Menorca 2025: Any BENEJAM

 Data Estel·lar illenca Dijous 20241212

 

Todo copipego de esta web. Negretes als noms propis colors vermells, blaux o altres a les lletres, correcció ortogràfica i fosforits per la Maginoteca. 

https://www.menorca.info/menorca/vivir-menorca/2024/12/12/2290001/menorca-dedica-any-2025-marino-benejam-creador-familia-ulises-del-tbo.html

 

Menorca dedica l’any 2025 a Marino Benejam, el creador de La Familia Ulises del TBO

El projecte de pressupostos del Consell contempla finançament per als actes i per a un premi amb el seu nom

Marino Benejam, al rincó de feina de ca seva a Barcelona.

Toni Seguí Menorca12/12/24 4:00

FTWM 0

L’estrella del creador de la Familia Ulises del TBO, el dibuixant menorquí Marino Benejam Ferrer (Ciutadella, 1890-Barcelona, 1975), tornarà a brillar encara més al llarg de 2025, cinquanta anys després de la seva mort, amb la celebració per part del Consell insular de l’Any Marino Benejam i la convocatòria d’un premi a la seva memòria, amb un pressupost de 20.000 i 18.000 euros, respectivament.

El Departament de Cultura del Consell insular, dirigit [error: deia "dirigir"] pel conseller Joan Pons Torres, pretén celebrar durant tot l’any 2025 el 50è aniversari de la mort de Marino Benejam que, com s’assenyala des del departament, ha deixat en la cultura popular espanyola un llegat que continua viu en la memòria col·lectiva de tots aquells que alguna vegada van gaudir de la seva genialitat.

La nissaga d’Ulises Higueruelo ha protagonitzat nombroses historietes durant quasi trenta anys de la mà del seu creador, l’il·lustrador ciutadellenc Marino Benejam.

A més, s’assegura que Benejam va ser un dels grans mestres del còmic espanyol, que amb el seu estil únic, caracteritzat per un humor fi i un traç impecable il·lustrant sèries com «La familia Ulises», amb guió de Joaquín Buigas, i «Aventuras de Morcillón y Babalí», i fins i tot continuant la secció «Els grans invents del TBO», després de les etapes de Nit, Tínez i Tur, es va convertir en un referent dins el món del còmic.

Exposició itinerant

La commemoració de l’Any Marino Benejam inclourà un ampli programa d’activitats, per la qual cosa es pretén comptar amb la participació d’artistes, autors, estudiosos del còmic i admiradors de la seva obra per retre un merescut tribut del seu llegat. Així, des del departament es contempla l’organització d’exposicions, taules rodones i xerrades per reivindicar l’univers Benejam a Menorca, especialment a Ciutadella, concursos en l’àmbit il·lustratiu i del còmic, i la celebració d’una exposició retrospectiva itinerant de la seva trajectòria artística, mostrant des dels seus primers treballs fins a les seves contribucions més recordades per al TBO, com «La familia Ulises».

Marino Benejam Ferrer va néixer a Ciutadella el 26 de gener de 1890 en una llar de possibilitats humils i menestrals, en què son pare treballava de former -modelava formes per a sabates- en la indústria del calçat, com ha assenyalat el periodista Miquel À. Limón en el reportatge «Records de l’humil Cervantes del còmic espanyol» publicat el passat dia 19 de maig en aquest mateix diari. Arran de la crisi econòmica que va patir Menorca, coincidint amb la guerra de Cuba, el 1897 la família Benejam Ferrer, composta per set germans, va emigrar a Barcelona.
Entre els 12 i els 18 anys, Marino va assistir a les classes de l’acadèmia del professor Manuel Alzamora i poc temps després, als primers anys del segle XX, es va matricular a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, coneguda com a Escola de Llotja, on va fer els primers dibuixos publicitaris i les primeres vinyetes per a les publicacions infantils de l’època, com per exemple les històries breus publicades a les capçaleres més llegendàries «Pochoclo», «Perra Gorda», «KKO» i «Cigronet».

El 26 de juny de 1921, Marino Benejam es va casar a Barcelona amb Maria Lluïsa Bartolomé Barceló, amb qui va tenir dues filles, na Roser que va professar com a dominica de la Presentació, i Lluïsa, esposa de Bonaventura Caballé. Van viure en una casa com a llogaters entre Ciutat vella i l’Eixampla.

Benejam es va introduir en l’equip de redacció de TBO pràcticament formant part de la primera fornada de dibuixants de l’any 1917, convertint-se en la seva gran fita professional, donada la gran popularitat que va adquirir TBO en el panorama de revistes infantils espanyoles de tots els temps. La fama indiscutible li va venir amb la creació de la Familia Ulises, una nissaga que va ocupar la contraportada des del 1944, en què va aparèixer la primera historieta, fins a la mort de l’autor el 1975, és a dir, gairebé trenta anys ininterromputs que es caracteritzen en dos períodes ben delimitats, el primer de 1944 fins al 1952 i el segon fins al 1970.

 És una bona biografia, rara en un diari. Es nota que el dossier de premsa ha funcionat per una vegada. Només cal afegir que hi ha altres sèries de nom propi tipus Melitón Pérez, com ens comenta el comentarista Anónim, i milers de tires i pàgines sense continuïtat, tan típiques de la revista TBO.

 La seva darrera etapa, malalt i sense vista, fa que sigui substituix, sobretor poner per un Josep Maria Blanco Ibarz, un altre factòtum de la revista qui no va voler signar les seves pàgines com a homenatge a Benejam... diguem-ne que les dibuixava com a un favor al dibuixant.

Benejam esdevingué el dibuixant pilar de la revista TBO. La seva mort coincideix amb la davallada contínua però ja imparable que fa que la revista tanqui al 1981 i al 1983 ens ser definitivament liquidada l'editorial i venut el seu fons editorial a la rival Editorial Bruguera, en una pírrica victòria, donat que Bruguera mor al 1986 i el seu fons Bruguera-TBO passa al Grupo Zeta i encara fa encara tenir una revenja final en forma d'una nou TBO muntat per una empresa externa dirigida per Joan Navarro y totalment underground, alternatiu i brut, només alleugerit per la recuparació d'historietes de Coll...