SPOILER WARNING AVÍS D'ESBUDELLAMENTS
AVISO DE DESTRIPES AVIS D'ÉPICES
Diumenge... repetició dels episodis del dimarts anterior del Doctor Who.. Massa tard. Son. Però jo encara tenia el cap amb la immensa quantitat de coses (so many things) que havien passat aquell dimarts.. Dimarts següent... dos episodios. Una mala idea, típica dels actuals temps de la TDT, on no hi ha ni ordre ni concert per poder seguir sèries ni programes de cap tipus, on un mes emeten els dilluns per la tarda, i l'altre per la nit... i després, repeteixen o et deixen penjat... com feien de sempre a TVE-2 quan un politicastre es volia carregar un programa (com van fer a Antena3 al 1993-1994 per destruir La Clave, de Balbín)... o com fan als canals locals quan ni hi ha bruixes-estafadores o programes de treure diners als incauts (els programes que ara tenen la resta de cadenes després d'haver-los criticat als seus informatius... l'enveja típica per no haver estat els primers en robar).
Dimarts... Una altra quantitat increïble d'esdeveniments. Comença el primer episodi cap a les 22h35', 10 minuts més tard del que estava anunciat. Abans s'ha acabat una sèrie de dibuixos japonesos, de repetitives lluites de tatami i màgia, i una cosa que li diuen La Resistència, que l'únic que té d'original és que parlen sobre Granollers, perquè un dels resistents hi resideix... van fer una breu referència al Doctor Who... però es nota que ni els actorets ni els guionistets han après res de la sèrie. No són els efectes especials -un amic meu: no valen gaire- sinó la sensació de que hi ha gent normal fent i dient coses normals (i amb un gran doblatge en català, amb algunes frases fetes i alguns modismes adients, fora de les tòpiques paraulotes -tacos- que ja sé que són el que més li agrada al públic general més bàsic -tot i que ser bàsic no exclou tenir tres carreres-).
Calculo el temps... menys d'una hora... en mitja hora... cap a les 23h... ha passat de tot.... tot un món... en aquest cas El Món de la Donna. La Donna Noble /dóna nóbel/... funny, because in Catalan it means exactly "noble woman" ("Donna"="Dona"="Woman"). You can trust her. Jo sabia l'existència d'aquest món perquè fa uns mesos vaig trobar-ne alguna info tot buscant "el món d'en Pete" (Pete's World).
Perquè em quedi clar: és com si el Senyor Roper (sèrie Els Roper o George&Mildred) s'hagués fet ric per una idea genial, aquest seria el món d'en Pete, donat que en Pete Taylor, al planeta Terra de la nostra dimensió, serie un senyor Roper. Aquest Pete és el pare de la Rose Taylor, acompanyant del Doctor. Aquesta és la genialitat: agafar gent corrent, corriente y moliente, i adaptar-los a una situació de ciència ficció, de salvar el món o del que digui el guió. És el que més em recorda les pel·lis d'allò que vam anomenar un dia amb un altre: "la comèdia coral franquista", que és més coneguda per la gent com "les pel·lis de Cine de Barrio".
En aquest cas, em vaig adonar, que no era només que s'hi creés un món i que això formés part, per tant, d'un episodi excepcional. És que era excepcional l'episodi doble de la biblioteca-planeta amb un ordinador que salvava (saved=salvat/guardat (informàtic)) la gent d'unes piranyes de l'aire que venien d'un món ple d'arbres, destruïts per fer la biblioteca... i encara més coses, moltes més coses.
La creació contínua de personatges carismàtics, que podrien donar lloc a spin offs... és a dir, a altres sèries... o a dibuixos animats o tebeos propis... aventures individuals... vídeojocs...
I em trobo amb què no és tan estrany: sèrie de Torchwood, de Sara Jane Smith... de K-9, el gosset robot que va sortir en un episodi d'una escola. i que ja es notava que devia venir d'algun altre lloc. Massa coses. Massa entretingudes. Massa com si fossin necessàries.
Va acabar amb el doctor canviant de forma... ja he vist el nou doctor, amb una cara com de mantega-frankenstein. Sembla que ja no diu "Allons-y"... sinó "geronimo"... i això és més yankee i més avorrit, perquè ho hem sentit infinitat de cops... mentre que "allons-y" era propi d'ell (i dels francòfons). ¿Potser està acabant la millor època del Doctor Who?
Una llàstima que els antics doctors no puguin aparèixer: així, resulta que el protagonista té vida de ficció menor que la dels actors acompanyants.
Trobo que el Doctor Who demostra que és factible allò que jo sempre he dit: el Doctor Who de Russell T. Davies en deu moltes als tebeos de Marvel y DC, i no solsament a les anterior sèries del Doctor Who, però les aprofita millor que no les pel·lícules directamente de superherois, on mai no surt un personatge o situació o menció vocal a altres superherois de Marvel. On ho vaig trobar a faltar va a ser Hulk (la del muntatge del muntador): lluitava sobre el pont de San Francisco, i jo notava que calia que algú digués que tal o qual superheroi havia d'arribar, o arribés, o no podia arribar per lluitar contra Hulk (Els Venjadors de la Costa Oest, o algun altre). No ho fan mai: i avorreixen per no fer-ho. Ara, Marín deia que una de les raons de matar al germanet Storm era perquè l'actor que el feia no podria sortir alhora en dues pel·lis seguides o una cosa així. Plam: la indústria cinematogràfica sap com espatllar bones idees, així que no podrem veure ni intuir a tal personatge ni a tal altre perquè els fa el mateix actor (com que no n'hi ha, d'actors!).
¿Es podrien fer crossovers entre sèries? ¿Pot haver-hi una saga transversal? ¿Pot haver un episodi amb team-ups, amb herois convidats...? Sí... I la sèrie de Russell T. Davies ho demostra contínuament (ho exemplifico en ell perquè surt el seu nom contínuament a les lletres de la sèrie). Es fa referència al passat de la sèrie, tant l'immediat (any 2005 en endavant) com a l'anterior (ni que sigui de passada, amb una menció). Si cal, surt de nou, encara que sigui fugaçment algun antic personatge o companyera del Doctor... i, si cal, recuperem a la Harriot Jones (ex-Primera Ministra... o ex-Presidenta... depenent de a quin món paral·lel t'hi trobessis).
I funciona. I és divertit. I és intrigant. I rutlla. I a mi m'agrada, que és del que es tracta.
Em plantejo el següent: ¿han après alguna cosa del Doctor Who les companyes i companys?
Resposta A: sí, perquè lluiten contra amenaces pel seu compte: la Martha Jones a The Unit (Martha Wash... Jones saves the world), en Miki va liderar un grup contra els ciberhumans al Món d'en Pete, el capità Harkness va entrar a Torchwood... i la Harriet Jones va desenvolupar una ona de comunicació indetectable per als dàleks. Per finalitzar, la Sarah Jane Smith, que desmantella invasions i coses rares amb un ordinador extraterrestre -el Senyor Smith, un fill i un gosset robot.
Resposta B: no, perquè no han après allò tan important. Cal estar serè, divertit, enjogassat, amb optimisme... i no amb cara d'amargats i actitud derrotista o trista. L'Heroi Somrient, com el Capitán Pantera... o el Capitán Trueno i els seus amics. Enfrontar-se a qualsevol problema, qüestió, misteri o enemic amb l'ànim de passar-s'ho bé. Heus aquí el veritable esperit que cal captar del Doctor Who. I trobo que els i les seves deixebles no van captar-ho.
Moltes coses... aaah... com per somiar-hi i ser-hi i parlar-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada