Fa un temps vaig llegir-me el llibre 1421. El Año que China descubrió el mundom de Gavin Menzies.
Vaig decidir que no m'importava que fos veritat o mentida. M'agradava.
També em vaig adonar que la publicació d'aquest llibre formava part de l'interès per part de les élites mundials per tal que Xina sigui coneguda i acceptada com a gran potència, cosa que no serà (acceptada per mi) fins que no deixin de morir centenars de miners xinesos cada mes. O fins que estúpids seguits per gent que Déu n'hi do diguin que els xinesos mereixen tenir una dictadura perquè no es descontrolin, ergo els habitants de llocs democràtics estan descontrolats, ergo la democràcia popular no és una democràcia, ergo a Xina no hi ha una dictadura del proletariat (que és una dictadura de la més àmplia part de la població, una forma exclamativa de dir "democràcia") i no seguiré.
El llibre és força interessant.
Serveix per adonar-se que no sabem res d'Història fora dels dos o tres Estats europeus de sempre (la unificació alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Industrial d'Anglaterra-Gal·les). La responsabilitat d'això és clara: els ministres i consellers d'educació, els seus presidents que els van nomenar, els programes del partits polítics; en l'àmbit cultural, literats i cineastes que mai van tenir ganes d'explicar-nos res d'això.
Ara bé, aquest llibre té fonamentades crítiques que fan que la pilota passi al costat sempre tèrbol de Cristòfol Colom (àlies Cristóbal Colón).
Perquè tot això dels mapes que tenien els europeos, els portuguesos, els catalans, el cartògraf Cresques, totes aquestes coses duen sempre cap a la figura (silueta?) de Colom, de qui no se'n sap res realment.
Aixi, per exemple, Colom tenia relacions amb un geògraf anomenat Toscanelli, el qual NO hauria existit! Jo no ho sabia o no ho recordava. Però és aquí on 1421 i Colom comencen confluir. De fet, el llibre abunda en què Xina va descobrir Amèrica; per tant no va ser Colom el primer en arribar. Fa anys que penso que tothom que volia s'embarcava cap a Amèrica i, o no en tornava, o no ho deia a ningú perquè, en realitat, a ningú no l'importava un rave.
En realitat, aquest Toscanelli seria en Jaume Ferrer de Blanes (o Jac Ferrer o John Farrer) qui hauria navegat fins al Cap Bojador d'Àfrica. nota: Jac=Jacques= Jacobo= Santiago= Jaume=Jaime
I tot això desemboca, com darrerament em sol passar: en la hipòtesi de la Descoberta catalana d'Amèrica, posteriorment manipulada pels censors. Apassionant.
I això és molt bo:
todos los descubridores parecen como Jesucristo, se sabe cuando y donde han nacido, pero no sabemos casi nada de su biografía desde entonces hasta que llegan a América
La veritat és que podria ser. El 20 Minutos ens recorda que el Papa del Tractat de Tordesillas era un Borja (família de Xàtiva, Regne de València, Corona d'Aragó). Els Borja són els "italians" Borgia. És a dir, això se suma a una Corona d'Aragó ficada per mitja Itàlia, un Papa afí, un cartògraf reial, un control comercial (i d'informació, per tant) de la Mediterrània i, per tant de la navegació.
Quan tothom hauria de saber que tot és xinès o italià, tret que no pugui ser valencià.
Aaah, n'hi ha per fer pel·lícules, sèries, minisèries, dibuixos animats, vídeojocs. Fins i tot tebeos...
Però el cinema i la ficcio àudiovisual de casa nostra només ens va donar Los Borgia o el que és igual Física o Química (puaj i repuaj).
Per reflexionar: la majoria de webs sobre aquests personatges són catalanes i en català. De fet, a Virginia no s'esmenta que John Farrer o Ferrar o John Smith ("Smith"=translation of "Ferrer", the same profession) sigui català, aragonès o valencià; o, en general, espanyol. Sinò que es diu que va nèixer "in London". I gairebé només hi ha la informació de que va fer 'un mapa i d'una filla seva que es diria Virginia. Les dates, per decomptat, no quadren amb les que donen els investigadors catalans. Per uns, el personatge seria del segle XV; per als altres, de mitjans segle XVI. Però es que els investigadors catalans, les seves webs, tampoc no veig que tinguin cap interès (inaudit?) en saber quina informació donen oficialment les webs americanes.
Si jo agafo Smith=Farrer=Ferrer de Blanes (ara que sé que hi podia haver existit aquest personatge) i ho ajunto amb que Ferrer de Blanes era cartògraf... i que l'anglès explorador de Virginia va deixar un mapa de Virginia, que és gairebé l'únic document que hi ha, doncs a mi em surten els números. Em queda la "petita" part de la diferència de segle. Molt bé, suposem que fos anglès, descendent del Ferrer de Blanes, fill o net. En aquella època es canviaven els cognoms segons la llengua del país, sense problema. A mi m'agrada aquesta solució; i m'interessa.
Ara, la pel·li. No falten idees per al cinema espanyol? Ja us n'he donat unes quantes.
Que no sigui del gènere bodrial com Aguirre ("por la gracia de Dios" qué película más desgraciada; una on sortia una paia així tonteta que ni era actriu ni res, i que la van fer model o una cosa així).
Un dels punts fluixos del llibre és:
Otra cosa que no queda clara es porque, si el objetivo de toda esta carisima expedición era incorporar al mundo al sistema tributario chino, no llegaron hasta Europa y sólo visitaron tierras desabitadas o con muy poca densidad de población.
Cosa que hauria d'aclarir-se a la segona part del llibre.: 1434
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada