20171130

Colau: ¿Qué hacer con la Torre Glòries o Agbar?

Data Estel·lar pessigollescel Dijous 20171130

Llevo todo el 2017 pensando en esto. Cuando me propongo escribirlo, para documentarme mínimamente me topo con una idea que no es conveniente. Llegaremos a ello: 
Vamos a hacer una propuesta a Ada Colau, alcaldesa aún de Barcelona, y a Barcelona en Comú y a todos los grupos para-podemita post-iniciativa y tal que pululan por allí.

En enero de 2017 salió publicada la noticia de que una inmobiliaria que ensucia el nombre del mago del rey Arturo había comprado la Torre Agbar, por haber sido construida por Aigües de Barcelona o, más bien, sin romanticimos vanos del mundo capitalista, "Aguas de Barcelona" (desde el 2008, filial de la empresa  también llamada Torre Glòries, por estar situada en esa plaza barcelonesa destinada a convertirse en un presunto centro de la Ciudad Condal.

Su precio: 142 millones de euros.

Pongamos que ahora valga 200 millones de euros.

La alcaldesa Ada Colau ha descartado su uso como hotel de lujo -bien- y ha optado por un edificio de oficinas -mal-. He ahí la "idea no conveniente". No he visto jamás un trabajo real o adecuado en forma y fondo en unas oficinas. Hahy muchas, y muchos edificios de ídem, así que algo falla. O son trabajos de desplume individual o colectivo o son para mayor glorias de las capas altas o benestants o "medias bien colocadas" mientras que las clases populares, en igualdad de formación, a lo sumo harán fotocopias, o repartirán máquinas de café. 

La propuesta es la siguiente: 

Conociendo y lamentando la existencia de la triste realidad de falta de vivienda y de desahucios que existe en Barcelona y sus alrededores, nos plantemos que EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA compre la Torre Agbar para DESTINARLA A VIVIENDAS para desahuciados. 

La alcaldesa b ha descartado convertirla en hotel de lujo y pretende convertirla en oficinas, no sabemos para qué, porque aún es hora que veamos anuncios serios de ese tipo de empleos. Son chiringuitos de cuatro amigos.

Así de simple. 

¿Cuántos desahuciados pueden caber en la torre en pisos de unos 200 metros cuadrados? Es decir, ¿cuántos pisos se pueden montar?

Habéis leído bien: he dicho 200 metros cuadrados. Insolencia contra la precariedad habitacional.
 
Estamos hartos de leer, desde los cromos de los años 1960 o los reportajes de los años 1980, cómo serán las ciudades del futuro.

Claro, claro: se tiene que arreglar y acondicionar (que las ventanas se abran)... como todo, como todo. ¿O no se tuvo que acondicionar la desembocadura del Besòs para el Forum y la Feria de Abril y la Central Fotovoltaica? 
Ah, y los cristales tienen que ser de energía solar fotovoltaica. 
La recogida de basura-reciclaje tiene que ser centralizada. 
El agua puede ser limpiada casi directamente. Digo yo que Agbar dejaría algún proyecto allí de aprovechamiento de la torre como Torre del Agua (bombeo, limpieza, etc.).

A finales de los años 1990, saltaba la noticia (que recientemente he vuelto a oír) que un sitio como Benidorm, repleto de altos edificios y haciendo cisco el paisaje, era más ecológico que si tuviera torrecitas. Lo de la "caseta i l'hortet" se ve que no mola. Lo justificaban porque en menos metros cuadrados se agrupaban los servicios, se podía llevar el agua y otros elementos. 

Hemos leído, como hemos dicho, sobre ciudades del futuro en edificios mucho más altos que la Torre Agbar. 

En ese edificio se pueden colocar varias guarderías, escuelas y algún instituto que otro, todo público claro, en titularidad y gestión. Pero también un par de CAPs,, y algunas eco-tiendas. Una comisaría daría servicio a ese nuevo barrio o distrito. 

¿Qué pagarían los inquilinos? Evidentemente, lo mínimo. Ya han sido esquilmados y vilipendiados anteriormente. Pongamos un alquiler a 150 años a razón de 100€ al mes. En el caso de que aún mantengan su piso original, el ayuntamiento se lo podría quedar y pagar la hipoteca. Se rompe la cadena banco hipotecario y exprimidor (página 1 viñeta 1 de la historieta Mortadelo y Filemón: Magín el Mago, por supuestísimo) frente a familia hipotecada. Ahora el banco se enfrenta a una entidad de mayor calado, en un duelo más equilibrado.

¿Cómo comprar la Torre Agbar? Si no es por las buenas... o, para simplificarlo, para evitar que posteriores gobiernos de ultraderecha neoliberal se malvendan con beneficio de unos cuantos amigos ese patrimonio municipal... como han hecho, por cierto, con todo lo demás. He ahí a CiU y he ahí esos CAPs privatizados de manera encubierta... optemos por la realekonomiks: se montan un montón de empresas pantalla con un fondo buitre en algún paraíso fiscal, que solamente de manera muy oculta forme parte del ayuntamiento de Barcelona. La propiedad tiene que estar lo suficiente troceada entre los inquilinos-alquilados-semipropietarios, las entidades públicas y esas empresas pantalla, que apenas nadie pueda conseguir privatizarlo, esto es, expulsar a los habitantes de una golosa zona a especular... y recordemos que todo es zona especulable. También tus cuatro paredes.

Al Neoliberalismo se le combate con las herramientas del Neoliberalismo... o  llamadle Capitalismo Transnacional de Amiguetes o de Clases Medias Transnacionales como les gustaría decirlo a algunos sociólog@s especialistas en Estructura Social que cobrasen por ese trabajo, 

Si queréis hago una propuesta sobre qué hacer con los pisos deshauciados: el ayuntamiento monta una empresa aparentemente privada montada sobre empresas pantallas que se dediquen a comprar a precio de saldo bloques enteros de desahuciados. Eso permitiría atajar para siempre con el problema de los desahucios: esos pisos pasan a ser parte de una entidad de gestión que será pública, y mediante la cual se deberían empoderar sus habitantes en cuanto a gestión de diversos servicios. Por tanto, NO podrán vender esos pisos pero podrán habitarlos. Ni trucos de la VPO ni nada. Control total, igual que las empresas que tienen pisos alquilados.

Se acaba con la angustia y, si acaso con esos sucios negocios.

Dado que son empresas privadas te evitarás las críticas de la prensa ultra y neo. 

Pero, a lo sumo, te dirán que se acaba con un sector inmobiliario importante: razonemos que un país que ha tirado por la borda la industria textil de la cual no fue capaz de retener nada, ni de hacerla evolucionar hacia el diseño con mano de obra, claro, ni fue capaz de mantener ningún otro sector más que los que caen del cielo, llámese Seat, llámese centrales lógisticas de transporte y distribución o llámense centros comerciales, no puede ahora lloriquear por el mero hecho de presuntamente perder ese sector empresarial tan sucio. 

Sé que no haréis ni caso. Vamos, que me llevaría una sorpresa si se elaborara esta idea.

Mientras tanto, los hijos de Aznar y Botella sí que trapichean con fondos buitre y con pisos... pero la derecha se leyó y entendió a Marx y la mal llamada izquierda no es capaz de leer el funcionamiento del Neoliberalismo para desactivarlo. Puede que no quieran, puede que sean tan burgueses que no estén verdaderamente interesados...

¿El primer 2caballos de Rovira?

Data Estel·lar ñicñicñicborooommboroooom Dijous 20171130

Seguimos repasando someramente, esto es, sin poner todas las páginas, aunque ganas no nos faltan, de ese simpar número par de la sere Extra de las revistas Bruguera de los años 1980: el número 36 Extra de Mortadelo, subtitulado Extra de Setiembre, en una época en que estuvo de moda eliminar la letra "p".

Luego siguió y nos quisieron quitar la "p" de "psicología". ¡Psé!

Hay una historieta de varias páginas de Segis y Olivio, que es realmente pintoresca. Para empezar, tiene más de 2 páginas, cosa no habitual. Para seguir, nos recupera escenarios aventureros y cómicos: sale una grueta con sus piedras que caen de arriba y suben de abajo, y el que sepa leer leerá estalagmitas (del griego σταλαγμός  estalagmos filtración. y estalactitas ( del griego σταλακτος stalaktos = "que gotea, goteante"), que es algo que vimos en La Gruta Misteriosa que igual podemos considerar como el título de lla primera aparición de Los 5 Amiguetes.

Sin embargo, nos ha llamado más la atención el vínculo con el futuro de la serie y del dibujo de su autor, Jaume Rovira: se trata del coche CITROËN 2CV o 2 CABALLOS más antiguo en esta serie y en la trayectoria del dibujante, a falta de más datos (porque no he podido comprarme aún el integral, porque no tengo a mano el Colección Olé, porque no lo publicaron nunca, en fin, por lo que sea) 

 Fue un coche mítico para varias generaciones... pero no sé por qué... ¿Por qué se le abría la capota?
 Se podía ver de manera profusa durante los años 1970, pero también en los años 1980 no era extraño verlos aparcados por la calle, e incluso en los años 1990 y 2000 había algunos arreglados y limpios.

No confundir con el Diane6 de mediados de los años 1970.




O sí, que tampoco queremos obligaros a nada

La historieta aún se titula Segis y Olivio, traperos de alivio. En pocos meses, perderá la rima, lamentablemente. No lo hace más moderno: lo hace más aburrido eso de perder las rimas.

Aún sale Olivio con el su gorro en la mancheta del título... pero en la siguiente página ya tenemos, en la parte superior al Segis gritón de los años 1980: aunque la historieta se titule ¡Aullidos! no corresponde con los gritos del coprotagonista sino a algo más misterioso, más de aventurilla del TFE. Como digo, una historieta de tránsito entre el pasado y el futuro.





En p2v9, tenemos ese coche que es un doscaballos, Se ver raro, como si se hubiera dibujado sobre otro modelo de vehículo. En las siguientes páginas, que no ponemos por lo de los derechos de tararíqueteví sí que sale de manera correctamente dibujada.



Al menos, aquí aparece plenamente incorporado al tipo de dibujo o al estilo gráfico... porque, desde 1988, Rovira considerará que ese cochecito será su protagonista principal y, tanto en Segis y Olivio, como en la historia en la que sale el actor que hace Segis pero más delgado por razones de guión en la revista TBO (para todas las edades, incluída la de piedra) en Ediciones B-Grupo Zeta, es decir, la serie titulada Obseso Pisafondo, será el dos caballos pegado como una pegatina y ajeno al dibujo el que domine la escena. 

Por cierto, leyéndola por primera vez, me daba vueltas a la cabeza si esta historieta hubiera sido aprovechada por Rovira usando recursos extraídos de Vázquez (un autor al que parece ser que valoraba bastante. Por ejemplo: en dibujo: no sé, copiar viñetas o hacer lios subterráneos con tramas pegadas, etc. No es así y opta por un estilo más francobelga para acabar regresando al camino brugueril. 

El coloreado es mejor que otras veces. Se suele abusar del monocolor lila, verdemonotono para todo lo que hay al fondo, pero aquí salen dos o tres tonos de verde y eso permite ver los arbustos. A veces, ratoncitos o florecitas quedan perdidas en el monocolor.

Así que, con vistas a una próxima reedicición de Segis y Olivio, sí que convendría ponerse a sacarle más partido a los colores, sin que sea necesario (incluso evitable) meter coloreado multitono por ordenador que atarulle, sino poniendo un coloreado adecuado que separe objetos, figuras, masas, y nos permita disfrutar de los fondos cuando haya algo relevante.


20171129

Extra-ñísima revista Mortadelo 036

Data Estel·lar extra-nyíssima Dimecres 20171129

Lesejo escrigué:

036 MORTADELO 1983 DE SEPTIEMBRE 120Pts 


Nota previa: Las revistas Extras de Bruguera tienen una numeración común que pasa por alto a qué cabecera hacen referencia: Mortadelo, Zipi y Zape, Esther, Lily, Pulgarcito, etc.

Nota no previa: si puedo, ya pondré imágenes otro día. 

Venga va, una: portada y contraportada con el circulito donde se indica el número de la serie Extra número tal, que no Mortadelo Extra número tal. Es del año 1983, sin más referencia, pero supondremos que sale a la venta a partir de SEPTIEMBRE DE 1983.

Ha quedado así, cortado por obra y gracia de vuestro amigo el escaner que escanea a 600ppp.



 Ahí tenemos una historieta de ripios =versos, aleluyas, aucas, por Domènech o Domènec, quien desaparecé a partir de 1987 o 1988, para mayor desgracia de los seguidores de sus historietas: aquí, uno que quería ver ColeccionesOlé de El Vecino de Abajo.

Me compré de casualidad este Extra... pensando que era "de diciembre". Al ojearlo me salta una historieta playera de Zipi y Zape y... parecía raro pero no del todo que fuera de diciembre...

El caso es que es de Septiembre, tema sobre el cual apenas hay nada más que una poesía en la página 3, que es líos de palabras de Matías Guiu con fondo de dibujo otoñal (árboles y tonos marrones) sin firmar que mucho el pego. Recuerda a una parodia de las poesías que salen en la revista Petete y que no sé si saldrían en otros lados.
Toda la revista es muy rara.
Es un desbarajuste que parece realizado a mayor gloria de Armando Matías Guiu, que ejerce de autobombo con chiste: usa caricaturas ibañezcas para decir que "busca su artículo" por toda la revista (el chiste lo adivino, y es una de las razones por las que me la compré)  pero el problema es que eso no tiene mucha gracia, por no decir ninguna. Un cuento suyo de "ciencia-risa-ficción" no tiene tampoco gracia, y es más de miedo y de erotismo que otra cosa.
La mayoría del material está metido con calzador, sin referencias ni a septiembre ni al otoño. Algo que puede parecer "finales de verano": Zipi y Zape en la playa y que aún no han hecho los deberes del verano y listos.
Luego nos topamos con la más extraña historieta de 4 páginas de Sacarino: dado que 2 páginas son de una historieta y de un dibujante y con su final y su canesú, en tanto las otras 2 son de otro dibujante (creo) y que ni siquiera pega ni forzadamente con las anteriores dos páginas. 



Puede ser un error pero es la mayor chapuza que uno ha visto en el mundo brugueril y que debió de crear dolores de cabeza a muchos niños que quisieran entender de qué iba esa historieta. 

También hay otra historieta, que os invito a encontrar, con falta de páginas... oh, no, luego uno se entera de que hay páginas intercambiadas. 


Bueno, venga, os pongo las páginas giradas... pero no os digo si es nueva.
 


Bueno, venga, os digo que no es nueva, pero que había sido escasamente reeditada, pese a ser de una etapa míticaXD. Es de una aventura larga de las primeras de Sir Tim O'Theo con dibujo de Raf y guión de Andreu Martín... pero no os digo  el título.




En resumen, se trata de la revista más rara y peor confeccionada que uno haya visto en Bruguera e incluso en otras editoriales, y encima nos da la sensación de que fue un vehículo perpetrado por Armando Matías Guiu para su lucimiento o para cobrar la paga extra de verano o para quitarse de encima a otros competidores por puestos directivos. Hemos defendido mucho a este humorista pero su trabajo en esta revista no está a la altura y encima parece como si fuera un peldaño para hacerse con el control de las revistas Bruguera tipo Mortadelo a partir del año siguiente, 1984, y progresivamente, hasta llegar a la Pulgarcito final "decadana de la historieta española" de 1986, donde sus refritos parecían tener un sentido de recopilación de etapas brugueriles de todos los tiempos. 


Bueno, venga, os digo el título: Sir Tim contra Blackiss Black... el peligroso y carismático enemigo del detective de Bellotha Village... pero no os digo nada más. Fue recopilada gracias a Antoni Guiral en Clásicos del Comic RBA allá por el 2009, con resdistribuciones en kioskos, puntos de venta, prensa dominical y otras yerbas.

Bueno, venga...
¿Qué os parece dicha revista?


En próximos mensajes puede que desgranemos más cosas de una revista ciertamente pintoresca. Tanto es así que, de haberla conocido de toda la vida, puede que este blog se llamase "Extra036" o que su presencia hubiera sido preeminente para atarullamiento virlivirguero.

Comic-disco en La Tardes del Ciudadano...

Data Estel·lar no es tard ni res Dimecres 20171129

Oyendo el programa ¿tardón, tardío, tarduno, vespertino, post-sestero para el que no trabaje por la tarde? Esto Me Suena-Las Tardes del Ciudadano García ... para los que se hayan quejado en silencio hemorroidal de los largos títulos maginotécnicos, me topo con... una entrevista a Paco Roca y a José Manuel Casañ  (músico del grupo Seguridad Social).

Tenía pinta de que se conocían un poco-bastante de antes, no por la forma de entrevistas del Ciudadano sino por la forma de contestar de los entrevistados. Efectivamente, en un momento determinado se habla de alguna entrevista en años anteriores.


Entrevista comic-disco La Encrucijada.

Era todo muy flojo. Les tendrían que haber enchufado al Padre Esplugues... o haberles hecho cantar lo de "la buena noticia animaaaaal".

Me picó la curiosidad... ¿un comic más un disco? ¿O habrán incorporado códigos bidi con música? Ahí se me abrió una autopista de uso de nuevos instrumentos en los tebeos, que sigo considerando como el medio de comunicación más apto para convertirlo todo en recursos a su servicio.

Nota: la etiqueta es la de la tele pero es que es RTVE... o que no voy a inventar una etiqueta nueva para cada cosa.

Petete girasol

Data Estel·lar girasolada Dimecres 20171129

La siguiente doble página es uno de los dibujos-manualidades-juegos que existen en dobles páginas de la revista Petete durante el primer verano de la publicación. Hacia el número 25-30.


Seguramente que es el vínculo verano-girasol el que da nombre al juego.


Gira, Gira El Girasol es una especie de peonza o ruleta.
Se indica un dibujo que pone "broche". Si uno piensa -ejem- que es un broche para recortar, nota que el tamaño no es adecuado. Hay que poner un broche de esos molestos de los colegios, de los dossieres o algo similar.

Lo que más me gusta es ver a varios personajes sin nombre pero que podemos asociar a la familia directa de Petete. 

Con 6 puntos, la foto-carnet institucional del pingüíno Petete.
Con 5 puntos, el padre o el abuelo de Petete
Con 4 puntos, la madre o la abuela de Petete. Lo pensamos por el aspecto.
Con 3 puntos, Zapatoso... el amigo de las historietas en verso. A ver quién piensa que tendría que tener más puntos por su simpatía.
Con 2 puntos, un ánade más joven que parece com un Petete más pequeño. ¿Un hermano menor, un primo?
Con 1 punto, vestido de verde y un aspecto entre Zapatoso, el amigo de Petete, por un lado;  y, por otro lado, se parece a Pucho , el secuaz de Neurus y habitual secundario de la serie Hijitus/SuperHijitus sea en historietas o en dibujos animados, y para el lector español de 1982, habitual en los pasatiempos de la revista Petete. Es alguien que parece familiar de Zapatoso o puede que un hermano mayor o un primo de más edad que Petete.

Pero esto son conjeturas. No hay nombres y no hemos encontrado más referencias familiares. 

La famlia de Petete queda apenas esbozada en la primera historieta del número 1 de la publicación, en su primera historieta de una página escrita en versos, sin bocadillos y con viñetas iguales en formato de televisión, es decir, rectángulos con lados ovalados, tal y como eran las teles de entonces, haciendo referencia a la aparición famosa del personaje en TVE en 1981.



20171127

Un aventurero, un barco, cangrejos y droga

Data Estel·lar criiiiuu criiiiu (gavines) Dilluns 20171127

Supongo que nadie tendrá duda de reconocer cierto tebeo con las siguientes palabras: "Un aventurero, un barco, cangrejos y droga".

Sí que parece la continuación de Un belga y un fox-terrier.



Efectivamente, estamos ante una aventura de superhéroes con cangrejos que están vinculados al mundo del narcotráfico y que está vinculada a viajes en el tiempo de un supermalo del pasado convertido en superbueno del futuro que viaja al pasado. Toma ya.

Más aún, también sale un barco pero no tiene norme armenio.


Todo de Doom 2099 números 40 página 8 y 41 páginas 10 y 11 de la historieta (sin las tapas ni los anuncios). Fechas: april, may 1996. 

Del Subuniverso Marvel 2099, en la saga Rage Against Time.

Guión de Tom Peyer, lápices de John Buscema (quien ya estaba quedando con todas las series guays de 1996 para aburrirnos con su dibujo) y color de Megan McDowell... la tinta cambia de Scott Koblish al trío Koblish, Candelario y Rubinstein

Aprenent coses amb el BOE

Data Estel·lar vallesanística Dilluns 20171127

Informació estreta de: Corrección de errores de la Relación de locales oficiales y lugares públicos que se reservan para la realización gratuita de actos de campaña electoral, correspondientes a las elecciones del Parlamento de Cataluña, que se publican de conformidad con el artículo 14.2a) del Real Decreto 953/2017, de 31 de octubre, por el que se dictan normas complementarias para la realización de las elecciones al Parlamento de Cataluña de 2017, a celebrar el 21 de diciembre de 2017.

M'ha fet gràcia trobar informació apta per al Vallès Occidental quan estava buscant dades de les Eleccions per al Parlament de Catalunya de desembre 2017:


TEXTO

Advertido error en la Relación de locales oficiales y lugares públicos que se reservan para la realización gratuita de actos de campaña electoral, correspondientes a las elecciones del Parlamento de Cataluña, que se publican de conformidad con el artículo 14.2.a) del Real Decreto 953/2017, de 31 de octubre, por el que se dictan normas complementarias para la realización de las elecciones al Parlamento de Cataluña de 2017, a celebrar el 21 de diciembre de 2017, publicada en el «Boletín Oficial del Estado» número 274, de fecha 11 de noviembre de 2017, se procede a su corrección:
En la Junta Electoral de Zona de La Bisbal d’Empordà, en el municipio de Palamós, en la página 109016: en el cuadro correspondiente al Espacio de Entidades Culturales de La Gorga,
Donde dice:
«Día
Horario
18/12/2017
De 10 a 14 h
De 16 a 19 h»
Debe decir:
«Día
Horario
19/12/2017
De 10 a 14 h
De 16 a 19 h»
En la página 109018, donde dice:
«12. Recinto al aire libre de la plaza dels Arbres, utilizable todos los dies hasta las 24 horas (no hay asientos). El alumbrado público emite suficiente iluminación durante las horas nocturnas. Capacidad aproximada: 150 personas.»
Debe decir:
«12. Recinto al aire libre de la plaza dels Arbres, utilizable todos los días hasta las 24 horas (no hay asientos). El día 9 de diciembre no estará disponible. El alumbrado público emite suficiente iluminación durante las horas nocturnas. Capacidad aproximada: 150 personas.»
En el municipio de Sant Feliu de Guíxols, en las páginas. 109022 y 109023, donde dice:
«Espais públics
Pg. del Mar
Excepto en horario de mercado
Plaza del Mercado
Excepto en horario de mercado
Plaza Salvador Espriu
Rambla Antoni Vidal
Rambla Generalitat
Placeta Sant Joan
Plaza dels Drets Humans
Excepto el 17/12/2017
Plaza Molí de Vent
Plaza Miquel Murlà
“Parc” delante de la Escuela Baldiri Reixach»
debe decir:
«Espais públics
Pg. del Mar
Excepto en horario de mercado
Plaza del Mercado
Excepto en horario de mercado
Plaza Salvador Espriu
Rambla Antoni Vidal
Rambla Generalitat
Placeta Sant Joan
Excepto el 17/12/2017
Plaza dels Drets Humans
Plaza Molí de Vent
Plaza Miquel Murlà
“Parc” delante de la Escuela Baldiri Reixach»
En la Junta Electoral de Zona de Sabadell, en el municipio de Barberá del Vallés, en la página 108941, donde dice: «Plazas públicas y zonas de uso para los peatones de los parques y jardines públicos de la ciudad, conforme a las condiciones generales recogidas...», debe decir: «Plazas públicas y zonas de uso para los peatones de los parques y jardines públicos de la ciudad, excepto la Plaça de la Villa que los días 16 y 17 de diciembre no estará disponible para la celebración de actos de campaña, conforme a las condiciones generales recogidas...»
 Aquí destaquem que escriuen "BarberÁ del VallÉs" i no "BarberÀ del VallÈs", cosa que vol dir, perquè es tracta del BOE, Butlletí Oficial de l'Estat, que és el periòdic que escriu lleis que és oficial escriure-ho d'ambdues maneres, cosa que em resol un antiquíssim dubte.

Sovint ho veig escrit amb l'accent tancat però jo pensava que els noms de llocs no es traduien. Doncs sembla que sí, que es pot fer i que és oficial.

Apart d'això, hi ha hagut rebombori amb la traducció de noms de comarques: "La Garrotxa" passa a dir-se "Breña", que es veu que vol dir el mateix i que tampoc no s'entén. Si no són marques, bé es pot traduir... però potser se'n fa un gra massa... una "Maresme" és exactament "Marisma". I s'esquinçaven les vestidures per dir "Arán" amb accent quan resulta que, en català, signfica "Vall", així que "Vall d'Aran" significa "Vall de la Vall", redundant.

I es basen en això, que és el que a mi em sonava... però bé que els hi agrada molt dir "Catalonia" com si aquest nom en llatí-anglès fos molt conegut:   

Decret 78/1991, de 8 d'abril (DOGC 1434, del 24), sobre l'ús de la toponímia Modificat pels decrets 59/2001,de 23 de gener, pel qual s'estableix la Comissióde Toponímia, i 60/2001, de 23 de gener,pel qual es regula el procediment per al canvi de denominació dels nuclis de població i les entitats municipalsdescentralitzades.

 Article 1.

1.1 Forma oficial dels topònims1.1Els noms de les comarques, dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades, dels nuclisde població, dels accidents geogràfics i de qualsevol altra demarcació territorial, i també els noms dels carrers i de les vies urbanes i interurbanes de Catalunya, tenen com a única forma oficial la catalana, excepte els de la Val d'Aran, que tenen com a única forma oficial l'aranesa.

1.2 Les denominacions en català o en aranès que est ableixin els organismes competents, d'acord amb el procediment que estableix l'ordenament vigent, són les úniques legals a tots els efectes en el territori català

Això no sonava ni bé ni malament... però, passat el temps, hum... sona molt restrictiu, molt a fals, molt a que noms populars no establers en català queden suprimits de la nomenclatura oficial, com així ha estat. Sona a les disposicions dels borbons després de 1714, d'on el nacionalisme català sembla haver après molt i molt. 

Quan diu "el territori català", que sona gros, potser el Ministeri de Treball intrepreta que pot escriure-ho diferent, en castellà, si ho publica FORA del territoria català. Com que ja veiem que aquí tothom fa el paparra de la lletra de la llei, vagi vostè a saber.

I quan veus que l'IEC t'ho ha de corregir... hahahahaha. 

Que sí, que sí, que els del ministeri s'han saltat la normativa catalana feta per un govern sortit d'un parlament on  tenia majoria i no revocada pel Tribunal Constitucional ni res... però, caram, caram, caram quan hom ho analitza racionalment.


Poques Candidatures proclamades 2017 i pobra democràcia

Data Estel·lar comdèiem Dilluns 20171127


Aprofito per contestar el comentari de Carlos qui va escriure: 

Pues los de PACMA demuestran que no se enteran de la realidad del mundo rural porque precisamente los agricultores de mi pueblo y de amplias zonas del campo español se ven afectadas por plagas muy dañinas de conejo corzo y en algunos lugares como Teruel, incluso ciervos; plagas que habrá que acotar con el concurso de los cazadores. Y es que ya se cansa uno de la demagogia política, la verdad.
carlos  

Respuesta: da igual que no se enteren de la realidad. Los demás partidos también tienen sus graves carencias. Aquí lo que interesaría sería la salsa, un partido disruptivo con el orden establecido que rompiera las expectativas estúpidas puestas en el Parlament de Catalunya... que rompa bloques, que rompa los "sí" o los "no", que definiera bloqueos: son 135 escaños. Imagínese 1 ajeno al sarao de banderas, de 155, de DUIs y demás pamplinas que no nos dan pan ni tampoco democracia (por cierto, debate: ¿es la democracia ajena a la utilidad práctica que genera a la población?). Sin Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco, se necesita otro, que podría ser el PACMA, de tal modo que quedarían 134 diputados, lo que hace un número par y el precio para ese escaño único sería muy elevado (se lo rifarían) o habría un posible bloqueo de los bloques.


Passarem a les novetats, tot i que ens encantaria detenir-nos cognom per cognom i veure tots els familiar. 

La dibuixant Pilarín Bayés havia dit en un reportatge de la tele que la seva família tenia vincles a la de Pujol, cosa que explica millor que res el seu vincle en els últims lloc, que sempre són simbòlics, de Junts Per Catalunya. I així podríem seguir amb 3/4 parts dels candidats...

Lògicament a C's, Nacho Martín Blanco és un tertul·lià dretà, habitual del mitjans de comunicació catalans, de molta xerrameca, procedent de l'escola bressol de La Rambla de BTV als anys 2014 aprox, i que un dia ja hagué de dir que era fill d'un jutge... que, si no ets de classe mitjana benestant no surt a la tele si no és que reventa la bombona de butà del teu bloc de pisos.

Amb temps, això es podria per tants i tants, que algú amb l'endoll adequat podria guanyar-se una bonica tesi doctoral en Sociologia de Xarxes Socials i Activisme Polític.

Per tant, sorpresa i novetat: 
Candidatura núm. 8
PER UN MÓN MÉS JUST
Siglas: PUM+J
Candidatura no proclamada

Ja havíem vist que les seves pàgines web no funcionaven. 
Aquest tipus de candidatures tipus "Un altre món és possible" procedien de cap el 1999, de protestes per un món millor i més just. Durant un temps, semblaven  redundants amb un partit tipus Podemos que hauria agafat totes aquestes sensibilitats... però quan poses al capdavant al exJemad de la guerra de Líbia... per molt bé que parlin, potser una altra candidatura no és tan redundant, i quan calles i no parles de manera insistent sobre com el PP colpeja i boicoteja les polítiques públiques per evitar desnonaments, potser el teu partit ha fracassat sense haver ni començat.

Editat el 20171220: en canvi, el 20171210 penjaven un missatge a Facebook dient que sí s'hi presentaven i que demanaven idees. El dia 19 apareixen a la tele i el 20 veig que la web ja els funciona. Entremig, cap més informació, i serà que no hem buscat informació electoral. 


Entra a http://www.perunmonmesjust.cat/#ajuda Ens presentem a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ens calen les teves idees. Et sorprendrà el que podem assolir tots junts.
Així i tot, la web Parlament2017 deia aquell novembre en què ens basàvem en dades que entrava en les candidatures no proclamades:
Un total de 8 de las candidaturas provisionales que se presentaron el pasado 19 de noviembre no han sido proclamadas: 6 en la demarcación de Barcelona y 2 en Tarragona. Las de Barcelona son: Por un mundo más justo (PUM+J); La familia paz y libertad (LA FAMILIA); Democracia Nacional (DN); Partido familia y vida (PFiV); Convergentes (CNV); Unidos y socialistas+miedo la Democracia (UNIDOS-*DEf-*Socialistas); y las de Tarragona: Por un mundo más justo (PUM+J); y Ciudadanos Libres Unidos (CILUS).

Las solució al problem és que es presenta a Lleida i Girona però no ho van poder aconseguir a Barcelona. Trists

Perdem també la colorista però molt interessant del pastor evangelista:

Candidatura núm. 11
LA FAMILIA PAZ Y LIBERTAD
Siglas: LA FAMILIA
Candidatura no proclamada

Així com totes les següents:

Candidatura núm. 13
DEMOCRACIA NACIONAL
Siglas: DN
Candidatura no proclamada

Candidatura núm. 14
PARTIT FAMILIA I VIDA
Siglas: PFiV
Candidatura no proclamada

Candidatura núm. 15
CONVERGENTS
Siglas: CNV
Candidatura no proclamada

Candidatura núm. 16
UNIDOS y SOCIALISTAS+por la Democracia
Siglas: UNIDOS-DEf-Socialistas
Candidatura no proclamada


16-6= 8 candidatures concorriran a les Elecciones per al Parlament de Catalunya 2017 en la cutredemocràcia més pobra de totes les que hem patit fins ara.

A l'entrevista feta per Ana Pastor al candidat Miquel Iceta del PSC, el diumenge nit 20171126, per descomptat, Iceta va esquivar totes les respostes. Va repetir 10 cops els seus eixos: que si federalisme, que impulsar Barcelona, que si... res, absolutament res sobre polítiques socials, sobre desigualtat, sobre precarietat, sobre els desfavorits... sí, va dir que el PSC havia abandonat els maximalismes i que no podien imposar el Socialisme de cop i volta (o potser ho va dir Rodríguez àlies Article 135 Zapatero..., tant se val)... ¿com poden ser socialistes aquells, com Iceta, que estimen les portes giratòries del Turbocapitalisme. ? Doncs això explica que no tingués ni una paraula de l'eix esquerra-dreta, per solventar els gravíssims problemes socials que els candidats de les burgesies no volen veure i aconsegueixen no ensumar.

Gairebé dos partits únics, un doble feixisme vestit amb banderes que es diuen demòcrates, que tenen marques Espanyes, fan DUIs, són molt valents quan abandonen el vaixell, tenen comptes en paradissos fiscals, ens insulten la intel·ligència, no responen a res,

L'únic vot pintoresc, que podria servir de vot de càstig o per a incorporar nous temes a l'agenda pública seria el PACMA.

Potser l'única esperança sigui un gran creixement del VOT EN BLANC: si no us agrada ningú, fiqueu el sobre buit. Aneu vestits de blanc.



Un vídeo sobre partits extraparlamentaris per veure que són pocs però pocs pocs:

Inútil Televisió de Catalunya, inútil sistema de gestió de la tecnologia de la Generalitat, inútil CTTI que és incapaç de fer que els vídeos que paguem amb els nostres impostos s'hi puguin inserir fàcilment a tot arreu: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/els-partits-extraparlamentaris-del-21d/video/5710446/

20171125

Em pregunto per algunes candidatures: Eleccions Catalunya 2017

Data Estel·lar electoralista Divendres 20171124

Em pregunto per dos partits: Escons en Blanc i PACMA. Quina és la seva intenció de vot?

És que ja sabem que els partits colpistes i auto-colpistes tenen moltes possibilitats d'èxit, així que ens aturarem més en els altres, que no tenen la sobreprotecció de les premses del règim.

Totes aquestes candidatures encara havien de superar el tràmit dur de les signatures, per culpa de la reforma antidemocràtica que van fer PP, PSOE, CiU i PNV... sempre de la maneta.

Esmentarem que, d'ultradretes, n'hi ha tantes i tant variades, que és difícil de classificar-les. La majoria s'empipen si són titllades d'ultradretes. Partits que no parlen d'igualtats i que emmascaren les llibertats.

La llista de candidatures  ja ha aparegut al DOGC i al BOE. DOGC 7498 de 20171119, en paral·lel al BOE 281 de 2017111,  basat en el Real Decreto 946/2017, de 27 de octubre, de convocatoria de elecciones al Parlamento de Cataluña y de su disolución  de BOE 261 de 20171028. No el trobareu al Mercat de Sant Antoni.

Per l'ordre que apareix a la normativa de les candidatures de la circumscripcio electoral de Barcelona, àlies província àlies demarcació si ets de Catalunya Ràdio o Televisió de Catalunya segons l'EDICTE de 18 de novembre de 2017, pel qual es fan públiques les candidatures presentades davant la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.

 1. PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) Sigles: PSC. Es el que queda del PSC i la màfia d'Unió, amb l'exportaveu del govern indepe d'Artur Mas dient el contrari des que el van fer fora.

2. PARTIT POPULAR/PARTIDO POPULAR Sigles: PP. El partit del chapapote i la corrupció institucional. Han forçat un autocop d'Estat. La desigualtat extrema és la seva pràctica.

3. PARTIT ANIMALISTA CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL. Sigles: PACMA. Potser no els queda gaire per aconseguir el primer escó. Estaria bé que fossin una força amb un escó=un diputat que matxuqués el número senar de 135 escons al Parlament. Correspon visibilitzar una mica el seu missatge, que no apareixerà ni ha aparegut en tertúl·lies i noticiaris dominats per la gran coalició d'ultradretes: 
Defenderemos la prohibición de los correbous, como llevamos años haciendo.
Pondremos el foco sobre el terrible problema ambiental que sufre Cataluña como consecuencia de las miles de explotaciones de cerdos, que son uno de los principales contaminantes.
Recordaremos que la oposición de PACMA contra la caza es total, y que nuestra propuesta es parar las balas de los cazadores en toda Cataluña.
Priorizaremos la exigencia de medidas urgentes para combatir el cambio climático, que es la mayor emergencia ambiental que hemos sufrido en las últimas décadas. La terrible sequía que estamos padeciendo puede tener consecuencias irreparables si no se actúa de forma inmediata
Destacaremos nuestro compromiso con la justicia social, que ha sido olvidada en estos meses por el resto de partidos.
Cataluña sigue sufriendo gravísimos recortes en sanidad y mantiene una elevada tasa de paro, entre otras cuestiones que afectan al día a día de los catalanes y las catalanas.
El desempleo, la corrupción, la situación económica, la sanidad y la educación siguen siendo las principales preocupaciones de la ciudadanía, y merecen ser atendidas.
 4. CIUTADANS –PARTIDO DE LA CIUDADANIA. Sigles: C's. Partit emparat per la gran banca: Oliu digué "necesitamos un Podemos de derechas" i la seva paraula es feu obra. Un partit de grans tertul·lians que apareixen arreu, molt preparat per xerrar. Sembla que diuen coses normals però poden ser molt perillosos. Ara bé, ¿ho poden fer pitjor que els altres? Els seus fets: recolzar el partit mé corrupte d'Espanya i Europa. Són com els que veurem després: consideren que ells són la ciutadania i xerren molt però només dialoguen entre dintre del seu grupet del partit de notables.

5. Esquerra Republicana- Catalunya Sí. Sigles: ERC-CatSí. El seu candidat és a l'ombra, en el doble sentit: un es troba a la presó, l'altra és la tipa que va insultar mil cops al President de la Generalitat, arrobaKarles Puigdemont, creant-li una campanya d'insults (traïdor, botifler) quan deia de fer eleccions en comptes de proclamar la República. Ha dit coses perilloses -perill és el concepte- i sense proves com que es parlava que l'exèrcit mataria la gent pel carrer. Ara, la perillosa és la tapada, la que es troba a l'ombra i vol arrossegar un vot zombi. Evidentment, ja han tingut la seva oportunita de governar. Ni han sabut governar ni han volgut contestar: Junqueras és un Rajoy sense plasma així que no contesta mai. Van donar un cop d'Estat el 20170906 i 20170907, amplificat en setmanes posteriors. Van suprimir els drets polítics de més de la meitat de ciutadans. Una candidata seva, Carme Forcadell, era la presidenta del Parlament, i no va exercir d'àrbitra. Durant anys "era de la societat civil" però un dia es va dir, un cop i no més, que havia estat regidora d'ERC a Sabadell. Com que sonava malament perquè "la independència", repetia el periodisme del règim, "era un procés ciutadà aliè als partits", fins el novembre el 2017, no va quedar clar, que sí, que ella era una eina més del partit. Nom adient: Dreta Republicana de Catalunya fins que es trobi un hereu de Martí L'Humà.


6.  DIÀLEG REPUBLICÀ. Sigles: DIÀLEG. Marca blanca de ERC "per si els il·legalitzen"... entenem que, arribat el cas, els tribunals o fiscals no serien tan idiotes de deixar sense il·legalitzar ambdues candidatures. La seu fundacional es troba a Mollet del Vallès. Curositat vallesenca. Els diputats que realment seurien al Parlament serien escollits per ERC, és a dir, que no serien els desconegut de la seva llista sinó els famosos d'ERC., segons el diari Ara.

7. Candidatura d'Unitat Popular. Sigles: CUP. Diuen que són d'esquerres. Encara no ho han demostrat. Canviar noms de carrer no et fa d'esquerres. Et fa inútil. S'hi van divertit fent parlamentarisme perquè deien que ells no eren parlamentaristes. 

8. PER UN MÓN MÉS JUST. Sigles: PUM+J.    1. Mar Martinez Turallols: única candidata, cosa que demostra realisme. Webs que no funcionen; PUM+J i Mundo Justo. Si ni els funciona la web...  no podrem saber què defensen.

9. CATALUNYA EN COMÚ- PODEM. Sigles: CatComú-Podem. NO ENS REPRESENTEN. Com Iniciativa, incapaços de colar ni un missatge de caire igualitari ni social. Només saben parlar del referèndum i de coses així de burgeses, que és d'on venen, és clar... portes giratòries universitàries. Llàstima. Un altre segle serà dic jo. Dubtem molt que siguin capaços de generar ni il·lusions ni missatges sobre economia i societat en una Catalunya, on caldrien uns cascos blaus d'assistents i treballadors socials que anessin pis per pis, casa per casa, residència d'ancians per residència d'ancians, i que prenguessin els hospitals públics i privats. Des del dimarts 20171121 tímidament diuen "mmmsocial" o "només pactarem amb algú amb agenda social". No hem comprovat que cap coalició municipal on governin ells hagin tingut una sensibilitat especial sobre temes socials. Treure fotos del rei i altres estupideses no donen pa. A Ada Colau o a Xavier Domènec els han entrevistat mil cops i mil cops que han optat, sota la seva irresponsabilitat, per no dedicar ni mig minut a dir "miri, ja està bé de tanta nyonyeria i vaig a parlar de la pobresa, que ja està bé de tant mocador amb ratlles".

10. JUNTS PER CATALUNYA. Sigles: JUNTSxCATALUNYA. Són el PDECAT àlies de CDC+uns quants d'UDC.  Es pensen que ells són Catalunya. Barregen el cop d'estat, el dissimil, la corrupció, la ineficàcia i la hipnosi zombi. Porten així des del 1980. A ells els hi va bé. Als altres, malament. El seu líder ha fugit. La candidatura està plena de colpistes que han robat els drets polítics a la ciutadania de Catalunya des del 20170906. S'han rigut de la ciutadania. Van aprovar unes lleis importants sense debat i van declarar una independència per a dir després que no ho havien fet. 

Con el partit 1, duen màfia d'UDC, que va de centrada i sabem que van fer campanya purament xenòfoba en unes eleccions municipals de principis del segle XXI per tal de guanyar vots, i ho van aconseguir, a la Platafarma X  Catalunya, molt forta a Vic i la comarca d'Osona i en creixement... en part per la situació d'arribada d'immigrants i els xocs en barris eternament problemàtics... i quin partit havia tingut durant 30 anys la conselleria de Benestar Social? Correcte... y en part perquè el seu líder apareixia cada setmana en la tertúl·lia àmplia de Canal Català conduïda per Carlos Fuentes... però aquí s'ha menystingut sempre el que no siguien les teles formalment majoritàries. 

Així que compte en concret i en general.

11. LA FAMILIA PAZ Y LIBERTAD. Sigles: LA FAMILIA. Amb aquest nom són molt de dretes: anti-avortista, amb vídeos de l'ultradretà César Vidal i anti-igualtat de gèneres. Curiositat vallesenca: la seu principal la tenen a Castellar del Vallès... i aquí és on comença una interessant i profitosa recerca. Sospitem ràpidament, en mirar la seva web, que té un rerefons evangelista (Església Evangèlica)... ¿pot ser un partit cristià més enllà del catolicisme? Veiem que diu coses rares o fora dels discursos habituals, tant en la forma d'expressar-ho com en el fons de les qüestions: sobre el matrimoni gay, contrari a la Biblia... hum... quan parla de monuments al genocidi evangelista, gitano, jueu i altres, comencen a pensar que també en això marquen una interessant diferència de discurs...  per tant, plantegen una incidència que ningú no es planteja al món burgès de les ràdios, teles, diaris o internets: sobre els problemes de les residències d'avis o sobre minusvalidesa: "se están denegando a los enfermos la minusvalía que padecen, y se les deniega una y otra vez la ayuda que les corresponde por su grado de enfermedad. Así para evitar estas injusticias, se pondrán una vigilancia, UN DEPARTAMENTO, DISTINTO AL ACTUAL, AL CUAL PODRÁ ACUDIR EL CIUDADANO, ANTES DE RECURRIR A LOS TRIBUNALES, A FIN DE QUE VALOREN LOS DOCUMENTOS APORTADOS, Y ESTOS EVITARÁN EN LO POSIBLE QUE EL ENFERMO ACUDA A LOS TRIBUNALES Y PODRÁN RECONOCER SU MISNUSVALIA. ESTE PROCESO DEBE SER DE RAPIDA RESPUESTA.". Castellar és la localitat veïna a Sabadell on hi va gent amb diners... diguem-ne, que és una expansió de gent amb més diners sorgida dels barris de Ca n'Oriac o Can Deu, per simplificar-ho al màxim. Doncs resulta que el seu líder, fundador i cap de llista és Lisardo Cano Montes, i la segona és la seva dona, Maria del Pilar Delgado Ávarez, i el tercer, llur fill, Josue Cano Delgado, i apareixen més cognoms relacionats (cosins, etc.), en el que seria l'estructura bàsica d'un partit a polític a Catalunya o Espanya : l'alcaldessa de Montcada i Reixac és filla d'un anterior alcalde; l'alcalde de La Llagosta és fill d'un regidor, la famíllia de Pujol, la família d'Aznar o la del clan Jiménez Villarejo, ministres, alcaldes, consellers, directors d'empreses, càrrecs intermitjons en partits, col·locats en universitats i centres de recerca... la famiglia ho pot tot.

Així mateix,  és el patró de Radio Televisión Amistad... amb seu tradicional a Ca n'Oriac... sí, home, si heu tingut curiositat haureu vist un cap gros gemegant a Canal Amistad (tele) o la seva veu aturant la generalment pobra programació de ràdio: "no tenemos dinero... da 50, 100, 200€ para pagar la luz de nuestro local... o Radiotelevisiónamistad se sierra"... així porta des del 1994, tirant baix. Plorant per rebre diners, com tants polítics... i propietari o vinculat a mitjans de comunicació: la dona de Jordi Cuixart és la periodista i guionista que va fer allò del Canal 33 (i després va passar al RAC, és clar) sobre disparar fotos del rei i d'altra gent: tot és llibertat d'expressió i tot és casual i no planificat, inclús l'estúpida polèmica que va seguir, com si algú encara veiés el 33 (no ho puc assegurar però crec que ja no el veig ni jo mateix, i n'era l'únic), fins que un dia resulta que tots són societat civil i tots estan implicats a fons en tot i que tots estan en llocs d'influència i mediatizació política i social.

 Aquí el seu vídeo. Val la pena sentir-lo: pocs mitings trobareu fets des d'un cotxe i rodejat de blocs de pisos... per tant, un entorn molt habitual. 


Si pensem que es tracta de "l'església dels gitanos" i que demana el vot de cristians, de gent catòlica, evangèlica, que demana un tracte igual al català i al castellà (compte, perquè ho fa amb una forma de parlar molt planera i molt com pensa la gent corrent que només surt a la tele quan esclata una bombona de butà al seu bloc de pisos), i que inclús demana "vot dels ateus"... doncs podria tenir un èxit.


Que ningú no rigui: a Catalunya hi ha uns 80000 gitanos (hom diria que n'hi ha més). Imagini's un vot gitano (evangèlics i "ateus" o no religiosos) a una candidatura, junt amb un vot més extens, que sembla el que demana el líder del partit... un escó sí el poden tenir, ben mobilitzats...  La informació sobre la quantitat de gitanos a Catalunya prové de la Guía para la actuación con la comunidad Gitana en los Servicios Sanitarios perquè ha estat impossible trobar-la a l'Idescat, cosa que no ens estranya als que ens barallem des del 1998 amb aquesta altra incompetència de la Generalitat.També res a Fagic.. que s'ho faci mirar tohom perquè paguem impostos per alguna cosa.


Pot ser interessant sense que realment puguin aportar més que color

Si el mateix Carles Puigdemont ha passat per mil empreses de periodismedelrègim (inclosa la societat mercantil Intracatalonia s.a. àlies de l'Agència Catalana de Notícies, perquè ho tenen tot privatitzat de manera encoberta cap a quatre col·legues), Jaume Barberà, o el ploramiques aquell de La Razón que mai no vol recordar que va ser portaveu d'Aznar, si Vicent Sanchis (gran cap de TV3 durant el 2017 i tertul·lià habitual de Catalunya Ràdio o del RAC, director de BarçaTV... i també habitual de Ficomic, de la part dels que cobren, home), si el director del RAC Eduard Pujol passa a Junts per Catalunya, si Txell Bonet (33, TVE, RAC... Bestiari Il·lustrat), si l'avi d'Aznar, si tants altres (pero no estendre'ns i per no sortir de l'àmbit català massa) tenen relació, vincles de propietat, de feina, d'influència en mitjans de comunicació... per què no ho hauria de tenir en Lisardo Cano Montes en passar de l'església a la ràdio i la tele i d'allà a la política? 

Nota: és que resulta que estava a Tips, de La2, durant la tardor de  2016-primera meitat del 2017 i que la presentadora, Ruth Jiménez, abandonarà (deixant sol al copresentador) i passa a TV3 durant la primavera del 2017...i al programa de la tarda de TV3 a  la tardor del 2017... on serà entrevistada... buf... tot casual... tot... bucles casuals...   

12. RECORTES CERO-GRUPO VERDE Sigles: RECORTES CERO-GRUPO VERDE. Sempre cal posar en qüestió que un grup sigui ecologista pel fet de portar les sigles. ¿Era ecologista i va fer polítiques ecologistes ICV o ICV-EUiA o el PSOE quan va dur Los Verdes al Senat fa anys? No sé on vaig llegir que aquell Verdes era el de pare d'Errejón, cosa que ens posaria sobre la pista d'una altra porta giratòria i d'una altra família... però caldria tornar-ho a comprovar.


Ara bé, queda clar que donen una preeminència a les dones... o, si més no, que apareixen en els tres primers llocs sense problemes: 1. Nuria Suarez  ,   2. Eva Avendaño Mata    3. Arelis Guaramato Díaz. Hi duen gent de la PAH, mobilitzats contra els desnonaments. Han fet manifestacions que no han aparegut al 3Cat24 ni a Catalunya Ràdio, ni al RAC ni a RNE-1 ni a 24 Horas ni enlloc. Així que potser és que és important el que fan i per això els amaguen. És un grup aparentment d'esquerres (tampoc no ho hem de sospitar prèviament als seus actes legislatius i executius: canviar noms de carrers no et fa d'esquerres) i, a més, és directamente "anti-independentista". Surt una frase que es pot llegir en alguns llocs: "els que no comptem", en aquest cas, afegeixen, "per al nacional-catalanisme". Aquest "no comptem" l'he llegit ocasionalment durant el mes de novembre de 2017. Si igual és una consigna, m'hauria d'haver fet un llistat de qui ho deia.



 
Eva Avendaño, activista social y miembro de la Coordinadora de Recortes Cero en Cataluña, ha desgranado parte de los números que se difundirán en la campaña, exponiendo que “en Santa Coloma apenas votó un 21% del censo… solo uno de cada cinco. En Hospitalet, la segunda ciudad de Cataluña los Síes a la independencia apenas llegaron al 19% del censo… frente al 81% que se negó a apoyar la ruptura. En Tarragona apenas votó el 23% del censo. Y los votos a favor de la independencia solo llegaron al 21%. Incluso en Girona, puntal del independentismo, solo votó el 1-O el 47% del censo”.

 Vinculen directament el seu interès de votants a l'àrea metropolitana, que segueixen denominant "cinturó roig" per més que ha passat a taronja (C's) violeta (Podemos... i no tant ECP; més Pablo Iglesias i les idees originals del principi, aquelles que ells no poden acceptar perquè són burgesets, són benestantets i han parlat amb gent a qui nosaltres no veurem mai i els han dit que "ni parlar-ne" de res). També parlen d'un cinturó obrer... certament, hi ha més obrers en el sentit d'assalariats o de treballadors per compte d'altri inclús en format fals autònoms... ara bé, en un país on els nens ridículament volien només ser Shuster's i tenir Ferraris i això ho han trasmès eficaçment als seus fills, la consciència social obrera és, com a mínim, nul·la, potser inexistent i, si de cas, difícilment recuperable si és que realment ha existit algun cop. El Black Friday té més força que el Dia del Treballador.

 De totes maneres, cal tenir molt en compte que tot això no forma part d'un procés reflexionat pels fets sinó unes premisses de partida, donat l'origen de Recortes Cero en el polèmic (¿és un partit? ¿són d'esquerres? internacionalistes, no, perquè són només espanyolistes) Unificación Comunista de España, un partit que va demanar el vot per IU però també per a Unión Progreso y Democracia i després per a Ciutadans... així que compte. El seu òrgan de comunicació és De Verdad.

