33 missatges: al final el mes de maig es resol a una xifra, no planificada, de més missatges (33) que dies (31) tenia el mes.
Comença juny. I continuo la meva visió de la part de la conferència sobre el Comic en Català, que es va dur a terme al Saló del Comic
Jordi Riera va ser el representant de ComiCat... aquest és el nom que no sabia en l'anterior missatge, però que he trobat escrit a les meves notes. Es tracta de l'autor d'un llibre de propera publicació: El Diccionari del Comic en Català. Hi sortiran autors de totes les terres de parla catalana,
A mi, personalment, aquest tipus de diccionaris, m'atreuen i em repel·len alhora. Els trobo molt adients per a biblioteques, per fer consultes per a treballs, per no equivocar-se quan un fa articles, publica coses als blogs, etc... però em costa veure quin servei em poden fer simplement com a aficionat lector... Què hi haurà historietes o, com a mínim, mostres de cadascun dels autors? Difícilment. No sol ser així als diccionaris.
Però és una iniciativa molt interessant... i que segur que no ha costat ni 9 milions d'euros, com el Diccionario Biográfico Español Que Nos Hemos Dado Entre Todos, de la Real Academia de la Historia (les Reals Academias de Apolillados no haurien d'existir)... almenys, alguns de nosaltres l'hem pagat, via Ministeri de Cultura, amb els impostos que no volen utilitzar en serveis socials, pensions, jubilacions, atur, hospitals o cuidar iaios; ni tampoc haurà costat els 1.6 milions del Diccionario de Cine Iberoamericano pagat per la SGAE... (és a dir, per nosaltres també)
Jordi Riera, de Comicat (enllaç amb foto de l'acte), va dir que ara el públic és molt més segmentat que abans. Això s'anomenava Posfordisme, fa uns anys; però les modes canvien també a les Ciències Socials.
Oriol García Quera, el dibuixant de fets històrics que ha convertit en marca titular amb el número de l'any els seus àlbums, diu que es va dirigir, no només als frikis que llegeixen en català , que són 300 lectors (i ho va dir amb aquestes paraules!), sinó a:
-totes les edats
-al no lector de comic.
-a aquells lectors als quals els hi agrada la Història. Seria un públic compartit entre les revistes d'Història, o el de novel·les històriques, que han estat tan de moda durant anys.
I hi afegí: "Trobo a faltar comics generalistes". Exemple: comics de regal sobre el Barça. Igual està buscant feina... però amb mi que no hi comptin... ni ara ni amb 7 anys.
Quan acaben d'exposar s'obre un d'aquells llargs torns de paraules: 2 preguntes, i "hem d'acabar".
Entre els que pregunten, apareix Alfons Moliné. Ara diré que aquest Saló 2011, per a mi va ser com un Especial AM, perquè me'l vaig trobar amb una certa freqüència, en concret, tota una tarda, i vaig notar que potser era l'individu més conegut del món de la historieta, apart de ser un dels introductors del manga al nostre país, via Japó. "Si hi hagués algun comic sobre aquesta Bola de Drac", li digué un dels històrics... "Ah, sí que n'hi ha. Jo en tinc"... I l'Univers no va ser mai ben bé igual.
La pregunta va ser rellevant: sobre si també hi havia autors de fora de Cataluya al Diccionari (en realitat, la mesa rodona estava vehiculada al voltant de la propera publicació d'aquesta obra; amb l'autor i l'editor)
En Jordi Riera -vegeu el seu bloc- va respondre: que va trobar informació a València, Balears, Catalunya... i Perpinyà. I em sembla que encara li van respondre que també hi havia algun dibuixant de l'Alguer... i inclús que hi havia alguna mostra de comic occità fet en aranès (on són els límits? Si no poses els dibuixants en aranès en aquesta obra, mai no el posarà en cap altre llibre...). Potser va ser algun del públic qui ho va dir. Llavors va parlar de com era més difícil trobar col·laboració o certa informació per mitjans oficials a València, per qüestions politiques (l'anticatalanisme polític que no sé per què dóna vots).
Joan Navarro parla que han après en els darrers anys a buscar ajudes de les Administracions Públiques.. cosa que abans no se solia fer per part de ningú en la historieta perquè ni se sabia que existien, ni que ells hi tenien dret, ni que hi estaven vinculats a aquelles ajudes. "Mal usades pels editors". "Desconegudes".
Alhora, però, a mi em sona d'haver llegit que el mateix Navarro havia passat de signar contra les retallades perquè, total, el món de la historieta no havia estat mai recolzat per ningú. I això potser que ho hagués llegit un parell de mesos abans... No sé... Són algunes contradiccions que vaig veient.
Joan Navarro (Editorial Glénat) llença una reflexió que trobo molt important: com a empresaris, els editors (en general... o potser només parlava d'ell en plural majestàtic?) han estat treballant com a fanziners i no com a editors professionals....
Algú pot pensar en positiu: què bé que s'hagi après.
Jo, en negatiu, penso: I tot el llegat, l'acerb, que editorials prèvies com Bruguera, Toray, Valenciana, etc., havien fet... simplement es va perdre? No en va quedar res? Cap empresa dels anys 80 en endavant no va ser capaç d'utilitzar ni la gent ni les tècniques emprades? I va quedar tot en mans d'editors no preparats? Això explicaria moltes coses sobre l'evolució de la historieta.
En l'altra cara tindríem Ediciones B... que, recollint tècnics editorials de Bruguera, no en va saber treure a penes res de bo.
L'exconseller Tresserres parla sobre Polítiques Públiques: els ajuts directes (=subvencions, compra de producció) sovint fan augmentar la producció però reduir la qualitat. Cita sense citar: el cinema espanyol. Exemple: 80 pel·lis/any.
La meva impressió final és que: Navarro és un dinamitzador total. Quan faci una mesa rodona, o modero jo amb el seu estil... o que moderi ell (també amb el seu).
2 comentaris:
Hola, primer de tot gràcies per venir a la taula rodona i fer-ne un comentari. Si et sembla, puntualitzaré alguns punts. El llibre es dirà "El còmic en català" i l’editorial Glénat està treballant perquè surti a finals d'aquest mes de juny (2011). Hi hauran unes pàgines que analitzaran l'historia del còmic en català en el període 1939-2011 i un catàleg del que s'ha publicat en la nostra llengua (més de 1.600 referències). Els apartats son: àlbums, revistes, fanzines, catàlegs, llibres sobre còmic, humorisme gràfic... amb dades i moltes reproduccions de portades.
Sobre el tema de la procedència de les publicacions, vaig comentar que el llibre no era sobre el còmic fet a Catalunya, era sobre el còmic editat en català. S’han editat còmics en català en llocs tant diversos com Perpinyà, Bilbao, Paris, Alacant, ... De l’alguerès vaig comentar que hi havia alguna edició que s’havia adaptat a aquest dialecte. L’aranès (occità) no esta inclòs a l’estudi. El llibre sortirà a les llibreries gràcies a l’esforç dels editors i de l’autor, es un projecte privat sense subvenció. Espero que us agradi.
http://elcomicencatala.blogspot.com/
Moltes gràcies pel teu aclariment. Sort amb el projecte. A mi m'interessa. I gràcies per posar l'enllaç (que passo a incorporar al missatge original).
Publica un comentari a l'entrada