Un resumen en castellano: el editor Josep Bagunyà estuvo en el centro del periodismo ilustrado, gráfico y de caricaturas entre 1902 i 1980. Por sus manos pasaron el Cu-Cut! i En Patufet... y por su imprenta pasó El TBO. Se puede considerar el editor que creó la historieta gráfica en nuestro país... un perfecto desconocido.
Llegeixo p37 del llibre En Patufet, Cent Anys. La revista i el seu impacte. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Milà i Fontanals, número 47. Autors varis.
Ens parla sobre Josep Bagunyà... cognom que jo associava amb El TBO de manera imprecisa però correcta. La p46 diu que la seva rotativa va tenir el setmanari El TBO com a client. El tancament del TBO sembla que fa que tanqui la pròpia empresa impressora, segons jo entenc del text següent: "L'empresa plega definitivament poc després de 1980, per culpa de la impressió no cobrada d'uns còmics".
La p48 diu:
"Aquesta rotativa va continuar treballant durant molt temps encara. Després de la guerra, i ja sota la denominació <Citat de Manuel Llana & Ramon Pinyol, autor de l'article "L'editor Josep Bagunyà: una aproximació", del llibre esmentat.>, constitueix un element central de la impremta i, a banda dels productes propis, serveix per imprimir encàrrecs externs. És de notar que el TBO es va imprimir precisament amb aquesta rotativa durant una colla d'anys"
Quan hem intentat trobar informació sobre editorials (vegi's Tebeos21, per exemple), en especial sobre l'Editorial Bruguera, però també sobre altres revistes de qualsevol editorial (penso en Fuera Borda), m'ha sobtat l'escassa informació que se'n troba. Sembla més fàcil saber què va passar al segle XV que saber què va passar al segle XX. La cosa és més greu, tenint en compte que estem parlant sobre empreses de comunicació, de gran importància, tanta que el seu tancament sortia a les notícies, posava en guàrdia al govern i obria a tothom la gran crisi de la historieta feta a casa nostra.
Així que em va semblar útil saber que no sóc l'únic en tenir aquest problema. p37 de l'esmentat article del citat llibre:
El cas de Josep Bagunyà il·lustra de forma paradigmàtica les dificultats d'accedir a documentació sobre editorials i editors, un terreny en bona part pendent d'exploració. Il·lustra també un altre fenomen: la desproporció entre la projecció públic de certs personatges i la dificultat de localitzar informació que s'hi refereixi.Cita totes les fonts, inclosa "el Registre Mercantil de Barcelona", i a la fi parlan de les "fonts orals" (entrevista a la filla de l'editor). Sobre la projecció pública o la seva desaparició, i referint-me de nou al TBO o a Editorial Bruguera, ¿algú coneix alguna entrevista o llibre que parli sobre qui eren els seus empresaris, les seves idees, a què es van dedicar després del tancament de les seves editorials? Encara més fosc és el cas d'Editora Valenciana. I crec haver citat les tres grans editorials del camp de la ficció popular entre 1936 i 1986, mig segle de misteris.
I una darrera dada que jo desconeixia: l'editor Bagunyà, qui va imprimir El TBO (del 1939 al 1980) i qui havia creat En Patufet (1908-1938), també havia estat l'impulsor de la famosa revista satírica Cu-Cut! (1902-1012), adscrita a la Lliga Regionalista (primer partit netament nacionalista català de dretes -gent d'ordre-, que després ha estat reivindicat tant per CiU com pel PPC... depenent dels interessos de cadascú). És curiós: Bagunyà va estar al centre de la producció periodística gràfica entre 1902 i 1981... i avui és un desconegut. Coneixement a Hearst però ignorem a gent més propera. I podem dir que l'origen de la historieta gràfica a Catalunya -i a Espanya- és causat per l'audàcia de Bagunyà. [això jo ho desconeixia dos dies abans d'escriure això]
Alguna web: Història dels còmics a Catalunya
Post Scriptum:
I citant a La Venganza de don Mendo del blog de Lady Filstrup:
La publicación Virolet apareció como suplemento ilustrado de la revista Patufet (Barcelona, 1904-1938), en la que dibujaban, entre otros, y agárrense, Escobar, Lola Anglada, Valentí Castanys, Urda, Arturo Moreno, Serra Massana, Miret y Cornet (que firmaba con un corazoncito, en catalán, cor, que llevaba inscrito la segunda sílaba de su apellido, net, que significa «limpio»).Opisso va dibuixar per a les revistes de Bagunyà... i també per al TBO. (i va ser ajudant de Gaudí, també, ningú no és perfecte).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada