Cor Petit, Freezer, Vegeta: les Eleccions Catalanes

Data Estel·lar prenamekiana 20121126

És clar! No ho vau veure... aiaiai... sóc petit però valent, el món va donant voltes, voltes i voltes... i resulta que va haver gent a qui els seus papes i mames van engegar TV3 el 1983 i allà s'hi van quedar...

Malament. Molt malament. Cal canviar de cadena, contínuament: de tele i de ràdio. Sobretot, quan un veu que TV3/3-24 amaga les dades de vot local (perquè no volien pagar la gent que ho fa, perquè els havien despatxat, perquè no volien fer la competència a la privada 8TV o perquè no volien dir com havien caigut els de CiU en moltes localitats grans, com ara L'H, on CiU esdevé el quart partit). O la bírria que van fer a TVE/24Horas a la qual ja ens estem acostumant, que si no guanyen els del PP, tanquen la barraca a quarts de dotze i tothom a dormir. Veiem com a la resta de privades, res, tret d'Intereconomía i La10, els dos canals d'ultradreta i caspoespanyolisme.

Resulta que em poso a veure el programa especial sobre la nit electoral cap a les 23h. Vaig passar de veure enquestes d'amics i d'amics d'amics que bàsicament menteixen sobre les mentides anteriors i que creen una expectació ridícula. La veritat és allò escrit a l'acta electoral, per més que, un cop vistes les meses electorals, siguem conscient de la gran possibilitat de frau electoral, pucherazo i, sobretotot, d'impossible recompte electoral (les paperetes es llencen al contenidor blau, o es cremen, o es masteguen al final de la jornada, cap a les 22h, un cop recomptades, i només romanen les paperetes anòmales objecte de debat, si això és vot nul o no perquè un ha escrit un cor amb una fletxa al costat d'un dels candidats).

Veure la tele al moment just: Artur Mas i els seus -sense El Felip Puig, però- amb cara de pomes agres. Havien perdut. Engego la tele esperant-me que tot sigui segons el guió, perquè sempre és malauradament així. Mai no passa res d'interessant ni de millor, ni a les Eleccions ni en cap altra parcel·la. Han perdut... demanaven majoria absolutíssima i han tret menys escons que al 2010... i els partits següents estan empatats en cadires (=escons): ERC, PSC, PP.

Hi ha hagut massa inconscients que han votat alguna candidatura, antisistema, revantxista, colpista, anticonstitucional, de foscos objectius... vosaltres sabreu quina pot ser. És possible que cadascú pensi en una de diferent.

De fet, no havien perdut. Pitjor per a ells: havien guanyat, amb 50 escons, molt menys dels que tenien al 2010 i allunyant-se molt de la majoria absoluta, que és el que volia gent que no entén que estem en una democràcia (ehem) representativa parlamentària... no presidencial, no cabdillista, no messiànica, no presidencialista. En un missatge d'una televident al 8TV va sortir: "ara li diuen FRAGMENTACIÓ... però es diu DEMOCRÀCIA". El missatge de la fragmentació parlamentària és igual de nefast que el que la dreta i la ultradreta va atiar contra el tripartit perquè no acceptaven l'existència d'una coalició (sobretot, formada per partits de centre-esquerra). D'aquest estadi, un ha passat a sentir coses, en castellà i en català com que "cal un govern fort", entenent per forta una dictadura tova, que molestés als altres però no a ells. Això s'ha demostrat difícil: les dictadures tenen per norma molestar a qui agafin pel davant si no és un alt financer.

Sorpresa matisada amb l'entrada de les CUP (Candidatures d'Unitat Popular), recolzades per diferents grups, entre ells, alguns partits locals que formaven les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès), però també per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista (que s'havia presentat a les darreres Eleccions sota el nom Anticapitalistes), tot i que mai no hi ha una coalició formal... cregui'm que no he entès per què no arriben a cap acord entre tots però per què gairebé tots acaben recolzant les CUP, com passa amb Compromís per Cerdanyola o inclús l'EAB (Alternativa d'Esquerres per Badia: tot i que treu menys vots que PxC!) acaba dient algun membre que "no sóc independentista però..." El factor de resposta social a l'agressió de la ultradreta financera ha trobat un nínxol electoral, com veiem a la web de l'Alternativa d'Esquerres de Barberà.

De igual manera, els Ciutadans/Partido de la Ciudadanía han trobat un gran forat per demostrar que no eren flor d'un dia si bé en aquest cas, inexistents a TV3 tret dels moments que obliga la cuota electoral, han estat ben presents a Intereconosuya i a Interconoseva (el Canal Català, que ara és de la seva), amb un tertul·lià de luxe i segon de la llista, Jordi Cañas.

Malauradament, i em ve al cap en citar el darrer nom, el Parlament perd a López Tena... com a mínim parla bé, no defuig el debat i el que diu s'entén. Per tant, Solidaritat per la Independència, amb més 40000 vots, desapareix del Parlament. Aquí ve la meva batalla per la proporcionalitat: 40000 vots són més dels que tenen la majoria de capitals de comarca, tants com alguna capital de província fora de Catalunya, i en algunes circunscripcions electorals són com un escó i escaig.

Si ens anem als 60000 vots de la Plataforma per Catalunya, la cosa és encara pitjor. Parlem d'una ciutat de mida mitjana que no té representació. És ridícul, si pensem que és el Parlament l'arena on dirimir els conflictes polítics. La candidatura xenòfoba va tenir dos lemes: un als cartells del carrer -Els de casa, primer- i un a les cartes enviades a les llars -Tu ho penses, nosaltres ho direm al Parlament-. Aquest segon slogan em sembla molt interessant: donen per fet que no poden governar ni guanyar però també que el Parlament és per parlar. La desaparició de Josep Anglada de les tertúl·lies de Canal Català des de fa molts mesos, en paral·lel amb la monotemització del programa cap el xoc de nacionalismes, amb la nova política editorial (pro-independentista, des del setembre 2012) i amb una més gran audiència, en competició directa amb Intereconomía i amb 8TV, que fa que hi vagin els polítics i partits que havien menyspreat qui sap per què aquest canal, segurament ha fet que es considerés que calia eliminar aquest personatge i l'opció política que representa... Aliè a tot això no serà la incorporació de la xenòfobia amb èxit electoral al PP de García Albiol (Badalona), a la CiU de Duran i Lleida (va fer una anterior campanya injusta i dura contra els immigrants, i va arrabassar el vot xenòfob, fent que CiU esdevingués de fet un partit d'ultradreta xenòfoba, i sense que ningú es queixés gaire).

Entretant, CiU i PSC perden més electors que lectors El Mundo Today. Per entendre l'acudit cal ser-ne un lector. L'enllaç, si veieu els comentaris, demostra com, de fet l'esquerda i els retrets són continus quan surt alguna cosa "catalana"/"espanyola". És esgotador. Al seu torn, per veure com s'eixampla i es fa més aspre la frontera entre els ultradretans i els d'esquerres, cal veure el que es diu de Gordillo (el alcalde de Marinaleda) en relació amb una altra notícia de broma (si cal dir-ho és que hi ha un problema greu de comprensió) d'aquesta capçalera.

Aquestes dues notícies i els seus comentaris demostren clarament que hi ha unes esquerdes creixents que es demostren en comentaris aspres que repeteixen tòpics que provoquen sordesa. Tot i això jo veig més sords en una banda que una altra.

El Parlament de Catalunya es converteix en un lloc amb un grup gran però insuficient i d'altres mitjans però difícils d'ajuntar-se entre ells.

A nivell electoral, em pregunto pel vot en blanc, el nul i les formacions extraparlamentàries en un moment de més participació, però que no és per llençar coets, un 70% vol dir que un 30% no pensa que això fossin unes Eleccions rellevants. Més encara, els que van marxar del PSC i en Carod-Rovira, a l'espera de muntar el "partit demòcrata avorrit del estats units" van decidir no presentar-se a aquesta convocatòria... i segurament que és perquè ja sabien que no eren Eleccions tan decisives, i que no es trobarien en pitjors condicions esperant-se a unes següents.

¿Ha de dimitir algú pels resultats electorals? Clar i català: sí. Tots els directors de diaris, ràdios, televisions públiques i privades, mitjans de comunicació d'internet i demés que han tingut com a única línia editorial la promoció de la gran victòria de CiU i d'Artur Mas, la desaparició del PSC i l'existència com a tema candent al carrer del tema de la independència. Han mentit com una estratègia qualsevol del pedrojotisme peper però amb un problema greu: s'han acabat creien la seva pròpia mentida estratègica. Pensada per guanyar Eleccions o per crear una realitat, s'han acabat creient el que deien. Així que un país que semblava ple de gent normal es va convertir un maleït dia en un país ple d'ases i de toros borratxos d'osborne (promotors del subdesenvolupament andalús), de banderes espanyoles de la Selecció que guanyava eurocopes i mundials amb futbolistes que estafaven Hisenda, i de senyeres catalanes amb estels cubans sobre fons blau (els de CiU no es van equivocar mai) o amb estels vermells comunistes. Banderes de tot tipus venudes i fabricades per xinesos. Ho heu fet molt bé, nanos! Heu llençat els diners en una roba que no ha estat fabricada per treballadors d'aquí.  

Les dues forces principals de la política catalana, CiU i PSC, sumen entre ambdós només un 45% dels vots, menys de la meitat, i si hi afegim el PP el % només arriba al 58%. Cada cop està més clar que hi ha un rebuig creixent als partits majoritaris que són el pilar de l’actual règim.

 I què és de la resta? Com ha estat la dispersió del vot? Per començar, menys dispersió en tant que menys partits per culpa de la reforma de la LOREG, promoguda per CiU i el PNV-EAJ i acceptada per la resta de grups.

Així i tot, tenim algunes dades interessants...

Per part del grup del vot en blanc i nul: baixa el vot blanc que mai no ha estat admès -gran oportunitat perduda amb la reforma de la llei electoral abans esmentada- com a deixar un seient buit en passar del 3% dels vots. En canvi, puja el vot nul, que acaba esdevenint un vot de protesta i no un error donat que el vot nul no computa com a vot vàlid. A més, resulta que es conserva, mentre que els altres, si no ha canviat la cosa, s'estripen i es llencen.

	Eleccions 2102		Eleccions 2010
1.45%	52899	2,91%	91631	Blanc
0,76%	27874	0,60%	18679	EB
0,32%	11675	0	0	Farts-CBlanc
1,08%	92448	3,51%	110310	total grups blanc
0,88%	32232	0,71%	22354	nul
1,96%	124680	4,22%	132664	grup blanc+nul

La candidatura Escons en Blanc (EB) ha augmentat en gairebé 10000 votants. Estranyament -vull dir, que no he trobat explicació enlloc-, Ciudadanos en Blanco es deslliga d'EB i passa a formar part de Farts.org (Hartos.org), que agrupa una miríada de petits partits locals empipats amb moltes coses, però també amb la necessitats de buscar 7000 avals en signatures en una setmana. Per tant, vora de cent mil electors voten el bloc en Blanc... cent mil no representats, que s'afegeixen als 40000 de SI i als 60000 de PxC, i ja portem dos-cents mil com qui no vol la cosa.

En total, el bloc blanc i nul obté un 4.22% de vots.

Una mica d'història electoral... una mica de dir que la demografia i la sociologia política no canvien tan ràpid com volen fer creure els portaveus anomenats periodistes, intel·lectuals, gent de fundacions i, en fi, tertul·lians dels règims i dels partits, que són tots, perquè van per quotes a les ràdios, les teles i les universitats (si ets d'un partit, tens més possibilitats de ser profe d'una uni). Una cosa són les tendències a mig termini, i una altra cosa és que els tertul·lians s'acabin creient el que ells mateixos diuen amb gent que són de la mateixa classe socials que ells, parlant a un públic que els contesta per mostrar-los un país esbiaixat... i que fa que alguns, muntin algun partit que s'estavella a la primera, cosa que no vol dir que no guanyin una pasta i un caché ben bo pel camí.

Ara posaré dos quadres, que són molt similars. Al primer hi ha els noms de les candidatures: el número de les existents als 2012 és ínfim en comparació amb el 2010 i anys anteriors: és culpa de l'antidemocràcia que va promoure CiU i que van seguir la resta de partits al Congrés dels Diputats.

Extraparl2012			Estraparl2010
TOTAL EXTRAPARL	209155	5,71%	317365	7,20%
PxC	60142	1,65%	75134	2,40%	PxC
SI	46608	1,28%	102921	3,29%	SI
Eb	27874	0,76%	18679	0,60%	Eb-CenB
PACMA	20777	0,57%	14238	0,45%	PACMA-ANIMALISTA
PIRATA.CAT	17942	0,49%	6451	0,21%	PIRATA.CAT
UPyD	14552	0,40%	5418	0,17%	UPyD
FARTS.cat	11675	0,32%
VD	5936	0,16%
U.C.E.	2502	0,06%	904	0,03%	UCE
PRE-IR	815	0,02%	1547	0,05%	PRE-IR
SiR	332	0,00%
			39834	1,27%	RI.cat
			15784	0,50%	EV-GVE
			7189	0,23%	DES DE BAIX
			6990	0,22%	CORI
			3330	0,11%	PDLPEA
			3028	0,10%	PCPC
			2208	0,07%	ALTERNATIVA DE GOVERN
			2201	0,07%	PFiV
			2100	0,07%	PUM+J
			1920	0,06%	P.O.S.I.
			1760	0,06%	FE de las JONS
			1066	0,03%	PCAS
			908	0,03%	PH
			824	0,03%	PDR.CAT
			788	0,03%	M.S.R.
			597	0,02%	GN
			498	0,02%	GLBTH/TSI
			314	0,01%	PxCat
			218	0,01%	CDS
			187	0,01%	BLOC.S.C.
			98	0,00%	PAR
			82	0,00%	SAIN
			54	0,00%	ALS
			49	0,00%	P.J.P.
			46	0,00%	DW

La llei electoral ha aconseguit fer baixar el número de vots a partits extraparlamentaris: de 7% a 5%... quina joia. 

Però, compte: veiem què ha passat amb els que han quedat. SI perd vots, cosa que fa que desapareguin dle Parlament. PxC baixa també. En canvi, la resta de partits augmenta. El PACMA en puja 6000 vots... i no és que la premsa en parli gaire d'aquest partit de defensa dels animals.Pirates es dobla. UPyD més que es dobla. La UCE (Unión Comunista Española) es triplica. 4 partits tenen més de 11500 votans, dels quals 2 superen els 20000 amb escreix. En total, 209000 votants fora del Parlament: no sumables als anterior, donat que n'incloem EB i Farts.cat/Ciudadanos en Blanco.

En realitat, és així: un 5.71% dels vots no tenen cap representació. A mi no em semblen pas pocs: 

	Vots	Percentatge del total de vots
Total vots a partits extraparlamentaris	209155	5,71%
Vot en blanc	52899	1.45%
Vot nul	32232	0,88%
Total votants no representats	294286	6,59%

D'altra banda, amb més d'un 5%, si aquests vots anessin tots junts (que no és el cas ni ho pot ser, segurament), entrarien al Parlament... o potser no. La barrera mínima a les Eleccions Catalanes és del 3%... teòric però no real. La Maginoteca ja va parlar de "quan la barrera mínima és més alta del que es diu".

Així, tenim que CUP i C's no tenen representació a Girona, malgrat obtenir respectivament: un 4.21% (14502 vots) i un 3.58% (12325 vots), és a dir, superant amb escreix allò que es demana. ICV-EUiA entra amb un sol escò, tot i obtenir un 5.90% ... compte, que només té 20317 vots... Hi ha partits extraparlamentaris que superen amb escreix aquest número de votants. Així doncs, uns són més pocs que altres, segons on es visqui. Voten els territoris i no els ciutadans. I uns territoris són més importans que d'altres. D'aquesta manera, els resultats sempre són més adequats. Es tracta de nou d'un sistema electoral ple de burgs podrits.

De nou, C's i CUP queden sense escò, ara a Lleida, tot i que n'obtenen un 3.34% i un 3.05, amb meritoris 6877 i 6289 vots. En aquest cas, PP, PSC i ICV-EUiA tants pocs vots o menys que alguns dels partits extraparlamentaris de mida mitjana.

A Barcelona, en canvi, la barrera funciona bé: CUP té 3.40% i 92621 vots. No goso sumar la resta de números anteriors, però dubto que arribin a això. Cada nous paràgraf demostra la falta de representativitats dels ciutadans barcelonins. No és rar que l'abstenció pugui ser més alta en zones metropolitanes quan resulta que, no un vot sino cinquanta mil són irrellevants per obtenir representació.

El mateix li passa la CUP a Tarragona: de nou, 3.58% (

Ara un llistat una mica rar: només amb números de més gran a menor dels vots de cada candidatura.

PxC	60142	1,65%
SI	46608	1,28%
Eb	27874	0,76%
PACMA	20777	0,57%		102921
PIRATA.CAT	17942	0,49%		75134
UPyD	14552	0,40%		39834
FARTS.cat	11675	0,32%		18679
VD	5936	0,16%		15784
U.C.E.	2502	0,06%		14238
PRE-IR	815	0,02%		7189
SiR	332	0,00%		6990
				6451
				5418
				3330
				3028
				2208
				2201
				2100
				1920
				1760
				1547
				1066
				908
				904
				824
				788
				597
				498
				314
				218
				187
				98
				82
				54
				49
				46

Per fi, a les tantes, donaven el Doctor Who (La Elección de Amy) y Bola de Dragón Zeta: amb un enfrontament entre Piccolo (Cor Petit), Freezer, Vegeta... al planeta Nàmec... són coses del 3XL, canal destruït per CiU. Les seves coses es troben aquí i allà, per l'antic 33, però ho donaven al Boing i en castellà... potser és un símbol dels temps, de com les retallades de CiU els han fet perdre centralitat. La batalla, a més, enfrontava gent que un ja no sap si són o no són dolents, si un ha d'anar o no amb ells. Vegeta anomena "amics" a Son Gohan i a Krilin i s'allunya del seu antic amo, Freezer... hum... sí... qui va amb qui? I si són els dolents... ¿per què m'haurien d'agradar?