No sé si ja ho havia comentat abans.
He trobat una web que es diu ARCA i que conté revistes en català del segle XX.
El primer que he fet és buscar si hi apareixia En Patufet... Sí que hi apareix... I tenim pàgines escanejades que podem consultar de diferents números: 1136, és a dir entre l'any 1904 i 1924, en concret. No sé si amb totes les pàgines o no... però, de totes maneres, buuaaaaaaaah!
Hi hauria més números fins al final de la seva primera etapa... però no està malament.
I llavor he mirat a veure què podríem trobar. L'Esquella de la Torratxa (no l'he trobada). En canvi, sí que he vist la revista anterior: La campana de Gràcia. Per entendre el nom, cal dir que una esquella és una mena de campana, i que la campana que tocava a la Vila de Gràcia deien que sonava com una esquella. I va sonar, tot i les bombes i artilleria contra les revoltes obreres a finals del segle XIX. Això explicaria el caràcter popular i revolucionari de l'actual barriada de Barcelona i abans localitat independent.
Es tracta d'una revista satírica, republicana i anticlerical. Uns altres 3000 números.
O La Escoba. O Hipódromo Cómico.
Àudacia gran, en un entorn de censura prèvia, posterior, amb penes de presó, bombes, etc.
Són revistes que es mouen entre 1870 i 1931: i tenen profusió tant de crítica política, notícies, sàtira o il·lustracions còmiques. Són un clar precedent del comic, al menys de la historieta còmica i de la d'acudits d'actualitat. De fet, molts cops em costa veure on acaba una cosa i comença l'altra. Forma part del mateix fil.
La profusió de dibuixos fa que apareguin revistes amb títols com La Ilustración o similars (i no sé fins a quin punt juguen amb la barrejar entre il·lustrar en el sentit de donar cultura i posar sobre imatges esdeveniments i personatges). Recordem, a més, que la fotografia encara no s'ha fet un lloc: o és cara o encara no s'ha desenvolupat tècnicament. La societat, però, demana ja imatges. Entro en un tema que em ronda pel cap des de fa molt: la relació entre una necessitat o una demanda social o cultural o econòmica i un desenvolupament econòmic.
L'èxit editorial fa que es copiïn o es repeteixin esquemes o se'n substitueixin ràpidament els títols d'uns per altres de similars: el Papitu pel Pakitu, per exemple. Recordo que en cada enllaç podeu anar a les revistes digitalitzades.
Quan dic que l'èxit és sorprenent ho dic del tot: amb una alfabetització creixent però no total, amb unes necessitats econòmiques i una renda baixa per a molta gent, amb una comparació amb el mercat editorial, de premsa i revistes de finals del segle XX i principis del sXXI, tant en català com en castellà, molt minso, i amb capçaleres poc duraderes... o el que passa amb la tele o la ràdio. En el moment d'escriure això, la TDT (la tele) es reestructura: i canals de pocs anys, com Veo7 El Mundo, pensa tancar o "reestructurar-se" (=tancar). I a Internet hem viscut fracassos variats sobre plataformes d'informació per manca de clients, d'internautes, de capital invertit... en canvi, en contexts socials, culturals i econòmics, aparentment més endarrerits, hi havia menys problemes per assolir un èxit editorial o de premsa.
Tenim també La Budadera, revista que sortiria un cop cada segle (ja ha sortit el del segle XXI, com vaig comentar en el seu moment).
Sempre acabo pensant en quina premsa va perdurar de tot allò. Curiosament, no la satírica, no la republicana, no l'anticlerical, no la democràtica de bon principi. Va ser la no clausurada per ordre governativa, la que representava els interessos de classe dels poderosos, la premsa de dretes, la que s'adaptava a qualsevol règim, per nefast que fos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada