa pujada. És allò. Jardins Can Sisteré: una fàbrica vella mig feta nova amb poca gràcia com si no tinguessin lloc. El que anomenen jardins és bàsicament terra de ciment. Estil metropolità amb sòl del carrer estil Plan E del Zapatero contra la crisi (el que sol haver-hi als passeigs marítims i als centres de les localitats).

M'ho van dir. M'ho penso. En el darrer moment me n'hi vaig. Arribo tot just començat.

Alfons López, els dels acudits de publico.es, parla sobre un parell de treballs: Color Café (ciència ficció, canvi climàtic i racisme) i un fulletó que és una historieta sobre el tema per a conscienciar contra la xenofòbia. Esdevé el centre de la reunió. Algú saluda quan el senyala.

Mar Carrera de SOS Racisme i Pol·len Edicions presenta l'acte i distribueix els torns de paraula. Inclús fa una pregunta al públic.  

López retrata un Estat de Benestar residual, on només les classes baixes (feia anys que no ho sentia) i algunes de les mitjanes (sempre diuen "les mitjanes") paguen impostos. La resta els evadeix. Sosté que no hi ha diners per pagar la despesa social civilitzada (adjetiu meu que en creativecommons) i que, per això, hi ha indígenes que s'empipen quan no reben un ajut social que sí rep un immigrant. 

Vaig passar de parlar, de contestar o de preguntar. Simplement, en un lloc així no es resol res, malgrat que hi havia força gent, com uns 25 i uns que anaven o venien, potser uns 30, dels quals un o dos d'origen immigrant extracomunitari (i a més hi havia almenys una persona que viu a un poble d'Extremadura, no immigrant extremenya com tants centeners de milers) .Són unes xifres gens menyspreables en quant a poder de convocatòria per a qualsevol ciutat de més cent mil habitants, on pot venir menys gent, i a més un vespre amb partit de Futbol Club Qatar i del Real Emirats, els de les samarretes xineses.


Carme Capdevila, de Santa Coloma Conviu, del Centre d'Acolliment de Santa Coloma, és una d'aquestes dones que intenten solucionar coses ficant-se elles mateixes en problemes... bàsicament estava espantada per l'auge de PlataformaxCatalunya (3 regidors i l'expectativa de rebre l'alcaldia en unes futures Eleccions), tot i que Alfons López pensava que encara hauria pogut ser pitjor amb la crisi (també és cert, digué quan hom ho pensava, que molt han marxat del país)... però encara estava més indignada per comprovar com passen coses com redades que l'Ajuntament socialista nega malgrat haver-hi evidències clares (hi han estat quan han passat), amb vigilància de tots els estrangers de certs carrers... els carrers i barris que no s'arreglen, mentre es llencen paletades de diners i ciment en el centre, que era el lloc tradicionalment en millors condicions. 

Digué una cosa que està passant arreu: hi ha rajoles del carrer que són les mateixes que les dels anys 70, quan es van urbanitzar els carrers, i que ara estan en greus condicions. Tan esquerdades estan les voreres com els habitants. S'està fent una barrera cada cop més física, i va citar un parell de carrers a partir dels quals començaria allò que fins als anys 90 en tantes contrades hom anomenava "la ciudad sin ley". 

Regidores i regidores socialistes neguen i s'enfaden si se'ls hi demostra:  llegeixi's el llibre biogràfic de Paul Preston, cap a la pàgina 800 per veure què va fer Franco quan es va destapar el cas de corrupció de l'oli, al qual un germanet seu estava implicat: va destituir el ministre d'Informació Fraga perquè la seva llei de premsa havia provocat que s'escampés aquell notícia).

I tenen un Tinent d'alcalde de Seguretat, Ordre Públic i Convivència. Tot junt: o policia o agent social, diu Capdevila.

El PSC (PSC-PSOE) no és l'únic cas, però sí el més perillós, de partit infiltrat netament per l'extrema dreta en les seves actituds i polítiques, en una caiguda que només els perjudica electoralment: es prefereix la marca de veritat i no la segona marca. 

Polítiques socials de capa caiguda, com sempre (Estat de Benestar mediterrani residual familista; Sping-Andersen, Flaquer), però a la xerrada només pensaven en clau de la crisi del 2008 en endavant.

Va parlar amb les paraules i l'entonació justa, Damián Campanario, guionista amb dibuix de Jordi Pastor (habitual guionista) del comic Khalid. Editat però no promocionat per Norma Editorial. A mi no em va estranyar perquè un va temps que sospita que el negoci editorial no està en vendre libres sinó en altres parts. Tota la promoció ve per contactes que tenen els autors. Estarien disposat a anar arreu. Explicació diàfana sobre com funciona un centre de joves immigrants problemàtics, amb antecedents per tràfic d'estupefaents ("jugar con drogas"), espais posats al mig del Raval perquè els nois puguin robar carteres als guiris i traficar amb drogues. L'entorn, per tant, no és l'adient, i la Generalitat ho sap de sobres. Una feina dura on pocs treballadors duren poc perquè a la carrera de Treball Social o d'Educació Social no t'expliquen què fer quan t'apunten amb navalles... hum...  i  centres pensats per 60 interns... que tothom sap que és mentida perquè, només arribar, comenten els companys que "las habitaciones son muy amplias... pondrán literas" i li contesta el director-endollat=càrrec de confiança d'un partit que "ni parlar-ne"... i trobar-se que, efectivament, en un parell d'anys, es passa a 120 intenrs, sense augmentar recursos humans, amb la mateixa quantitat de cuiners, d'educadors o de professorat. I amb una sala per fer classe a 30 de cop. I la pressió per fer informes escrits que diguin que els joves han fet cursets i pamplines. "Los políticos sólo piensan en cuatro años", digué Campanario, en tant que Capdevila havia comentat que cal actuar contra el racisme (ho assimilen a xenofòbia) a curt, mitja i llarg termini, i López va reblar amb un apunt de participació política (15M, DemocraciaRealJa, Democràcia 2.0, etc.): caldria augmentar el "feedback" (què potser s'ha apuntat a Ciencies Polítiques?) amb els polítics o tot se'n va a n'orris. Prèviament, havia dit que el sistema actual és el neoliberal, on tot es privatitza o es tanca si no dóna diners, i si aixo no s'entèn (i hom tem que la gent normal, vulgar, amb o sense estudis, NO ho entén).

Jordi Pastor va dir que ell era més aviat guionista però que li hauria costat molt fer aquest guió, en el sentit de documentar-se, etc, o de donar veu a tants actors: dos germans que són el punt de partida i d'arribada a una situació, els treballadors socials, policia, veïns.
No hi ha diners o s'ha retallat o coses així es van anar sentint tota l'estona. Inclús per part d'un professor de Secundària que deia que no podia demanar els alumnes que es compressin Astèrix i Cleopatra perquè no tenen ni els llibrs de text... i que a les biblioteques de Terrassa (que n'hi ha més d'una?) només tenen un exemplar. En realitat, no estava ben informat, tot i que altres li van intentar aclarir que es poden demanar prèstecs interbibliotecaris (per això serveix la Diputació i no només per col·locar càrrecs). També li van dir que hi ha uns diners per comprar material per a la biblioteca escolar o de l'institut, però es va entestar en aixo de les retallades... no ho compro. Que l'institut no vulgui llibres (els docents abominen d'ells) és un tema però que hi ha pressupost públic, sectorial potser per cicles o àrees (Matemàtiques, Educació Física, etc.) i que això és el mètode per comprar llibres o tebeos als instituts, és un fet. 

Ara bé, el que va quedar clar és allo que hom va sentir cap el 2005 a l'Institut d'Estudis Mediterranis (IEM) on un analista d'Egipte (de l'Egipte de Hosni Mubarak, no del que va venir després de les primaveres àrabs i la Plaça Tahrihr, pero que serà si fa no fa...). Es va dir que a Egipte i altres països on la gent no té accés a l'aigua potable no és perquè no n'hi hagi perquè sí que tenen camps de golf per als turistes (israelians, per exemple), sinó que és perquè seria aigua per als pobres (90% de la població, posem per cas)... i que LA POBRESA NO ES TROBA A L'AGENDA POLÍTICA d'aquells països.

Queda clar que, PER FI, ESPANYA, CATALUNYA, SANTA COLOMA DE GRAMENET, LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA S'INCORPORA, JA ERA HORA, A LES PRÀCTIQUES DELS PAÏSOS DEL SEU ENTORN.

Queda clar que hi ha por i censura i autocensura: jutges que no poden ser de SOS Racisme perquè un CGPJ penetrat per l'activisme ultradretà li ho prohibeix i d'altres que han de consultar no sigui cas que fer un pròleg per a un comic antixenofob els posi a la llista negra, amb l'afegit que els comissaris polítics totalitaris que maneguen centres en forma de directors (el que volen fer a escoles i instituts, amb la llei Wert, LEC o la llei Maragall) van amenaçant els treballadors dels mateixos centres amb despatxar-los i contractar-ne quaranta que esperen (llocs públics, on l'ètica hauria de funcionar), i on els propis docents compren els comics de Khalid amb els seus cèntims.. Mediadors que en realitat són agents de part de l'Ajuntament destinats a expulsar immigrants. Gent que treball en temes de xenofòbia que els veïns no els volen perquè els veuen a favor dels immigrants. Barreres creixents. Tan fàcil com va ser pujar les torres Cubics, sense problema de diners.

Poca gent mirant-se el mòbil.

De tornada, torno a veure la paradeta de fanzines. No m'aturo perquè no em refio dels metros i trens, que ja m'ha passat quedar-me una hora i mitja un dia de mig festa perquè no venien trens.

Estació de metro: malgrat ser del centre de Santa Coloma, no m'esperava tanta gent catalanoparlant.

Encuestas: "todos a votar"

Data Estel·lar sabatina sin sábanas Dissabte 20131026

Antoni Guiral suele contar en sus libros y charlas sobre Historia de la Historieta, y sobre Editorial Bruguera en concreto, que hubo una encuesta a los lectores que fue definitoria del trayecto que tomaría el tinglado desde finales de los sesenta y hasta los años 90. La acotación temporal es propia. Entre las preferencias de dicha encuesta, en primer lugar salían muy destacados por encima del resto Mortadelo y Filemón, Agencia de Información, seguidos un poco lejos por Zipi y Zape, y luego el resto, entre los que había un contingente de series dibujadas por Ibáñez.

Efectivamente, se potenció a Mortadelo y Filemón con aventuras largas estilo francobelga (a veces, demasiado estilo). Al final, tanto Mortadelo como Zipi y Zape tuvieron revistas con su nombre y sus historietas fueron las más recopiladas en la Colección Olé así como en Superhumor o en Magos del Humor. E incluso fueron Rompetechos o Pepe Gotera y Otilio los que protagonizaron portadas de revistas tipo Din Dan o El DDT (la cual incluso se reconvirtió con el título de los chapuceros a domicilio hacia 1985, explicado en el primer prólogo de la revista y comprobado con la lectura del cajetín de créitos donde se indica el mismo depósito legal, B.125-1958, que para sus revistas antecesoras). Y Sacarino tuvo en 1975 y posteriores varias intentonas de revistas con su nombre y aventuras largas en las revistas Mortadelo de los años 80.

Diríase que el resultado de la encuesta fue sorpresivo para los directivos de la empresa.

El problema es que jamás he encontrado dicha encuesta. No la tengo nada presente, aunque no nos extrañe que haya pasado por delante algun jpeg alguna vez. Ni las preguntas ni los resultados.

No me diga nadie que no le gustaría leerla. Y, si pudiésemos leer los resultados, ya sería excelente.

Pues nos conformaremos con otras encuestas, de las que no tenemos resultados. Bueno, de aquella manera.

En el caso de la encuesta de Mortadelo, se publica en el número 200, con fecha de junio de 1991. Es un número que ejerce como un Extra de Verano, aunque la revista anuncie uno con ese nombre. La historieta de Mortadelo y Filemón es la divertida aunque dolorida para la espalda , Mision en el "Queen Cascajo" , refrito de los años 70.
Me acabo de quedar sin un cartucho para un mensaje veraniego. A no volver le llaman "vacaciones".
Este número 200 no celebra el número redondo y múltiplo de 4. Se considera el último de su serie, y tampoco está anunciado como tal... en fin, que la encuesta, dado que estaban al final de una etapa ¿tenía alguna función útil?

El anverso de la página a recortar, página 17, es una encuesta con premio sobre los hábitos de consumo de los lectores: dónde se ubican, edad (fecha de nacimiento), aficiones, frecuencia de lectura. Como plan de marketing es una manera de quemar el dinero, salvo que fuera a algún amigacho de esos que pululan por las empresas, de los que vienen de fuera y se llevan una pasta que los asalariados preparados y competentes habituales jamás verán. Véase: empresas privadas, públicas, fundaciones, etcétera. ¿Una encuesta cuando ya tienen claro que en otoño cambian el formato de revista, la periodicidad, el precio y algunas series?

La pregunta de quién lee, en realidad está pensada para saber el impacto: cuántos leen. Puede que un ejemplar sea leído por 10 personas, luego su impacto publicitario y de mensaje aumenta por ejemplar. Pensad en una publicación que llega al aula de una escuela, con una audiencia potencial de 25 lectores y el maestro.






 En el reverso tenemos la encuesta, que es una especie de álbum de cromos con los personajes. Los dibujantes pueden cambiar sus series pero se mantienen desde el primer número: Esegé, Ramis, Royo, Cera, Maikel, Marco, Gosset, Nené Estivill, Segura, Roja$, Cera, March, Equipo Martz-Schmidt, Rovira... Ibáñez no está desde el principio (me pregunto cuándo estuvo). De las series foráneas, Lupo Alberto (también denominada Lobo Alberto) fue un machacateo continuo del Grupo Zeta, que la colocó allá donde pudo, fuera prensa o revistas hasta que se hartó, como suele pasar con esta volatil empresa.. En cuanto, a Shoe, simplemente fue un grave error que duro demasiados años, porque es una serie que no hacía gracia, que ya venía comenzada, que no se entendía, y que era para adultos y se basaba en una especie de redaccion de pájaros. Lo único logico hubiera sido haberla colocado en una revista para mayores, pero, viendo el percal, ¿alguien se imagina algún lector de Tiempo  leyendo cosas tan sesudas?

En la revista   Zipi y Zape 457, con fecha 19810413, ya se había publicado diez largos años antes, una encuesta. Coloco aquí la versión en color calabaza, porque queda muy bonita...

... pero no dudaremos de que también es muy bonita la página en color verde. Roquita (que evoluciona rápidamente entre 1980 y 1981), Los Plumitas y Rosco Bill (inolvidables historietas de una página), Todos Somos Inventores (el niño cabezón rubio de ¡Sabatés!, el inventor de TBO), Lita, Los Cinco Amiguetes, La Tribu Terrible, Tom (y luego Tim, o a la inversa), Robin Robot, Benito Boniato (en este caso, el antepasado Boniatuk), Pinky, Aníbal, Los Pitufos y Bermudillo (¿queda claro que la revista Pulgarcito pequeña ejerce de segunda marca o de revista que refríe series de Zipi y Zape?), Tigrillo (el niño de la gorra... como la de Pulgarcito... piensa mal y acertarás), Rosita (de Jorge y Rosita)... y apenas se ven Rompetechos y Pepe Trola... me dejo a alguien...



En el reverso, tenemos la encuesta, con muchas más series, dado que varias son de una página y que además no todas se publican cada semana..

He mirado a Zipi y me he quedado bizco.


20131021

Harlock, Lita, Zipi y Zape

Data Estel·lar retromanga Dilluns 20131021

Tot i que només és a partir de mitjans del anys 90 quan es publiquen manga a Espanya, amb la victoriosa però tardia entrada de Bola de Drac en català i les seves fotocòpies (abans, durant i molt després), sempre surt aquella discussió sobre els primers manga. Que si El Víbora al 1981, que si Candy, Candy a Bruguera al 1984... que si Mazinger Z o Heidi o Marco... hei, no, que el primer no era ni d'estil manga i era dels habitualment espantosos Estudis Beaumont, i els altres potser, en la versió bona, eren del primer mangaka ibèric, Jan (el de Superlópez, que si no ho dic, us perdeu), iberomanga, el primer gaijin?

Del Zipi y Zape, 600, desembre 1984.
 
Ara bé, al 1980, ja es va publicar ¡tatxan! una imatge del Capità Harlock... que no veuríem a TV3 fins el 1985, en aquelles entretallades sèries que feien al Fes Flash!, i que un atribuia a que es perdia episodis, fins que darrerament se n'ha adonat que forma part de la misèria del govern de Convergència i Unió, que es reflectia també als dibuixos animats, segurament importats d'Itàlia, com anys després les sèries de Tele5, com Campeones (Oliver y Benji), Supercampeones, Juana y Sergio (Dos Fuera de Serie), Rémi (de la novel·la Sense Família)...



Al Zipi y Zape, 442, de finals de 1988, en concret 19801229. tenim la historieta El Carnaval de Lita, de la sèrie italiana comunament anomenada El Diario de Lita. A Cavall Fort és El Diari de l'Estefi. Creada per Grazia Nidasio per a Il Corriere dei Piccoli

Son historietes aparentment senzilles, de dues o quatre pàgines, però amb un contingut molt elaborat. Com que aquí ningú no sabia quie era Harlock, a p2v2, la traductora Montserrat Vives l'anomena Capitán Pirata. I surt una nau espacial i tot, però que no s'assembla a la que jo recordo de l'anime ni la que tinc al manga. I a la primera pàgina no anomenen tampoc pel seu nom a un altre robot japonès.

Així, doncs, de nou Bruguera s'avançà lustres a la resta dels editors.


No? Com que no? Però si clarament és... De la revista on surt la historieta: Zipi y Zape: Los excesos son peligrosos.

Doncs, caram... llavors, si no és un anime ni un manga ni La Batalla de los planetas (Comando G) ni Milkibar ni Robin Robot... no sé... però és un dibuix molt manga. De mechas (mechanical, no de perruqueria)..














Per cert, que també Campeones va tenir un comic no manga i inclús una mena de serialització a raó d'una pàgina diària al Periódico de Catalunya (cap el 1991), força infumable, on hi havia un segrest que no s'acabava mai i que no em sona d'haver vist, per sort, a l'anime.


El Fes Flash! era el programa infantil contenidor que barrejava algun concurs incomprensible amb nens, una cosa molt rara anomenada Fes Vídeo Flash! on uns alumnes catalans gravaven en vídeo vagi a saber què, en una època (1984) on gairebé ningú no tenia càmeres de gravar (una cosa que mai no vaig comprovar que estigués gaire estès). Segurament per això mai no sortia cap barri conegut sinó pobles de la Catalunya profunda. Tampoc no podia un saber que això formava part del programa ideològic d'un partit d'arrels rurals carlines, capaç de construir piscines públiques immenses en llogarrets de 300 habitants però de vetar casals d'avis en localitats "mentre estigui l'alcalde socialista", indicant que mai no donaria serveis socials més enllà d'allò estrictament obligat a tot l'hinterland barcelonès i tarragonès..

Potser algú recorda els ninots/mig-ossets taronja i groc que parlaven amb totes les síl·labes barrejades seguides de pa, pe, pi, po o pu, segons convingués. Deien Si-pi-Na-pa volen dir: "cine" però en realitat es referien a dibuixos animats. També apareixia el Tortell Poltrona i la seva sèrie muda i en blanc i negre, Poltrona Express, que va passar repetir-se cap el 1990 a Frecuencia Pirata, a TVE-2, un programa amb diàlegs, vocabulari i personatges plagiats de l'estil Ibáñez ("jefe, jefe, jefe"). Free-cueeen-cia pi-i-raa-taa ees laa máas baarata que tú-ú po-odrás en-contrar-trar... com si fos car trobar freqüències de ràdio o tele amb la rodeta o el buscador automàtic.

El Doctor Soler i un altre Poltrona, que s'assemblava a l'altre però era diferent, com menys brut: en Claret Poltrona, sembla ser. Eren com humans petits o una cosa així. No quedava clar. En aquelles èpoques, als programes infantils de TV3 res no quedava gens clar, tot i que eren força imaginatius (o potser per això).

Ara veig que el director era Xavier Berraondo, a qui coneixíem pel Telenotícies, i uns poquets perquè havia fet els textos de Tintín, Detective a la revista Tintín d'Editorial Bruguera de l'any 1981.
Anunci del Zipi y Zape, 466, 19810615



Per casualitat, el missatge va molt bé com a pròleg al Saló del Manga de BCN 2013(ex-L'H).

 Em sembla que hem refregit algunes imatges recentment bloguejades. Així també veieu com funcionava l'Editorial Bruguera de manera pràctica. ;p






20131019

1001:Víctor Mora siempre al acecho

Data Estel·lar Rueda 6 Dissabte 20131019

Cuando comenzo la maginoteca parecía que se dedicaría con frecuencia a hablar sobre el Capitan Trueno y sus amigos. Evidentemente nunca fue así. Ni somos expertos ni aficionados a las nuevas ediciones con guiones y dibujos birriosines. Además, hay mucha gente que sabe montones.

Sin embargo, Víctor Mora y sus creaciones siempre aparecen con vitalidad donde uno menos se lo espera y se convierte en un referente estupendo nunca igualado, por no decir ni siquiera imitado, ni por él mismo. 

Tened cuidado cuando os compréis los tomos del Cosaco Verde en la edición de 1994 de Ediciones -Grupo Zeta. De poder elegir, que sea en ejemplares saldados del Cortinglés y no en los que la propia editorial pone a la venta en su parada del Saló del Comic. Están mal encuadernados por Puresa y se desmontan. Una falta total de respeto a esta obra y a los lectores que la pagan. 

Ahora bien, su lectura es apasionante. El Cosaco Verde es otro Capitán Trueno pero ahora ya metido en harina centroasiática de verdad: con mongoles, tártaros, uzbekos y kazakos. El único documento español que ha tratado de manera real o de ficción la zona terrestre más amplia del planeta durante el siglo XX, y que sea más o menos accesible. Para todos los amantes del Asia Central, que supongo serán mayoria, Victor Mora (sin miedo, firma como R. Roldán) y el irregular Fernando Costa realizaron 144 cuadernillos de 10 páginas cada uno y alguno más de formato extraordinario que, Ediciones B fiel a sí misma, no fueron publicados, no nos fuéramos a subir a la parra los lectores. 

El dibujo de Fernando Costa es, repito, irregular:  a veces excelente y a veces olvidable. A veces su dibujo se parece extrañamente al de Ambrós+Ángel Pardo (al inicial, no al que hacía caras cuadradas)

Aunque las aventuras quisieran tener continuidad, es uso de Víctor Mora pegar saltos geográficos entre aventuras, que olvidan a su referente, Hal Foster y El Príncipe Valiente.Uno de estos saltos sin aventura japonesa-naval-pacífica interpuesta nos lleva al Oeste americano, donde algún personaje dice que los indios y sus costumbres se parecen a los habitantes de Asia Central. En 1990 ya vimos que esto se explicaba en dibujos animados en Érase una Vez... las Américas (en el primer par de memorables episodios, con una idea que ya habíamos visto en otras series de esta, ejem, serie). América habría sido colonizada originalmente por tribus asiáticas desde el congelado Estrecho de Bering en época de glaciaciones. Es en estos episodios del Oeste donde las aventuras transcurren mejor y el dibujo de Costa es más adecuado.Ambos se sienten más cómodos. Víctor Mora (Víctor Alcázar) tal vez pensando en el Sheriff King, de la revista Pulgarcito de mediados de los años 60.

Los personajes sólo tienen una motivación, continuamente repetida por el narrador: las aventuras. Eso no excluye que estén siempre a favor del bien o contra los tiranos. Pero aquí y su última página y viñeta aún es más elocuente, de igual manera que su primer cuadernillo: no hay principio ni final sino una aventura eterna, en una vida de aventuras y un par de conflictos entre los secundarios, que no tienen la más mínima profundidad psicológica: no los llegamos a conocer.


Pocos personajes habrán sido heridos tantas veces y se habrán recuperado tan rápidamente como el simpar Cosaco Verde

Como curiosa nota curiosa, la p2 de cada cuadernillo solía llevar una silueta de un personaje que tenía que ser adivinado por los lectores, y también dibujado. Realmente los lectores dibujaban muy bien. No me suena la firma de ninguno para las artes plásticas en décadas posteriores, demostrándose que esto es un desastre. Posteriormente se incluyen la sección ¿Lo sabías? con información cultural VINCULADA al tema del episodio a nivel geográfico o étnico o de costumbres. Me encanta. Sobretodo cuando se habla de cosas directamente vinculadas a los pueblos centroasiáticos. Más claro que La Nueva Asia Central o la construcción de naciones, de Olivier Roy, y casi único libro sobre el tema.

En el cuaderno 115, ¡Una treta de Sing-Li!, fechado en 19620723, parece que anuncian las inundaciones del próximo septiembre, que se llevaron para adelante montones de vidas de gente que vivían en cuevas en las riberas de esos ríos y rieras que van siempre vacios pero que se llenan hasta los topes cuando llueven en las comarcas del Valles Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, etc... por supuesto, afectó a los pobres, a la gente que iba o venía o estaba en el trabajo en las fábricas situadas en los lechos de los ríos. Se cita la frase "La ambiciosa vida del demente príncipe Popoff terminó trágicamente cuando hizo estallar la gran presa y una montaña de agua lo barrió todo a su paso..."  del resumen. Puede ser uno de esos temas repetidos en la cultura popular de aventuras sobre malos que hacen reventar embalses (película Superman I, aunque de manera indirecta) pero podría tratarse de una referencia a cierto ambicioso príncipe sin corona que inauguraba pantanos por doquier en el No-Do. Las tres viñetas de la p2 son de violentas olas que chocan "contra rocas y árboles, más allá de las casas... ¡y la parte inferior del valle queda, al calmarse las aguas, convertida en un lago!"

Y ahora pregúntese por qué la especulación inmobiliaria de ayuntamientos y constructores se paró unicamente en tal terreno o tal otro.

Aunque aparentemente de aventuras, parece que Víctor Mora decide dar pasos más directos en su mensaje. Son mensajes que caen siempre en saco roto. Los niños que vieron Dragon Ball en los años 90 no se convirtieron en adultos más violentos que los de otras épocas. 


El Cosaco Verde, 33 (Super Aventuras 378) :¡El desfiladero de la muerte!, 19601226
 p9v4. El Cosaco Verde exhorta desde lo alto del acantilado: 
¡En pie de guerra, prisioneros...! ¡Si queréis la libertad, habéis de ganarla!
Como sabemos nadie hizo caso. Llegó 19751120 y luego sus tejemanejes y sus argumentos de lo que es y lo que no es democracia ni democrático... en fin, que Franco lo dejó todo atado y bien atado. 


Pongo esta imagen borrosa, pero mejor que nada, sobre la promoción de una calle para el Capitán Trueno en la ciudad de Barcelona. Quedó en nada, por supuesto. Destaca la frase: "el Capitán Trueno treballaria per a una oneegé (ONG; Organización No Gubernamental) o lluitaria contra la corrupció política i social". En alguna entrevista de hacia 1991 o 1992 decía que igual sería de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). No decía por qué exactamente pero más bien parecía por una mezcla del origen del personaje (Alt Empordà), con que era un noble pero no monárquico sino supuestamente republicano francés (democrático) y además de izquierdas (como si ERC lo fuera). La versión estadounidense del Capitán Trueno se llama El Equipo A y es una ONG de mercenarios a los que les dan asco los pacifistas, con la privatización de la guerra en contratistas que perspectiva que llegó claramente desde la invasion de Afganistán  en 2002. Privatización que asume la supresión de las convenciones de Ginebra y similares: Guantánamo...

    
Durante el verano del 2013 tuve la inaudita suerte -alguna vez tenía que suceder- de leerme varias revistas de varias épocas del tipo "Extra Verano" o "Extra Vacaciones". Entre ella, El Capitan Trueno. Extra de Vacaciones. Extra de Verano 1969 en el recuadro de la página 3. Revista para los jóvenes.6 pesetas. Notese el copyright a favor de Creaciones Editoriales, la empresa realmente fundamental de la Editorial Bruguera, puesto que es la que detenta los derechos de las marcas de los personajes y series. Esta página 3 (a veces la 2) es bastante similar en la mayoría de revistas entre los años 40 y 1979, con chistes gráficos y de texto, o curiosidades y anécdotas del tipo que en Estados Unidos los bosques tienen diez mil árboles ni uno menos. Atentos a la tira "francobelga" de Torá. Podría estar copiada de dibujos tipo Teo y Dorita. Destaquemos la nota Amigo lector: un tipo de introducción que se puede ver en revistas Mortadelo de 1985-1986 pero que no logro ubicar como habitual en los años 60-70. Es similar a lo del Cosaco Verde: se nos dan datos sobre la imprenta.


Es casi obligado poner el final de esta aventura, seguramente publicada en la Colección Fans del Capitan Trueno, pero no en los dos excelentes tomos calabaza de Fuentes Man de los años 90. En este par de páginas podemos ver la esencia de las series de Víctor Mora en durante los años 50-70: aventura pero también una insistencia continua sobre la adquisición de cultura. El tirano quemó los libros, como sucede en el Quijote o como hizo Hitler. O como conseguía día tras día el Franquismo y sus secuaces, empeñados en mantener y expandir la ignorancia entre la mayoría y marcar como excelentes a cuatro enchufadillos a los que se les da el numero uno en unas oposiciones para altos cargos de la Administración Pública, en una cadena que continuá en el 2013, con hijas y sobrinas de ministros que también son muy válidas porque ellos lo dicen. La cosa ha ido a más, porque no se han ampliado verdaderamente las fuentes de acceso a la cultura. Recordemos al conseller d'Educació Ernest Maragall cerrando bachilleratos vespertinos. Si se lo hubieran hecho a él se habría encerrado en un convento de Sarrià y luego su familia lo hubiera sacado de la cárcel y habría hecho un libro. O a Wert y a Rigau y Mas-Colell suprimiendo por completo las becas escolares y acusando a los que cobran el PIRMI de ser unos estafadores, palabras inadmisibles en el caso de los ladrones de guante blanco y mac de platino porque son inocentes hasta que no prescriba el delito.


 Goliath, esto es más valioso que el oro y las pedrerías de mil reyes... ¡Permitirá que los conocimientos humanos no se pierdan ya nunca más y estén al alcance de todos! Esta máquina anuncia un prodigioso avance de la cultura. ¡No es extraño que Yang y su banda se esforzaran en hacerse con ella para destruirla!
Este Goliath, por suerte, no es el obtuso sin cerebro que sufriremos en las versiones a partir e 1983.

La idea es bonita, pero la realidad demuestra que es falsa. No vemos ningun avance de la cultura pese a la existencia de una gran cantidad de imprentas físicas, fotocopiadoras, multicopiadoras, imprentas digitales... mas chulería por haber leído un best-seller, sí... más cultura, no. 

Y tener cultura no garantiza, casi al contrario, la consecución de un trabajo adecuado y en condiciones dignas. Al menos, desde la maginoteca nunca se ha visto desde 1997. 
Pero no podemos pensar que Mora tenga respuestas para todo. Ya hizo mucho con estas historietas.


 Y, sin embargo, hay una entrevista en la cual Víctor Mora aun tiene más respuestas y más cosas que decir. Estamos en el 2003, en la págia 5 de la revista El Capitán Trueno-Homenaje. editada por el Círculo de Amigos del Capitán Trueno, es decir, Elías Bravo (Ebravor), Alberto Álvarez-Perea (quien llevó al Capitán a navegar por Internet) y el ubicuo Paco Nájera (de quien procede el ejemplar utilizado)


"La maldad coexiste con la bondad y el egoismo con la generosidad". Le puedes poner datos técnicos de la OCDE pero se ha visto que es así, que unos, aclamados por periodistas-voceros, estrujan a otros sin más pamplinas. "También encontrarán mis inquietudes sobre la guerra y la paz, la justicia y la injusticia de ciertas conductas..." Y no nos podemos resistir a colocar esa columna de opinión, en realidad, de información pura y dura, de 20090223 (qué fechas) por Àlex Masllorens: Encara hi ha esclaus a Guinea. Sobre la dejación de responsabilidades de la antigua metrópolis, España, y la actual potencia neocolonial, Francia (sí, mucha democracia y  derechos del hombre y del ciudadano pero dentro de sus fronteras y dentro de un orden) o Estados Unidos de América o la República Popular ultracapitalista de China.

Ese recorte de diario ejercía de punto de libro en esa revista durante años. Tiene su sentido.

Gracias, señor Mora.



********************


Nota sobre los numeritos:la historieta de la revista de vacaciones tiene numeritos de cuatro dígitos que comienzan por 2: 2486. Por lo visto, en 1959 se reinició la numeración.

********************

Asimismo dicha revista parece ser casi por entero de Victor Mora  con pasatiempos basados en sus personajes, y referencias a las historietas en los mismos, con dibujos por Martínez-Osete, un especialista en pasatiempos hasta los años 90. Y además con otras historietas con guiones de Mora: ¡"Rueda 6" no responde! sobre una estación orbital ¡en la que hay un astronauta llamado Victor! Una historieta de El Jabato en ¡La lira encantada!, que acredita al dibujante Carrion pero no al guionista. Sin embargo, son personajes creados por Victor Mora. Hay una historieta de 2 páginas de La Familia Trapisonda (2183) y un texto sin acreditar sobre cosas del Oeste, bastante interesante y útil por la influencia en la cultura popular, en cine, novelas, tele o tebeos, de este entorno histórico y geográfico.

20131012

Efectuar M

Data Estel·lar Mil·lenàriament Maginotècnica: Dissabte 20131012

EFECTUAR EL SUMATORI SEGÜENT:  

    ∑
 


 
+    






+




     


+ 
 


 
+




 

+
 










 
=









                                                                        
                                                                         
SuperHumor Ediciones B                      64  
+                                                 +    
SPIROU LLUNA FATAL                        43       
+                                                 +        
Lucky Luke RODEO                             50       
+                                                 +        
PULGARCITO PEQUEÑO                   124     
+                                                 +        
COPITO                                               73       
+                                                  +        
DON MIKI R67                                      67       
+                                                  +        
SUPERALBUMBOMBA                         15     
+                                                  +        
SPIDERMAN AZUL                               30       
+                                                  +        
RISA GUAI!                                          10       
+                                                  +        
EL EQUIPO A 7 AL 12                          12     
+                                                  +        
MARINE                                                 8         
+                                                  +        
CLÁSICOS DC JSA                              10       
+                                                  +        
HISTORIA de los COMICS                    48       
+                                                  +        
JANA                                                    34       
+                                                  +        
PETETE                                              173     
+                                                  +        
MORTADELO CONTRAPORT NIBL     227
+                                                  +        
BIP-BIP el  Extraterrestre                      12     
       

           ≠                                                 ≠
Esther                                                 100                                   
           =                                                 =

Lily                                                      1000 




Mil maginoteques.

Mil entrades delblog.

Mil missatges o articles o com els hi volgueu dir.





                                                      Deixi que els hi dediqui al Capitán Helecho i a Cucatraca. Va por ustés.

Y que el horario de verano nos proteja.