20070726

Apa, nens, ja s'ha acabat Herois

Data Estel·lar si no em moc no suo Dijous 20070726

Doncs bé, el dimecres jo vaig disposat a veure -"No irás a ver eso a la hora de cenar; es asqueroso"- vull dir, a gravar-me "Herois" i, de casualitat, m'assabento que s'acaba avui... Ostres, nen, ara que tinc temps per veure una sèrie que és típicament d'estiu, com Els Cotxes Fantàstics, les Dones Biòniques i els Star Treksos... i s'acaba a l'estiu. A TV3 han perdut la xaveta... també han perdut la vergonya, perquè aquesta setmana el que tocava eren programes informatius especials parlant del talls de llum, de la inoperància dels governs i dels partits, i dels xantatges d'Endesa (Antonio Pizarro, si té nom de genocida, el mafiós més caradura del PP) i REE (el cara de peix de Luis Atienza... "hemos conseguido el mejor acuerdo para nuestra agricultura", deia cada vegada que la UE/CEE retallava els ajuts l'Agricultura mediterrània, però mantenia les illes de mantega i els mars de llet de l'agricultura i ramaderia atlàntica.. això quan era ministre d'Agricultura d'un govern PSOE). Si algú fa recompte de tots els llocs que em deuen tenir bloquejat, si us plau, que no m'ho faci arribar.

"Herois" ("Heroes") és una sèrie de televisió que ha vingut precedida d'una immensa campanya de publicitat. Els canals de pagament temàtics, font de globalització, havien de farcir les seves graelles amb alguna cosa, així que als Estats Units, en previsió que a Europa només posessin refregits, van optar per inventar-se sèries noves, i també com a resposta a que les sèries més vistes a cada país són, a diferència del que va passar entre 1950 y 1995, les de "producció pròpia". Els sociòlegs diuen que la gent se sent més reflectida amb un culebrot que digui "barri de Sants" en comptes de "EastEnd". La bírria és la mateixa, i l'únic que cal es traduir, Bill per Pol o Agent Johnson per Agente Morales i copiar la resta, ficar uns nens i un gos, i ja tenim una sèrie europea, espanyola, catalana... de producció pròpia. En l'altre banda, les sèries més exitoses alienes des de Turquia a Moldova són els culebrots llatinoamericans, i sense tanta propaganda: barats i directes.

La resposta americana del Nord és evident: ficar-hi més recursos, més diners, i alguna idea nova, com la de donar la sensació que aquella sèrie estadounidenca reflecteix alguna cosa intangible, com "el que sóm després de l'11-S" o alguna tonteria similar, com si ens juguéssim la vida pel fet de no veure aquells episodis, i tot el que comporta al voltant: un pla de marketing molt dur i bastant pensat, basat en Internet, i no només en politonoshamelines, en semblar demanar la col·laboració dels espectadors, dels fans... i en el que jo anomeno "puntet gafapasta" ("puntillo gafapasta") que consisteix en segregar la població entre els que sí, veuen la sèrie o sèries i, per tant, entenen el que hi ha, com si hi hagués més que un entreteniment... i els que veuen altres sèries (punt x,y òptim per al mercat) o no les veuen perquè no els agraden... El que no és més que una típica segmentació postfordista del mercat, s'acaba convertint en una segregació entre "nosaltres, els bons, els que valem, els que entenem" i la resta.

La POR a no ser part del sistema, a quedar-se fora, indueix a molta gent a entrar en aquest joc... al final, la segregació queda en un no-res quan semba que hàgim tornat als anys 70 de TVE on tohtom veia La Casa de la Pradera o Kung-Fu... Si li preguntes a qualsevol, et dirà: "no és el mateix, no comparis". La voluntad de no voler comparar ja és un èxit per part de qui programa o produeix aquestes sèries.

Així doncs, em poso a veure "Herois", anunciada en un plafó de la vorera davant del Saló del Còmic 2007, quan segur que tothom ja sabia què era i què bona que era. Dues setmanes després, una nova segregació es feia palesa: qui se l'havia de baixar d'Internet, ja ho havia fet, repeteixo, com si ens hi anés la vida en veure la tele.

"Herois" és una sèrie que PLAGIA sense cap mena de pudor ni vergonya els personatges, poders i situacions dels mutants de Marvel, sense acreditar-los. Un dels capgrossos de la sèrie és un guionista: Jeph Loeb. Va ser el guionista del Superman pollastre engreixat el de les Quatre Estacions (no el dibuixaria ell però jo recordo que semblava el nebot de la Abuela Pato).

Vist en positiu, és la millor adaptació d'un còmic al mitjà àudiovisual. Succeeix gairebé tot el que ha de succeir. Inclús un final desimflat. I, com als còmic de superherois des de mitjans dels 90, bàsicament no passa res. És cert que això ho pot haver copiat de qualsevol sèrie de televisió actual o de fa 10 anys. Hi ha aquella sèrie de policies que van per la platja en bicicleta... que no té res més que allò: policies, bicicletes, platja. Doncs així seguim. Que sí, que sembla que avança el guió... però és fals. L'únic objectiu és acumular hores i hores de tele. Un altre exemple, "Invasió"... porten 8 o 10 episodis a TV3 i no ha passat res: pescar un calamar i banyar-se als pantans. Compari's amb "S'ha escrit un crim" (un món en una sèrie; anys 80-90) o amb "Enredo" (finals dels 70, amb un dels episodis). Passen poques coses, intenten jugar amb una mentida: "ara passarà una de grossa"... i això es veu que incita a que certa població es compri tandas senceres en DVD o se les baixi d'Internet. La resposta a per què no passa mai res és fàcil, apart de l'objectiu de farcir hores de tele (anuncis, publicitat), i és que "què volem que passi?"... qualsevol cosa realment espectacular que succeís aniria contra la visió i la imposició d'una ideologia absolutament retrògrada ("mare, queda't a cuidar la família", diu el nen d'Herois quan un altre lluita contra en Siler... i això que tots estan en el mateix sac, que si explota, afecta tothom).

De totes maneres, "Herois" ha estat entretingut:

hi sortia el presentador del Undostres Luis Roderas però amb ulleres que era el pare d'una nena que s'anava fent més petita conforme avança el temps (comença amb 21 anys i va a l'Institut d'Smallville i acaba amb 9 o 10 anys). Aquest Roderas, anomenat Mr Bennet (en castellà, Don Limpio) és un manipulador que esborra la memòria en un bang. La seva filla no és filla seva perquè cal un culebrot en tota sèrie i és molt maldestra: té la mania de ficar les mans als fogons així que es despista el pare. Clar, això porta el pare de cap. Com van dir al documentalet de TV3, "és una Lobezno sense pelusilla". Com que és una noia, és fràgil, doncs li donarem la volta... i ho fan dos cops en la mateixa sèrie... i les dues són rosses... no són cadascuna amb cabells de diferents colors... i pobres, mai no hi ha pobres en aquestes sèries... el policia, igual. Diguem que els guionistes d'Herois eren millors que el de l'Undostres que ell va tenir la desgràcia de presentar... dir "millors" tampoc no és que sigui gran cosa, ben cert.

Després hi ha una concessió a la quota racial globalitzant: un indi, que més aviat és un paio moreno i que es diu Mojinderescozío. Bàsicament, té una base de dades, treta de les fitxes que sortien a les revistes de Forum que col·leccionava el seu pare... i això ens dóna una lliçó: mai no s'ha de llençar res. Posa cara d'angústia sempre que pot.

Sáilar, escrit Silar... És com Popeye (the Sailor): "I yam what yam". Sembla que és un assassí i que s'empasa els poders de la gent però el seu veritable poder és molt pitjor: en realitat, és el típic monologuista de la tele que sortia amb el Buenafuente emprenyant i que apareix en algun programa de Cuatro o de La Sexta (Sailar de SeviLla eRnesto)... Qualsevol persona amb dos dits de front preferirà ser mort abans que sentir una altre monologuista sosorrón i repetitiu sobre els temes de sempre. En fi, un tio perillós.

Després tenim una família formada per una tia amb el llavi superior en forma d "^", cosa que fa que tingui aspecte de simpàtica però que resulta que parla amb el mirall... i el mirall li respon. El seu marit és negre... vull dir, que és AfricanAmerican i per això l'han contractat, per cobrir una quota racial interna estadounidenca. Com que és calb... si ets negre, a la tele només pots anar rapat o amb grenyes... doncs copia els poders de la Visión de Los Vengadores. I tenen un fill: entre una rossa i un negre, el nen és, justa, hispà... Es diu "Micah". Ara miro els perfils per Internet (igual el pare no és ell, porta el cognom de la mare). El nen és molt llest, com a totes les pel·lis. I té molta traça amb les màquines, "perquè és un nen d'aquesta època".

Isaac Mendez: pintor que, ben mirat, pinta poc.

Peter Petrelli i Nathan Petrelli. Com als mutans de Marvel, algú ha de presentar-se a les Eleccions: Nathan Petrelli és el Ángel de la Patrulla-X. I poca cosa més. En realitat, jo diria que qui té un superpoder, el de convèncer, és la mare. Problema: la mare deu tenir 60 anys i no és producte que funcioni a nivell de vendes en un entorn urbà d'edats mitjanes que es creuen que són els millors del món i amb tendències gafapes. Així doncs, un guionista bo hauria mostrat que ella té aquests poders. Peter Petrelli és un caràcter explosiu, incontrol·lable. Es va passar una pila de temps barallant-se amb un altre, que també tenia poder, en un entrenament copiat dels que fa en Son Goku. Total, per no res tot plegat. Aquest Nathan és el pare de la nena que fica les mans als fogons. I la seva mare de veritat no gasta res en mistos.

Falta gent... sobretot, falta Giro Nakamura... que no l'he vist girar mai, no sé perquè es diu "giro". I tampoc és italià. És japonès. Des del primer moment, des que es veu al metro se sap què passarà: que trencarà el continu espacial i es desplaçarà a New York, el que hi ha a l'anunci del metro... Exactament, és el que succeeix. Després, se emperra en que vol una espasa, que vol una espasa, que vol una espasa i, res que la roba i tot, i després la trenca. I està destinat a ser un heroi que salvi el món perquè el seu pare és l'amo d'unes grans empreses japoneses. Mai no són herois els pobres, si no és que moren... ah, m'acabo d'enrecordar d'algú.

Bé, sí, que atura el temps, va al futur (un episodi molt marvelós: Días del Futuro Pasado i Eras de Apocalipsis i coses així) o es troba amb ell mateix.

El que més sobta és veure com el japonès s'assembla tant al nostre idioma. Quan acaba una cosa, diu: "ja'tà". El japonès, llengua romànica?

D'això, que m'oblidava del policia. El poli que llegeix el pensament, en una imitació del professor Xavier però amb cabell. El tiu està destinat, des del primer moment a rebre per totes bandes. Evidentement, no esbudello res si dic que acaba cosit amb les mateixes bales que dispara ell a Ernesto Sevillasailer (que és com un Magneto-Superman) . I no queda clar que mori, que sembla el més coherent. I el més trist, pel que té de darwinisme social impulsat per la televisió: els pobres, els de grups socials més baixos estan per morir al servei dels rics. I el poli ha de ser pobre perquè, a les pel·lis, sembre "tenen un miserable sou de policia". I això passa durant l'enfrontament final a "Kirby Plaza", que és un nom posat perquè tots els lectors de superheroes diguem: "oooooh, una referència a Jack Kirby"... i de coses així, la sèrie en deu anar plena. Mantenir la tensió per qüestions d'a més a més, suplementàries, no centrals per a entendre la història.

Si abans em parlat de Popeye, ara parlem del pare de Popeye



que és un mafiós que fa cuina d'aquesta rara com la del Ferran Adrià, poder terrorífic aunat al fet que xerra tant com Karlos Arguiñano... Recordem com el pare de Popeye va intentar enverinar el fill amb espinacs, doncs ja veieu quin paio més perillós tenim al davant.

També hi ha la mare o madrastra de la blancaneus que es crema les mans... una dona molt despistada que no sap on té el cap.

Hi ha una nena que fa el paper de "Cerebro" humà, l'ordinador del professor Xavier (és d'origen català, no gallec, com pretenen alguns). També em recorda a Akira o a una nena creada que surt amb el professor Xavier al final de Onslaught (igual ha aparegut posteriorment però no sóc seguidor dels mutants). Aquesta nena diu que, si pensa en algú, el troba... i que si pensa en un que és molt dolent, sense dir-nos qui és, i això a l'últim episodi, la troba a ella...

Després hi ha un parell de noies que fan coses rares. Una és com Mística. I quan surt és quan un se n'adóna que els guionistes ho tenen fàcil per continuar la sèrie, tot fent retalla i enganxar de les fitxes dels personatges dels mutants. Baratet ho és una estona llarga.

I després hi ha l'amic del japonès, que també n'és, de japonès... i que és l'únic que realment té gràcia perquè s'enfronta al dolent amb l'espasa tot solet i sense superpoders. I, a més, que jo el tinc vist. "Star Wars, Star Trek, X-Men... En el futur, la gent contarà la història de Jironakamura", diu... i és una frase que em va agradar.

I després hi ha algú que no té poders i que és la policia que acompanya al policia lector de ments... i que es veu que tenia hora per a la perruqueria o què sé jo.

Com a imitació dels tebeos de superherois, tenim un futur alternatiu i un "número menys 1" on, sembla ser, que es volen dir que no es pot canviar el passat (una cambrera que havien assassinat no pot tornar a la vida) i la nomenclatura "fi del volum 1", com quan han acabat una col·lecció per falta de vendes i després la reprenen amb un nou número 1. Com a imitació de Bola de Drac, tenim a Sailerpopeye que fa de Cèl·lula i s'empassa els poders dels altres, cosa bastant inútil perquè jo diria que no aprèn realment a fer-los servir coordinadament. O, sinò, per què és derrotat pel japonès que ve d'enlloc? I, al final, tot queda obert, ningú no mor del tot, inclús sembla com si una mena d'ombra caigués per una claveguera, com si fos un Venom-Veneno qualsevol, que podria ser alguna cosa del Sailerpopeye. I poc més... que el nano japonès acaba al segle XVII en una batalla entre samurais però això ja no ens importa.

Segur que em deixo coses sense explicar... els guionistes d'"Herois" també... i ells van cobrar per això.

4 comentaris:

  1. Sólo añado que la serie empieza bien, empieza interesante, pero entre tanto personaje y tanto cabo suelto, acabé perdiendo el interés. Ya lo he dicho pero repito que es más denso y da más que hablar un solo episodio de Galáktica (la buena, la antigua) que toda la serie de Héroes.

    ResponElimina
  2. Has tenido la paciencia de leerlo en catalán, colega. Has comprobado estar en lo cierto: el mensaje que dediqué a Galáktica en este nuestro blog es más largo y más divertido y más raro (creo que hablé de Artur Mas contra los cylones...) y a eso hay que añadir todo lo dicho en el tema de Galáktica del foro que conocemos bien. Y hay días que pienso que no está todo dicho sobre esa excelente serie de Ciencia Ficción. Si me tocan los Euromillones, intentaré ayudar al Apolo para que haga un "Galáctica: 30 centones después".

    Héroes es globo que se deshinfla sólo pero si pongo eso en el mensaje principal, me quedaría sin la poca audiencia que tengo.

    ResponElimina
  3. "Héroes: el globo que se desinfla solo". Debería cobrar por su talento para la promoción de series en televisión. XDDD

    ¡30 yarens, 30 yarens! XDDD Y nosotros que lo veamos brindando con ambrosía "Los dioses de Cobol" reserva especial etiqueta negra.

    ResponElimina
  4. "Galáktica: 30 yahrens"... yarens, yarens... me equivoqué con los centones... Craso error.

    "Cobol oro, cobol verde". Como el Rondel. Estoy viendo el brik de ambrosía... queda de un eleganteeee...

    ResponElimina