Imitant la veu d'Ibáñez

Data Estel·lar rakrakrakuuuu Dijous 20120112


Programa de ràdio: Versió RAC1.
Cadena de ràdio: RAC1 (al FM, a l'esquerra del tot -tot i pertànyer al Grupo Godó de La Vanguardia-).
Presentador: Toni Clapés (ja va quedar aclarit fa anys que Toni Clapés i Toni Soler són dues entitats diferenciades, tot i que ambdós havien format part del grup humorístic i programa de ràdio El Terrat, a la Cadena SER, a principis dels anys 90, cosa que un lector de tebeos pot saber tot revisant la revista informativa del Saló del Comic d'aquella època).

Ara aniria bé anar de cap a barraca, però fer-ho trencaria de manera ominosa la línia editorial de la que la maginoteca es vanagloria, així que divagarem una mica sobre la trajectòria mediàtico-professional de Toni Clapés.(he hagut de buscar si anava amb accent obert o tancat: això ho haurien de dir a la ràdio per quan un ho escriu en un blog).


No parlo del poeta sabadellenc.

Toni Clapés era un dels tres del Terrat: Andreu Buenafuente, Oriol Grau, Toni Soler i Toni Clapés (a mi me'n surten tres, no sé a vosaltres). El programa de ràdio estava força bé, tenia ritme. El pitjor és que el donaven a la mateixa bat-hora que el del Ricky el Bernal (cada programa en una de les dues cadenes de Ràdio Barcelona), al migdia. Com que feien tants anuncis al programa del Ricki i el Bernal (comentaris sobre l'actualitat amb tocs costumistes humorístics i la millor tècnica radiòfonica que he pogut sentir amb el tècnic conegut com "en González"), vaig anar passant-me al Terrat, que també funcionava força bé. Però notava que el protagonisme del Buenafuente comença a ser excessiu. Un dia de pont entre festes va fer el programa tot sol, aparentment (penso que podia ser real) com si els altres no haguessin arribat a la feina;vull dir que igual realment van pactar no anar-hi, i no estaven allà a les fosques mentre l'altre xerrava com si estigués agobiat, en un monòleg de prop d'una hora. Recordo el dia que van dir que farien un programa a la tele, i el dia que va començar. Jo diria que un dijous, a TV3, cap a les deu de la nit, amb el títol: "Tot per l'Audiència". Va ser un títol premonitori: el presentador era un tal Xavier Sardà, i els del Terrat sortien fent gràfics amb l'audiència que tenia el programa i ara intentant augmentar-la en pla ara toca una tertúl·lia o ara toca el ballet bielorrús però el farem nosaltres mateixos perquè no el tenim (amb un eco a l'estil senyor Encarregat, tant no només de TV3 sinó de CiU en concret). Les imitacions estaven força bé. Diria que encara va sortir al Sense Títol, primer programa del Terrat sols, amb el Buenafuente en procés de conversió en gran estrella (com a producte de la pròpia productora... vull dir que podrien haver escollit algú dels altres per fer-lo estrella). I recordo una frase d'aquella que llençava sobre la seva trajectòria vital, professional, tant individual com col·lectiva, com si haver arribat al Sense Títol, a la TELEVISIÓ, fos la gran culminació de tot un procés (el programa de ràdio era mil cops millor en tot, en tècnica per començar -perquè a TV3 mai no han sabut fer un enfoc de gràcia adient ni amb gràcia, i a la ràdio tots els sons, sorolls i músiques sonaven quan tocava-). En aquell context, va comentar: "si fos per tu, Toni (a Toni Clapés) encara estaríem fent imitacions". I jo vaig pensar: quin problema hi ha en fer imitacions, si les fan bé i amb gràcia? És clar, vist això al 2012, un pensa que no podria superar l'excel·lent nivell de Los Guiñoles de Inte... Los Clones de Intereconomía: Luis Ignacio González i Federico Juan són dos imitadors excel·lents, del millor que hi ha hagut mai al panorama, que es fan seus tots els personatges imitats, sense que hi hagi problema per reconèixer-los, ajudats per una gran feina de maquillatge i preparació.Guions equilibrats i cops a tort i a dret -i no només a una banda- acaben per definir els cercles de qualitat aplicats a l'humor.

Amb tot, i malgrat la comparança Toni Clapés i el seu equip no fa males imitacions. Al contrari.


Més encara, va aconseguir crear al seu programa -el van treure perquè m'agradava, penso jo, sense gaires més teories conspiranoiques-. Va crear una atmosfera de programa d'entrevistas, de periodisme que era humor. I va ser allà on es va crear en Biel Binimelis, un cantautor balear que hauria estat rescatat del seu amagatall solitari, com si algun dia aconseguís el Parada dur a la tele a Marisol, i que hauria resultat la gran figura a partir de la qual tots els grans músics dels anys 60-70 s'hi haurien basat. Evidentement, després vam veure aquest actor en una sèrie d'èxit a TV3 sobre un meteoròleg lleidatà. Malament: no "vam", perquè jo no la vaig veure. Era com un Aída en català abans d'Aída (dic jo, perquè tampoc o veig Aída).

Toni Clapés va passar a Crónicas Marcianas, de nou amb Xavier Sardà, quan eren marcians que portaven un vestit marró, als primers programes, com si estiguessin analitzant allò tant rar que passava al planeta Terra, idea bona obligada en ares d'esdevenir la versió sèria i posterior del Tot per l'Audìencia. Llavor en va sortir, i va deixar-hi en Xavier Deltell, amb aquell nivell exquisit que sempre ha tingut per moure's entre la delicadesa de Barragán i la dels mateixos Clones. amb Tot el que allà, a TV3 era paròdia, aquí esdevenia realitat. O potser a TV3 estaven assajant allò que vindria. Va quedar clar des de bon començament que tot era un teatre, però l'audiència (parleu amb la gent, llegiu els seus comentaris) s'ho va creure,  en va prendre partit, i així continuem (veure Sálvame i altres programes que la gent es pren seriosament tot i el continu advertiment dels seus directors o presentadors, com Jorge Javier Vázquez).

I així arribem al programa de ràdio Versió RAC1, al qual es fan unes entrevistes força completes, sense por que "això no ho puguin seguir els oients" i amb periodistes agosarats que prèviament inclús s'han llegit el llibre, com va dir Antoni Serra Ramoneda al gener del 2012, mosquejat perquè li feien massa preguntes que no volia -i no va- respondre (havia vingut a vendre un llibre i no a respondre per què tots els banquers-conseller de la banca són tan lladres). Per exemple: "com és que els constructors sí que poden fer dació en cas d'impagament de la hipoteca". Resposta: "em dec haver explicat malament al llbre". "No", diu la periodista en previsió, "segurament sóc jo qui ho ha entès malament". Rèplica: "no és dació sinó que el constructor-promotor té una empresa que només té com a actius -béns- els pisos, així que els dóna per pagar la hipoteca perquè és tot el que té aquesta empresa, que és qui ha demanat la hipoteca, mentre que una persona física ha de respondre amb el que tingui, sigui el cotxe o el salari". Dues preguntes que no van voler fer: "així doncs, ¿tots els rics tenen les seves possessions en empreses separades de la seva persona física?" i "podem fer nosaltres empreses per demanar hipoteques per als nostre pisos?" I la tercera: "per què els lladres sí que poden però nosaltres no? Qui ha fet una llei que ens ho impedeix i com és que no han estat ja arrossegats per carros als pedregars?"

I van fer llavor una notícia-propaganda sobre el col·leccionable de Mortadel·lo i Filemó (els noms dels reis es poden traduir encara que no parlin aquell idioma)... I llavors: VAN IMITAR A FRANCISCO IBÁÑEZ. Només coneixia una altra persona que l'hagués imitat (i escriu en un blog). Així que em va fer il·lusió. El que passa és que no vaig entendre si l'imitador era Toni Clapés (habitual imitador del perruquer Llongueras; es va fer una referència a que es va cansar tant com quan l'imita) o un dels altres imitadors (el nom del qual no el sé, perquè tampoc és un programa que pugui seguir tant). Potser és Oriol Cruz , en tant que és gairebé l'únic imitador de Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, rellevant figura política tot i que desconeguda malgrat la seva ja llarga trajectòria i la seva imbricació a nivell local, a nivell de tots els municipis, a nivell català del PSC i del PSOE). 

Els enllaços al programa del dimarts 20120110 són tres: les declaracions d'Ibáñez, la notícia i, sobretot, la imitació van succeis entre les 17h40' i just les 18h. Així que jo sospito que són al final d'aquest tall (però no l'he pogut sentir perquè no em funciona el so: glasnost davant tot).

Que vagi de gust.