Data Estel·lar batiburríllica Dimecres 20120125
Introducció
Els missatges del 2011 van ser marcadament actius. Qui sol subscriure aquest blog, en absència plenament justificada del Perrito Piloto, s'encisa (és la paraula) amb totes aquestes coses que passen, i amb les "notícies d'Internacional", amb les Relacions Internacionals, amb les estructures de poder i els seus canvis i altres coses de les quals sempre sembla com si llisquessin per les mans fins que cremessin pel fregament, de tal manera que només es pogués aturar, explicant, descrivint o inclús opinant... sobretot quan li sembla que falta informació o dades als mitjans de comunicació que cobren per informar i per comunicar... i per formar.
Alhora això ha significat alguna sorpresa: sembla que més gent ha accedit a la maginoteca quan hi ha hagut més implicació en aquest sentit.
La política no és un drama
I alhora durant anys i anys per Internet, no he deixat de sentir que no s'ha de barrejar la política i els tebeos... en el sentit que la política és bruta, que les opinions que expressem ens allunyen dels altres. És tris que es pensi això. Significa que la cultura política que tenim al país no es gaire democràtica. I viu massa d'allò de: "els draps bruts es netegen a caseta". Només en casos molt greus (atemptats terroristes) s'admet que tothom expressi la mateixa opinió ("quin horror"... si pot ser amb paraulotes que sembla que queda millor).
Evidentement, i la maginoteca ho ha demostrat: no hi estic d'acord. La política, les idees, les opinions, la socialització que cadascú rep... marca totes les activitats humanes. La gent viu en societat i els seus conflictes es resolen a l'arena política (inclou des del passar de tot a la guerra total, totes les possibilitats intermèdies).
Com vaig dir al tema de Fraga: els polítics concrets, i la política ho pot marcar tot... i els tebeos també, en seran, de marcats.
Les decisions polítiques esdevenen normatives (Constitució, Lleis, Reglaments, Ordres... per seguir l'esquema d'allò més gran al més petit). Que hi hagi prohibició de tals temes, o d'importació dels comics de tal país, que hi hagi llibertat total, per exemple, marca sobre el tipus de tebeos que una població conegui. Que no es caci els tradumaquetadors que fan traduccions d'allò que mai no serà publicat a Espanya, o que es tanquin les seves webs... són decisions polítiques. Que se'ls digui "pirates" o que se'ls digui "divulgadors" són decisions ideològiques.
Que els tebeos posin que els dolents són àrabs i que tots s'assemblen a Saddam Hussein és una clara decisió política. Vegi's la minisèrie de la Vídua Negra (Marvel), prèvia a i preparatòria de la guerra contra Irak per part de Bush.
Que es publiquin en tal o qual idioma, o en bilingüe, o en edició original.. pot ser una decisió editorial, pot tenir un impuls polític (subvencions... impostos)... i al darrera hi ha una visió ideològica i no només econòmica de l'afer.
Per tant, una anàlisi política és possible: la Ciència Política és molt àmplia i pot tractar un tema com els així mateix ample món de la historieta des de molts angles. I barrejar política i comics també.
La batuda
Així doncs he fet una batuda per Internet: he buscar via Google (perquè no conec més buscadors; a mi m'agradava per Ole... per cert, creat per una decisió política i privatitzat pel mateix). Hi he posat: "comic política", "comic politics", "comic ciencia política", "comic polity", "comic politics", "bande dessinée politique". No sé. Igual en un altre moment se m'acudeixen més possibilitats. Generalment, també he afegit "blog". M'interessava trobar blog que parlessin d'ambdós temes. No n'he trobat gaires.
En un principi, havia trobat un sobre Dret: Law and Multiverse Si algú es demana la raó per la qual vaig afegit "blog" és la següent: els blogs poden tenir textos analítics i no sempre propaganda d'editorials, mentre que les webs...
També he trobat un de molt interessant sobre Economia i Política. Parla d'externalitats, de presa de decisions... de temas que voregen la Ciència Política (com fa el Dret). I no abandona l'humor.
Ara bé, quan un posa el mot "política" surten "caricatures polítiques". Però això és la part explícita. L'acudit dels diaris. El tema és trobar coses sobre Tintín (llegint els llibres i els àlbums es veu).
O apareix allò del comic a la propaganda bèl·lica durant la Segona Guerra Mundial: el primer tema d'Història del Comic, vaja.
Un altre apartart és el anomenen "comic polític". Hi ha gent que fa una etiqueta amb un element. Compari's amb la quantitat d'altres mitjans i formes d'expressions al mateix blog.
Amb "polity" em trobo això, que enllaço per si a algú li interessa... a mi no, perquè és aquesta cosa descriptiva-descriptiva, que per a això ja tinc la historieta, nen. No veig que tingui relació amb el tema que jo volia.
Al blogdesuperheroes sí que trobo tres articles sobre "Comic i Política". Amb un esquema sobre les Ciències en general, on surt la Ciència Política i tal. Sembla que hi hauria més de 20 articles però en realitat són uns tres: el 25, el 26 i el 27 Spiderman i Política (però surt Superman) És sobre la propaganda que es va fer amb Obama als tebeos de superherois... Superficial. Què passa? Tampoc no faré la gara-gara a tothom.
La web de GutiérrezRubí té un article que té enllaços a notícies aparegudes a la premsa, relacionades amb el comic, i fa un repàs d'esdeveniments que van influir sobre la historieta (parlem del 2007). Publicacions de comics sobre el 20010911, sobre Sarkozy... En realitat, estem novament sobre una visió estricta dels comics sobre política. El principi de l'article promet més que un contingut que ja coneixem, perquè parla -en aquell inici- sobre el Premi Nacional i el Congrés dels Diputats: però no ho vincula, ai làs, amb allò, que porto dient: una decisió política que té influència sobre la historieta. La creació d'aquest premi per part dels politics esdevinguts legisladors al Congrés té l'objectiu de donar visibilitat i prestigi els tebeos. Que la tingui o no serà objecte d'estudi de l'Avaluació i Anàlisis de Polítiques Públiques.
Una mica igual passa a Comic Polity: on es fan ressò de la martingala comercial sobre si Superman deixava de ser ciutadà estadounidenc.. Ho vincula al concepte de ciutadania, i el resum és: "es tracta d'una decisió difícil". Buf... i en això gastem els bits.
O amb la notícia sobre l'estudiant de Ciències Polítiques que denunciava Tintín al Congo. Havia de ser politòleg... Buf. És com si un politòleg demanés la prohibició de Leviathan... Per un llibre divertit que hi ha.
Aquí tenim un seguit d'acudits sobre "Ciències Polítiques"... la carrera, directament. Punt de vista estadounidenc.
Amb la web The Comics Professor, que té un apartat de "Politics", tornem una mica a l'esperit dels blogs de Dret i Economia. Evidentment tracta temes com el de la ciutadania de Superman (curiosament, no veig que es plantegi que un extraterrestre no-humà, i no només un immigrant, sigui considerat subjecte de drets polítics,
com la ciutadania). Per exemple, es planteja si el superherois haurien de prendre, en general, posicions polítiques... o si això faria que cadascú veiés millor i més defensables les accions del superheroi de la seva corda ideològica que no pas les dels altres, independentment de les seves intencions o dels seus efectes. Potser el millor dels enllaços citats fins ara. Tampoc no hi ha gaires articles,
També té aquesta web un apartat d'Ètica.
En català hi ha Còmics polítics. Està ben ordenat (cada enllaç duu a portades de tebeos sobre el tema punxat), Ens trobem, però, de nou, amb una visió fixa: es polític un comic que parla sobre un tema polític o considerat així.
Ho diré clarament, però segur que ja s'havia parlat en algun tema maginotècnic: Superlópez o Mortadel·lo i Filemó, o Els Venjadors... tracten contínuament temes polítics. O, evidentment, Spirou... és clar: no diuen a la portada per espantar la gent: "comic polític sobre la intervenció dels Estats Units a la Guerra de Vientnam" o "tebeo sobre immigrants maltractats i explotació laboral".
És el mateix que passa en francès: "la politique en BD. O a una exposició que van fer al 2011 à la Fac: veieu: réflexions sur notre société et la vie politique. De nou: sobre polítics, que si De Gaulle, que si Sarkozy. No es parla d'Asterix, per exemple... I no vaig més enllà.
Com que a França tenen molta tonteria amb això d'Internet, t'ensenyen un bocí i et diuen: si vols llegir més, paga. Si algú es vol gastar les pel·les, que punxi aquí. Ja us dic que jo ho puc explicar gratis... només veient els títols. Això sí, els francesos tenen molta verborria, que no vol dir que sàpiguen més ni que tinguin més raó.
Un enllaç més interessant és aquest pdf que parla sobre poder i superherois. L'he trobat en aquest enllaç amb tot de documentació sobre comics, de vegades fullejable, amb visió dels resums (abstracts) o de vegades descarregable.
També té pinta interessant aquest sobre Spiderman i l'11S en aquella historieta de moral confusa (sembla que s'oposa però alhora accepta una guerra de càstig contra qui no ha fet res) de Straczynski, en un Amazing Spiderman que expressava a les clares allò que faria l'emperador Bush: bombardejar qui sigui perquè estic enfadat, sense tenir cap idea sòlida, cap pla, cap estratègia, només amb ganes de fer negocis de la guerra i acaparar rutes del gas natural. L'articulista identifica el superheroi al govern dels Estats Units, en ser interpel·lat i en respondre. Potser aquest article - Historia y comunicación social, ISSN 1137-0734, Nº 10, 2005 , págs. 233-246- de Francisco Segado Boj, malgrat patir de descripcions per a les quals ja tenim els tebeos, sigui el que estigui més en la línia del que vull llegir al respecte de política i comics, tot i que no respongui a tot
Guerras y postguerras és un altre text, que parla sobre Civil War.
Només m'ha interessat citar textos que estiguin on line.
També té pinta interessant aquest sobre Spiderman i l'11S en aquella historieta de moral confusa (sembla que s'oposa però alhora accepta una guerra de càstig contra qui no ha fet res) de Straczynski, en un Amazing Spiderman que expressava a les clares allò que faria l'emperador Bush: bombardejar qui sigui perquè estic enfadat, sense tenir cap idea sòlida, cap pla, cap estratègia, només amb ganes de fer negocis de la guerra i acaparar rutes del gas natural. L'articulista identifica el superheroi al govern dels Estats Units, en ser interpel·lat i en respondre. Potser aquest article - Historia y comunicación social, ISSN 1137-0734, Nº 10, 2005 , págs. 233-246- de Francisco Segado Boj, malgrat patir de descripcions per a les quals ja tenim els tebeos, sigui el que estigui més en la línia del que vull llegir al respecte de política i comics, tot i que no respongui a tot
Guerras y postguerras és un altre text, que parla sobre Civil War.
Només m'ha interessat citar textos que estiguin on line.
La conclusió
Tot això mostra, tret que estigui amagat sota algun altre lloc, que hi ha molt de camí per fer anàlisi política dels tebeos.
Més encara: a ADLO ho saben. (veus? un altre cop allò de "Internet és bo perquè ens ha fet la promoció gratis, però ara ens tocar fer el caixacobri als que estem col·locats")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada