Cita prèvia:
p15va: Casa particular de Mordor, bé, una de tantes.
Conec a un que sempre li dóna oportunitats a comics nous i diferents, d'autors novells. Al principi, perquè es pensava que, de mica en mica s'ompliria la pica, i que s'aconseguiria continuïtat, que l'editorial seguís apostant per allò. En vistes que l'huracà de la realitat s'endugué aquesta mentida, les oportunitats es dónen a segons quins projectes, a segons quins tipus de dibuixos.
De totes maneres, sovint no hi ha continuïtat, però el mateix que passa amb fanzines passa amb autoedicions o amb editorials grans o petites.
Així que, gresca i xerinol·la quan et pots trobar la segona part d'un tebeo. Art 88/46 n'és un. Potser ja en parlarem, però ja n'havíem parlat. L'altre és Supercatalà 2.0: Conspiració. Editat per Ooso Comics. Dibuixat per Olga Resina i Pelfort en un estil de capgrossos que semblen ninots "achuchables" (hum, estaven pendents d'una fàbrica de ninots, de producció lenta que no va arribar a temps al Saló del Comic 2015), i amb guió Sergio Pérez Moya, la historieta és encara millor que l'anterior.
La parada del Saló del Comic tenia una currada parafernàlia amb porexpan pintat que donava mil voltes a tantes parades de grans editorials. Era la catcova, la cova del Supercatalà, amb un ordinador de porexpan, i amb una pilota pintada com un dron, que haurien de posar a la venda.
Crítica i reivindicació social, un inici i un final inesperat per ser una segona història, tret que hàguesim vist certa portada del número 2 de Nuevos Titanes d'Ediciones Zinco, encara n'hi ha més.
Per començar, i lluitant contra les grans editorials que ens han fet combregar amb rodes de molí: SÍ ES POT fer comics a tot color.
Per seguir, la forma de narrar no és habitual. No és ni molt de certs comics ni de certes pel·lícules. És com una barreja de reflexió dels autors/protagonista amb consciència d'implicació social, però amanit amb canvis d'escenari continus. Però també bafarades d'altres personatges, com Mordor, que són alhora reflexió i una forma de fer avançar la història: "Ens ha costat temps crear una societat autoritària" (p71v2 i altres).
Una vegada l'hi van donar un premi al programa Polònia per haver creat uns referents catalans.. caram, com si ells haguessin inventat les imitacions, 15 anys després d'Alfons Arús o 10 després de Los Guiñoles del Plus, 22 després de Jordi LP o 30 després de Pedro Ruiz.
Doncs què no caldria fer llavors amb Supercatalà?, que per seguir-lo bé cal viure a Catalunya, no en un entorn catalanista, sinó merament català, amb els presentadors dels Telenotícies o el programa del Josep Cuní, o certs tertul·lians, gent de la qual, a unes males, no ens cal ni conèixer els noms (hei, jo me'ls sé) però que un diu: "em sona de la tele".. Entendre moltes referències i coses quotidianes com el paisatge urbà, es pot entendre bé vist des del territori, com poques vegades passa.
Quan s'empra el nom propi de Mordor per a un banquer., cal saber que és el nom d'un lloc ominós del Senyor dels Anells amb el qual els manifestants Indignats/15M/Democràcia Real Ja o altres van batejar les negres torres gratacels de La Caixa, a l'avinguda Diagonal de Barcelona, a prop de la zona universitària i del Corte Inglés. El lloc que domina Barcelona, les oficines de decisió antidemocràtica de Catalunya. Allà s'hi van prendre importants decisions, com es va dient poc a poc des d'aquell 2011-2012... realment manen sense moure's de la cadira.
Es juga amb Barcelona, però amb llocs no tants comuns. Al primer era el Banc d'Espanya, edifici de la Plaça Catalunya, oblidat i abandonat fins que sigui regalat a algun amigot del govern.
Es barregen discursos o notícies reals passades per la caricatura visual (un programa de 8 al Dia, programa de notícies-tertúl·lia del canal 8TV -Grupo Godó-; un retall de diari) a efectes de ciència ficció no tan llunyana: drons que voleien i vigilen la ciutat mentre capten dades dels ciutadans sospitosos, potser avançant-se a un futur debat, similar al que hi va haver al 1996-1997, sobre les càmeres de seguretat als carrers. Identificaran individus molestos i, si cal, els neutralitzarien, matarien, etc. Compte que els drones són ulls amb els nervis del darrere i tot. Una mica Doctor Who.
Pocs guions són tan explícits i acres amb el poder, amb noms i cognoms. Un està fart, des del 2001, si calgués precisió en el temps, del "es diu el pecat però no el pecador". Cal dir els noms, perquè no són mers errors sinó plans mestres per robar, per acaparar, per vituperar o per fer-se amb el poder, per desnonar, per rifar-se'n dels febles. I no pocs ho porten fent des del segle XIV.
M'agrada una cosa que em feia por a la primera part: ¿un heroi merament independentista? La imatge de la disfressa és una mena de bandera catalana amb un estel. Realment, tot això no apareix. Això potser explica la poca presència mediàtica: es tracta d'un comic que posa les tintes contra banquers, contra polítics... res que molts no pensin, però que significa que es mou en l'ingrat eix sòcioeconòmic, a dins de la clivella esquerra-dreta, oprimits-opressors.
Ens trobem amb institucions que un no sap si són o no reals: el SICAT: Servei d'Intel·ligència de Catalunya, que es coordina amb el CNI (Centre Nacional d'Intel·ligència), veritablement existent. És a dir, que la Catalunya nacionalista de CiU no té problemes en coordinar-se amb l'Espanya eterna del PP per lluitar contra els veritables i perillosos enemics. Subtil, complicat, potser no buscat.
El que és curiós és que existeix un CESICAT, desenvolupat sota polèmica per ser un estri independentista (els futuribles espies de la Catalunya independent) o per ser-ne un de control contra activistes socials o un per evitar piratejos a la xarxa informàtica d'internet pública. Ficció i realitat juntes. Al programa de BTV, LA Rambla, un tertul·lià en parlava sobre el tema durant el 2014-2015.
La historieta s'ha finançat via crowdfounding, i els paganinis han sortit en caricatures. En un moment determinat, un en reconeix algun. Al final del tebeo hi ha el llistat "per ordre d'aparició".
Dos dubtes finals:
1.-Per què escriuen els vocatius sense coma: "Almo vull que em donis una cosa" [p38v3] en comptes d' "Almo, vull que em donis una cosa". Això és continu.
2.-Per què "altero ego". Jo sempre he vist "alter ego".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada