20130213

Tres demòcrates al Congrés

Data Estel·lar delpobleiperami Dimecres 20130213

Dia convuls al Congrés dels Diputats. 

L'agenda diària es pot trobar a la pàgina oficial.

Copipego l'agenda del dimarts 20130212:

  • 09:30 h. Grupo Parlamentario Socialista. Sala Ernest Lluch A2-1.1.
  • 09:30 h. Comisión Constitucional. Orden del día: Elección Vicepresidencia 2ª; comparecencias en relación con el Proyecto de Ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno:  9:35 h. D. Ramón Álvarez de Miranda García, Presidente del Tribunal de Cuentas; 11:00 h. D. Emilio Guichot Reina, Profesor titular de Derecho Administrativo de la Universidad de Sevilla; Dña. María Rosa Rotondo, Presidenta de la APRI; D. Manuel Sánchez de Diego y Fernández de la Riva, Profesor titular de Derecho de la Información de la Universidad Complutense de Madrid. 12:30 h. D. Tomás Ramón Fernández Rodríguez, Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Complutense de Madrid. Sala Constitucional A1-1.1.
  • 09:55 h. Ponencia encargada de informar el Proyecto de Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas (Comisión Fomento).
    Sala Sagasta A1-0.1.
  • 10:00 h. Mesa del Congreso de los Diputados. Salón de Ministros.
  • 11:00 h. Junta de Portavoces. Sala Mariana Pineda.
  • 12:00 h. El Presidente del Congreso de los Diputados recibe a miembros de la Plataforma promotora de la Iniciativa Legislativa Popular de regulación de la dación en pago. Salón de Pasos Perdidos (Palacio).
  • 13:30 h. Mesa y Portavoces de la Comisión de Justicia. Sala Argüelles A1-1.3.
  • 13:30 h. Comisión de Peticiones. Orden del día: Aprobación de Informes de peticiones pendientes (esta reunión es a puerta cerrada).(DESCONVOCADA)
  • 16:00 h. Sesión Plenaria. Orden del día: Toma en consideración de Proposiciones de Ley de iniciativa popular; Proposiciones no de Ley y mociones consecuencia de interpelaciones urgentes. Hemiciclo.
  • Fin Pleno. Mesa y Portavoces de la Comisión de Seguridad Vial y Movilidad Sostenible. Sala Lázaro Dou A1-1.2.
Buuuuuf... ja no dóna bona espina que hi hagi dues sales dedicades a dos antidemòcrates com Cánovas i Sagasta, respectivament els líders dels Partits Conservador i Liberals que es turnaven (els partits del torn) al governs, després d'unes Eleccions on guanyava sempre el partit que estava al govenr i que havia estat posat per la Monarquia (Alfons XII, la seva vídua i Regent Maria Cristina, Alfons XIII) a base de pucherazos (falsejament electoral mitjançant uns cabdills locals anomenats cacics). De 1876 (data de la Restauració borbònica, durant 30 anys protegida pel militar Martínez Campos) fins a 1931 van tenir un règim que primava el militarisme, l'expansionisme al Marroc amb sang obrera i xuleria dels alts càrrecs militars, la repressió als pobres, als catalanistes, als carlins o als republicans, és a dir, que no tenia base social però el règim va perdurar, i que s'omplia de paraules grandiloqüents sense contingut. Per exemple, José Canalejas, qui va ser president amb els liberals perquè així ho va voler el rei Alfons XIII, cap a la primera dècada del segle XX, havia fet un document tipus programa electoral amb més de 30 pàgines de palla dedicada a l'afer religiós clerical (la separació Estat-Església, el Concordat amb la Santa Seu, si els cures molestaven molt o poc; total, res, polèmica vana); en canvi, no va escriure ni 10 pàgines sobre la reforma agrària, que afectava i afectarà durant tot el segle XX als habitants del camp. Aquest era l'oficialment líder del partit oficialment d'esquerres. La pobresa no estava a l'agenda. I no es faria res. Vindria la II República i els escarafalls de la ultradreta contra el repartiment de terres; els terratinents de l'època de Franco i la seva amenaça de treure els tractors per fabricar més atur contra qui demanés una engruna més de menjar, l'exèrcit d'emigrants morts de gana, de tota mena de necessitats i plens de fills que anirien cap a Barcelona i les ciutats industrials... i al segle XXI encara tindrien als periodistes dient que l'acord que fos amb la Comissió Europea era bo per al camp... sense dir-nos que el camp són les duquesses d'Alba, terratinents de tot tipus que són els únics beneficiaris dels ajuts europeus que els assalariats paguen amb els seus impostos. No calia dedicar-ne ni deu pàgines ni deu minuts de govern a la reforma agrària, oi, Canalejas?


Així que quan arriba el moment de la comparecença de Mario Draghi, el banquer central europeu, a dir que Espanya va bé i millor que anirà... tot i que hi ha uns 6 milions d'aturats, tot i que la gent formada no ha tingut mai ni una oportunitat, tot i que les universitats són unes aspiradores de diners que no expulsen formació de qualitat ni pràctiques ni res, tot i que no hi ha sous ni feina ni ajuts socials ni, per tant, capital per fer petites empreses ni cooperatives, i que s'anorrea qualsevol capacitat d'inventiva que no provingui de les capes estratosfèriques.

I fa aquesta reunió a porta tancada, i amb l'aplaudiment de portamveus de la opacitat, com es va poder sentir a la tertúl·lia de la tarda de Radio Nacional de España al programa Nunca es Tarde: que si això de emetre aquestes sessions parlamentàries pel twitter no està bé, etc. Igualmente al programa del matí següent, el de Manolo Hachehache, per bé que dintre de les tertúlies dretanes cada cop hi ha menys unanimitat en aquests temes socials... els vots es perden i el règim polític que s'han donat entre tots ells també, i alguns intenten taponar els forats per on s'enfonsa el vaixell. Inclús es va aplaudir i justificar el secretisme per no alterar els mercats... quina gent més ridícula!

I amb el president del Congrés bloquejant les comunicacions telefòniques i radiofòniques -és a dir, que una altra Nit de les Ràdios un 23F qualsevol ja no és possible-. Un cop d'Estat mediàtic. Un altre. I un president del Congrés al qual vam sentir bordar al final de la ILP un parell d'ordres curtes contra els de la Plataforma de la Hipoteca, amb una contundència que mai no hem sentit quan el Macario de torn diu algun exabrupte assegut al seu escò.
 
Sin embargo, al comienzo de la sesión fue el propio presidente del Congreso quien admitió que, a fin de preservar el formato (intervenciones a puerta cerrada y sin actas oficiales pero con rueda de prensa posterior), había tenido que tomar "algunas decisiones" que a algunos "les han gustado más y a otros, menos". "No quería que la comparecencia fuera radiada en directo", confesó después, aunque Draghi aseguró que él no tenía "ningún inconveniente".  (20 Minutos)

 Evidentment, haurà agradat més als antidemòcrates i menys als poc demòcrates. Als demòcrates no els hi haurà agradat menys.

La comparecença de Mario Draghi vam veure que, de 150 diputats i diputades (els que van assistir-hi de 350) , només tres tenen un apartat demòcrata, o almenys, transparentista, que volen la transparencia en les sessions plenàries d'un Congrés que alguns paguem amb els impostos:
 
Los diputados Joan Coscubiela (ICV-EUIA) y Alberto Garzón (IU) grabaron en vídeo la sesión. El socialista Martín Peré publicó sus notas en Twitter. (20 Minutos)

Aquest tal Mario Draghi és un paio al qual li paguem una pasta gansa-gansona per no fer res. Ja han passat una pila de presidents del Banc Central Europeu (BCE) des del 1999 i encara no he vist ningú que valgui la pena. Suposo que deuen estar cobrant com a expresidents tot el que vulguin i més, i a més estaran col·locadets en qualsevol empresa de trincar pempis amb les bases de dades del BCE.

Gran frase de Draghi (no confondre amb Dragui, el drac rosa, a qui no cal confondre amb Biniki): 
 
Em sembla que el catet va parlar en anglès i no en castellà (únic idioma oficial al Congrés dels Diputats, llengua comuna). Tampoc no va parlar en italià, perquè potser l'hauríem entès massa tot i haver optat per l'autocensura en les seves explicacions. A més, ¿en italià sí i en català no? Oioioi... ¿en anglès sí i en gallec no?  
España ha hecho logros extraordinarios en este último año; basta con comparar la situación con noviembre de 2011.

Resulta que jo conec més gent en atur i sense possibilitats de feina al febrer del 2013 que al novembre del 2011.

Resulta que els pisos són tant o més cars al 2013 que al 2011, per més que diguin els portamveus de la inicuïtat a la premsa.

Resulta que hi ha menys crèdit bancari, i això només té un responsable: l'inútil del Mario Draghi perquè això és competència directa del Banc Central Europeu.

Resulta que des del 2011 la inflació ha augmentat escandalosament en tots els productes bàsics i serveis. I això és competència seva, perquè Alemanya va crear el BCE per tenir baixa la inflació.

Si atur, inflació i crèdit van malament. Si la qualitat de la feina és pitjor per culpa de reformes laborals com la del traïdor als seus votants Celestino Corbacho (de L'Hospitalet de Llobregat, on suposo que estaran ben contents amb la seva reforma laboral del 2010) i la posterior de Mariano Rajoy, del 2011...

... llavor en què estem millor a Espanya? 
 
Per què només hi havia 150 diputats? Segurament perquè treballar és pesat, direu. Però resulta que, home, per un cop que ve algú que surt a la tele... estaria bé anar-hi. A més cobrem per això... i resulta que és que NO PERMETIEN L'ENTRADA ALS DIPUTATS NO CONVIDATS. No permetien entrar a seure al seu escò els diputats democràticament (en fi...) escollits en unes Eleccions: 

Sofía Hernán Costa del Grup Socialista (PSOE Illes Balears) no va poder entrar i ho explica al seu twitter (no sé com enllaçar per anar-hi a la frase concreta): 

Los diputados sin invitación no podían entrar. ¿Soberanía? (del twitter d'Alberto Garzón)
 
 
 Emetre el vídeo posteriorment no afecta als mercats
 
 
 
 


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)