Boí Ruiz va ser patró de la patronal de la sanitat privada abans de ser conseller de Convergència i Unió.
Artur Mas es va passar des de l'agost utilitzant les ràdios, les teles i la premsa per parlar d'un presumpte cas d'independentisme amagant a la ciutadania els casos de privatització i retallades democràtiques i socials.
Els processos de privatització ja van ser atiats i mimats per la gent que s'autodenominava d'esquerres al govern. A Sabadell hi ha CAPs "de gestió privada", és a dir, privats. Són aquells, com el de Can Rull (llistat de CAPs no gestionats per l'Institut Català de la Salut, tot i que els hem pagat entre els que paguem impostos)..
És dificilíssim trobar dues informacions: el llistat de CAPs (Centres d'Assistència Primària; ambulatoris, metge del seguru) privatitzats de gestió privada, sigui per empreses (organismes de lucre) o per organitzacions sense presumpte afany de lucre.
També és molt difícil -no ho he aconseguit- saber sous i salaris d'ETTs, d'empreses que fan la gestió privada. Sí que apareix una dada: molts contractes de poques hores, que obliguen a tenir sous molts baixos, amb la gent demanan com a almoina treballar més per cobrar més, en una versió de les hores extres obligades que les empreses han estat fent servir des del 1997, que un sàpiga. Cal una transparència total sobre sous i salaris: la web de la Generalitat i del Ministeri de Treball, de les patronals, dels sindicats i també de les empreses implicades, sigui per ser l'ETT o l'empresa que demana que els treballadors siguin externs (és a dir, l'ajuntament, la fàbrica, l'oficina, la marca... "per a important empresa del sector tal").
Al novembre del 2012 salta la notícia: CiU privatitza l'Hospital Clínic de Barcelona. Els candidats callen durant les Eleccions celebrades aquell mateix mes. De fet, les Eleccions aturen la recerca parlamentària sobre la corrupció sanitària. Entre els objectius de CiU estava el passar mig any sense haver de pagar transferències (subvencions, beques, etc.) perquè qui dies passa anys empeny, i ens plantariem cap el gener o febrer amb un nou govern amb nous alts càrrecs, perquè sempre hi ha canvis tot i que continuï el mateix partit. Un altre objectiu era el d'amagar la pols sota la catifa: aturar la feina de control del Parlament, aquella feina que no té mai cap rellevància ni judicial ni de tornar els diners ni de posar-los vermells als lladres, però, miri, per si de cas...
La privatització de CAPs, hospitals i tota mena de serveis sòciosanitaris i d'altres àmbits s'amaneix amb corrupció i opacitat contínua. La manca de control democràtic, del poc que hi havia abans, o abans que funcionés, passa a una sèrie de casos sospitosos, denunciats i amagats per parts iguals. Potser cal tornar a citat que hi ha una publicació minúscula que ha estat denunciada per haver destapat un cas de corrupció on apareix el mateix conseller de CiU.
El 20121106, CiU privatitza l'aigua. De la font a la depuradora, per a l'empresa transnacional Agbar, del grup Suez, és a dir, francesa, i com sabem els que seguim les notícies africanes, una empresa transnacional francesa és un ens bàsicament immoral recolzat per un exèrcit neocolonial. No tenien prou amb la porqueria de destrucció del paisatge amb la Torre Agbar.
De la depuradora a l'aixeta, per a Acciona, empresa de la família Entrecanales, que bàsicament són els típicis contractistes subcontractadors de l'època de la Gran Especulació, dels que ens han portat a a la crisi.
Aigües Ter-Llobregat queda en mans d'una empresa privada durant 50 anys... és a dir, tota la vida. Això explica molt bé què volen dir els de CiU quan xerren i xerren durant dècades sobre "fer un trasvassament d'aigua del Roina" (riu francès). El que volen és una unió de les conques, pagadet amb diners públics, sense cap control ecològic ni de cabdals ni de res, perquè l'aigua sigui només una mena de gasoductes, aquí, aqüeductes, per unificar de manera privada un mercat de 6, 10 o 20 milions de consumidors captius: no podem escapar de consumir aigua.
Com amb els trens, les inversions fortes seran de part de l'Estat; com amb els bancs, els diners seran nostres (pujades de preus de l'aigua). I, com sempre, els
Sospito que després vindrà la prohibició total de fer pous o alguna cosa així a dintre de la regió metropolitana.
La Guerra de l'Aigua que hem perdut els habitants de Catalunya per culpa de Convergència i Unió, i l'acceptació del PSC (PSC-PSOE) i del PP, és part de la guerra ibèrica per la privatització de la natura i de l'aigua, i part d'una guerra mundial que es va poder aturar a Bolivia i alguna altre lloc americà. D'ençà que s'hi van oposar a la privatització de l'aigua de pluja, aquells països van a millor. Ni la premsa comprada ni els partits polítics han obert cap debat públic.
Recordem que Coca-Cola o Nestlé s'han apropiat de les marques d'aigua mineral natural, de les seves instal·lacions i fonts. Al novembre del 2012 l'Aigua del Montseny, la Font Vella o la de Viladrau no està gens clar que no sigui aigua de l'aixeta a preu molt més car. En més d'un cas, fixeu-vos'hi, ja no indiquen que vinguin de tal o qual manantial. El nom de l'antic manantial ("Sant Antoni") roman com a una mena de marca sense que això indiqui que prové d'allà. Inclús es manté el nom del manantial però sense el mot "manantial" ni "font". És clar que calen moltes presos o potser algun camp de concentració d'empreses.
Diumenge: El 20121125 se celebren Eleccions. CiU guanya, tot i tenir una patacada electoral: passa de 62 a 50 escons, tot i que s'havien auto-enganyat pensant que arribarien a 70. En aquest auto-engany va col·laborar tota la premsa, directors de diaris, ràdios, teles, coses d'internet que no queden clar com es diuen i també tots els tertul·lians, una panda de burgesos aliens a la realitat social més bàsica, però que cobren com si sabessin obrir el Mar Roig.
Dimarts: 36 hores després de les Eleccions, centenars de mossos d'esquadra destapen un cas de corrupció a Sabadell i Montcada i Reixac. PSC, PP...i deien a la ràdio que igual hi havia gent de més partits.
En tot això, queda implicada la CASSA (Companyia d'Aigües de Sabadell, Societat Anònima). Junt amb Mina Pública de Terrassa, les úniques que resisteixen l'embat d'Agbar en la guerra pel monopoli acuàtic. Curiosament, o potser no, l'alcalde de Sabadell va haver d'oposar-se a que Agbar es mengés la CASSA al desembre del 2010, fent que la CASSA comprés les seves pròpies accions, tot i que en principi havia optat per dir que no podia evitar que els altres accionistes les venguessin, entre ells la Unnim del BBVA, que era Caixa de Sabadell i que ara ja no tindrà cap vincle amb la ciutat tret el poder desnonar tant com vulgui amb diners públics que els seus desnonats i familiars li han donat via impostos (i que el 20% de l'Ajuntament no es vendria). Ara bé, en tot això, sempre hi ha un altre nom que surt a l'Ajuntament i a la CASSA: Joan Manau, i una promoció immobiliària. ¿Ens trobem al mig de les enigmàtiques frases de Don Erre Que Erre, la míticaXD pel·li protagonitzada per Paco Martínez Soria, on es deixava entreveure que igual tot allò que li passava al protagonista i al banc tenia un fons amagat? Un pare i un oncle constructors (i ficat a Vimusa, l'empresa pública d'un habitatge públic inexistent, o més inassequible que el privat) un cosí, germans (entre ells un de ploraner amb no se sap quins temes de la policia, que deia que abandonava i que va ser simplement mogut a un altre lloc polítc) i resta de família donant tombs pel partit i l'ajuntament, la companyia d'aigües, problemes amb la policia, els seus càrrecs, el cap de policia també imputat...
El Riu-Sec era una zona agrària, verda, amb una petita església antiga (Sant Pau de Riu-Sec), i una mena d'edificació que semblava una granja, però que funcionaba de magatzem d'una empresa de marbres o similars, amb un rètol a la seva entrada, a 300 metres del poliesportiu de Badia, que posava: "Can Miró". Era objecte de la cobdícia de l'alcalde constructor i especulador des de la seva arribada a l'alcaldia. Aquell terreny havia estat sol·licitat per l'Ajuntament de Badia per poder tenir un petit polígon industrial, és a dir, ingressos municipals, difícils d'obtenir d'ençà la seva independència als anys 90... un municipi que no volia ni Cerdanyola ni Barberà, per molt socialistes que fossin els alcaldes no volien solidaritat amb un barri ple de problemes socials, essent l'atur només un d'ells, (des)integració social, pisos de protecció oficial, i per tant d'Adigsa, en mal estat (i que CiU al govern va impedir verament arranjar fins el 2003,en què van desaparèixer del govern), drogues... una mica de tot. Badia quedava sola. Unes dones deien al tren: "ahora quieren quedarse con Badia".. "sí, hombre, para tener otra vez las calles sucias como antes". Per tant, la Badia independent ha millorat. Tant petita és, que tot és centre. La ciutat sense semàfors, el cor del Vallès, només ha estat ben tractada després de la seva independència. Cal recordar-ho en temps en què les elites polítiques volen fusionar municipis, perquè ja no veuen negoci en tenir-los separats: un cop que està tot mig privatitzat, el bon mercat és el mercat gran, agregat entre més consumidors millors, siguin empreses d'escombraries, neteja, llum, aigua, serveis sanitaris o de vigilància... totes les localitats corren el risc de convertir-se en extra-radis, oblidats per empresaris, burgesies i polítics desbordats. Tot això ho poso per veure la quantitat de detalls implicats en l'única decisió que es va tenir en compte: especular amb un terreny inundable com és el Riu-Sec, al costat i l'alçada del Riu-Sec.
Badia no tenia sortida ni entrada d'autopista, ni AP-7 ni laterals ni C-58 (Barcelona-Terrassa/Manresa)... total, unes desenes de milers d'habitants, tots amb cotxe i que treballen a fora de la localitat. No és com el típic poble que vota el que cal, que té dues o tres sortides: 500 habitants que tenen tot el dret del món d'estar ben comunicats. La comunicació amb Sabadell es feia mitjançant el final de la Gran Via. CiU no va tenir la decència de posar una estació de FGC (autodenominat Metro del Vallès) a Badia... així no tocava llocs bruts, i els burgesets o assimilats podien passar del centre de Sabadell a l'Eixample, passant per la Universitat. Em consta que hi ha gent que agafa els FGC per no trobar-se amb els que viatgen a la Renfe (la parada propera de Badia és la de Barberà)... per no contaminar-se socialment. Per classisme. Així que CiU va fer exactament el que una part de la població volia: segregació econòmica, cultural i de classe. El tripartit tampoc no va fer cap estació. Ni diners ni ganes, és evident. Ara bé, un cop fet l'Ikea, a 400 metres de Badia, sí que calia posar-l'hi una gran rotonda, la més gran de la Península Ibèrica i de les seves possessions ultramarines. Badia té sortida de l'autopista per la cobdícia especulativa de quatre, entre ells, l'alcalde-constructor; no té sortida a l'autopista per les necessitats de la seva població. S'actua com en un país subdesenvolupat. Com es va fer a Amèrica Central amb la United Fruits (United Brands): trens bananers, no per a la gent. Al final, és clar, que beneficia indirectament els habitants de la ciutat, però el ministeri i la Generalitat no s'han mogut per això.
Al novembre del 2012 resulta que, oh, sorpresa, Riu-Sec era una trampa especulativa immobiliaria. Es veia clarament. I que tenen una trama a l'Ajuntament. Se sospitava. L'alcalde i el PSC de Sabadell anaven al darrera de menjar-se una zona verda, agrària, inundable, i, malgrat tot, agradable... perquè en la seva estreta ment només caben maons, ciment i bitllets en negre.
Cal llegir i rellegir el llibre de Vicenç Villatoro: Papers Robats que Cremen. No s'amoïni ningú: segur que està descatalogat.
Mentre es retallen serveis i mentre hi ha ambulatoris privats a Sabadell, mentre l'Hospital de Sabadell ha tingut durant 20 anys una sala Sarajevo on s'ha deixat desagnar-se la gent perquè tenen plantes tancades per no gastar, mentre les assistèntes socials i similars han maltractat gent ("s'emporta el vell a casa" perquè no el tindrem en un llit públic), mentre els carrers de la Creu de Barberà estan fets un fàstic, no hi ha llum pel carrer, el Mercat Municipal Merca80 de Campoamor cau a trossos, entre la foscor, la pudor i la deixadessa, amb horaris estúpids, mentre el Parc Central llanguideix ple de gossos bojos i amos més bojos, de caques boges dels bojos, i ja sense un consorci entre Barberà i Sabadell, mentre hi ha barris i sectors sencers en ruïnes... sempre amb l'excusa del "no hi ha diners per a tot", resulta que s'emporten centenars de milers d'euros a cabassos durant anys.
Al cap de poques hores, el portaveu del govern de CiU, Homs, diu que el 2013 faran tantes retallades com al 2011 i 2012.
Cap el dimecres: ERC diu que recolzarà CiU... és a dir, que recolzarà les retallades i la política antisocial i de promoció de la pobresa. Perquè recolzarà els pressupostos. ERC es quedaria fora del govern per no enfonsar-se en la impopularitat de no fer un procés i
I aquell mateix dimecres i dijous pel matí, s'escup la notícia de la privatització dels CAPs de l'Alt Empordà, per part de CiU, amb un govern que encara està en funcions. Els hi donen a l'empresa de precarietat laboral anomenada Eulen, de la qual hem conegut moltes marques (que si Servicios Integrales, que si Flexiplan, que si...) Baixos sous vinculats a explotació, ineficiència, inutilitat i poques hores de feina, perquè els sous siguin baixos, com s'ha dit. Llavors la gent ha de demanar almoïna en forma d'hores extres, i em sembla que ja n'havíem parlat. El 20121124 la notícia ja es rumoreja a Girona: Àrea Bàsica de Salut, un d'aquest noms tan ridículs, que integra 1 CAP (un altre nom ben ridícul) i 7 consultoris.
A l'Alt Empordà, per cert, els votants havien votat molt majoritàriament, un 40% la bandera de CiU cap a la independència dels serveis públics en unes empreses privades. El model de país de CiU, i més enllà d'ells, és un país opac, fosc, precari i lliurat a empreses en condicions avantatjoses.
¿Una Catalunya independent d'Espanya però dependent d'Eulen, Suez, Acciona...?
Podem pensar que han obtingut el que han votat, el que es mereixen. Malauradament, això ens afecta a tothom.
A Madrid, els aprenents del PP, Ignacio González, que es pensava que Esperanza Aguirre era la reina de la privatització, s'ha topat amb vagues de personal sanitari en voler privatitzar uns hospitals, per a Capio,una cosa que a Catalunya ja s'havia fet molt de temps enrera, sense debat i de manera amagada, també pels mitjans de comunicació que no hi donen importància (Clínica del Vallès L'Aliança, Hospital General de Catalunya: cor i ràdioteràpies: clients captius en mans de l'empresa privada).
Suposo que els sous baixaran encara més.