13.DEMOCRACIA NACIONAL Sigles: DN Només 3 candidats:   1. Alberto Bruguera (us pensàveu que en aquest article no sortiria aquest mot)  2. Víctor Rubia   3. Blanca Hernandez. Ja hem parlat de la varietat de la ultradreta: aquí, tenim l'exemple clar de la tradicional: xenofòbia, anti-islamisme, lepenisme, troben fluixa l'aplicació de l'article 155... i han aconseguit la quantitat de signatures suficients com per presentar-se a les eleccions, a més d'acceptar el parany de llenguatge de la premsa indepedendista al anomenar "unionista" com a vocable de clara arrel del conflicte bèl·lic i terrorista d'Irlanda del Nord (Ulster) entre els protestants i els catòlics, els anglesos i els irlandesos. Com se us queda el cos?

 En un vídeo diu que esperaven unes 500 persones però han arribat unes 3500-4000 persones. cosa que consideren un èxit. No tinc dades per rebatre les expectatives inicials perquè així queden ridiculitzades per part de la premsa habitual aquestes manifestacions: "només eren uns 300" però, quan són dels seus, diuen "gairebé mig miler de personajes es concentraven davant de..." Li diuen periodisme...

14. PARTIT FAMILIA i VIDA Sigles: PFiV. Tot i aparèixer a l'Edicte, el partit comunica que: 

La Junta Electoral Provincial de Barcelona no aprova la candidatura de PFiV per la falta de 4.157 avals.
La manca d’aquests avals impedeix que la nostra candidatura sigui present el 21/12/17.
Volem comunicar:
1r Lamentem i demanem disculpes als afiliats, simpatitzants, electors i a la societat en general per no haver posat més mitjans, per a què les paperetes de la candidatura del Partit Família i Vida (PFiV) siguin presents a les eleccions autonòmiques al Parlament del 21 / 12/2017.

Increïble: primer apareix a l'Edicte del 18 de novembre i el 21 encara no té avals (signatures, per una reforma antidemocràtica que fan fer junts el PP i el PSOE, el PNV i, és clar, el còmplice habitual, CiU).


15. CONVERGENTS Siglas: CNV, partit independentista i marca blanca de Convergència àlies PDECAT àlies Junts pel Sí àlies Junts per Catalunya. Efectivament, hi trobem a Germà Gordó, de Nova Convergència, expulsat del PDECAT, que té el millor de cada món: corrupció al 3% i el desastre del JxS. I a, Teresa Maria Pitarch i Albós, l'excap de l'Institut Català de les Dones (encara cal saber la utilitat per a la ciutadania... ¿ha reduït la desigualtat? ¿la violència de gènere?  per a ella, sí, diners i contactes o endolls a dojo). Un altre partit molt de dretes i independentista que diu ser de centre. Doncs sí que hi ha rics a Catalunya, oi?

Per tant, de les poques candidatures que hi ha: 4 són 2 amb les seves marques blanques ERC i Diàleg Republicà... Junts per Catalunya i Convergents. 1 diu que no es podrà presentar. Unes 10 són de l'eix de xoc entre nacionalistes. Potser només 2 o 3 siguin de l'eix esquerra-dreta. Definitivament, la democràcia ha perdut Catalunya.  

 16. Unidos y Socialistas+por la Democracia (UNIDOS-DEf-Socialistas). Un partit socialista "no catalanista"... que es presenti un partit socialista no aragonesista, no castellanista, no andalusista...

 Per tant, es tracta d'un altre partit que juga en l'eix de xoc de nacionalismes i no en l'eix dreta-esquerra. Si analitzem l'origen social i el lloc social d'arribada, que seria la barreja de la família que tenen, amb qui es relacionen, les feines que tenen (si tots són empresaris, advocats i profes d'universitats) i el lloc on viuen, on van de vacances o d'esbarjo... notarem que la vida real no els afecta. Si sabem que un nivell baix com pot ser un/una mestre/a de Primària amb certa estabilitat professional (i més si és funcionari de carrera) pot tenir, i de fet, no és rar que no en tingui (surt a les converses), "una noia que ve a ajudar", grotesc eufemisme per dir "chacha", "minyona", "dona de fer feines", "dona de la neteja però que a més també planxa i fa el llit"... doncs, d'aquí cap amunt, la vida és absolutament diferent amb la gent que ha de bregar entre buscar feina, fer entrevistes, apuntar-se a no sé quines llistes a veure si sona la flauta, donat que la capacitat i el mèrit no existeixen com a valor d'empleabilitat a Catalunya, problemes de salut personals o familiar, o problemes de rebot del veïnatge, pagaments d'hipoteques o impagaments, tan d'hipoteques pròpies com alienes, de pagaments i quotes pròpies com dels del voltant. Si el banc no paga l'escala, arruïna l'estabilitat d'un bloc de pisos... són vides tan distintes... si les vacances es fan a Puigcerdà o a Blanes... o a Indonèsia... és curiós, tot això i més afecta als interessos de vot i de participació política i de quins temes incidir en un partit polític... si és que un considera que pot entrar-hi, muntar-lo, i fer campanya... o si té interès perquè ell o l'entorn li hagin dit que sí o que millor que no...

 

Moment trist: no s'hi presenta Escons en Blanc. Si hagués tingut l'oportunitat d'obtenir un diputat... de nou, estaríem en el joiós moment polític de permetre empats als que només tenen una idea al cap.

 

Ara cal recordar què vol dir votar a les no candidatures: 

 

  • VOT EN BLANC: FICAR EL SOBRE ELECTORAL BUIT O AMB UN PAPER EN BLANC.

  • VOT NUL: ERROR. ÉS FICAR LA LLISTA DE LA COMPRA, DUES PAPERETES, TATXAR CANDIDATS, ETC.  

     

     Convé recordar que erà el DOGC o potser al BOE o als dos, del dia 20171125 on sortiran les candidatures efectives, avalades pel número mínim de signatures.

20171124

Mapamundi Drets Humans

Data Estel·lar sensecórrer Divendres 20171124

No és cap idea nova: ni el fet de fer servir mapes ni el de girar-los "per veure les coses de manera diferent·. Tampoc no és cap idea això dels mapes amb dibuixos: atles il·lustrats per a nens... no sigui que els grans es posin tontos si veuen dibuixets, és clar, en aquest món de gente que mana malament. Si ens anem a l'Edat Mitjana, l'exemple típic del geògraf Cresques i molts d'altres han dibuixat elements a dintre dels mapes per donar a entendre el que creien que hi havia o per omplir llocs desconeguts amb monstres o per evitar que els enemics fessin rutes cap aquelles rutes que eren perilloses perquè tenien monstres.

El que sí que és nou per a mi es que es tracti d'un mapa tan gran, a més d'interactiu.

Si segueixo essent crític: que es faci vinculat en algunes activitats, i potser en el format del mapamundi, al llenguatge o art de la historieta tampoc no és nou... sí que es és nou que, per fi, algú hagi comprat la idea... ¿per moda, perquè algun familiar...? Hum, perquè proposat aquestes coses s'hi havien proposat però no eren serioses, es veu.

Un mapamundi global de Drets Humans per Paula, que sembla ser un xiringuitu de la UB, Món-3 i la Diputació de Barcelona, institució que torna a demostrar ser l'única Administració catalana digna d'aquest nom i que està avançada


http://mapamundi.portalpaula.org/

Guai seria poder insertar el mapa aquí, però s'indica com.

És un mapa amb molt d'aparell visuals.
Es pot fer molt gran, cosa molt desitjable
És molt acolorit.
Si piques a les escenes, apareix un text explicatiu.
El dibuixant és Toni Benaiges. El dibuix em sona a una barreja entre el Max intel·lectuaolide i la línia clara, i això em dóna pistes de la seva elecció per part dels decisors tècnico-polítics. Que no han posat a Carlos Azagra... La línia clara com a elecció política-institucional del "còmic ben educat" és un tret típic des de de sempre, com s'havia vist quan a les biblioteques només tenien el Cavall Fort i el Tintín: anys 1960-2000.

Estaria bé saber amb quin programa s'ha fet el mapa interactiu.