Data Estel·lar versemblant Dimecres 20150422
Ja ha arribat el malastruc. Doncs igual sí, però la sensació és que entre Charlies Hebdos i coses així, sembla que el dibuix, la il·lustració i, d'aquí, la historieta, estiguin al punt de mira.
Pensaba què passaria al Saló del Comic 2015. Res. Ara bé, me n'adono que, on altres cops hi havia exposicions sobre la llibertat d'expressió, els periodistes i el comic (¿any 1988?), o els Borbons, o la crisi... al 2015 no hi havia cap referència a Charlie Hebdo ni a res d'això.
La Sociologia et fa fixar-te en allò que no hi és, preguntar-te per què no hi és.
Per descomptat, Ficomic va evitar tenir cap problema o cap bomba ni mediàtica ni de les altres, per defensar uns dibuixos lletjos o de mal gust, tot i que ha estat molt habitual.
Què va fer Hergé quan les va veure que venien malament? Va embarcar en Tintín a una ridícula recerca d'un tresor amb plànols i vaixells antics. Després, el va muntar en un coet. Escapisme.
En un coet ens van muntar a Ficomic: entre la ciència ficció i coses encara més innecesàries com l'ESA o la Universitat nosèquina, llocs on mai no veureu un anunci per treballar, tret que tingueu "contactes" o, en llenguatge de veritat, endolls, algú que us endolli. Ui, sí, i després et fan una prova, és clar, que això sempre dóna prestigi. ¿Encara no he dit avui allò de les universitats i els partits polítics? Doncs ja està, per si algú vol fer un llistat de professorat.
Exposició excel·lent en quant a quantitat i varietat... que em va fer oblidar fins el dilluns que no hi havia cap referència a l'acudit mordaç, a allò políticament incorrecte. De fet: ni paradeta de Mongolia ni de El Jueves i només un anunci d'una altra revista.
Que el creixen poder terrorista no es fixi més en el comic.
Què va passar durant la setmana? Doncs que
Stock de Coc continua estant d'actualitat, cada cop més. Aquí, Hergé sí la va encertar amb una història de carregament d'esclaus en vaixells de càrrega, amb pirates (o "màfies" com diuen ara), allà segrestant els pelegrins cap a La Meca i a les notícies comprant paquets de gent als camps de refugiats de les guerres africanes i subornant després els treballadors dels camps d'arribada a Itàlia (però sabem que això por passar a Espanya i que, a més, segons quin empresari ibexià s'enduria una bona morterada).
Europa s'ha reunit i diu que ja veurà què fa. El que sabem és el que ha fet: destruir Líbia perquè Gaddafi no els volia regalar el petroli. En èpoques "crisi i no es pot" de l'estiu del 2008, la ministra de defensa d'un partit de dretes, el PSOE, Carme Chacón, va enviar un milió d'euros diaris durant un mes per matar moros. Gràcies per la seva contribució al desastre mediterrani, Chacón y Zapatero. Després ja van fer la reforma laboral contra els assalariats i la reforma contra la Constitució. I això és perquè eren responsables. Tot això en el marc de l'OTAN. Europa ha contribuït a la destrucció d'Irak, de Síria i de l'Àfrica central (la primera guerra mundial africana pel coltan i altres matèries primeres està impulsada per les empreses i governs europeus i estadounidencs). Després no volen allaus a Ceuta i Melilla i no volen pasteres ni cayucos ni màfies de transport i d'explotació d'éssers humans que viatgen i dormen drets per encabir-hi quants més millor.
Ai, las! Però ¿què va a passar el dilluns? Un atemptat. Diferent però d'efectes durs. Un alumne de 13 anys, suposadament aficionat al
manga "
Another" (es veu que el publica Ivréa, ni idea) va matar un professor però sense voler perquè no era el que tenia a la llista.
El professor de Secundària Abel Martínez era aficionat al comic, segons la premsa.
Veieu? És com si hi hagués una conxorxa. Contra els que hi agraden els dibuixos.
He intentat buscar informació específica però dubto dels enllaços que vinculen el nom amb la historieta, tot i que estaria bé fer una mena de mostra a les llibreries amb els comics que li agradaven, com a petit homenatge, res més podem fer per algú que va intentar ajudar.
Straczynski va fer uns números de Spiderman, entre 2001 i 2007: Peter Parker tornava a l'institut, ara com a professor. El primer episodi que recordo es veu immers en un típic problema de violència dels instituts de barris pobres iankis. Típic, segons les pel·lis... ¿típic segons la realitat social? Als anys 90 ja van posar detector de metall a les entrades d'alguns centres educatius, per impedir armes.
La història acaba sent, sí, senyora Consellera Rigau (CiU), sí senyor Ministre Wert (PP) de com l'agenda de la pobresa NO us interessa. De com les retallades, l'austerici fan mal, i llavor es dediquen hores i hores d'entrevistes en ràdios i teles (dimarts 20150421) a tenir la Rigau dient mil cops que el nen assassí estava malalt. De com no es fa res dient que sí que es fa.
Notem la desaparició de la notícia de la víctima, de l'assassinat, un que passava per allà.
Un dels nostres.
L'enfocament és amagar la víctima assassinada com si no hagués existit, i enfocar l'alumne com a malalt, no com a assassí.
Perquè llavor s'entra en un altre capítol: el de "com és que tenia ballestes i ganivets de matar", "quina estupidesa és això del pare col·leccionista d'armes"... i, tirant del fil, la pregunta final: QUANTES ARMES HI HA A ESPANYA/CATALUNYA? Quant gent boja té ganivets de matar óssos o llops en un país sense óssos ni llops? Quanta gent amb depressió té permís d'armes i fan pràctiques de tir? (com a mínim, n'hem conegut un individu) Quants pares de quants de vosaltres tenen escopetes "perquè els hi agrada la caça"? Doncs molts més del que sembla. És un negoci que sospito que s'argumenta amb un "m'ho mereixo" o "em cal", igual que es deia amb els telèfons mòbils:
-Em cal per trucar la nena quan surti de la discoteca i anar-la a buscar.
-Li cal perquè, és clar, és que ara té xicota.
Són exemples basats en fets reals.
El DEBAT SOBRE LES ARMES a Espanya (i, per descomptat, tot el que passa a Espanya és que passa a Catalunya, per molt que els de les estelades diguin que desconnecten: els espanyols sou així) és un debat inexistent.
Només surt l'espant (2013) que el Rei Joan Carles no pot caçar elefants: quan la seva feina com a cap de l'aristocràcia és matar des de l'època visigòtica, alana i sueva. I tenir dret a caçar, mentre els serfs, els pobres tenien impedit de fer-ho, per menjar. Hipocresia: la premsa ho sabia hi s'ho callava. Un altre debat és sobre el No-paper de la premsa.
I més hipocresia: "ai, els americans que tots tenen armes com si fos l'Oest". Però alhora, silenci oficial sobre quanta gent, a Espanya, té armes de foc i blanques (que són els ganivets, navalles i altres).
El debat s'acaba on comença el negoci i on ataca a individus concrets: amb el meu pare no t'hi fiquis, amb el meu amic no t'hi fiquis, que són bona gent i només tenen escopeta de caça perquè els hi agrada la natura. I un ganivet de supervivència (hahaha, cof-cof) sempre va bé.
Proveu a treure el tema: a veure si s'hi continua o es desvia o s'intenta no contestar: no contestaré perquè em pot incriminar.
L'altre debat el trec del text de
La Vanguardia 20150421
Abel Martínez Oliva era un professor errant. Un d'aquests docents
acostumats a peregrinar per diferents instituts de Catalunya per cobrir
vacants temporals, amb el somni que un dia arribaria l'esperada plaça
fixa. I això l'obligava, amb 35 anys, a esforçar-se més del normal en la
preparació de les classes, ja que moltes vegades la matèria que li
tocava impartir en aquestes substitucions no era la de la seva
especialitat. Ell s'havia llicenciat en Història.
M'agradaria sobremanera saber si Xavier Rambla, sociòleg i professor, que parlava tant sobre el Capital Humà s'ho creu. Si pensa que l'esforç serveix d'alguna cosa.
A Diari de Girona 20150422 deien això:
malgrat que ell venia de la secundària i al
principi li va costar una mica situar-se en una escola de primària, tot
i que li van tocar els alumnes més grans, de sisè" (...). L'Abel havia impartit classes d'anglès, plàstica i socials. "Recordo que va participar activament en el Cantània"
Feia Primària i Secundària perquè era Mestre i Llicenciat. Els mestres poden sol·licitat entrar a la borsa de treball de Primària, és a dir, anar a treballar a Escoles d'Infantil (3-5 anys, Educació Infantil, 3, 4 i 5 Anys o P3, P4 i P5) i Primària (6-12 anys, 1r a 6è Primària). Els Llicenciats amb l'acreditació (el CAP o el màster o mestratge que demanin addicional, un escurabutxaques) poden demanar anar a veure si els truquen de la borsa de Secundària per a l'ESO.
Sentia entrevistes al ministre i la consellera, frases soltes o respostes encadenades... no estaven preparats. No ho han estat mai. Ella no sabia ni el nom del professor ni la seva formació ni el temps que hi era. A l'entrevista amb Mònica Terribas, el dia després, la consellera Irene Rigau, només seguia la veta a la periodista.
Realment, ¿hi ha algú preparat en algún càrrec de comandament? Vull dir preparat tècnicament i no només per fer-se la traveta amb un competidor per una poltrona.
Segurament: NO.
És un altre debat: el de la PREPARACIÓ i QUI COMANDA i QUI POT ACCEDIR AL COMANDAMENTS.
No va tenir mai l'oportunitat d'exercir la docència a la seva Lleida natal
Quanta gent té l'oportunitat de poder treballar a la seva localitat o en un lloc que l'interessa? Dons qui no pot fer-ho, està fora dels debats de les ciutats. Per això, les Eleccions Municipals tenen debats tan ridículs la majoria de cops, que no afecten a gairebé ningú, debats dels quals només poden xerrar els que ja hi són, i hi són "de tota la vida" i estan incrustats allà dintre.
En general, el debat sobre l'oportunitat i també sobre la igualtat d'oportunitats que, en bona part, és el debat de la casta (i són casta molts dels que han implantat el terme), és un altre dels debats inexistents.
Recentment havia expressat als seus amics més propers que començava a
estar cansat de tanta peregrinació per instituts de Catalunya, però que
era el que tocava si volia treballar com a professor. A Lleida vivia amb
els pares en un pis
Parlem de precarietat del professorat, de precarietat de la gent preparada, dels que van estudiar, dels assalariats.
Comentava un tècnic de telefonia que els d'una banda de la província els envien a l'altra banda i a la inversa. I que fan fora a qualsevol, també de baixa, és clar. CONSELLERIA DE TREBALL, MINISTRE DE TREBALL: ¿hi tenen res a dir de que, com en temps de ZP i Aznar, les empreses facin fora la gent que està de baixa, que està malalta, que està feble?
Afegia el tècnic que, quan un demana deixar la feina, pactar l'atur, etc... l'empresa diu que no, que estan contents. La rèplica ingènua però amb la veu alçada és: "no m'enteneu, que vull marxar". No hi ha tracte: pitjors condicions, i marxes però tu, sense atur.
Que cap mal anomenat economista i ben anomenat neoliberal no parli de la lliure cessió de la força de treball: és fals. Si lliures la força de treball, aquell atur pel qual pagues només el reps si a l'empresa l'interessa o si no va al FOGASA (Fons de Garantia Salarial) perquè estafen els diners dels treballadors perquè els menyspreen i no volen pagar-los segons el tracte fet.
En aquest cas, el professorat és de precarietat al sector públic.
Però, compte, els tècnics de telefonia treballen en empreses
subsubsubcontractades per part d'una marca que no té actius reals, Telefónica o T-Systems o..., i que ha provocat que cada cop que
subcontracten i prenen possessió dels treballadors, els rebaixin les condicions de treball fins arribar a la
vaga març-abril 2015.
Telefónica CENSURA la notícia.
Telefónica és una empresa privatitzada (és a dir, robada als contribuents: ¿o a tu et van donar en accions directes tot allò que pagaves quan era pública?). Es va privatitzar a favor del PP per un govern del PP, així que els seus caps són gent del PP, com César Alierta, exsenador del PP. Abans ho va ser del company de pupitre d'Aznar, Vilallonga. A això li diuen lliure competència i coses així.
Aquestes empreses reben sucosos contractes de l'Administració (que no t'ofereixen a tu, o sí?), del mateix Departament d'Ensenyament, per exemple. Ara bé, per què la Generalitat empara i no persegueix o prohibeix que entrin en licitació pública les empreses que subcontracten, és a dir que precaritzen i que desvirtuen contractes públics.
No ens agradaria la resposta quan veus els consells d'administració de gent que allà no duen estelades.
A aquells que coneixien bé aquest professor no els sobta pas que fos un
dels primers a anar a ajudar una companya quan va sentir crits
procedents de l'interior de l'aula on l'alumne armat amb una ballesta
estava sembrant el terror. "Aquesta reacció és pròpia de l'Abel",
En aquest cas només podem constatar que sembla que li va millor a qui passa de tot, a qui no es mulla, a qui mira cap a una altra banda quan esbudellen algú en un vagó...
fantàstic.
"Era un gran aficionat als còmics. Aquest món l'enamorava, i també era un apassionat
seguidor del Barça
Barça, natació (en un paràgraf no citat) i els comics.
Sobre els comics:
"Era un noi molt sensible, i molt
aficionat al còmic i a la música. A mi em va fer descobrir alguns
personatges i alguns grups."
Quins personatges serien?
A risc d'equivocar-me vaig a posar enllaços que semblen dels interessos de la historieta d'Abel Martínez Oliva:
Una imatge de Prezi sobre comics: és una visió general i penso que se centra força en Marvel i DC, amb una definició sobre "manga".
Un dels signant té el seu nom.
Enllaç rere enllaç em surt una pàgina d'
Ariel Olivetti amb referències sobretot a DC.
Igual era un altre. Però deixo constància que estaria bé posar aquesta taula de comics seleccionats entre els que li agradaven a les llibreries durant uns dies, amb el seu nom. Ja sé que no ho faran.
eales. También es excepcional en contraste positivo con respecto a la mala calidad y lío y falta de continuidad y coherencia que hay en el resto de Spiderman de esta etapa post-BenReilly y post-Clon.
