A nivell otaku, els darrers dos mesos han estat interessants. L'antiga Glénat Espanya, ara dita EDT (Editores de Tebeos), ha perdut el contracte amb l'empresa editora japonesa de Naruto i de tantes altres sèries. Sembla ser que hi haurà una certa desbandada de sèries en editorials diverses.
A nivell de client-lector, és una pèrdua real, perquè sembla que les edicions de l'editor Joan Navarro són acceptables, que intenta no tallar en sec sèries, etc. A la xerrada de [enllaç a l'àudio] David Hernando a la Casa Asia de Barcelona, en els actes previs al Saló del Manga 2012, ell va defensar el paper del Grupo Planeta (Planeta de Agostini Comics) en les seves edicions de manga durant una desena llarga d'anys. Què més donava, deia com a editor que havia estat lector, que les pàgines estiguessin invertides, i que els personatges fossin esquerrans en unes pàgines i dretans en les contigües? Si el que ells volien era llegir allò que havien pogut gaudir a la tele? El context era el dels 20 anys de Bola de Drac. "Es va fer el que l'editor sabia". Era un error, i ell no ho va voler dir... tots els que sabíem que hi havia una cosa anomenada "manga", que al Japó els tebeos es deien manga, que els lectors eren otakus, que les històries eren molt llargues i es publicaven en paper de mala qualitat en llistins de telèfons... sabíem que la lectura era en sentit invers (de dreta a esquerra i no a l'estil occidental d'esquerra a dreta). Certament, hi havia una casta caspocateta de lectors en la seva versió internauta entre els anys 1998 y força anys després que no volien sentir a parlar de noves formes de lectura ni de multiculturalitat perquè qui l'enfocament correcte és l'occidental... és així com s'entenen les coses. Encara cap el 2010 o 2011 he sentit vergonya aliena quan he sentit o llegit: "la veritat és que t'hi acabes acostumant a llegir amb les pàgines posades al revès". Sembla que ningú no ha obert un llibre per qualsevol, que tothom hagués mirat els diccionaris des de la lletra A, que ningú no hagués llegit els diaris des del final... que la grandesa de la cultura llatina fes una acte magnànim pel fet de llegir "a l'inrevès" com fan sovint aquella gent rara (àrabs, xinesos, japonesos). Monoculturalisme. Eurocentrisme.
En aquella xerrada, en parlar de l'evolució de les edicions de manga, es va dir que va ser Glénat els que primer van fer un manga tal qual. Desconec la certesa de la dada o si la vaig entendre bé, però no m'estranyaria gens, donat que tinc la sensació que Joan Navarro ha estat massa sovint l'únic editor digne de tal nom.
Llavors, en aquests dos mesos: un Saló del Manga amb una més gran afluència de públic que mai, en un lloc nou, i amb menys manga que mai. Quantitat sense qualitat. Ja en vaig parlar. Alhora, l'editorial que publica bé que perd "les llicències" de manga...
A nivell lector, una terrible possibilitat: si era Naruto el finançador del Capitán Pantera (Carrillo.. que no és Castillo)... què passarà amb aquest tipus de propostes? Si no hem tingut l'oportunitat de veure ni les pàgines d'Edmond de Jan Europa en color quan hi havia vaques grasses... quin futur espera?
Per tant, esclaten els saldos a Glénat/EDT. A 10€... algun a 5€. A mi ja em van bé... però també a Norma... i la distribuidora SD fa paquetets de saldos... a qualsevol cosa li diuen pà, la veritat. Un saldo és una cosa barata. Vendre unitat baratas però a un preu de 50€ o de 80€, que n'he vist... no és saldo. Pot ser una oportunitat per adquirir col·leccions més o menys senceres.A mi ja em van els saldos, perquè els veig com a oportunitats d'expansió del joc: puc comprar molt barat allò que no m'hauria comprat mai a un preu que trobo inadequat o allò que no és del meu estil. Els saldos substitueixen les mostres sense valor o les promocions de sabó amb una capsa de galetes. I pot ser que soni la flauta.
Ara també he trobat saldos de Mangaline, la típica editorial que em sona de nom i res més. A 4€. ¿Els saldos com única política real de distribució de les editorials/distribuïdores?
Però tot això, explicat abastament perquè es noti com ens ha ocupat el temps i com, molt de manga però se'ns ha amagat una notícia cabdal: el dibuixant Yoichi Takahashi, el d'Oliver i Benji arriba a Sabadell, farà un dibuix mural (dos panells de 4x2,40 m. i 2x2,40 m. per tal de que siguin penjats, a la tribuna de la Nova Creu Alta.)a l'estadi de la Nova Creu Alta per al Centre d'Esports Sabadell, que ha estat comprat a uns inversors que vagi a saber vostè què faran amb això, però més que el que han fet tots els industrials, constructors, desballestadors, comerciants, amos de magatzems i de tallers... mantenir en actiu amb pempis el Centre d'Esports Sabadell. Aquests inversos són amics del dibuixant... aaaah, sempre l'endoll, mai la capacitat d'atracció negociadora. I l'han dut. Oi que ningú no l'havia vist al Saló del Manga? Tants anys amb tants fans de Campeones, i amb Ficomic i Glénat allà, i just quan l'editorial salda el Capità Tsubaya, arriba l'autor... si seran...
Dóna fàstic això del TresVint-i-Quatre amb tant de problema per enllaçar vídeos de forma decent. Com que tots estan per càrrecs polítics, passen de treballar bé o al menys mediòcrement. Això sí, salta la propaganda barroera del Uno-E com si estiguéssim a l'any 2000 amb els banners miserables. Que una empresa pública, que paguem a preu d'or tots els contribuents, em posi propaganda ¡d'un banc! (amb la que està caient... és com si posessin propaganda d'armes o de drogues) i que, alhora, a la mateixa pantalla, no permeti capturar el vídeo (diran: "fins d'aquí uns dies")... és per recordar a Artur Mas, que és l'amo de la CCTV, que TV3 i els seus canals associats han de ser un servei públic, i que una part important del servei públic és poder compartir via Internet aquesta informació i vídeos.
És el que hi ha.
Takahashi realitzarà un nou personatge que vestirà els colors del Centre d'Esports, el qual encara no té nom. El club ha comunicat que per escollir-lo obrirà una consulta a tots els socis de l'entitat per tal que ho decideixin.
Per descomptat, l'autor ha dit que igual aquest personatge podria sortir en un manga... ai, quin tip de riure! Sempre diuen el mateix als periodistes. Ningú no recordarà aquella resposta d'Uderzo a una pregunta tonta: "i un aventura d'Astèrix a Catalunya?"... "Sí, podria ser..." Era l'any 1992, els Jocs Olímpics i tot això.
S'hi pot anar a veure com Takahashi pinta... si fas campana, és clar, o si estàs a l'atur:
Durant aquesta setmana podem gaudir a l’Estadi de la visita de Yoichi Takahashi, el dibuixant de la coneguda sèrie de dibuixos animats ‘CAMPEONES’. Takahashi està a Sabadell per pintar dos murals amb els seus personatges més coneguts, com Oliver Atom, Benji Price, Mark Lenders o els bessons Derrick.
El Centre d’Esports permetrà l’accés d’aquells que ho desitgin a la zona de la Nova Creu Alta on el japonès està dibuixant per veure’l en acció. S’haurà de passar per les oficines del club abans de pujar per acreditar-se, de manera totalment gratuïta pels socis del club. Els que no siguin socis podran gaudir del mural i veure al dibuixant en directe per tan sols 5€.
Vine a veure’l pintar!
L'horari de visita és el següent:
Dimarts 13: Al matí de 10h a 12h i a la tarda de 17h a 18h.
Per 5€ pots veure pintar... per 10€ tens un pack... prioritzem... em sembla que encara trigaré a tornar a veure el retorn de Benji.
En el punt que a mi més m'interessa: tenim un nou vincle vallesà amb la historieta, com ja he expressat en moments anteriors. La Maginoteca ja ho va dir. D'aquestes coses que només poden passar a Sabadell. I ens passat l'estiu 2012 parlant d'esports...
Saga Acreditats, Esports Pegats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada