He tornat a agafar els autobusos Sagalés després que em deixessin abandonat el dia de la neu. Han passat uns tres mesos però encara no he llegit cap nota de disculpa a la premsa. Els conductors segueixen tan maleducats, que és més que maldestres, i posen en marxa de cop l'autobus, que no té pressa, que no tenim pressa i menys per morir, quan la gent tot just acaba de picar el bitllet i encara no ha pogut ni localitzar un espai per seure o una barra per agafar-s'hi.
El més interessant és comprovar com, alguna vegada, encara hi ha algun diari d'El Periódico de Catalunya. Es tracta d'una mena de promoció, més falsa que res, per la qual hi hauria diaris grauïts en agafar aquests autobusos interurbans. Els autobusos parteixen de Barcelona-Passeig Sant Joan. La següent parada important és Barcelona-Fabra i Puig. Dubto molt que desenes de persones facin aquest trajecte, pujant i baixant entre aquestes parades i s'enduguin tots els diaris. Com que no és estrany que agafi autobusos que no van plens ni de bon tros i com que, en aquest cas que descric, els agafo a la cruïlla de camins des de temps immemorials anomenada Montcada i Reixac, segona localitat del recorregut autobuses rera Barcelona, només tinc una solució: no posen a penes diaris. Hi sumo que no hi ha gairebé ningú llegint ni l'Sport ni El Periódico de Catalunya, diaris del mateix grup empresarial, i que alguna vegada s'haurien vist. Desídia, falsedat, el que sigui, el de sempre: que un cop feta la propaganda, no hi ha producte.
Compte! Un producte tarat. Poden dir que és el diari donat de franc. Però és fals. Perquè tots els quadradets i codis de barres i punts per acumular i fer col·leccions (que, total, es tornen a pagar), tots aquests cupons estan suprimits amb un cercle negre. Sabent que la premsa sol estar pagada per la publicitat entre la qual, la cabdal publicitat institucional (anuncis oficials d'Adminstracions Públiques, com els d'expropiacion, etc.), significa que l'euro i escaig que val el diari va a pagar aquests cupons. Significa que, aquests cupons no utilitzats, són diners nets per a l'empresa. Si no hi són a les edicions gratuïtes o promocionals, significa que l'usuari lector no té el diari sencer.
Ara bé, sí que té la resta del diari. Com una carta del lector, prèviament publicada a La Vanguardia el 20100605 que, llegida cap a les 19h del 20100611, a l'edició del mateix dia, ve a dir-nos que hi ha un pesticida que potser sigui el causant de la síndrome de la fatiga crònica del fill del lector i autor postal. Que el fill sempre li diu que hi ha alguna cosa que el molesta molt al parc... i que, parlant amb els que porten la màquina, li comenten que fumiguen amb Roundup, que és el que els donen a ells, i que és el més barat, i que se n'utilitza molt.
Roundup... Round Up... Rodar, Girar... A dalt... i em sona... Això ho he llegit en alguna cosa sobre plantes fastigoses transgèniques d'aquestes de Monsanto... En alguna cosa de Greenpeace... Molt bé... Doncs ho busco.
I, efectivament, no era cap altra empresa bioquímica. Era la de sempre.
La curiositat és que a l'Ajuntament de Barcelona governen en coalició dos partits:
- el Partit dels Socialistes de Catalunya -PSC (PSC-PSOE), partit conegut per tenir una sensibilitat mèdioambiental nul·la.
- Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). S'autodefineixen com a "ecologistes de debò", però és mentida. De fet, les Eleccions Municipals de 2007 a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) van marcar la mida: un cartell que deia "Ecologistes de Debò" davant d'un petit parc Mein, abandonat des de l'any 81, perquè fa frontera amb la localitat veïna, La Llagosta, (allò que fan els ajuntaments de no netejar la porqueria quan toca al veí). El van fer nou... Gespa de plàstic i olé! No van ser capaços de trobar una herba mediterrània, car la gespa és de clima atlàntic plujós... Van optar directament pel plàstic, pel petroli . Apart d'haver abandonat qualsevol política social al govern de la Generalitat (també són "d'esquerres de debò"), han abandonat qualsevol política medioambiental.
Anava a buscar a quin partit pertany la Regidoria de Medi Ambient o similar, així com la de Via Pública o la que s'encarregui de la Jardineria... No val la pena. Es tracta d'un tema transversal. És clau no utilitzar substàncies perjudicials, i menys, parapetar-se darrera de "la normativa diu que no fa mal" (vegeu alguns comentaris a la notícia). Les normatives, bé ho sabem des que els lobbies governen la Unió Europea, diu el que vol qui té més poder, i solen ser les grans empreses.
També diuen que les radiacions de les antenes de telefonia no fan mal, o que no ho poden demostrar... però es dorm més a gust amb les màquines desendollades. Comprovat. Però ho podeu provar. Què curiós que en una habitació sigui beneficiós o es notin els beneficis d'eliminar radiacions, però que no sigui probable quan hi ha grans negocis pel mig.
Sobre el Roundup, en parlen aquí:
Más del 75 por ciento de las cosechas genéticamente modificadas (GM) están diseñadas para tolerar la absorción del Roundup, que elimina a todas las plantas que no sean GM. Monsanto Inc., el mayor ingeniero de alimentos GM, también es el fabricante del Roundup.
El producto clau del Roundup es diu: glifosfat. El seu ús ha augmentat de manera exagerada. Si volem veure-ho des d'un punt de vista bonista, utilitzant el famós concepte del tertul·lianisme colpista, pensaríem que l'empresa va fabricar aquest producte perquè s'utilitzés en dosis adients, i no se n'abusés. Però una empresa, aquesta, vol vendre i vendre molt i vendre-ho tot, té molta experiència per saber el que passaria, i no és la primera vegada que crea problemes al planeta. Ho hauria d'haver previst
D'igual manera, els tècnics de l'Administració i de les empreses que els utilitzen, i els seus responsables polítics.
-És l’herbicida més barat... i molt eficaç. És molt efectiu i surt molt bé de preu... i vostè ja sap, les empreses sempre miren per la pela. Nosaltres som una empresa que treballa per a l’Ajuntament i com que en gastem grans quantitats, interessa un que sigui barat, i aquest ho és!
Els fumigadors li deien a l'home de la carta que allò ho matava tot... Segurament ho deien per experiència. I tenien raó. El glifosat mata totes les herbes: és el seu gran argument de vendes. Aquest enllaç, a més, és molt útil per saber els efectes sobre humans.
Resulta que, consultant webs, entenc que distintes, associen el glifosat amb el càncer, i amb l'extinció d'amfibis, els quals són animals i no plantes, per si no us enrecordeu del que féieu a Tercer.
Catalunya no serà antiecològica o serà, vaig dir en una ocasió. I resulta que tornem a tenir un exemple. Mentre es fa Ecologia de saló, la resta es podreix, perquè els actors decisors així ho volen , així ho permeten, així ho toleren i així no ho denuncien. Talment en paral·lel amb el que ha fet Zapatero amb els drets socials, l'Estat de Benestar, i els diners dels més pobres: parlar-ne per després donar aquests diners als rics, als constructors que no han pagat mai hisenda i que cobraven en negre, al constructors de cotxers perquè segueixin amenaçant, als bancs perquè se fusionin i s'auto-atorguin mega-indemnitzacions per als seus consellers. Ai, què contents que estaran els del Partit Popular que han despolititzat les caixes d'estalvi -CajaMadrid, Cajamar- de la mateixa manera que van liberalitzar el mercat elèctric, aeri i demés: col·locant els seus Rodrigos Ratos i els seus peperos valencians, i impedint l'entrada de molèsties alienes!
Més encara. No hi havia un Departament de Salut? O alguna cosa així? Una gent d'un Ministeri de Sanitat? Uns que només estaven preocupats per comprar moltes capses de medecines contra la Grip U o A ... Tot el 2009 perdut en diners per a les empreses del xantatge, per ajudar, entre d'altres laboratoris transnacionals i alguns de catalans. Quina vergonya! Mentrestant, hi ha problemes reals de salut que tenen cura de no tocar, no sigui que molestin algun amic.
Si has arribat fins aquí, potser voldràs llegir la carta sencera. [a la carta li diuen "glifosfat" al "glifosat"] Perquè, alhora que ens serveix per veure com la premsa oficial del règim amaga dades rellevants (a la carta es diu Monsanto, i jo m'hauria estalviat aquest missatge del blog), també se m'obre una altra conspiranoia, ara vinculada a un complot contra el glifosat, donat que, què curiós, què fàcil que m'ha estat trobar aquesta informació, que m'ha dut just a on jo pensava, i que és corroborada en cadascuna de les pàgines enllaçades, al seu torn, sense haver-me trobat amb defenses a ultrança sobre aquest producte. Qui escriu no és només una persona que va al parc, sinó un ecologista conscienciat, que sospitava, i que no fa la carta de 20 línies que demana un diari, sinó un article en tota regla... I, per maleïda experiència, això em porta a pensar en aquelles campanyes de tot tipus que semblen espontànies i com que coincideixen en el temps, per aconseguir una cosa, en realitat ja pactada i prevista, per exemple, la substitució de glifosat per postglifosat que manté els avantatges i en redueix els inconvenients. Tothom se n'oblida i el negoci fet. No seria pas la primera vegada.Inclús l'explicació de Greenpeace, llegida en diagonal, almenys, no sembla tan beligerant.
Realment, al Con Sud hi ha greus inquietuds al voltant del RoundUp i del glifosat o glifosfat o com es digui. Gens estrany: són els pobres països amenaçats per l'oceà de la mort de la soja transgènica, la mateixa que a Espanya es menja la gent en llet de soja (puaj) i multituds de productes que han aparegut des que van expandir la soja transgènica sense control de cap tipus, a Argentina, Uruguay, Brasil, etcètera, A Colombia s'utilitza gairebé com una arma de guerra, cosa gens estranya perquè això és el que es feia al Vietnam: cremar les herbes i a tothom que hi hagués a sota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada