I llavors hi hagué un dia en què vaig decidir llegir tebeos gafapastosos; i en aquell temps tot era fosc, perquè havien canviat a l'horari d'hivern; i hom diu que tot allò hi tingué influència; i qui va dir que "ahora veía la tele con boli y papel" potser no sabia que també es podien llegir tebeos de la mateixa manera... I calia un boli que va ser un retolador pilot verd; i també calia un espai, que va ser la biblioteca perquè era qüestió de llegir sense pagar, ni que fos per una vegada a la vida; i calia fitar el temps, i aquest fóu sens dubte una feina feixuga per encabir àlbums sencers en una hora o menys, mentres es feia temps per anar a un curs; i calia eliminar prejudicis, però això fóra difícil; i calia anotar pàgines, vinyetes, títols i editorial, i la feina es girava força feixuga; i calia posar unes regles, les quals són aquestes:
- Intentar llegir tot allò que no compraria. Intentar llegir coses gafapastes, en el ben entès que encara estic intentant saber què significa això.
- Llegir i entendre, intentant evitar prejudicis.
- Donar la visió d'un lector que ha llegit mortadel·los, astèrix i superherois...
- Assenyalar què es novedós i què no.
- Intentar no desqualificar del tot.
- Fer monegalisme (Ferran Monegal, crític de la tele d'El Periódico de Catalunya i del programa Telemonegal, de Barcelona Televisió, emès per la XTVL). El monegalisme té com a norma mossegar als peixos grossos abans que als alevins.
- Intentar un cert rigor. De totes maneres, també per això hi ha els comentaris, per corregir.
- Comprovar si la ultravaloració de certes coses té raó de ser.
- Alguna altre que m'inventi.
- Passar-me per alt aquestes regles quan vulgui, que per això aquest blog és meu.
Aquesta és la llibreta de les orques,
i aquesta serà la transcripció de part d'allò que un pensa quan llegeix tebeos.
El blog dintre del blog
i aquesta serà la transcripció de part d'allò que un pensa quan llegeix tebeos.
El blog dintre del blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada