Protestes i Propostes
Fa mesos que em pregunto pels efectes del 15M o dels Moviment dels Indignats. Al meu parer no són només expressions de protesta perquè les coses van malament i poden anar a pitjor, sinó que han fet un reguitzell llarg de propostes en tots els àmbits. Sempre he entès que qualsevol partit polític o institució (de dels Ajuntaments al Govern de l'Estat fins a ens de tot tipus, com hospitals, centres d'atenció primària, escoles i altres) podrien haver acollit, recollit, legislat, impulsat i implementat una, algunes, la majoria o totes les propostes... i que les podrien haver adaptat al seu ideari.
És el mateix que penso sobre l'ecologisme. Cada ideologia pre-existent pot fer cabuda a l'ecologisme. Per exemple, un partit que no vulgui intervenció estatal podria promoure el medi ambient des del sector privat, traspassant-los la responsabilitat i les capacitats d'actuació, xecs negatius en forma de rebaixes d'impostos al processos respectuosos per al medi ambient... en tant que un partit que interpreti que la intervenció pública en l'Economia és fonamental, o que el lideratge d'allò públic és cabdal podria impulsar mesures més directes... i així en cadascuna de les candidatures.
Què va passar amb l'ecologisme? Que la dreta el menysprea públicament, tot i que, si hi ha amics, sotamà els empara. És el que ha passat a Navarra o Galícia amb l'energia eòlica, governada pel mateix (oi?) Partit Popular que a Espanya i per boca d'Aznar i posteriorment de Rajoy ha optat pel petroli (Irak) i per enriure's (la hiena) de tot allò que fos medioambientalment positiu. Ha estat així arreu, i l'ecologisme s'ha refugiat en posicions d'esquerra... i inclús aquí té problemes. Recordem que ICV-EUiA va passar de l'ecologia al govern de la Generalitat conegut com a Tripartit. I el PSOE també el coneixem com a amic de la guerra petroliera des dels temps de Felipe González (Irak-Kuwait) o Rodríguez Zapatero (Carme Chacón i el malbaratament de diners que negaven als necessitats anaven a pagar la guerra contra la Líbia de Gaddafi durant mesos de l'estiu del 2011).
Amb el 15M ha passat el mateix. La ultradreta mediàtica, vinculada a estones, però de manera amagada per no semblar impopular, amb la ultradreta financera (això de les ultradretes... me n'adono que no n'hi ha només d'un tipus), va recolzar el 15M en tant que oposat a Zapatero. Es va veure amb escreix a Intereconomía. I al final només va acabar més o menys vinculat a Izquierda Unida i poc més.
Em diuen que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) és una derivació i, en part un èxit, del 15M... aturar els desnonaments injustos i que el govern del PP de Rajoy faci un altre nyap dient que donarà els pisos als mafiosos rics russos i xinesos (ells, que no deien que no volien immigrants irregulars, els prefereixen d'origens morals dubtosos) i que evitarà els desnonaments de quatre quan hi ha 500 al carrer... i que això s'afegeixi que s'ha de tornar a construir (ho diu el president de l'AEB els bancs 20121219 i matisat el 20121220) i donar més crèdits:
"No digo que tengamos que construir más vivienda cuando hay tanto exceso
de vivienda. Estoy diciendo que aún estamos construyendo y que se
podrían construir más viviendas en el futuro”"
després d'haver dit: "“para proteger a las personas que están en peligro de quedarse sin casa,
hay que dar más créditos y crear más casas y no poner trabas a que el
crédito resurja cuando hay problemas”."
Em pregunto quans inútils i quants amics hi ha col·locats arreu del país. Vull un número. ¿Un milió? ¿Tots són familiars entre ells com passa amb el cap de Capio, de Renta Corporación i alguna Presidenta de Castilla-La Mancha?
Per tant, utilitat poca. Llàstima. I cas per part de les autoritats: o nul o negatiu. Demostra en quines mans estem: Gallardón transforma el Codi Penal en una arma contra la protesta organitzada i farà pagar a tot aquell a qui li calgui anar al jutge. Gallardón dóna un cop contra la Constitució (un cop, un altre cop) i suprimeix la gratuïtat de la Justícia.
La policia, a les ordres de Felip Puig... o, potser pitjor, per compte propi, pega els nens i les noies que caminen per la vorera (Tarragona, 20121114), deixen borns a les manifestants a Barcelona o assalten estacions de tren a Madrid. Suposo que més d'un policia deu estar morint-se de vergonya i pensant si penjar l'uniforme, tot això mentre els delinqüents obtenen amnisties fiscals, se'ls convida posar cases de jocs i apostes (entre altres) i a comprar cases i pisos cars per especular, i els bancs reben diners a manta... Terroristes disfressats de policies disfressats de terroristes amb les cares tapades?
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4335930
I de les sol·licituds de més democràcia (Democràcia Real Ja), què en tenim? Només la repetició del mantra: "el referèndum per la indepèndencia és democràtic", per tant l'únic referènum o consulta a realitzar seria aquest i no cap altre... perquè els polítics ja saben tot. M'agradaria saber quants diners disposa el caspoespanyolisme i quants l'independentisme català que controlen gairebé tots els mitjans de comunicació, una gran part dels autodenominats intel·lectuals, docents universitaris i gent tipus economistes que va de que sap què passaria amb un pacte fiscal o amb una independència i de què bo o què dolent que seria això, quants periodistes comprats amb feixos, quants empresaris en una i altra banda. Pot ser molt democràtic preguntar sobre això... també seria interessant que ens preguntessin sobre molts altres temes... potser sobre tots els temes... i que ens oferissin informació de veritat i no salaimartinades o pedrojotades. El moviment de les elites (els de l'oasi català, elsdesemprepuntcat o puntes, el que els convingui) ja tenen uns cenacles per preparar un nou país... sense demanar-me a mi què vull ni com ho vull. Ni a tu tampoc. Simplement, si passa, ens ho trobarem ja fet i paït, i ens repetiran durant uns 30 anys: "les institucions que ens hem donat entre tots"... No me les hauré donat jo, no. Són la gent de sempre, fent el de sempre: treballar a les fosques però amb periodistes perquè sembli que és una cosa pública. Accés extern: zero... com aquells blocs fastigosos on no hi ha possibilitat de comentar... suposo que els coneixeu. O aquells blocs pels quals cal una contrasenya per llegir! (i que semblen d'informació no vinculada a centres educatius amb menors o de material estrictament delicat). Elitisme contra transparència i elitisme contra democràcia. Res nou sota el sol però que igualment crema i molesta quan cau sota els nostres caps.
Una altra conseqüència del 15M també va ser repressora: Rodríguez Zapatero, abandonada ja tota pretensió de renovació i impuls democràtic, i Rajoy, és a dir, el PSOE i el PP, el que molts per Internet i a les manifestacions anomenen el PPSOE, va votar contra la democràcia, fent una ampliació de la llei de partits assajada amb èxit a Euskadi. contra un partit que fos independentista i de l'esquerra abertzale (que tingués vincles amb el terrorisme, amb ETA, amb la pau o contra ella, es va demostrar inútil; el que es volia però no van poder aconseguir és que es fussionessin amb el PP per donar-los més vots). Això s'ha estès a les Eleccions Generals. Aquest blog n'ha parlat amb escreix.
Atents:
Ley Orgánica 2/2011, de 28 de enero, por la que se modifica la Ley Orgánica
5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General.
Cincuenta y uno. El apartado 3 del artículo 169 queda redactado del siguiente modo:
«3. Para presentar candidaturas, las agrupaciones de electores necesitarán,
al menos, la firma del 1 % de los inscritos en el censo electoral de la circunscripción.
Los partidos, federaciones o coaliciones que no hubieran obtenido representación
en ninguna de las Cámaras en la anterior convocatoria de elecciones necesitarán la
firma, al menos, del 0,1 % de los electores inscritos en el censo electoral de la
circunscripción por la que pretendan su elección. Ningún elector podrá prestar su
firma a más de una candidatura.»
La gran sorpresa és assabentar-se, via Partit Pirata que van ser CiU i el PNV-EAJ els promotors de la reforma de la LOREG... on ja s'esmentava la necessitat dels avals o les signatures, com si fos les eleccions cutres d'un club de futbol. El següent pas, evidentement, serà demanar uns mil milions per candidat, per evitar carregar sobre les arques públiques aquesta pamplina de les Eleccions:
PROPOSICIÓN DE LEY
122/000254 Proposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/1985,
de 19 de junio, del Régimen Electoral General.
Presentada por los Grupos Parlamentarios Socialista, Popular en el Congreso,
Catalán (Convergència i Unió) y Vasco (EAJ-PNV). [al Boletín Oficial de las Cortes Generales Congreso de los Diputados IX Legislatura, Serie B: Proposiciones de Ley, 22 de octubre de 2010, núm. 282-1]
Si Felip Puig no em pot parlar de democràcia, els diputats i la de CiU tampoc. I això inclou tot allò dels atacs democràtics.
VII
Una última mención ha de realizarse a la exigencia de otros tres aspectos del régimen electoral. El primero tiene que ver con la exigencia de avales, en términos de números de firmas exigibles a los partidos sin representación parlamentaria para poder presentarse a las elecciones, a fin de salir al paso de prácticas no admisibles desde la perspectiva de la seriedad del procedimiento electoral.
Temps abans ja se n'havia sentit a parlar de tant en quant per part del que un diria prestigiosos politòlegs [nom que es donarien a ells mateixos, amb sentit de l'humor] sobre
la necessitat de fer un control sobre les candidatures perquè... hi
havia alguna secta infiltrada i alguna mena d'estafa fiscal a dintre
d'alguna altra. Sense més dades ni noms dels partits sospitosos.
Aixòhttp://www.porunmundomasjusto.com/es/noticias/actualidad/304-denunciamos-que-la-junta-electoral-central-acorrale-a-los-partidos-minoritarios-en-un-callejon-sin-salida
Jo d'això de CIU com a impulsora de l'antidemocràcia me n'assabento pel Partit Pirata.
Si us sona molt fort, digueu-li amb aquesta frase més científica: "CiU promou la reducció de la poliarquia".
Aquí ve la part bona: Què serà, serà la Poliarquia? Literalment: el govern d'alguns... és un concepte més ampli que el democràcia, i serveix per col·locar un règim polític en una línea contínua, per exemple, del 0 (autocràcia: goven d'un) al govern de tots o del poble (democràcia: govern del poble... real, ja...). Entre aquests extrems hi hauria els diferents règims, la majoria autodenominats "democràtics". Tot això s'ho munta per al món modern, Robert Dahl (no Roal). Ara bé, vull, dir, ara malament, els seus escrits són impossibles de localitzar. Sembla ser que el CSIC va editar cap el 2010, uns 50 o 60 anys de retard seguramente, d'amagatotits el Who Governs?, on s'analitza qui mana en una localitat, basat en una recerca de ciència social. Per força ha de ser interessant. Però no el trobareu pas, si no és per casualitat. I em sembla que NO és pas casualitat aquesta introbabilitat: no interessa que ens pensem que no vivim en una democràcia sinó en allò que hauria de ser un camí fluctuant cap a una democràcia o simplement aprendre que hi ha altres sistemes de més o menys participació, per bé que tots s'autodenominin democràcies i així sigui acceptat... Aquest tipus de llibres tenen poca circulació entre la majoria de la població, les seves idees poden ser popularitzades, repetides, reproduïdes, adaptades, divulgades per uns o altres. Tot i aquesta minsa circulació inclús en el cas que els llibres estiguessin a les botigues, o a Internet de manera senzilla de descarregar, sempre pot arribar a més gent la idea de "i si ho féssim d'una altra manera?" A la llum dels esdeveniments del 15M, dels Indignats, dels Democràcia Real Ja, dels que demanen referèndums i consulta per aspectes diversos (pel tema de les retallades, pel dret d'autodeterminació, per si plantació a Rasquefa o no), queda clar que no hi ha interès per part dels representants politics o assimilats per a res d'això. S'ha optat pel camí contrari: per la retallada poliàrquica: anem cap a menys poliarquia.
Que CiU proposi això dels avals a partit polítics, que afecta als que tenen menys afiliats i votants, i que sigui seguit pel PNV-EAJ, pel PSOE i pel PP, diu molt sobre la seva percepció de com ha de ser la poliarquia. Si això afegim que els partits grans no són afectats, inclús en el cas que efectivament els calgués per norma trobar avals (tenen més afiliats i simpatitzants i més capacitat de mobilització i més diners per moure-ho tot, o
La Poliarquia Eurovisiva
Només IU s'oposa a aquesta modificació perniciosa de la LOREG. Coalición Canaria s'abstení. Però sembla que no hi eren tots els partits, sinó que era una comissió amb només alguns... ¿vol dir això que el Congrés vota coses sense presència de totes les formacions polítiques? És clar que qui més faltarà serà la formació petita, les del Grup Mixt, que no poden donar a l'abast amb tot, o els partits amb pocs diputats. Per tant, de nou, ens trobem, tret d'error o omissió, amb una batuda contra els competidors polítics petits per part del partits grans, grans en mida però no en grandesa democràtica.
Si això va ser la Transició, que la desin al contenidor corresponent:
Tras la votación, el presidente de la Comisión Constitucional, Alfonso Guerra, destacó el trabajo "ejemplar" de la subcomisión y agradeció la dedicación, esfuerzo y grado de entendimiento de los grupos parlamentarios. "Ha sido como revivir los tiempos de la Transición", dijo el socialista Txiki Benegas.
El informe también contempla la prohibición de actos de inauguración en campaña electoral, la eliminación de publicidad política en precampaña, la exigencia de un aval testimonial de firmas a las formaciones sin representación parlamentaria que optan a escaños en Cortes, la reducción de los gastos electorales y la congelación de las subvenciones a los partidos
Evidentment, no han estat avals testimonials, quan es demana un 0.1% del cens que signi, i que a més només pot signar a una candidatura. És una Elecció a dues voltes sense que ens convoquin formalment a la primera volta. És com el festival d'Eurovisió on els països passen una primera fase, per veure qui passa a la de veritat, a la que fan amb el països grans (Espanya, França, Alemanya, Regne Unit) els quals no han de demostrar res davant dels altres i ja tenen el seu lloc assegurat a la final. Imagini's el Mundial de futbol amb Brasil o Itàlia preclassificats per a la semifinal sense haver de fer partits previs. Estem davant d'una poliarquia eurovisiva: ja tenim el nom.
El bipartidisme ha estat considerat com un sistema poliàrquic. El PP i el PSOE juguen a això: a quedar-se sols via legislativa i punitiva en unes Eleccions, amb amenaces contínues de fer reformes majoritàries, més que la del sistema de d'Hondt, que no ha funcionat com a sistema proporcional ni a València, que on, per quantitat d'electors i escons hauria d'haver servit; igual ens van mentir també sobre D'Hondt, que pot ser. O amb restringir l'accés dels partits nacionalistes (PANE: partits d'àmbit no estatal). I mai fent cas de les sol·licituds d'IU o d'UPD de fer que els vots repartits per tot arreu siguin units d'alguna manera.
Qui ha jugat les cartes de manera fosca ha estat CiU: el sistema s'aplica a les Eleccions Generals, àmbit de la LOREG, i només supletòriament a la resta d'Eleccions (les autònomiques, vaja) en aquelles Comunitats Autònomes sense llei electoral pròpia. Com és habitual, el nacionalisme català de la dreta, és a dir CiU, l'únic que fa és copiar allò que es fa a Espanya, i no utilitza la mateixa llei sense cap canvi, perquè és la menys democràtica, la que li permet guanyar fent que els burgs podrits (nom anglès) tiguin sobre-representacions escandaloses i minimitzant l'impacte de les zones poblades (no cal dir "més poblades"). CiU va boicotejar la proposta parlamentària de fer una llei electoral catalana (és clar, era època del tripartit), tot i que tècnicamente era gairebé insuperable (es va fer mitjançant la col·laboració del Col·legi de Politòlegs/Politòlogues i Sociòlegs/Sociòlogues de Catalunya).
I al 2012 neteja més el camí, en fer que s'apliqui la normativa dels avals a deshora, sense temps, etc. fent fora tots els partits petits, passant al tercer menor número de candidatures de la història. Queden fora partits històric. Poc votats? Sense representació? Vol dir això que alguns tenen menys drets polítics? Doncs sí: els votants de partits o opcions minoritàries tenen molts menys drets polítics que els votants dels dos o tres grans partits o que els partits que ja tenen presència institucional... és exactament el que diu la LOREG, tal com CiU la va proposar i com la van acceptar gairebé tots els partits (PP, PSOE, ERC, PNV-EAJ, etc.)
Mireu aquest enllaç del GESOP., sobre les dades demogràfiques de la població catalana. La de qui va votar la Constitucio del 78 ja la donar al 2011 la Maginoteca a l'històric ¿Quiénes Somos Todos? Veieu la p7 del pdf del Gesop.
Hi ha 922946 estrangers majors de 18 anys sense dret a vot. La LOREG, no ho he dit, NO atorga drets polítics de votació als immigrants, als estrangers majors d'edat, amb NIE, amb o sense renovacions, o amb un dia o 20 anys d'estada al país... no és més que una altra vessant de l'antipoliarquia que destil·lan els parlamentaris. Són un 17.05% del total d'electors que sí que tenen dret a vot (5413510). Ja som, per tant, a una democràcia atenenca, perquè a Atenes els estrangers no tenien dret a vot... mireu com canvia el panorama. De fet, la poliarquia ja és limitada. Això implica que el conflicte polític s'hagi de dirimir per altres vies que no per les votacions. Mà d'obra barata, escurada, explotada i sense poder votar o dir ni piu institucionalment parlant. No es va fer cas de Mohamed Chaib, un dels pocs socialistes que valia la pena.
El canvi de la LOREG ha fet passat de 39 a 17 les candidatures, una de les quals és Hartos.org i Ciutadans en Blanc, que agrupa una munió de petits partits ofesos per aquesta llei (i per altres qüestions), un altre és un partit que demana el vot en blanc (Escons en Blanc) [i Ciudadanos en Blanco ara es troba a Hartos]... és a dir, que dues candidatures demanen un canvi de sistema clar. De tal manera, que Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (el partit de Jordi Cañas i de.. de... qui era l'altre... potser Albert Rivera?) ha acabat demanant també un escó buit per representar el vot en blanc (suposo que superant el llindar de vots, com els altres partits).
Si veieu al mapa que no tots els partits petits es presenten a les 4 circumscripcions catalanes, es nota clarament que els avals no han estat "testimonials" sinó veritablement durs contra els petits partits, alguns dels quals volen la invalidació de les Eleccions (seria lògic) i han denunciat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada