Manel Bustos va guanyar les Eleccions a mitjans dels anys 90, després de la retirada d'Antoni Farrès (ICV, IC, PSUC per ordre cronològic invers). Va haver-hi una mena de govern de concentració amb gairebé tots els partits involucrats i sense gaires escarafalls. Les seves aparicions al Canal 50 (antiga Televisió de Sabadell, posterior Canal Català) de la mà del seu amic Carlos Fuentes sens dubte van ser decisives per atreure electors i esgarrapar vots aquí i allà, tot i que es digui que els canals locals no els veu ningú o que la tele Sabadell no arribava a molts carrers. Segurament que arribava a alguns milers de votants que li van atorgar confiança, en uns debats i tertúl·lies planificats per fer-lo líder i on els candidats dels altres partits sempre feien un pas enrere i mai més no l'han donat endavant. Per exemple, quan des de l'Entesa per Sabadell es diu que recorden quan van inaugurar el Centre Cívic de la Creu de Barberà vol dir que no han passat per aquell barri des de vora 20 anys (16 diu el relatant), és a dir, que no estan millor preparats que el PSC, que no són alternativa, que no coneixen Sabadell ni els barris ni molt menys la seva gent. Llàstima de dècades perdudes a la ciutat.
Posteriorment, Bustos va aconseguir una majoria absoluta insòlita des del meu punt de vista, perquè ja se sabia qui era i què feia: un fill d'un constructor (cosa poc coneguda) no podia fer una altra cosa que especulació immobiliària. De seguida va destruir el patrimoni històric i industrial bonic o lleig, adobat o amb mancances. La Carretera de Barcelona-Carretera de Terrassa (N-150) eliminava tots els edificis antics, que podrien haver estat aprofitats tant com a habitatges com per a negocis (concessionaris de cotxes, oficines privades, botigues) o serveis (dependències municipals) o haver-se construït els blocs de pisos darrere o dintre del recinte de la fàbrica, mantenint una mica aquest darrer llegat industrial. No: Bustos i el PSC de l'especulació urbanística van optar per fer blocs de 8 plantes tots iguals. Un càlcul ràpid anunciava una propera població de 8000000 habitants a aquell ritme constructor, amb 4 habitants per pis. ¿Serveis públics? No, gràcies. A l'estil de la resta de localitats i més menyspreable per ser una ciutat co-capital comarcal i amb una llarga trajectòria com a ciutat des del segle XIX, només es construïa i no es planificava. La Gran Via va quedar de seguida més col·lapsada que mai, el que havia de ser una via ràpida esdevenia un nyap. S'hi van posar semàfors (com si fos una autopista amb semàfors). No es va plantejar mai un servei d'autobusos que incorporés realment l'esmentada Carretera de Terrassa a la resta de barris. Es van deixar ensarronar per fer un canvi de lloc d'estacions de trens, que mai no va esdevenir (planificat pel Tripartit, la nova Generalitat de CiU odiava tots els projectes de PSC-ERC-ICVEuiA), però va servir per triturar absolutament i de manera opaca (amb grans tanques) el patrimoni soterrat medieval i romà, poc però que n'hi havia, al Passeig de la Plaça Major. Al final del seu mandat, quan encara no sabíem que el seu tiet era el president del Gremi de Constructor (no en va, el tiet i el seu cunyat, el pare del Bustos eren constructors o paletes vinguts a més), Bustos va engegar el seu gran projecte urbanístic: la destrucció del poc tros de camp que quedava, el Sector de Sant Pau del Riu-Sec (per on hi ha una església romànica absolutamente oblidada i rodejada d'autopistes -C-58-), la Granja de Pas... i evidentment camp que havia estat conreat amb civada o blat de moro... camp, espai obert... solars, per a la mentalitat de l'especulació immobiliària. S'hi va fer la rotonda més gran de la Península Ibèrica, per donar servei a l'Ikea, al Leroy-Merlin (el mateix que hi havia a l'altra banda de l'autopista, a Sant Quirze del Vallès), el Conforama, un Mercadona i alguns restaurants de menjar ràpid i productes ibèrics... tot plegat, populisme laboral perquè no serveix per reduir substancialment l'atur a la comarca... sí que serveix per demostrar a la gent de Badia que allò és Sabadell. Anys enrera Badia del Vallès havia demanat comprar o que li cedissin part d'aquell territori donat que no té més que 2.5km quadrats tots construïts.
Vam veure astorats com el seu germà, politòleg (a la gent dels partits els hi fan fer carreres, segons he pogut constatar), va sortir plorant perquè no li sortien les coses bé com a cap de la policia. Semblava que li amenaçaven la família. Semblava que ho deixava... sí, sí... segueix allà, dintre de l'Ajuntament, i implicat al Cas Mercuri.
D'aquí a considerar que l'alcalde Bustos sigui culpable... va sortir dient que era innocent, però contínuament apareixen gravacions amb un paio per donar-li de menjar a la seva gàbia aïllada, un tal Daniel Fernández, del PSC, que també era molt bona persona segons deien els periodistes que el coneixien, i que resulta que pressionaven -segons les converses- la nova alcadessa de Montcada i Reixac per posar una endollada sociata que volia seguir cobrant una pasta gansa acabat el negoci fàcil del Tripartit. Li van posar un "no apte" i ells demanaven tippex per a esborrar el "no".
Curiosament, la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i altres institucions consideraven com a transparent el funcionament de Sabadell per sobre d'altres localitats. I té un procés de Dades Obertes a la seva web.
Culpable? Innocent?
Em sabria greu que algú del barri de la Creu de Barberà fos un corrupte. És cert, però, que confiar en el fill d'un constructor per ser alcalde, no era savi per part dels electors. No era savi atorgar-li majories absolutes. Ni mandats tan llargs. No era savi per part dels altres partits no muntar projectes alternatius. No era savi no tenir un projecte de ciutat.
¿El seu principal assessor era el del PP, qui li explicava totes les novetats de la ciutat? ¿Els d'ICV van haver de denunciar el robatori dels seus ordinadors, quan estaven investigant una cosa que acabava vinculant Bustos, i el van demanar que ho resolgués a dintre l'Ajuntament?
Però si fos innocent voldria dir que Bustos ha dimitit sense culpa, una setmana després d'haver reprès la seva activitat. Tampoc això sembla correcte per al funcionament democràtic. Bustos ha estat fent entrevistes contínues, demanades per ell, per reafirmar la seva innocència.
Afegeixo el text de renúncia de l'Alcalde Manuel Bustos, com a document històric (marco el text que em sembla rellevant i poso algun comentari així mateix marcat] [¿aquest tipus de text el fan a tot arreu on hi un imputat dimiteix? El va fer algun alcalde de Marbella?]
Vull anunciar que he decidit renunciar a l’alcaldia de Sabadell.
He pres aquesta decisió una vegada ha quedat clar que ni els meus companys ni jo tenim res a veure en cap trama de corrupció urbanística ni de cobrament de comissions.
Sóc conscient del moment polític que estem vivint i sóc sensible al canvi d’actitud que la societat demana als polítics.
M’estimo massa la meva ciutat per acceptar que algú pugui pensar en Sabadell com una moneda de canvi: ni de cap altra ciutat ni de cap tipus de negociació política. [¿?]
Aquests dies hem sentit moltes vegades que una imputació no és una declaració de culpabilitat.
Reafirmo, doncs, la meva innocència i la legalitat del que sempre ha fet aquest Ajuntament i jo mateix com a alcalde.
Els grups de l’oposició han manifestat públicament la seva predisposició a impulsar una moció de censura o mantenir el bloqueig sobre els temes que afecten la gestió de la ciutat. Hem tingut proves els dos últims plens i també a les comissions informatives d’aquesta mateixa setmana.
Per tant han bloquejat la ciutat, tot i tenir coneixement com tenen que no estem imputats per corrupció urbanística i que no ens hem enriquit amb el nostre càrrec.
Prenc aquesta decisió amb consciència i amb tota la responsabilitat.
I la prenc avui, després de veure com s’allarga un mes més el secret de sumari. És evident que el temps de la justícia no és el mateix que el de la política.
Voldria compartir algunes consideracions:
PRIMER: Ho faig amb la consciència ben tranquil·la. Com vaig dir des del primer dia mai he tingut res a veure amb cap trama de corrupció urbanística ni de cobrament de comissions. Ni jo ni cap dels meus companys. De fet, l’interlocutòria emesa pel jutjat el dia 22 de gener no ens imputa en la part del sumari que afecta a comissions.
SEGON: Vostès coneixen que vaig demanar tornar a declarar per aclarir i documentar la resta de qüestions per les quals estem imputats. Vist que aquesta petició no es resol de manera immediata, demà aportaré la meva declaració per escrit al jutjat.
Col·laborant així amb l’esclariment dels fets, de les interpretacions equivocades de converses telefòniques i per col·laborar al màxim amb la justícia. Vull justícia.
TERCER: En els 14 anys que porto com a alcalde de Sabadell sempre he dit que marxaria quan no tingués il·lusió per treballar per la ciutat o quan els ciutadans em retiressin la seva confiança.
No és el cas. La meva il·lusió i el meu compromís amb Sabadell continuen intactes. Aquests dies he sentit molt de prop la confiança de moltíssimes persones, algunes d’elles en representació de les seves entitats.
Però en aquesta decisió no penso en la meva persona.
Renuncio pel bé de la ciutat. Com sempre he fet, poso la ciutat i els meus veïns i veïnes per damunt de tot.
També ho faig pel bé del projecte polític al qual estic des de ben jove. [el PSC (PSC-PSOE)]
Renuncio pel bé de la política en general i també pensant en els meus companys i companyes.
QUART: Els sabadellencs i sabadellenques poden estar molt tranquils perquè el govern continuarà governant i garantint els serveis públics.
El projecte sabadellenc que el meu equip i jo representem, i que va obtenir una confiança molt majoritària a les urnes continua, tot i que jo no l’encapçali a partir d’ara.
CINQUÈ: Entenc el desencant de la ciutadania amb la política, després de tots els casos de presumpta corrupció que s’han fet públics. Però aquest no és el meu cas. Ni el dels meus companys. Per això em sap molt greu que se’ns posi al costat dels que presumptament s’han enriquit il·legalment.
SISÈ: Continuaré treballant per Sabadell, ho faré com a regidor. Col·laborant amb el govern.
SETÈ: Seguiré acreditant, no defensant només, la meva innocència i la dels meus companys.
VUITÈ: No tinc dubte que, segurament tard, però algun dia es coneixerà la veritat i podrem veure com s’ha danyat de manera injusta el nostre bon nom i la nostra honorabilitat.
No sé quan trigarà, però estic segur que se sabrà la veritat, tota la veritat, i que el temps posarà a cadascú al seu lloc.
NOVÈ: Per damunt de tot, vull donar les gràcies a totes les persones que han confiat en mi.
Als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, sense excepció.
A tots els sabadellencs i sabadellenques que m’han demostrat el seu suport, a les entitats i, molt especialment, als meus companys del Partit tant de Sabadell, com de la comarca i de la direcció nacional.
M’he sentit molt recolzat en tot moment.
Aprofito per dir que ahir vaig estar acabant de valorar aquesta decisió amb el meu primer secretari, Pere Navarro [qui és de Terrassa], i vam coincidir que aquest era el moment i la millor opció.
També vull agrair a tots els que m’han dit que no prengui la decisió de renunciar a l’alcaldia i a tots els que no l’entenen, perquè saben que sóc innocent i que és una decisió injusta. Els demano la seva comprensió.
Fins i tot, hi haurà qui donarà a la meva renúncia un significat diferent al que realment té. Tornaran a equivocar-se.
Que quedi ben clar: renuncio a l’alcaldia sent innocent.
DESÈ: I per últim, prenc aquesta decisió amb la certesa que és un punt i seguit en la meva vida política. Perquè penso continuar treballant des de la política al servei de la societat.
Sóc, i sempre he estat, un ferm defensor del sistema democràtic i del servei públic. I vull contribuir a la recuperació de la confiança en la política i els polítics.
Acabo repetint que prenc aquesta decisió pensant en Sabadell, en el seu present i el seu futur.
Estimo Sabadell, la meva ciutat.
Expressarem estupefacció, pena però també una hipòtesi de conxorxa. Bustos no està ben vist, per moltes raons. No eren perillosos els opositors de l'interior de Sabadell, on hi ha qui odia(va) el seu "Estil Bustos": en teoria un estil brut i dur que no he pogut constatar però que contrasta amb la imatge de bona persona que va amb una llibreta anotant els problemes de la ciutat i que tenia un programa d'aparició setmanal per resoldre dubtes en intervencions sovint manipulades per l'equip de Carlos Fuentes i on mai no apareixien problemes o qüestions de pes sino anècdotes populistes senzilles.
En realitat parlo d'una cosa més gran. Al món de la Globalització, de la recentralització tant catalana com espanyola, Sabadell fa nosa, i el seu Alcalde també, si no s'hi plega, als desitjos de les grans corporacions. De les joies sabadellenques gairebé no en queda res.
Les indústries -tèxtil- va ser anorreat des de finals dels anys 70. Potser per la competència en costos d'altres països (salaris més baixos) però també perquè els empresaris van decidir cremar les fàbriques i fugir amb les màquines a altres llocs, de vegades dintre de la mateixa província.
La Cambra de Comerç de Sabadell funciona en cadena amb la de Terrassa i Manresa en molts projectes des del 1997 com a mínim. Les lleis que pretenen canviar el funcionament de les cambres, poden fer desaparèixer aquesta institució.
La Caixa d'Estalvis de Sabadell va ser destruïda pel govern. ¿Realment estava tan malament? La van fer fusionar-se. Per alguna estúpida raó li van canviar el nom a Unnim (podien fusionar les empreses -Caixa de Sabadell, de Terrassa i de Manlleu-) però podien haver mantingut cadascú el seu rètol al su territori. I a mitges, ofegats els crits del seu director, la van nacionalitzar per vendre-la al BBVA tot seguit.
Al seu torn, Bustos es queixava, i no seria l'únic, però m'interessa l'apartat institucional: l'alcalde queixant-se de les amenaces de la caixa que volia desnonar una gran quantitat de famílies sabadellenques.
El cas de la CASSA (companyia d'aigües). Encalçada per la perillosa Suez, grup francès propietari d'Agbar (Aguas de Barcelona, una altra empresa perillosa), entre el 2011 i el 2012, Bustos va haver d'acabar defensant la independència, tot i haver dubtat. La Generalitat, a finals del 2012 privatitza l'aigua -i no es portada de cap diari ni de cap ràdio ni tele, en plena propaganda goeebelisiana per la independència de CiU-. Li dóna l'aigua a Acciona (propietat d'un caspoespanyolista de l'Ibex-35) i a Agbar. El perill per a la CASSA i per a la Mina d'Aigües de Terrassa és evident.
Només queda el Consorci Hospitalari del Parc Taulí, un hospital -potser el millor de Catalunya per a tractaments de càncer i altres- que dóna serveis a una població flotant de mig milió de persones, que dóna feina a una quantitat ingent, per bé que amb un endollisme i endogàmia que caldria suprimir. Entretant, l'antiga Clínica L'Aliança (Passeig Rubió i Ors, junt a la Carretera de Barcelona) ara es diu Clínica del Vallès i pertany a l'espantós grup ex-suec, britànic i cospedalià Grupo Capio, al qual li estan regalant tots els serveis còmodes -control del cor, etc, ràdioteràpies... la part de posar una màquina en marxa, no la de diagnòstic ni res seriós-. És una amenaça més contra la Sanitat ja no diré pública sinó público-privada, donat que el Taulí té participació pública de l'Ajuntament però també de la Caixa de Sabadell i entitats privades.
L'altra joia, el Bosc de Can Deu, al final dels barris de Ca n'Oriac i Can Deu, pertanyia a la Caixa de Sabadell... ara forma part del BBVA.. Quant de temps li queden a aquells pins? I a Can Julià?
Sembla un procés de destrucció de tota la independència sabadellenca, aplicable segurament a altres localitats. Un procés d'enfeudalització cap a la Barcelona centralista a la qual tothom s'hi haurà d'adreçar per a tot. O per a deslocalitzar tota decisió a les Illes Cayman o així.
Un alcalde que volgués anar per lliure era una molèstia.
Potser el següent alcalde de Sabadell també vulgui que Sabadell funcioni bé de manera pròpia en el marc vallesà i s'oposi a aquests processos de deslocalització de les decisions. Però...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada