20090625

Crònica d'un món en canvi

Data Estel·lar iteuva Dijous 20090625

A) Es juga l'equivalent a un Mundial a la República Sud-Africana, destinada pels que manen al planeta a ser una gran potència.

B)En aquesta mena de Mundial, Espanya és derrotada per la selecció dels Estats Units, un país anòmal allunyat del futbol i, per tant, de la resta de la humanitat, excepte dels cubans (campions habituals de beisbol) i dels pakistanis (criket). Es podria dir que, de nou, Estats Units derrota Espanya. Caldria parlar força de l'interès que té posat la cadena de televisió estadounidenca CNN en les notícies de futbol, on s'ha pogut veure fins i tot comentaris sobre l'Osasuna.

C)A la bola del món que apareix a la nova sèrie d'Espirú i Fantàstic, nomes veiem Àsia, però no Europa (origen dels personatges i tradicional centre del món geogràfic; Meridià 0º, etc.) ni Amèrica.

D) A Iran fan pucherazos mexicans... o bé ho sembla. I Ahmadinejah imita Bush... i fa el mateix que farien a Espanya: no repetir les Eleccions. Més encara: les protestes tenen el mateix final que les que hem vist els darrers anys a Grècia o altres llocs.

Nous centres de poder: futbolístic, als Estats Units; de poder total a Àsia (Xina, l'Índia), debats a Iran...


I, mentrestant, a Espanya anem cap enrera, en la nostra línia habitual:

A) El PSOE diu que pacta amb IU-ICV apujar els impostos als que més tenen i menys paguen. I acaba pactant amb els fatxes de CiU exactament el contrari, com no podi ser d'una altra manera. Quan parlen de la crisi de la socialdemocràcia que es responguin la pregunta de quin sentit té demanar el vot d'esquerres per fer polítiques de dretes.

B) Potser Zapatero tancarà la central nuclear de Garoña. Les centrals nuclears són centrifugadores de diners públics convertits en negocis privats criminals. Només posant els diners que costen els càncers de les comarques de les centrals, les centrals nuclears ja haurien de ser ineficients. Però, és que, sense comptar aquest cost, encara és pitjor. Les centrals nuclears poden estar apagades tanta o més estones que les centrals solars o eòliques, contra el que diu el portamveu de la ignomínia nuclear i, per tant, activista pro-càncer, encobridor d'assassins, sí, sí, si protegeix el lobby nuclear, fa el mateix paper que els que defensen la seva estimada ETA, sense la qual es quedava sense programa en quatre dies, des de la ràdio dels cures ultradretans.

Però ja podem saber que això es pot quedar en ja veurem si es tanca Garoña. I tinc clar que el seu tancament o la seva promesa de tancament d'aquí a dos anys servirà d'excusa per no tancar més centrals en descomposició, més ferralla perillosa amb fisures, com tantes que hi ha per tot el país.

Com està servint de cortina de fum per:

C) Per arraconar Espanya d'una de les poques coses positives que ha fet al món: la jurisdicció universal. Per por a que aquests demòcrates del Govern Xinès s'enfadin, per exemple. O per por a que Rússia ens talli el gas. Han tallar la jurisdicció universal que permetia perseguir assassins estrangers, en comptes d'haver promogut que també es cacessin assassins i lladres de producció pròpia.

D) I, per finalitzar, la campanya salvatge que tenen els capitalistes per enfonsar el poc que queda dels drets laborals. Un tricameral Fernández Ordóñez, el seu germà semblava de centre-esquerra i tot, governador de l'inexistible Banc d'Espanya, en tant que ineficient i ineficaç en haver-se creat el Banc Central Europeu que és qui pot fer coses, demana als pobres que cobrin menys. I abaratar el sou, que vol dir al final que l'empresari pugui anar a buscar la gent cada dia al bar, seure'ls a la solana i escollir els treballador... perdó, l'empresari, no, que feina tindrà canviant-se el quatrearos; hi enviarà un esbirro; n'hi ha molts de disposats a fer la feina bruta de qualsevol.

El gobernador del Banc Central Europeu, una altra bona peça, Trichet, ha vingut expressament a donar la llauna amb el mateix.

Ambdós mafiossos saben que tenen les de guanyar perquè s'està pressionantn políticament per arribar als 5 o 6 milions d'aturats, de tal manera que siguin els mateixos aturats/ex-assalariats els que demanin la destrucció dels tres o quatre drets laborals que encara algú deu tenir.

Utilitzen les tècniques apreses d'Al Qaida als atemptats de l'11-M: atacar la baula més feble de la cadena que era Espanya va precipitar la sortida d'Irak d'aquest país, i va afeblir (encara més?) l'aliança i l'estratègia de guerra i robatori de petroli i obres d'art per part dels Estats Units d'Amèrica sobre el terreny d'Irak. Van aconseguir que un primer -Espanya- sortís d'Irak, i els altres estaven desitjant que algú ho digués per començar a desfilar.

L'estratègia estava clara. Més encara: no podia ser una sorpresa que t'ataquessin, estant en guerra.

Ara la mateixa estratègia, la d'atacar al més feble: als assalariats espanyols, que es van quedar sense antiguitat ni drets laborals ni ideologies ni pràctiques sindicals ni negociacions ni suport sindicals ni obrerista ni res, a mitjans dels anys 90. Eliminant els seus drets i salaris (uns 800-1200€ si has estudiat) s'obre el camí cap a la destrucció dels drets a tota Europa.

I això amb l'inestimable ajut d'una feina de construcció europea que sempre ha afavorit la creació de grans mercats per fabricar i vendre, és a dir, ha afavorit la creació d'oligopolis o inclús de monopolis "naturals" privats (automoció, energia, comunicació, siderúrgia, mineria, electrònica, química...) i sempre ha impedit la creació de mercats de drets o de protecció europea de drets col·lectius.

Tinguem en compte que, com a mínim, des de 1993, un treballador espanyol fa la feina de 3, cobrant per un 75% del que cobrava l'anterior contractat. Això s'ha institucionalitzat i acceptat. En un entorn de tipus d'interès baixos -facilitat d'accés als crèdits- ha colat la idea de que la gent tenia pasta, encara que li canviessin el contracte cada setmana o cada mes.

Per cert: a veure quin és el guapo capaç d'esbrinar quin és el salari oficial del Gobernador del Banc d'Espanya . A la web no ho sé trobar. L'opacitat institucional clàssica del nostre país.

Se lo preguntaré directamente: Señor Fernández Ordóñez: ¿cuál es su sueldo? Me vale con el sueldo o con el salario oficial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada